Catalunya i el finançament

El finançament arriba a bon port!

Avui és un gran dia per a Catalunya! Sentiu la declaració institucional del President de la Generalitat de Catalunya.

Intervenció en l'aprovació de la Llei de Política Industrial

Avui és un dia important per a la indústria a Catalunya perquè després d’aquests mesos de ponència, finalment aprovem definitivament aquesta llei que ha de significar un salt en la política industrial catalana, recordant que fins al moment, Catalunya no havia disposat de cap llei d’aquestes característiques.

I deixin que els faci memòria d’on venim, on som i cap a on anem pel que fa a la política industrial a Catalunya:

• Durant anys hem patit el fenomen de les deslocalitzacions i hem vist caure sectors industrials productius com el tèxtil, la línia blanca d’electrodomèstics, la metal·lúrgia, etc.


• Durant molts anys la política industrial a Catalunya, no va ser gens preventiva ni caracteritzada per la planificació estratègica. Les multinacionals van venir a Catalunya pels costos baixos i per les subvencions a la implantació (moltes se’n van anar als països de l’Est, Àsia o al Marroc).


• Abans del nou govern tripartit que comença a governar l’any 2004, la política industrial es basava principalment en aquella que no existeix, o bé existeix de forma discrecional, amb un repartiment sense concurrència competitiva d’ajuts (per exemple un import de 8 milions €, que permetia ajudar a construir naus, encara que no tinguessin un projecte industrial al darrere -em refereixo a ACC Cervera que a hores d’ara ja ha tancat).
  Les deslocalitzacions eren beneïdes pel govern.


• Es mantenien amb càrrec a l’erari públic empreses en pèrdues (MITASA, Puigneró).


• Es concedien préstecs o s’avalaven empreses i projectes insolvents mitjançant la Comissió Assessora Reconversió Industrial de Catalunya (CARIC), primer, i una incorrecta utilització de l’ICF, després. El nivell de fallides va comportar, en els primes anys del tripartit, haver de proveir 50 milions d’euros.


• Es va viure la privatització dels centres de serveis a les empreses, construïts amb fons públics (IDIADA, LGAI).

A partir del 2004, la política del govern va variar cap a una política industrial basada en:

• L’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana que cercava caminar cap un nou model productiu de béns i serveis basat en la incorporació de coneixement en comptes de baix valor (entès el basat en salaris baixos i condicions precàries). I un instrument del qual és la llei que avui aprovarem.


• Ajudar amb transparència i concurrència pública a les empreses que modernitzen els seus productes o els seus processos: increment d’ajuts a la Innovació per valor de 70 milions de €, disseny i posta en marxa de la xarxa de centres tecnològics que donaven suport als sectors, exigir una actitud responsable en els processos de reordenació empresarial (per primera vegada s’exigeixen plans socials en els ERO).


• Fomentar el diàleg i la negociació per aconseguir la flexibilitat que necessiten les empreses.


• Fomentar la internacionalització de les empreses.

Després d’haver sentit les intervencions dels diferents compareixents en comissió, hem vist com es valora positivament l’existència d’una Llei de política industrial, i algú fins i tot ens deia que si us plau que anéssim ràpid, abans que acabés de desaparèixer la indústria catalana, donada la cruesa de la situació actual.

Aquí hem de remarcar els esforços del govern i del President per trobar solucions a situacions difícils a les grans indústries del país (Nissan, Seat) i a tantes d’altres, petites que a través de les diferents línies de l’ICF, el Cidem o el Copca s’està intentant ajudar.

A través de les dades és palesa la importància de la indústria a Catalunya:
· Un de cada quatre euros que factura la indústria espanyola els genera a Catalunya.
· Catalunya significa un 25% del negoci industrial d’Espanya, el 33% de l’exportació i el 40% de les patents. El pes de Catalunya a l’Estat més determinant en l’àmbit de l’economia sòlida és el que es basa en la indústria.
· Catalunya ha estat dels pocs territoris de l’OCDE que en els últims 15 anys hem guanyat llocs de treball a la indústria.

Per això, per a nosaltres, el Grup Parlamentari Soc-CPC és imprescindible continuar mantenint el perfil de la Catalunya industrial, amb un rol central i estratègic a l’hora d’avançar decididament en el canvi de model productiu i en el procés de transició cap a una economia del coneixement, tal com estableix la llei.

Ens va encoratjar l’altre dia a la comissió la compareixença que ens presentava el Pla Indústria XXI amb uns plantejaments renovats en què es parla de la indústria tradicional, però també l’emergent i els serveis a la indústria, que resten ben recollits en la llei... i que els compareixents celebraven que avui l’aprovéssim. Amb aquests paràmetres la indústria representa més del 50% de l’economia catalana en ocupació i PIB.

Per tant, la Llei parla d’aquesta Nova Indústria amb uns nous valors de modernitat, multisectorialitat, solidesa, responsabilitat social, motor de creixement, de recerca i d’innovació i d’ocupació qualificada, atractiva, moderna, líder i professional, eix vertebrador social i econòmic, la que aglutina les activitats productives pròpiament industrials i les dels serveis a la producció (directament a la producció industrial).

Les instàncies empresarials també ens deien que la internacionalització, la innovació com a elements de competitivitat que planteja la Llei són una de les claus de sortida de la crisi per a la indústria. Segurament no es coneixen prou els esforços fets des del govern de la Generalitat per ajudar els diferents sectors industrials tant a la internacionalització com a la innovació, i no només ara fruit de la conjuntura, sinó ja des del 2004 i especialment partir de la signatura de l’Acord estratègic:
_________________
Per a nosaltres aquesta és una llei que planteja accions que aborden qüestions estructurals, que demostren la voluntat explícita del govern per fer una política industrial clara, concreta, moderna, tal com correspon al segle XXI, això és el que planteja la llei. Així, vol oferir una resposta clara al teixit empresarial mitjançant la millora, tant dels mecanismes i instruments de planificació i suport, com de l’entorn i les condicions de competitivitat en les que les indústries catalanes i totes aquelles empreses que s’hi relacionen desenvolupen la seva activitat, en sintonia amb els objectius que segons la UE la política industrial dels estats membres ha de tenir, igualment se situa en la línia dels objectius marcats per l’Estratègia de Lisboa.

Un element que considerem rellevant a la llei és la creació del Consell de política industrial, com a òrgan de participació i diàleg social, així com la participació en l’Observatori de prospectiva industrial i aportant un informe anual al Parlament amb els resultats assolits, que fins ara no hi havia hagut. (ple, comissió de polítiques sectorials, presidència i vicepresidència).

Com a conclusió podem dir que la Llei que aprovem avui modernitza la concepció de la indústria i es dota d’uns instruments adequats als temps actuals: la integració en un únic ens del copca-cidem que és l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana (Acc1o, cidem-copca) per a una actuació més coordinada i eficient: amb l’objecte d’executar les polítiques de la Generalitat en els àmbits de la innovació, la transferència tecnològica, la internacionalització, el foment i la captació d’inversions i la millora continuada de la productivitat de l’empresa catalana. A banda de crear també l’ens de coordinació i gestió de les participacions a entitats (AVANÇa; LGAI i IDIADA).

Que a més a més ha cercat la concertació i la participació dels agents socioeconòmics directament implicats en la política industrial, fet que per a nosaltres és important, perquè a més se n’han recollit gran part de les seves aportacions, i a més dóna fe una vegada més d’una nova manera de fer d’aquest govern des del 2004.

Per acabar voldria agrair, facin el que facin finalment amb el seu suport a la totalitat del text de la llei, les seves aportacions a través de les esmenes acceptades i les transaccions que de ben segur han ajudat a millorar el text, tant de CiU, com del PP, com del senyor Domingo del grup mixt... així com les encertades aportacions de la lletrada Anna Casas que ens han ajudat a millorar-ne la comprensió i el lligam amb altres normatives com la llei de seguretat industrial, etc. Aportacions en la línia:

• Que la llei va adreçada a les indústries i als serveis destinats a la producció.


• La llei com a impulsora de l’ús i aplicació de les TIC per l’administració i les empreses.


• Els principis de simplificació i agilitació de la tramitació (art. 6.2) (es prescindeix del règim d’autorització pel de la comunicació prèvia (llevat que hi hagi normativa sectorial específica) i la inscripció al registre d’establiments industrials.


• La coherència en la vinculació amb la Llei de Seguretat industrial pel que fa a la Qualitat industrial.


• Així com una incorporació en la línia d’adoptar mesures per evitar processos de deslocalitzacions industrials perquè no suposin la pèrdua de teixit industrial a Catalunya.

Veieu-ne la intervenció

L'anunci del PSC

Pregonera de la Festa Major de Campoamor

BONA NIT CAMPOAMOR. BUENAS NOCHES CAMPOAMOR.

Torna la Festa Major al barri!
Torna la celebració!
Torno des d’aquest lloc a demanar-vos que us vestiu amb el vostre millor sonriue, i gaudiu d’aquests dies de festa que teniu per endavant.

Fa sis anys em vau brindar la meva primera oportunitat de compartir aquest mateix moment amb vosaltres. Avui torno a tenir l’honor de fer el meu segon Pregó de la Festa Major de CAMPOAMOR.

Fins i tot el nom del barri convida a tornar-hi. Un nom que prové de l'escriptor asturià del segle XIX Ramon de Campoamor. Un important home de la seva època que llavors ja va escriure: No rebutgis els teus somnis. Sense la il·lusió el món que seria?

Doncs, jo tinc més d’ un somni per Campoamor.

Veure que les nenes i els nens que estan per aquí aquest vespre creixen en uns carrers i places netes. Que joves i no tan joves tenen tots els equipaments i serveis necessaris per viure-hi amb una plena comoditat. I les persones més grans, perquè mireu quins avis més “guapos” tenim aquí, poden accedir a una residència o pisos per gaudir del seu barri de tota la vida.

Sé que aquests somnis són possibles. Ja no som aquell Campoamor que va néixer a principis de la dècada dels 50 amb els pisos de SAIDA. Amb il·lusió, com la que mostra l’Associació de veïns, ja hem aconseguit moltes coses pel barri. Però sé que hem d’aconseguit moltes més.

En aquests moments, gràcies als fons estatals la plaça de Picasso millora amb la construcció d'un parc infantil i l'eliminació de barreres, unes obres que donen feina a 20 persones. A tocar d'aquest espai, una altra empresa es fa càrrec de les obres d'urbanització del carrer de Campoamor, entre els carrers de Concha Espina i de Josep Comas.

Ara estem esperant que la Generalitat aprovi també la sol·licitud d'ajudes que ha fet l'Ajuntament de Sabadell, acollint-se a la Llei de Barris per a la millora integral al districte sisè de la ciutat. El projecte inclou una cinquantena d'actuacions de caire urbanístic però també de caire social. Un projecte que compta amb un pressupost de 14 milions d'euros i que, en cas de ser aprovat pel govern català, beneficiaria a prop de 30.000 sabadellencs.

Quina alegria seria aconseguir aquest altre somni també pel barri!
Perquè igual que una mare vol el millor pel seus fills i filles jo vull el millor pel meus!
Per les veïnes i veïns de Campoamor!

I és que com Ramon de Campoamor comentava en el seu temps en un dels seus poemes:

"Los padres son tan buenos,
que hasta el menos iluso,
anhela para yerno,
un noble ruso"

Doncs, jo gent de Campoamor anhelo per tots vosaltres, i com diria un altre poeta, que aparqueu el dia a dia, i que us deixi, si més no durant Festa Major ser feliços pels quatre costats del cor, rient, ballant o passejant.

Que quan diumenge a dos quarts d’onze de la nit veieu el castell de focs penseu que ha valgut la pena viure la Festa Major de Campoamor.

Bona festa!

Ikea a Sabadell!

La bona notícia es va confirmar divendres al matí, quan tan Ikea com Sabadell Parc Empresarial van enviar sengles comunicats que havien tancat l'acord perquè Ikea s'instal·lés al Sant Pau de Riu-sec.

Aquí hi ha hagut molta feina! De molta gent! Però també del lideratge clar que té la ciutat i el seu govern! Amb un munt d'inversions i d'infraestructures en marxa que la situen en molt bones condicions per sortir-se'n al millor possible.

En un moment com l'actual és una bona notícia que Ikea s'instal·li a la ciutat, pel que significa de dinamització i motor d'una nova àrea d'activitat econòmica de la ciutat, per la inversió que significa, pels llocs de treball, que segons sembla, seran prioritàriament de Sabadell!

Enhorabona a tothom que hi ha treballat de valent per aconseguir-ho! la ciutat s'ho mereix! Com deia algú per la xarxa divendres, Sabadell és al mapa europeu... Desitgem que ben aviat poguem dir Blat, al sac i ben lligat!

Recta final de la campanya per Europa

Ja estem a la darrera setmana de la campanya de les eleccions europees del 7 de juny on decidirem quin és l'equip majoritari que marcarà la pauta els propers anys a Europa.


Aquests dies hem pogut veure i sentir com des de cada opció política es plantejaven objectius diferents; des del PP com una moció de censura contra Zapatero, des de CiU com unes primàries amb el tripartit en vistes a les properes eleccions autonòmiques... De fet així no s'aconseguirà el que és i hauria de ser l'objectiu de les eleccions, fer pedagogia sobre què és Europa i què es proposa per al govern d'Europa per als propers anys. La veritat és que si en som espectadors, hi ha una veritable crisi d'europeisme.


Ara bé, m'agradaria remarcar una de les poques opcions que treballa en clau europea, amb veritable opció de ser un partit amb visió europea, es tracta dels socialistes europeus, amb propostes globals, en clau estrictament Europea.


Enllaço alguns webs on trobareu informació sobre les seves propostes:


http://www.efutur.eu/europa/

http://www.mariabadia.cat/

http://www.socialisteseuropeus.cat/

http://www.noucicle.org/obiols

http://www.nuriaparlon.wordpress.com/

Qüestió d'incompetència!

Encomana

CiU i el pacte per la Competitivitat

Dimarts 28 d'abril, a les portes del Primer de maig, el Consell de Ciutat aprovava el Pacte per a la Millora de l'Ocupació i la Competitivitat de Sabadell amb 50 mesures concretes que ja hem començat a aplicar.

Un cop signat el Pacte, amb el suport de tots els grups municipals, ens entristeix que CiU no li vulgui donar el valor que al nostre entendre té. Però el que més ens entristeix és que CiU s'hagi autoexclòs de participar en tot el procés. Potser per no comprometre's? No ha fet arribar propostes, les haguéssim volgut conèixer, discutir i debatre, com així vam fer amb la resta de grups municipals. Potser és que CiU menysprea els espais de diàleg, concertació i participació, així com les entitats i institucions que hi participen? Potser és que CiU no té propostes més enllà de la baixada d'impostos i la contenció de la despesa municipal? O potser les seves propostes són les receptes liberals de sempre i que són les que ens han portat a la crisi?

De fet CiU ja ens té acostumats a què quan no sap què dir, utilitza el recurs fàcil de parlar sobre l'estil de l'Alcalde i del seu lideratge. Diuen que qui s'excusa s'acusa. No deu ser que al senyor Rossinyol li falta lideratge, idees i compromís? Per altra banda, ens continua sorprenent que CiU parli de què són propostes irrealitzables. Però si no les coneix, no coneix com s'han treballat perquè no hi ha volgut participar, ni en el seu debat ni en l'explicació dels seus continguts concrets. Per a nosaltres el Pacte té tot el valor, perquè a banda del lideratge de l'Alcalde al capdavant, reuneix el consens i la visió compartida de tots els que hi han participat i totes les entitats i institucions que a través de la seva feina també hi han fet arribar propostes

És treballant conjuntament i en la mateixa direcció que la ciutat sortirà reforçada de la situació de crisi actual.

Formació professional i sistema de qualificacions professionals

Coincidint amb la commemoració del Dia del Treball, aquests dies i després d'un any de l'aprovació i la signatura del Pla estratègic Vallès Avança, des del Consorci per l'Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental s'està endegant la campanya d’impuls a la formació professional que vestirà els carrers de 22 municipis de la comarca durant els mesos de maig i juny. La campanya té com a objectiu donar impuls tant a la formació professional reglada com ocupacional i també contínua.


Per altra banda, també durant els propers mesos s'està iniciant la difusió del nou Sistema Català de Qualificacions Professionals. Hem presentat les diferents línies d’actuació en relació al reconeixement de l’experiència professional dels treballadors i treballadores. El Vallès Occidental és la primera comarca de tot Catalunya que està iniciant el procés d’aplicació del nou Sistema Català de Qualificacions Professionals. És a dir, està iniciant un projecte que permetrà que els treballadors i treballadores que fa anys que desenvolupen un ofici, vegin reconeguda la seva experiència, mitjançant un procés que inclourà diferents tràmits, mòduls de formació i orientació professional. Tot plegat farà que els treballadors i treballadores tinguin més elements a l’hora de buscar una feina, iniciar un procés de recol•locació, fer el pas de l’escola al treball... I al mateix temps s’ajudarà a les empreses a ser més competitives. Al Vallès Occidental es podrà accedir a tota la informació sobre aquest reconeixement professional des dels punts d’informació i orientació dels serveis locals d’ocupació, agents socials i oficines de treball. Ara, el COPEVO està formant als professionals que atendran aquests punts d’informació, amb la col•laboració de l’Institut Català de Qualificacions Professionals de la Generalitat de Catalunya.

Pacte per a la millora de l'ocupació i la competitivitat de Sabadell

Dimarts 28 d’abril, a les portes del Primer de maig, Dia del Treball, el Consell de Ciutat ha aprovat el Pacte per a la Millora de l'Ocupació i la Competitivitat de Sabadell. Després d’uns mesos de debat i reflexió a l’entorn de les Jornades de Conjuntura econòmica en què dues de les conclusions més clares varen ser la necessitat de generar confiança i de treballar plegats per fer front a la crisi.

Tot seguit, l’Alcalde va proposar elaborar en el marc del Pacte local per l’ocupació de Sabadell i la Taula de seguiment de la conjuntura econòmica -espais de treball concertat amb els agents econòmics i socials de la ciutat- el Pacte per a la Millora de l'Ocupació i la Competitivitat de Sabadell, que va donar lloc a un document amb prop de 50 mesures concretes, unes adreçades a qui més està patint la crisi, les famílies i els col·lectius desafavorits, i d’altres de caràcter estratègic per situar la ciutat en les millors condicions possibles per a la sortida de la crisi.

Un cop aprovat el Pacte ara resta molta feina per fer, per tirar endavant aquestes propostes. En primer terme les de caràcter urgent, totes elles de forma immediata, i en el marc del Pacte local per l’ocupació la priorització de la resta de propostes estratègiques, algunes que ja són a tocar con la Fàbrica Molins, nou espai per a la formació, o el centre d’empreses industrials de Can Roqueta, d’altres de més recorregut que estan en procés de definició conjunta.

Missatge del dia Internacional de la dansa 2009

Avui a Sabadell se celebrava el Dia internacional de la dansa, que cada any té lloc pels volts del 29 d'abril. Malgrat que s'ha hagut de suspendre per la pluja, des d'aquí voldria fer un reconeixement a la tasca que cada any fa l'Esbart Sabadell Dansaire per organitzar aquest esdeveniment a la ciutat de Sabadell que convoca centenars de persones a les quals els uneix un motiu comú: la dansa. També adjunto el missatge d'aquest any:

"Missatge del Dia Internacional de la Dansa. 29 d'abril de 2009
Akram Khan

Aquest dia tan especial està dedicat al llenguatge que tothom pot parlar en aquest món, el llenguatge inherent dels nostres cossos i les nostres ànimes, dels nostres avantpassats i dels nostres fills.

Aquest dia està dedicat a cada déu, guru o avantpassat que ens va ensenyar i ens va inspirar cada cançó, cada impuls i cada moviment.

Està dedicat als infants que desitgen moure’s com el seu ídol. I a la mare que diu: tu pots fer-ho.

Aquest dia està dedicat als éssers de tota religió, color i cultura que transformen les tradicions del seu passat en històries del present i en somnis per al futur.

Aquest dia està dedicat a la dansa, als seus milers d’expressions i a la seva immensa capacitat d’expressar, transformar, unir i delectar."

Cap al 2020

Sant Jordi

El Vallès Occidental, la comarca més competitiva de Catalunya

Avui a El País llegia la notícia que el Vallès Occidental és la comarca catalana amb major competitivitat. Manté la posició des del 2003 (tot i que el 2006 la va superar el Barcelonès).

Potser és el treball amb concertació entre tots els agents del territori? La trajectòria i experiència amb els pactes territorials, el Consorci per l'Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental? (vegeu la nota del 31 de març, la del 31 d'octubre 2008 o la del 3 de maig de 2008)? O potser tot plegat juntament amb el dinamisme de tots els sectors i institucions? Treballar plegats cap a una mateixa direcció dóna bons resultats.

Bé, són bones notícies per als 23 municipis del Vallès Occidental, vejam si al 2009 mantenim posició... Si més no continuarem treballant amb perseverança i intensitat per aconseguir-ho, malgrat la conjuntura, la qual intentarem superar amb més treball i convicció que mai.

Aquí teniu l'estudi

Renovació del Pacte d'Entesa

Dimecres 8 d'abril, gairebé en plena Setmana Santa, s'ha produït la renovació del Pacte d'Entesa. Sembla que hagi passat sense pena ni glòria, però és un fet que demostra cohesió, estabilitat, ambició social i nacional. Vegeu les actuacions del govern per fer front a la crisi així com les noves mesures proposades.

L'actualització del Pacte és una magnífica contribució al que ha de fer el Govern en aquesta crisi, i és un full de ruta. És un document fet des del rigor i respecte al paper del Govern i amb una forta dosi de realisme. El document signat pels tres grups recull prioritats i mesures plenament compartides; ja que és un moment en què s'han de definir moltes coses i l'actualització del pacte era una bona oportunitat de projectar optimisme, coherència i cohesió, lluny de la passivitat, el pessimisme i la resignació, estats d'ànim que no ajuden gens a tirar endavant i a trobar sortides de la situació.

Demà dimarts 14 d'abril els tres grups lliuraran al President de la Generalitat i al seu govern el document perquè puguin tirar endavant amb la màxima celeritat per tal de pal·liar els efectes de la crisi. El document és una bona contribució al que ha de fer el Govern en aquesta crisi econòmica, i és un compromís i un full de ruta que caldrà compartir amb el Govern d'Espanya: finançament, trens, avions, beques i vaixells són per Catalunya i els tres grups que donem suport al govern absolutament prioritaris, són temes que s'han començat a treballar i cal tancar amb la màxima celeritat.

Suport a les universitats pel pla de Bolonya

Fa força mesos que hi ha controvèrsia sobre el procés de Bolonya i la decisió que es va prendre fa gairebé 10 anys per tal de confluir-hi. Possiblement durant aquest temps no s'han fet prou esforços per explicar amb claredat què significa. Aquí voldria donar resposta a alguns dels tòpics que s'han agafat per tal d'anar-hi en contra. Per altra banda, he volgut fer l'enllaç amb la declaració que per unanimitat vam aprovar al Parlament de Catalunya donant ple suport als rectors i rectores de totes les universitats catalanes en el procés d'implantació de Bolonya.

En què consisteix la Declaració de Bolonya?

El que es coneix com a ‘Principis de Bolonya’ són una Declaració signada per 29 països l’any 1999 a la universitat d’aquesta ciutat italiana. Actualment ja és subscrita per un total de 47 països. Es pot resumir en tres punts concrets:

• Els estudis universitaris s’estructuren en dos cicles: el grau (les actuals diplomatures i llicenciatures) i el màster (que fins ara no era oficial a Espanya i ara ho és a tot Europa).
• S’estableix l’European Credit Transfer System, instrument que permet determinar la càrrega de docència rebuda i d’esforç d’aprenentatge fet pels alumnes (cada ECTS correspon a 23-30 hores de docència, de les quals 10 són presencials).
• Gràcies als dos punts anteriors es facilita el reconeixement de títols entre els països de l’Espai Europeu d’Educació Superior.

Per això:

• Cal defensar la institucionalitat democràtica de les nostres universitats, especialment davant dels fets com els produïts a la Universitat de Barcelona i fa pocs dies a la Universitat Pompeu Fabra.
• Cal rebutjar l’ús de formes poc dialogants i poc respectuoses per part de grups minoritaris de la comunitat universitària.
• Cal utilitzar els mecanismes democràtics de participació amb els que s’ha dotat la universitat per defensar qualsevol opinió.
• Cal donar ple suport a l’amplíssima majoria de la comunitat universitària que cada dia demostra fefaentment la seva capacitat de diàleg i que treballa per construir una universitat pública dinàmica, oberta, plural, de qualitat i que estigui al servei del conjunt de la societat catalana.

També voldria expressar tot el suport als principis que inspiren l’Espai Europeu d’Educació Superior i als processos d’implantació que s’estan produïnt en els diferents centres universitaris d’arreu del país. Aquests processos i la seva aplicació, sens dubte, sempre poden ser molt millorables, però l’aposta per la internacionalització de la universitat catalana -per facilitar i garantir una mobilitat real i efectiva dels estudiants, dels titulats, dels professors i dels investigadors, i per impulsar sistemes metodològics flexibles i innovadors que cerquin la qualitat del procés docent- és irrenunciable si volem aconseguir modernitzar i enfortir la universitat pública.

Preguntes freqüents sobre Bolonya:

Serà més car estudiar?
El preu total de la carrera serà el mateix, donat que els graus (4 anys) costaran el mateix que les llicenciatures (5 anys). Per altre banda, els màsters passaran de costar els 6.000 a 9.000 euros actuals, a un ventall entre 1.500 a 3.000 euros.

Es reduiran les beques?
Tot el contrari: no desapareixen, s’amplien. El problema és que el sistema de beques espanyol és obsolet, i s’haurà d’ampliar amb la participació del Govern espanyol i el de la Generalitat.

Es podran compaginar estudis i treball?

De la mateixa manera que fins ara. La dificultat d’estudiar i treballar no és nova, i l’únic aspecte que canvia és que amb l’avaluació contínua es redistribueixen les hores de treball al llarg de l’any en lloc de concentrar-les en època d’exàmens.

Tribu evolucionada

El Consorci per l’Ocupació i la Promoció econòmica, referent a Europa

El juliol de 2006 naixia el Consorci per l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental. I ho feia sota el paraigües del màxim consens, integrat pels 23 municipis del Vallès Occidental, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, els sindicats CCOO i UGT i les patronals CECOT, CIESC. Des de la seva creació ha jugat un paper cabdal en la promoció econòmica i en la millora de l’ocupació a la nostra comarca i ara s’ha merescut el reconeixement de la Comissió Europea i s’ha situat com un referent a Europa.

En l’actual situació de crisi econòmica i de difícil conjuntura, la Comissió Europea destaca a la seva web el paper del Consorci i el situa en un espai privilegiat. La nostra manera de fer i el consens assolit és per Europa un exemple de bona pràctica, model per a altres territoris. I és que experiències de concertació com aquesta, com la nostra, són encara inaudites a la Unió Europea i és per això que ens podem sentir orgullosos de la tasca que fem, a tots nivells, a favor de la promoció econòmica i l’ocupació.

És ben cert que els darrers temps aquesta no ha estat una tasca fàcil. Al contrari. Els municipis han patit i estan patint la crisi econòmica de primera mà i són una de les portes més directes que tenen els ciutadans a l’hora de buscar solucions, possibles sortides, a moltes situacions difícils que moltes famílies viuen.

Només dues dades ens donen una idea de la situació que vivim al Vallès Occidental. La primera: al mes de gener de 2009 es van registrar 60.969 persones a les Oficines de Treball de la Generalitat de la nostra comarca, un increment del 60% en un any. I la segona: a la nostra comarca, durant el 2008, un total de 3.248 persones han estat afectades per un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO), la major part al sector industrial, el que representa un 2’5% del total de treballadors assalariats de les industries de la comarca. I darrera de cada número, darrera de cada xifra, hi ha una persona, hi ha una família, que pateix aquesta nova conjuntura econòmica.

És per això que des del Consorci, els ajuntaments han de treballar de valent, de la mà de la Generalitat, i dels agents econòmics i socials, per afrontar amb les màximes garanties aquesta situació i per donar les màximes sortides a les situacions personals que la crisi ens està deixant. Hem de treballar per evitar que la crisi ens porti una fractura social i per estar al costat dels col·lectius més febles.

Amb tot, hem de ser imaginatius. Hem de buscar fórmules per reforçar la formació, que com bé hem anat explicat serà clau els propers mesos. Hem de ser capaços, i ho farem, de crear noves accions que puguin donar noves sortides laborals i formatives a persones que s’han quedat sense feina i que es mereixen una nova oportunitat, en un nou context.

La Comissió Europea descriu el Consorci com "un pas endavant pels pactes territorials a Catalunya". I és que el Vallès Occidental va ser el primer territori de Catalunya en desenvolupar polítiques de concertació entre públic i privat amb el primer Pacte per l’Ocupació de la comarca de l’any 1997 i els Pactes Locals de Sabadell i de Terrassa (2001). Al 1997 vam comptar amb el suport de la Unió Europea: de fet, al 1997 es van crear 9 pactes a tot Espanya i el Pacte per l’Ocupació del Vallès va ser l’únic que va perdurar d’aquells primers pactes de tot l’Estat.
Aquesta concertació ha permès al nostre territori, d’una banda, crear polítiques en benefici de les persones, el territori i les empreses. I de l’altra crear projectes bàsicament en tres àmbits: Conciliació, Immigració i Ajust industrial. El Consorci ha suposat una ajuda per afrontar el futur en millors condicions i fer-ho junts.

Ara, en un context d’incertesa econòmica, hem de redefinir el nostre paper. El Consorci per l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental ha de ser el motor de la innovació a la comarca; la garantia per fer arribar les polítiques d’ocupació a tots els ciutadans, de tots els municipis, i a les empreses; l’eina per posicionar el nostre territori davant les administracions i els altres territoris; el dinamitzador de la modernització dels serveis públics i el garant de la cooperació entre administracions i agents econòmics i socials.

I en aquest nou context, cal seguir impulsant una dimensió europea a la comarca. Els darrers anys hem viscut moltes experiències que han permès intercanviar bones pràctiques amb altres països, alhora que també hem establert xarxes estables de cooperació a nivell europeu. Un bon exemple n’és la participació activa de COPEVO a l’Associació de Col·lectivitats Tèxtils (ACTE) o a la xarxa Eurodeco, resultant de l’últim projecte Equal desenvolupat en el territori. Recentment també ha estat aprovat un nou projecte transnacional que en col·laboració amb socis d’Itàlia, Grècia, Xipre i Malta permetrà durant els propers dos anys intercanviar i promoure models de desenvolupament industrial basats en la sostenibilitat i responsabilitat social de les empreses.
En aquest sentit, el Pla Estratègic VALLÈS AVANÇA garanteix el rol del Consorci com a interlocutor de les polítiques generals al territori i el fa referent dels actors principals per al desenvolupament econòmic. Durant aquest nou període dels fons europeus es cercarà la participació en noves xarxes d’interès i s’establiran prioritats, identificant aquells àmbits en que la cooperació transnacional pot portar a un major i millor desenvolupament de les línies estratègiques definides.

En definitiva, continuarem treballant des del Vallès Occidental, per la nostra comarca i pels vallesans i vallesanes. I ho farem de la mà dels ajuntaments i els agents socials i econòmics, i a través de la cooperació transnacional com a bona eina per afrontar el futur.