31 d’octubre 2008

Un programa per a l'ocupació al Vallès Occidental

Avui ha tingut lloc la comissió executiva del Consorci per a l'Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental al centre de serveis de Castellar del Vallès.

Un dels punts que hem aprovat té una important transcendència per donar resposta a l'actual escenari socioeconòmic de la comarca. Es tracta del pla d’execució per desenvolupar el Programa Integral de Polítiques Actives d’Ocupació 2008-2009.

Aquest programa integral planteja una inversió de 10,6 milions d’euros per desenvolupar-lo, per part de la Generalitat de Catalunya, el Fons Social Europeu, els 23 ajuntaments de la comarca, els agents socials i econòmics, la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal. El Pla ha estat treballat i elaborat amb la participació activa de totes les entitats consorciades implicades en l’activitat econòmica del territori.

Dades sobre la situació socioeconòmica de la comarca


A l'octubre de 2008, hi havia registrats al Vallès Occidental un total de 316.643 assalariats/des, 29.320 empreses i 64.669 autònoms. Això demostra que arran de la crisi econòmica, hi ha hagut un clar retrocés del nombre total d’assalariats i d’empreses, i un lleuger descens dels autònoms.

D’altra banda, els tres grans sectors econòmics de la comarca –la construcció, la indústria i els serveis- han perdut empreses, i només en el sector de l’agricultura i, en menor mesura, en el de serveis, s’incrementa el nombre d’assalariats.

Durant aquest període del 2008 s'han produït més expedients de regulació d’ocupació que al 2007, tot i que han comportat una menor pèrdua d’ocupació, i que el nivell de contractacions ha estat molt menor que en anteriors etapes.

Un aspecte que té molt en compte el Consorci per l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental és l’evolució de desocupats al territori i els col•lectius que en resulten més afectats.

Així doncs, el pla d’execució per al 2008-09 aprovat té en compte cinc línies d’actuació.

En primer lloc, pel que fa a la línia relativa a l’ocupació i qualitat de treball, es pretén la modernització dels serveis d’ocupació, alhora que donar respostes a les necessitats que generi la llei de Dependència, i impulsar noves fórmules de concertació social vinculades a la salut laboral, la conciliació de la vida laboral i personal, i la responsabilitat social.

En la línia de la formació, l’objectiu és treballar per tal de potenciar el reconeixement de la formació professional i adaptar-la als nous reptes del teixit productiu. També es volen millorar els processos de transició de l’escola al treball, evitant l’abandonament escolar.

Una altra de les línies de treball reflectides en el pla d’acció és la d’empresa. En aquest cas, es pretén fomentar l’apropament i la comunicació amb les Petites i Mitjanes Empreses (PIME), donar suport als emprenedors, així com als treballadors afectats per reestructuracions empresarials. També es volen portar a terme accions de formació a treballadors per aconseguir la seva estabilitat laboral.

D’altra banda, el document inclou també actuacions i propostes diverses encaminades a potenciar la igualtat d’oportunitats, per tal de propiciar l’accés i permanència al mercat de treball de les persones amb més dificultats, i la igualtat d’oportunitats a l’empresa.

Una cinquena línia, la de la transnacionalitat, té per objectiu l’assoliment de la transferència de coneixements i d’experiències, i la difusió de la tasca que està portant a terme el Consorci per l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental a escala estatal i europea.

Aquí parlem, de TVE1 Sant Cugat

Ahir em van convidar per primera vegada a aquest programa de TVE1 a Sant Cugat. El nom del programa és Aquí parlem i pretén divulgar la tasca parlamentària. Aquí teniu l'enllaç.

Tot l'equip del programa que condueix en Lluís Falgàs, així com l'equip d'informatius ens va acollir de forma molt càlida, tant a mi mateixa com a la diputada de CiU, Meritxell Borràs, que va fer de contrincant en el debat que vam mantenir sobre la política industrial.

Moltes gràcies a tots per la invitació i felicitats pel programa!

29 d’octubre 2008

Un nou canal per als emprenedors

Ahir vaig poder assistir a la presentació del canal emprenedorstv.com, una iniciativa de Banesto i la Generalitat de Catalunya. Crec que és una bona expressió del que fa molta falta a l'actualitat, a banda de ser en format web 2.0. Us recomano que hi doneu un cop d'ull.

23 d’octubre 2008

La llei de política industrial de Catalunya

Pot semblar que aquesta llei arriba en un moment molt oportú o inoportú, a algú li pot semblar que és poc ambiciosa, o que ho és massa, el Conseller ja n’ha exposat el context, en l’estratègia de la UE, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya... així com les finalitats i les característiques principals, els instruments... per tant no m’hi estendré, però sí que voldria fer èmfasi en el què per a nosaltres, el grup parlamentari socialistes-cpc, té importància perquè arriba en un moment clau, en què estem patint per la situació econòmica global, que òbviament també ens afecta com a país, en uns moments en què Europa i el món aborden la gran crisi de la globalització i els països han de decidir què volen ser quan siguin grans.

Justament quan Catalunya està en ple camí cap al canvi de model productiu, és a dir, s’estaven fent els deures.

Ja des del 2005 amb la signatura del primer Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. Uns deures que s’estan fent com a país, amb l’impuls del govern i dels agents socioeconòmics que li donen suport i s’hi han compromès, amb un exercici clar de responsabilitat per sobre de tot.

Un acord que abordava amb valentia mesures per a:

  • L’impuls estratègic de la innovació

  • La transferència tecnològica

  • La recerca i la innovació

  • El foment del creixement i el dimensionament del teixit empresarial català

  • La política de clústers i la cooperació empresarial

  • Les accions per a l’atracció d’inversions i la internacionalització, amb la consolidació de l’Agència Catalana d’Inversions, i amb ACC1Ó, com a instrument que aquesta llei que avui debatem consolida

  • També per al foment de la internacionalització i el reforçament de la projecció exterior de Catalunya.

Tot això orientat a l’increment de la competitivitat de les empreses. Continuo:

  • Les accions per al foment de l’emprenedoria a la societat catalana i augmentar la base d’empreses emprenedores d’alt creixement.
  • Les mesures per a la simplificació administrativa per fer més fàcil la relació de les empreses amb l’administració
  • El finançament de l’activitat econòmica amb capital risc i altres instruments de suport a l’emprenedoria i la innovació.
  • L’atenció a les noves necessitats financeres de les empreses per al seu creixement a través de l’ICF.
  • L’aposta per disposar d’una àmplia oferta de sòl i edificació industrial, logístic i de serveis, amb una gestió integral dels polígons industrials, etc, etc. etc.
  • D’altres mesures sobre ocupació, formació professional, idiomes, tecnològica, la dotació d’infraestructures de tot tipus, de cohesió social, etc.

Per això, per a nosaltres, malgrat la conjuntura, és un bon moment per posar una nova peça a un puzle molt més gran i complet que estem muntant, com es va posar ahir una altra peça d’aquest puzle amb la signatura del PNRI, un pacte, que en paraules del president, fomenta el nou model productiu i n'és la palanca de canvi, perquè Catalunya vol ser i ha de ser un dels territoris pol d’atracció del talent i del coneixement del sud d’Europa.

Aquest puzle reforçat també amb la revisió i el nou impuls de l’Acord estratègic 2008-2011 renovat fa uns mesos (juny 2008) amb les seves mesures concretes, i el seu pressupost (+de 7.000 M€).

Per tant, crec que no es pot posar en dubte l’aposta clara del govern per l’impuls de les polítiques industrials que han de permetre potenciar la competitivitat dels diferents sectors industrials, l’augment de la confiança dels inversors (a través de l’ACI, instrument clarament orientat i reforçat en aquesta missió) i per treballar per mantenir l’ocupació industrial, de qualificat i d’alt valor afegit.

Valoracions

No barregin les pomes amb les cols, unes qüestions conjunturals amb una llei i unes accions que aborden qüestions estructurals, que demostren la voluntat explícita del govern per fer una política industrial clara, concreta, moderna, tal com correspon al segle XXI, això és el que planteja la llei. Una llei que:

  • Pretén crear un marc òptim per a la creació d’empreses i perquè l’empresa innovi.
  • Dóna resposta al teixit empresarial català i millora els mecanismes de suport que tenia fins ara.
  • Crea l’Agència per a la innovació, la internacionalització i la promoció empresarial. ACC1O, fruit de la fusió entre Cidem i Copca. Així es dóna més dimensió al que ha de ser el principal instrument d’execució de la política industrial de Catalunya.
  • Pretén recuperar la política industrial com a element bàsic de suport al teixit empresarial per a millorar la productivitat i la competitivitat de l’economia.

Deixim recordar-los la frase que en els moments que CiU governava va fer seva: “la millor política industrial és la que no existeix”

Aquí almenys tenim una proposta de llei, d’abans no n’hem trobat cap.

La Llei de Política Industrial vol oferir una resposta clara al teixit empresarial mitjançant la millora, tant dels mecanismes i instruments de planificació i suport, com de l’entorn i les condicions de competitivitat en les que les indústries catalanes i totes aquelles empreses que s’hi relacionen desenvolupen la seva activitat, en sintonia amb els objectius que segons la UE la política industrial dels estats membres ha de tenir, igualment se situa en la línia dels objectius marcats per l’Estratègia de Lisboa:

  • la millora de la competitivitat a través de la innovació i la internacionalització del teixit industrial català,
  • en un context de creixement sostenible, respecte al medi ambient,
    millora de l’ocupació i aprofundiment de la cohesió social.

Un element que considerem rellevant a la llei és la creació del Consell de política industrial, com a òrgan de participació i diàleg social, així com la participació en l’Observatori de prospectiva industrial i aportant un informe anual al Parlament amb els resultats assolits. (ple, comissió de polítiques sectorials, presidència i vicepresidència).


Conclusions

Modernitza la concepció de la indústria i es dota d’uns instruments adequats als temps actuals: la integració en un únic ens del copca-cidem per a una actuació més coordinada i eficient.

Que a més a més ha cercat la concertació i la participació dels agents socioeconòmics directament implicats en la política industrial, fet que per a nosaltres és important, perquè a més se n’han recollit gran part de les seves aportacions, i a més dóna fe una vegada més d’una nova manera de fer d’aquest govern des del 2005.

CIU sempre té a la mà l’excusa fàcil que tot és poc ambiciós... i quina política industrial tenia CIU quan governava? Quines ambicions va exercir?

Si més no de la política industrial de Ciu també en recordem, a banda de la frase que abans ja he esmentat, el no a les zones d’urgent reindustrialització, el desmantellament del sector tèxtil tradicional, la gairebé desaparició de la línia blanca a Catalunya (Corberó, Domar, Bru), la pèrdua de pistonada del sector metal·lúrgic de moltes comarques (UH a Sabadell, Metales i platería Ribera a BCN, i centenars d’empreses en aquesta àrea, el tancament de Samsung a Palau Solità, la crisi de Lear a Cervera, i en èpoques més remotes dels anys 80 més d’un 20% d’atur en algunes comarques i poblacions.

Per això el nostre grup votarà en contra de les esmenes a la totalitat al projecte de llei de política industrial.

Algunes dades

  • Un de cada quatre euros que factura la indústria espanyola els genera a Catalunya.
  • Catalunya significa un 25% del negoci industrial d’Espanya, el 33% de l’exportació i el 40% de les patents. El pes de Catalunya a l’Estat més determinant en l’àmbit de l’economia sòlida és el que es basa en la indústria.
  • Som dels pocs territoris de l’OCDE que en els últims 15 anys hem guanyat llocs de treball a la indústria.


02 d’octubre 2008

Notícies

Avui voldria compartir diverses bones notícies que hem pogut viure i conèixer al llarg del dia, en contraposició a les que en els darrers mesos sembla que ens portin davant de la debacle, i més després de sentir alguns grups parlamentaris de l'oposició que parlen amb termes tan catastrofistes que sembla que tot s'enfonsi.
  • La primera bona notícia la compartia fa dos dies, i és que el govern de l’Estat invertirà 4.626 milions d’euros a Catalunya el 2009, un 6% més que l’any passat. Justament en un moment de pressupostos austers.
  • La segona bona notícia és que finalment hem estat capaços d'arribar a una resolució conjunta, els tres grups de govern juntament amb el principal partit de l'oposició, que posa de manifest la unitat catalana davant la negociació del finançament.
  • La tercera, l'he pogut llegir a El País, que Catalunya ocupa el lloc número dotze a escala mundial i el tercer a escala europea, només per darrere d'Irlanda i Portugal, en atracció d'inversions estrangeres, que es concentren, principalment, en els àmbits més "tradicionals" de l'economia, com són els sectors productius i manufacturers.
  • I la darrera bona notícia, a escala local, és que avui s'ha inaugurat una nova empresa a Sabadell, de disseny i distribució de roba de treball... Aquests dies que només sentim a parlat de tancament d'empreses, és un bon contrapunt...

Les males notícies del dia són les dades de l'atur a Catalunya, i a l'Estat.

Declaració amb motiu de la Jornada Mundial pel Treball Digne

Avui, abans del debat i aprovació de les propostes de resolució arrel del debat de política general s'ha llegit la següent declaració, consensuada i presentada per tots els grups parlamentaris de la cambra. Com a convidats hi han assistit els màxims responsables dels sindicats impulsors a Catalunya: UGT, CCOO i USOC. El text diu així:

"La Confederació Sindical Internacional (CSI) ha organitzat per al dia 7 d'octubre la Jornada Mundial pel Treball Digne.

La missió del sindicalisme, històricament i en l'actualitat, és millorar les condicions de treball i de vida dels treballadors i treballadores i llurs famílies, i esforçar-se per defensar els drets humans, la justícia social, la igualtat de gènere, la pau, la llibertat i la democràcia.

Actualment, la meitat de la força laboral mundial guanya menys de dos dòlars al dia, 12 milions de persones treballen en condicions d'esclavatge, 200 milions de nens i nenes treballen, i 2,2 milions de persones moren a causa d'accidents i malalties laborals cada any.

Només un sistema internacional basat en la solidaritat i el respecte envers els drets de les persones, consagrats en els convenis de les Nacions Unides i de l'Organització Internacional del Treball (OIT), pot posar fi a aquesta tendència.

Amb motiu de la Jornada Mundial pel Treball Digne, el Parlament de Catalunya fa una crida a aplicar aquests convenis, a fer-ho d'una manera urgent i a fer del treball digne un element central de les polítiques laborals.

Palau del Parlament, 2 d'octubre de 2008"

01 d’octubre 2008

Sobre la intervenció del MHP


Estic contenta que el meus país tingui un President seriós, amb bon ànim i amb ganes de fer. M’agrada que ens vulgui traslladar confiança en el futur. Que ens digui que continuarem actius i confiats en les nostres forces per aconseguir-ho. Això denota que no ens mirem el melic de qui som i que ens prenem seriosament el que volem ser individualment i col·lectiva.

M’agradaria remarcar algunes frases del seu discurs que m’han cridat especial atenció i que reprodueixo:
  • “Ha arribat l’hora de parlar de les nostres responsabilitats. Interpel·lar-nos a nosaltres mateixos no sobre qui som o on volem anar sinó sobre com fem les coses. Moltes vegades perdem la força per la boca. Parlem poc de les nostres responsabilitats. Un país emprenyat, resignat o malenconiós és un país en estat de decepció. Així un país no avança”.

  • “El país que m’estimo fa de l’esforç i el treball un senyal d’identitat”.

  • “No comparteixo justificació d’estat d’ànim. Cal no perdre els reflexos. És hora de recuperar alhora els signes d’identitat, capacitat de treball i desplegar els nostres projectes”.

  • “La fórmula de Catalunya serà la clau de volta per reforçar el nostre lideratge. Treball, tenacitat, rigor, creativitat i ambició”.

  • “La conllevància no produeix prou beneficis. La resignació tampoc. L’estatut és gran oportunitat, el seu desplegament complet ens donarà gran capacitat. Renovem el nostre compromís per sortir reforçats com a país”.

  • “El meu govern serà ambiciós per a Catalunya, encara més. Aquests valors configuren el fil roig del catalanisme present a la majoria de les forces polítiques”.

Altres frases que denoten un president que governa, encara que molts s’entestin a fer creure que no lidera:

  • “L’acció de govern no pot quedar paralitzada per la preocupació de l’Estatut i el finançament”.

  • “Si ara ens quedem paralitzats per les expectatives, ens desgastaríem inútilment i alimentaríem el desànim polític”.

També reitera la insatisfacció del govern per l’incompliment del termini del 9 d’agost per acordar el nou finançament.

  • “La publicitat de les nostres aspiracions no és una bona tècnica negociadora. Voluntat i rigor es quedarien coixos sense unitat”.

  • “El govern treballa per obtenir el millor model i no acceptarem mal acord. Si tenim la convicció que podem acceptar un bon acord, ho farem”

Per acabar voldria fer esment a la part del seu discurs en matèria de treball, ha demostrat que es preocupa per la gent més feble i vol atendre les situacions en la proximitat i ho vol fer juntament amb el món municipal.

De la situació econòmica dibuixada pel President en podem extreure una idea que el candidat Obama deia recentment, que cal confiar en l’economia que creix de baix a dalt i es reparteix amb més cohesió social i que cal desconfiar de l’economia que creix de dalt a baix perquè acostuma a ser només especulativa i sense cap base, i per tant en perill permanent de desplomar-se. Això sembla que és el que ara ha passat.