Pacte per a les infraestructures de Catalunya

Una de les grans notícies de l'any a Catalunya i, possiblement, de tota la legislatura, és la signatura del Pacte Nacional per a les Infraestructures. El Pacte va ser signat el divendres 16 d'octubre, entre el govern de la Generalitat, els tres partits que hi donen suport (PSC, ERC i ICV-EUiA), les dues entitats municipalistes de Catalunya -FMC i ACM-, les cambres de comerç catalanes, la patronal Pimec, CCOO i UGT, Unió de Pagesos, el RACC i les diputacions de Barcelona, Girona i Lleida.

El Pacte Nacional per a les Infraestructures és una de les grans claus de volta per assegurar el futur de Catalunya, per fer-la encara més atractiva internacionalment, i perquè sigui la gran referència industrial i econòmica del sud d'Europa. El Pacte estructura i determina les inversions necessàries en infrastructures a Catalunya amb l'horitzó de l'any 2020, amb una previsió de població de 8 milions d'habitants. Inclou els àmbits de la mobilitat, de l'energia, de l'aigua, de les telecomunicacions, dels residus i del sòl per a activitats industrials. Determina una inversió total final de 100.000 milions d'euros entre l'Estat i la Generalitat.

Les infrastructures proposades s'agrupen sota els criteris d'apostar pel transport públic, especialment ferroviari, de dotar Catalunya d'una àmplia xarxa de sòl industrial, de promoure suficient sòl per a usos agraris, de garantir l'abastiment d'aigua, d'assegurar el subministrament energètic, i de garantir la connectivitat arreu del territori amb les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Un dels detalls més importants d'aquest Pacte és l'aposta pel ferrocarril. S'hi inclouen més de 1.000 nous quilòmetres de vies, comptant amb una estructura per al transport de mercaderies amb ample de via europeu, fet històric a Catalunya i d'una importància semblant a la implantació del ferrocarril fa més d'un segle i mig. Pel que fa al Vallès Occidental, s'incrementaran els trens de rodalies i hi haurà noves línies amb pas a la comarca, incloent l'imprescindible aprofitament de la via de Renfe que va del Papiol a Mollet. Hi haurà 3 nous intercanviadors a Baricentro, a l'Hospital General de Catalunya i a Sant Cugat del Vallès. També hi haurà un nou túnel sota el Turó de Montcada i un altre a Horta, de connexió entre Barcelona i el Vallès. Es perllongaran els FGC fins a Castellar del Vallès i hi haurà un tramvia al Vallès Occidental. L'AVE passarà també pel Vallès i hi haurà una estació. I com a apostes fonamentals de país, hi haurà un “eix transversal” ferroviari, de Girona a Lleida; i també un “eix orbital” ferroviari, que uneixi Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès amb Mataró, passant per Sabadell, Terrassa i Granollers.

Pel que fa a carreteres i autovies, el Pacte n'inclou uns 600 km de nous. La incidència fonamental al Vallès vindrà per la Ronda del Vallès, definida com a via de comunicació intercomarcal entre el Baix Llobregat, els dos Vallès i el Maresme. Però també hi haurà un soterrament parcial de l'autopista de Barcelona a Terrassa, a l'alçada de Ripollet, amb tota la via fins Terrassa amb 3 carrils, incloent el de Vehicles d'Alta Ocupació (sobretot autobusos) que ja s'està construint. I s'acaba amb la Ronda Oest de Sabadell, que va avançant dia a dia pel nord de Sabadell.

Queda prou clar, doncs, que el Pacte Nacional per a les Infraestructures és un gran pas per a Catalunya, donat que inclou el compromís del govern i de la societat civil. I, malgrat que alguns no l'hagin volgut assumir en raó de mers interessos polítics, el país no pot aturar-se i necessita avançar. És importantíssim per al país tenir les eines adequades de planificació del futur, on les infraestructures de tots els tipus esmentats en són fonamentals. S'ha acabat, doncs, el temps on Catalunya anava creixent a cop d'idees soltes, de pensades d'una o dues persones, o de decisions unilaterals dels antics governs de CiU.

Ara és el temps de planificar, de construir país consensuadament i de decidir quina Catalunya volem. De mica en mica, el govern progressista i d'esquerres de Catalunya ha anat tancant els pactes necessaris per fer avançar el país. Primer va ser l'Acord Estratègic per la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'Economia. Després vingueren els Pactes Nacionals per l'Educació, de l'Habitatge, de la Recerca i Innovació, i de la Immigració. I ara tenim aquest nou Pacte per a les Infrastuctures. Perquè volem que Catalunya sigui el referent europeu que sempre s'ha merescut ser.

Accés al document del PNI.

Nova etapa del cicle de cinema català de Sabadell

Podríem dir que hi ha projectes que neixen, es consoliden i finalment agafen una envergadura que sobrepassa, amb escreix, les possibilitats i competències d’un centre com el nostre, que té com un dels objectius principals l’ensenyament de la llengua catalana. Especialment, ara que la demanda de cursos, amb la nova ciutadania, fa que hàgim de dedicar tots els recursos personals i tècnics a cobrir les necessitats laborals que exigeix l’ensenyament de la llengua catalana. El Cicle de Cinema Català ha estat una iniciativa del Consorci per a la Normalització Lingüística a través del CNL de Sabadell per difondre el cinema català i en català entre la població en general, però molt especialment entre l’alumnat dels cursos.

Aquest any, però, després de nou edicions, l’organització del Cicle de Cinema Català anirà a càrrec de l’Ajuntament de Sabadell i del Cineclub; per tant, entrarà en una nova etapa que de ben segur seguirà fent de Sabadell un punt de referència pel que fa al cinema al nostre país. Al llarg de les nou edicions anteriors hi ha hagut prop de 8.400 espectadors, s’han projectat 52 pel·lícules i han passat per Sabadell més de 95 col·laboradors. A tall d’exemple m’agradaria destacar algunes de les pel·lícules que s’han projectat en aquestes edicions, com ara ‘L’orgia’, ‘El pont de Varsòvia’ o ‘Gala’, i citar alguns dels participants com Pere Portabella, Jaume Balagueró o Miquel Porter Moix.

En la seva desena edició és el cicle amb més continuïtat i més solidesa de Catalunya, del qual tots i totes ens hem de sentir orgullosos i orgulloses. Un Cicle que seguirà comptant amb molts alumnes del CNL com a assistents i que tindrà les mateixes entitats col·laboradores que hi participaven. Un Cicle de ciutat que se situa en el canal adequat per al seu desenvolupament i amb la garantia que serà més sòlid i més ben elaborat que amb els recursos que pogués tenir amb el CNL. Per tot això, val la pena mantenir-lo viu, actiu, compromès i solidari tant amb el cinema com amb la llengua i el país.

Passem, doncs, el relleu d’un cicle amb història i amb ganes de créixer.

Vegeu-ne la programació d'enguany

Manifest de l'11 de setembre

Per encarar el futur és important recordar el passat.

L’Onze de Setembre, la Diada Nacional de Catalunya, ha de servir de reconeixement i homenatge als catalans i a les catalanes que van treballar per a la recuperació de les llibertats democràtiques i nacionals i a aquells que van patir persecució per les seves idees i pel seu patriotisme.

El nostre país ha progressat molt en els darrers trenta anys. Hem recuperat la democràcia i la llibertat, hem recuperat les institucions d’autogovern, hem assegurat la unitat civil del nostre poble, hem fet progressar la nostra llengua i la nostra cultura, i hem assolit uns nivells de benestar desconeguts en la nostra història. I amb el nou Estatut i l’assoliment d’un nou sistema de finançament, liderats pels Governs catalanistes i d’esquerres del President Maragall i el President Montilla, Catalunya ha fet un salt endavant molt important.

Ens comprometem a assegurar el desplegament íntegre de les aspiracions d’autogovern contingudes en l’Estatut votat pels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya l’any 2006 i a seguir impulsant l’evolució federal d’Espanya. En aquests moments la crisi econòmica centra les nostres preocupacions. Donem suport al Govern de Catalunya en el seu esforç per superar la crisi com més aviat millor i per acompanyar les famílies i les empreses catalanes que estan patint dificultats.

En aquest sentit, saludem les mesures preses pel Govern i molt especialment aquelles que asseguren els mecanismes de protecció social, especialment necessaris en aquesta conjuntura, i aquelles que pretenen impulsar l’ocupació del jovent del nostre país. Amb aquest esperit de confiança en el futur, cridem la ciutadania a participar en els actes de celebració de la Diada Nacional de Catalunya, guarnint de senyeres els balcons i les places, i assistint als actes cívics i institucionals que es convoquin.

Avui, 11 de setembre de 2009, Diada Nacional, recordem el nostre passat per continuar construint la Catalunya del futur.

Enllaç amb el Manifest de PSC

Reflexions per a ICV

Avui fa justament un mes (el 25 de juliol) el Diari de Sabadell publicava el següent article, escrit i signat per tres Tinents d'Alcalde de l'Ajuntament de Sabadell Joan Manau, Juan Carlos Sánchez i jo mateixa que voldria transcriure en aquesta nota:

"Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) és un partit amb experiència de govern, compromès completament en el govern progressista de Catalunya, i que dècades enrere va governar amb mèrit la nostra ciutat, si bé també sota les sigles del PSUC. A Sabadell, però, l'actual ICV duu un recorregut polític que deixa en mal lloc el prestigi que ICV pot haver-se guanyat a Catalunya.

L'altre dia ens va sorprendre a tots un article signat per dos dirigents locals d'ICV en el qual feien una anàlisi de la gestió del govern liderat per Manuel Bustos. Inventen un estil i una manera de fer que no es correspon en absolut amb la realitat. Neguen que la ciutat hagi avançat en aquests darrers anys de forma significativa. Obvien la recuperació de patrimoni, les noves escoles bressol, les biblioteques, les infraestructures de comunicació, els nous Centres d'Atenció Primària, l'avenç en els serveis socials i assistencials, la millora i urbanització de barris i el llarg etcètera de projectes que donen capitalitat a Sabadell.

Parlen des d'una òptica catastrofista i ressentida. I les seves declaracions encara estranyen més després d'haver llegit l'article de l'Alcalde on deia textualment: "Aquest és el present, fruit d'aquests 10 anys d'intens treball, i que se sumen als 20 anys de progrés que ja portava la nostra ciutat". El Partit dels Socialistes de catalunya sempre ha estat molt respectuós amb el passat de la ciutat, amb la gestió de l'anterior Alcalde, Antoni Farrés. Qualsevol que hagi seguit la política municipal els darrers anys en pot donar fe. El PSC i ICV sempre han mantingut una relació excel·lent. Durant anys ICV ha format part del govern de la ciutat amb l'Alcalde Bustos al capdavant, és a dir, ha estat corresponsable de les accions i decisions que s'han pres. La seva estratègia política els va fer retirar-se del govern i el canvi de líders locals en aquesta formació els ha portat a tenir aquesta actitud que, llegint l'article de l'altre dia, queda desacreditada per si mateixa. Quan és ben sabut, a més, que Antoni Farrés va donar-se de baixa d'ICV i tenia l'Entesa per Sabadell com a referent polític.

Podríem entrar a fer una llarga valoració sobre l'estil de les dues persones que signen aquest article. Però en cap cas volem caure en el parany que pretenen: no volem que la crispació i la demagògia siguin protagonistes; entenem que això no aporta res de positiu a la ciutat. Continuem oberts, com hem dit sempre i el nostre Alcalde no es cansa de repetir, al diàleg i a la concòrdia mirant pels interessos de la ciutat per sobre de qualsevol altre interès partidista. En aquest camí ens trobaran. No volem entrar en la ràbia que alguns porten enquistada i que els porta, fins i tot, a parlar des de l'anonimat, la crispació i la confrontació constant. Quina diferència amb la manera de fer d'abans! aquest és l'estil que avui volen portar a Sabadell? Aquesta és l'ètica de la qual alguns s'omplen la boca?

Per molt que alguns s'entestin, la legitimitat democràtica és la que les urnes han determinat. Tot i que sembla que alguns desconeguin aquest concepte, el PSC és qui ha obtingut una major confiança de la ciutadania sabadellenca. Una ciutadania que no té cap dubte a l'hora de declarar-se orgullosa de viure a Sabadell, i en major mesura que qualsevol altra ciutat gran de Catalunya. I és una ciutadania que en un 90% troba que a Sabadell hi ha una bona convivència, gairebé duplicant la xifra d'altres ciutats grans. Ens consta que molta gent d'Iniciativa, encara que sigui des de la lògica discrepància política, no es reconeix en aquest discurs catastrofista que fan els seus líders locals. Potser és per això que molts dels seus militants s'han donat de baixa i, fins i tot, s'han afegit al projecte socialista perquè consideren que és el millor per a la ciutat. Tampoc no és aquesta la nostra voluntat. Entenem que amb un lideratge moderat, dins de la lògica normal política i des d'una perspectiva de govern, les relacions es poden normalitzar i treballar conjuntament per Sabadell. I com que rectificar és de savis, esperem que els nous líders locals rectifiquin. Com dèiem, en aquest camí ens trobaran.

A la nostra ciutat, la gent no viu mirant el retrovisor constantment, ni viu en la crispació, l'odi, la ràbia o l'ira. Els sabadellencs i sabadellenques ens preocupem del que passa a la nostra ciutat, de la millora de la qualitat de vida i del benestar. En aquest treball per a la millora constant de la ciutat és on sempre ha estat i hi serà el PSC, al costat de la ciutadania i de qui vulgui sumar-s'hi.

Ens consta que molta gent d'ICV comparteix aquest projecte de ciutat i aquests principis, encara que sigui des de la lògica discrepància política. I també ens consta que aquesta manera de fer i d'expressar-se dels dos signants del seu article no correspon amb el sentiment real de la seva militància ni dels seus votants."

Com aprofitar el temps en anys de vaques grasses

Article publicat al Diari de Sabadell el dia 12 d'agost.

"El catedràtic, Manuel Castells apuntava en un article publicat a La Vanguardia el passat mes de maig que encara que tothom sap que les petites i mitjanes empreses són les que generen ocupació, aquestes no podran prosperar sense xarxes de cooperació entre elles.

Però què s'entén per cooperació empresarial? A mi se m'acut que cooperar pot significar també que empreses ubicades en un mateix territori i que fins i tot poden pertànyer a rams diferents treballin plegades colze a colze entorn una mateixa línia de negoci. Quan es dóna aquest fenomen a una zona concreta es pot utilitzar la paraula clúster.

De fet, hi ha productes de consum quotidià que són origen d'aquest fenomen, és a dir, que es produeixen en uns pocs llocs i hi intervenen empreses de sectors diferents. Només un exemple d'àmbit català perquè ens en puguem fer una idea. Quan algú obre una ampolla de vi o cava en alguna part del món segurament el seu contingut pot tenir com a origen el raïm que es cultiva al Penedès, però associat a aquest fet també hem de saber que el 15% dels vins i caves del món porten taps de suro gironins. A més s'ha de tenir en compte les empreses d'etiquetatge, les que fabriquen les ampolles, les de transport que s'encarreguen de distribuir el producte final. És a dir, que empreses de sectors molt heterogenis acaben treballant en relació a un mateix producte.

Una indústria es beneficia de l'altra, es necessiten i alhora utilitzen la proximitat d'espai per enfortir-se en el mercat tot ubicant-se en un radi de proximitat que els permet interactuar de forma més eficient i coordinar-se amb altres agents del territori que aporten valor a tota la cadena productiva dotant les empreses de major competitivitat.

La realitat, doncs, és que els clústers són un fenomen que confereix prosperitat a un territori i per això potenciar-los és una aposta segura. El primer pas és identificar-los i després saber de l'existència d'aquests clústers, ja que moltes vegades les mateixes empreses d'una zona viuen d'esquenes a aquesta realitat i tot el profit que podrien treure'n a aquest fenomen s'acaba malgastant. Això és el que hem fet a Sabadell amb el Pla d'innovació de la Conca del Ripoll.

Parafrasejant novament Manuel Castells, conscients que no es podia perdre un temps preciós en anys de vaques grasses, des de l'Ajuntament de Sabadell vam endegar el 2006 el treball en clau de clúster. Primer a través d'un treball del clúster de la indústria tèxtil de Sabadell i Terrassa i segon amb la detecció de potencialitats al territori format per Sabadell, Barberà, Castellar, Polinyà, Sant Quirze, Santa Perpètua de Mogoda i Terrassa d'un clúster vinculat a la salut i un altre a l'alimentació.

En aquests moments des de Sabadell estem liderant part de les accions d'aquests dos clústers: l'alimentació i la salut. Estem articulant els mecanismes de cooperació que ens han de permetre nous projectes innovadors per impulsar la competitivitat de les empreses de Sabadell i la resta de la comarca.

Fruit d'aquest treball fet des de l'Ajuntament de Sabadell hem pogut descobrir que la indústria alimentària i el seu sistema de valor concentra al sistema d'innovació territorial de la Conca del Ripoll més de cent empreses en tots aquests municipis amb un facturació de més de 1.600 milions d'euros. De fet, a la zona es concentra un subclúster de l'alimentació: el del packaging per a l'alimentació, essent el segon més important a escala europea juntament amb el de la regió danesa de l'Oresund.

Pel que fa al clúster de salut, primeres firmes farmacèutiques, entre d'altres, tenen la seva seu al nostre territori que alhora, compta amb un agent tractor importantíssim com és el Parc de Salut d'àmbit català i espanyol que ha d'actuar de motor de demanda sofisticada, amb la petició de nous productes adequats a les necessitats de l'usuari final, forçant la innovació a les empreses, i alhora la millora en la prestació dels serveis assistencials per als nostres ciutadans.

A hores d'ara, algunes de les activitats que s'estan desenvolupant des del Vapor Llonch per potenciar la línia de negoci de l'alimentació i de la salut són la creació de grups de treball amb les empreses i amb els agents d'innovació dels clústers amb l'objectiu d'endegar projectes conjunts que els han de fer més competitius. Així mateix, aquest coneixement ens permetrà reforçar les característiques i les potencialitats de les empreses del territori en clau de clúster.

Una altra línia impulsada des de Sabadell és incrementar la visibilitat i notorietat dels clústers i és aquí on l'Associació Sabadell Universitat ha entrat a formar part d'aquest projecte amb la primera edició dels Esmorzars Temàtics duts a terme al Vapor Llonch els mesos d'abril, maig i juny d'enguany. A través d'aquest cicle s'ha explicat a un ampli públic procedent principalment del món de l'empresa i de la universitat les potencialitats de treballar amb clau de clúster.

En definitiva, des de l'equip de govern de l'Ajuntament de Sabadell, amb la voluntat de treballar de forma coordinada entre municipis en projectes concrets en clau de clúster, hem volgut fer un pas més no només en a la reactivació econòmica, sinó també per aconseguir la transformació d'un model que ens permeti sortir reforçats de l'actual situació. Estem convençuts que aquest és el camí que vam iniciar amb tota convicció el 2006.

Sobre la política industrial

Adjunto l'article que m'han publicat avui al Diari de Sabadell:

"Catalunya és un país industrial. Ja ho era fa 500 anys, i ho ha estat amb encara més força des de fa més d'un segle i mig. Sabadell també tenia una indústria important, al Ripoll, fa segles i, des de l'arribada de la màquina de vapor, es va multiplicar aquesta indústria a la plana de la ciutat.

La indústria catalana s'ha desenvolupat durant tot aquest temps gràcies a la unió entre empresaris amb capacitat i voluntat emprenedora, i treballadores i treballadors amb ànim de tirar endavant el país, la família i el seu projecte de vida. Aquest compromís conjunt ha sabut superar multitud de problemes estructurals i conjunturals, però no sempre es pot superar tot, i encara menys des de la solitud.

Des de l'inici de l'autonomia catalana, la política industrial ha estat competència de la Generalitat. Tot i així, de competència n'hi havia poca i, més aviat, abundava molta incompetència. Els 23 anys de govern de CiU no van establir una política industrial clara, sòlida, amb vocació de futur i de modernitat. Per terme general, les seves mesures més assenyades (com la creació del COPCA) arribaven tard i es quedaven curtes per a les necessitats de les indústries catalanes. L'anterior Generalitat convergent tampoc va fer massa per les deslocalitzacions, un dels pitjors drames de la indústria catalana. Més aviat feia una política de gratis total per a qualsevol empresa estrangera que s'implantés aquí, però sovint acabaven marxant sense que el govern tampoc fes res per evitar-ho. En resum, una politica industrial “low cost”.

En plena crisi econòmica -com la que estem patint-, la part del lleó dels problemes se l'enduu l'atur. Ningú dubta ni nega el creixement brutal de l'atur, una realitat que ens mostra els problemes estructurals de la nostra economia. Mentre CiU continua apostant per la reforma del mercat laboral, el govern tripartit i els partits que el composen -PSC, ERC i ICV-EUiA- han optat per desenvolupar les bases d'una nova i útil política industrial.

El primer que cal perquè un país creixi és tenir la suficient economia productiva que, bàsicament, és la indústria. A partir d'aquesta afirmació, és bàsic i fonamental dissenyar tot un seguit d'eines de suport al teixit industrial català. Cal aportar a la indústria catalana modernitat, multisectorialitat, solidesa i responsabilitat social, convertint-la en el principal motor de creixement, de recerca i d’innovació i d’ocupació qualificada, atractiva, moderna, líder i professional, eix vertebrador social i econòmic, tot aglutinant les activitats productives pròpiament industrials i les dels serveis a la producció.

El passat dia 10 de juliol va entrar en vigor la nova Llei de Política Industrial de Catalunya, que abunda en totes les característiques esmentades, i posa un accent especial en la internacionalització i la innovació. I ara i avui, quan ningú dubta que Catalunyà serà industrial o no serà, era més necessari que mai articular -per llei- els diferents mecanismes de suport a la indústria.

I a la ciutat de Sabadell, que ha estat paradigmàtica com a ciutat industrial, la Llei de Política Industrial li suposarà un suport importantíssim. Sabadell és ara una ciutat que, després de bastants anys, torna a apostar decididament per la indústria. Els espais de Sant Pau de Riussec, Can Gambús, el Ripoll posen al mercat centenars de milers de metres quadrats a disposició de la indústria. Perquè a Sabadell creiem en la indústria com a part bàsica de la nostra economia i de la nostra realitat.

Malgrat la severa crisi econòmica, Sabadell continua essent una ciutat emprenedora, i farcida de persones emprenedores. Ara, doncs, és quan més necessitem mecanismes de suport a aquesta capacitat emprenedora. Amb la Llei de Política Industrial de Catalunya, serà una mica més fàcil sortir-se'n. I tot i que és imprescindible per a tothom sortir de la crisi, és encara més imprescindible construir el futur. A Sabadell i a Catalunya, ara podem albirar amb un xic més d'optimisme el futur industrial: el disseny estratègic està en marxa, el suport institucional també, i les eines per crèixer i millorar comencen a caminar. A Sabadell, al Vallès i a Catalunya, creiem en la indústria, avui més que mai".

El debat sobre el finançament

Més que valorar el debat, que segurament serà llargament valorat i interpretat pels diferents opinadors dels mitjans de comunicació, voldria compartir alguns enllaços que ens poden il·lustrar perfectament per què l'acord sobre finançament és un bon acord.

• Començant per enllaçar amb les intervencions del MHP José Montilla i la del nostre brillant portaveu Miquel Iceta que ha intervingut en nom del Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel canvi.
• Però també és molt interessant, il·lustratiu i didàctic seguir les diferents notes que ha anat publicant l'Il·lustre diputat i company Donaire: els 10 errors de CiU i el Consultori de finançament.
• I finalment, l'explicació del departament d'economia on es demostra que el model és federal, aquí el teniu.

El got mig ple: algunes petites bones notícies

Algunes de les persones que em coneixen saben i em diuen sempre que tinc tendència a ser optimista. Potser sí, però és que crec que les coses sempre s'han de mirar des del got mig ple, és l'única manera de poder avançar, a banda que el bon humor és molt bo per a la salut, i sobretot per ajudar a superar les situacions difícils.

Aquesta setmana s'han anat produint algunes petites bones notícies que ens fan pensar que la feina que anem fent dia a dia, aquesta feina política que no es veu, dóna els seus resultats. De fet, són molt benvingudes sobretot en uns moments on estem plenament ocupats en fer accions que ajudin a tirar endavant en un context de conjuntura econòmica gens favorable i molt dur pels ciutadans i les ciutadanes de Sabadell, de Catalunya, i d'arreu. Són aquestes:

1. Ahir vam saber de l'aprovació del pla de barris, per als barris del sud de la ciutat de Sabadell. Fa uns mesos l'equip de pla de barris, el tinent d'alcalde d'urbanisme, la regidora del districte, l'Alcalde i les entitats d'aquests barris vam fer el procés per presentar la candidatura. Ahir vam saber que se'ns ha concedit. Als barris de la Creu de Barberà, Campoamor, Espronceda, Les Termes, amb una inversió de 10,82 MEUR. El projecte preveu urbanitzar els quatre eixos principals de l’àrea; crear zones verdes a Les Termes i Campoamor; facilitar la instal·lació d’ascensors; ampliar el Centre Cívic Creu de Barberà; posar en marxa un aula d’eficiència energètica i noves tecnologies, i desenvolupar programes socials destinats a la cohesió social.
2. En segon lloc ahir a la tarda ens comunicaven l'acord entre el comitè d'empresa d'Estampacions Sabadell, SA Palau, i l'empresa. El dia 17 de juliol vam rebre al Parlament una delegació del comitè d'empresa que demanaven la nostra mediació, i així ho vam fer. També els vam rebre amb l'Alcalde de Sabadell, que va activar tots els mecanismes per demanar també la mediació del departament de treball. El resultat ha arribat: l'empresa ha retirat l'ERO, i es replanteja el pla social que ha d'apuntar el futur. Esperem que tot continuï per bon camí.
3. Avui mateix hem conegut les dades de la darrera Enquesta de Població Activa, que ens diu que a Catalunya ha baixat lleugerament l'atur (en 20.300 persones). A Sabadell el darrer mes ens diu que l'atur registrat ha baixat en 605 persones. Encara hi ha moltíssimes persones en atur, però ja n'hi ha algunes que han trobat feina! Des del Vapor Llonch hem treballat fermament per ajudar-les!
4. I la darrera notícia l'hem sabut avui, la publicació de l'Índex de transparència 2009 on l'Ajuntament de Sabadell se situa entre els 10 més transparents de l'Estat. A la nota anterior en faig els comentaris.

Esperem continuar donant petites bones notícies! Les dolentes segur que ja les coneixeu.

L'Ajuntament de Sabadell, un dels 10 més transparents de l'Estat

Voldria posar en valor aquesta notícia que he llegit avui a l'Avui+ Sabadell. I ho dic perquè hi ha qui s'entesta a voler fer semblar constantment la manca de transparència de l'Ajuntament de Sabadell, la qual cosa aquest informe demostra que és totalment fals. I més, és important el salt que ha fet en el darrer any, en què ha passat de la posició 24 a la 7.

El que té més valor és que és un organisme internacional (Transparency International España) qui ho diu, i mesura amb els mateixos paràmetres tant l'Ajuntament de Sabadell, com el de Sant Cugat, com 99 municipis més de tot l'Estat.

Per tant, seria just que els grups de l'oposició de Sabadell, aquells que s'entesten a dir que no hi ha transparència, rectifiquin. Des d'aquí els ho demanem!

Catalunya i el finançament

El finançament arriba a bon port!

Avui és un gran dia per a Catalunya! Sentiu la declaració institucional del President de la Generalitat de Catalunya.

Intervenció en l'aprovació de la Llei de Política Industrial

Avui és un dia important per a la indústria a Catalunya perquè després d’aquests mesos de ponència, finalment aprovem definitivament aquesta llei que ha de significar un salt en la política industrial catalana, recordant que fins al moment, Catalunya no havia disposat de cap llei d’aquestes característiques.

I deixin que els faci memòria d’on venim, on som i cap a on anem pel que fa a la política industrial a Catalunya:

• Durant anys hem patit el fenomen de les deslocalitzacions i hem vist caure sectors industrials productius com el tèxtil, la línia blanca d’electrodomèstics, la metal·lúrgia, etc.


• Durant molts anys la política industrial a Catalunya, no va ser gens preventiva ni caracteritzada per la planificació estratègica. Les multinacionals van venir a Catalunya pels costos baixos i per les subvencions a la implantació (moltes se’n van anar als països de l’Est, Àsia o al Marroc).


• Abans del nou govern tripartit que comença a governar l’any 2004, la política industrial es basava principalment en aquella que no existeix, o bé existeix de forma discrecional, amb un repartiment sense concurrència competitiva d’ajuts (per exemple un import de 8 milions €, que permetia ajudar a construir naus, encara que no tinguessin un projecte industrial al darrere -em refereixo a ACC Cervera que a hores d’ara ja ha tancat).
  Les deslocalitzacions eren beneïdes pel govern.


• Es mantenien amb càrrec a l’erari públic empreses en pèrdues (MITASA, Puigneró).


• Es concedien préstecs o s’avalaven empreses i projectes insolvents mitjançant la Comissió Assessora Reconversió Industrial de Catalunya (CARIC), primer, i una incorrecta utilització de l’ICF, després. El nivell de fallides va comportar, en els primes anys del tripartit, haver de proveir 50 milions d’euros.


• Es va viure la privatització dels centres de serveis a les empreses, construïts amb fons públics (IDIADA, LGAI).

A partir del 2004, la política del govern va variar cap a una política industrial basada en:

• L’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana que cercava caminar cap un nou model productiu de béns i serveis basat en la incorporació de coneixement en comptes de baix valor (entès el basat en salaris baixos i condicions precàries). I un instrument del qual és la llei que avui aprovarem.


• Ajudar amb transparència i concurrència pública a les empreses que modernitzen els seus productes o els seus processos: increment d’ajuts a la Innovació per valor de 70 milions de €, disseny i posta en marxa de la xarxa de centres tecnològics que donaven suport als sectors, exigir una actitud responsable en els processos de reordenació empresarial (per primera vegada s’exigeixen plans socials en els ERO).


• Fomentar el diàleg i la negociació per aconseguir la flexibilitat que necessiten les empreses.


• Fomentar la internacionalització de les empreses.

Després d’haver sentit les intervencions dels diferents compareixents en comissió, hem vist com es valora positivament l’existència d’una Llei de política industrial, i algú fins i tot ens deia que si us plau que anéssim ràpid, abans que acabés de desaparèixer la indústria catalana, donada la cruesa de la situació actual.

Aquí hem de remarcar els esforços del govern i del President per trobar solucions a situacions difícils a les grans indústries del país (Nissan, Seat) i a tantes d’altres, petites que a través de les diferents línies de l’ICF, el Cidem o el Copca s’està intentant ajudar.

A través de les dades és palesa la importància de la indústria a Catalunya:
· Un de cada quatre euros que factura la indústria espanyola els genera a Catalunya.
· Catalunya significa un 25% del negoci industrial d’Espanya, el 33% de l’exportació i el 40% de les patents. El pes de Catalunya a l’Estat més determinant en l’àmbit de l’economia sòlida és el que es basa en la indústria.
· Catalunya ha estat dels pocs territoris de l’OCDE que en els últims 15 anys hem guanyat llocs de treball a la indústria.

Per això, per a nosaltres, el Grup Parlamentari Soc-CPC és imprescindible continuar mantenint el perfil de la Catalunya industrial, amb un rol central i estratègic a l’hora d’avançar decididament en el canvi de model productiu i en el procés de transició cap a una economia del coneixement, tal com estableix la llei.

Ens va encoratjar l’altre dia a la comissió la compareixença que ens presentava el Pla Indústria XXI amb uns plantejaments renovats en què es parla de la indústria tradicional, però també l’emergent i els serveis a la indústria, que resten ben recollits en la llei... i que els compareixents celebraven que avui l’aprovéssim. Amb aquests paràmetres la indústria representa més del 50% de l’economia catalana en ocupació i PIB.

Per tant, la Llei parla d’aquesta Nova Indústria amb uns nous valors de modernitat, multisectorialitat, solidesa, responsabilitat social, motor de creixement, de recerca i d’innovació i d’ocupació qualificada, atractiva, moderna, líder i professional, eix vertebrador social i econòmic, la que aglutina les activitats productives pròpiament industrials i les dels serveis a la producció (directament a la producció industrial).

Les instàncies empresarials també ens deien que la internacionalització, la innovació com a elements de competitivitat que planteja la Llei són una de les claus de sortida de la crisi per a la indústria. Segurament no es coneixen prou els esforços fets des del govern de la Generalitat per ajudar els diferents sectors industrials tant a la internacionalització com a la innovació, i no només ara fruit de la conjuntura, sinó ja des del 2004 i especialment partir de la signatura de l’Acord estratègic:
_________________
Per a nosaltres aquesta és una llei que planteja accions que aborden qüestions estructurals, que demostren la voluntat explícita del govern per fer una política industrial clara, concreta, moderna, tal com correspon al segle XXI, això és el que planteja la llei. Així, vol oferir una resposta clara al teixit empresarial mitjançant la millora, tant dels mecanismes i instruments de planificació i suport, com de l’entorn i les condicions de competitivitat en les que les indústries catalanes i totes aquelles empreses que s’hi relacionen desenvolupen la seva activitat, en sintonia amb els objectius que segons la UE la política industrial dels estats membres ha de tenir, igualment se situa en la línia dels objectius marcats per l’Estratègia de Lisboa.

Un element que considerem rellevant a la llei és la creació del Consell de política industrial, com a òrgan de participació i diàleg social, així com la participació en l’Observatori de prospectiva industrial i aportant un informe anual al Parlament amb els resultats assolits, que fins ara no hi havia hagut. (ple, comissió de polítiques sectorials, presidència i vicepresidència).

Com a conclusió podem dir que la Llei que aprovem avui modernitza la concepció de la indústria i es dota d’uns instruments adequats als temps actuals: la integració en un únic ens del copca-cidem que és l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana (Acc1o, cidem-copca) per a una actuació més coordinada i eficient: amb l’objecte d’executar les polítiques de la Generalitat en els àmbits de la innovació, la transferència tecnològica, la internacionalització, el foment i la captació d’inversions i la millora continuada de la productivitat de l’empresa catalana. A banda de crear també l’ens de coordinació i gestió de les participacions a entitats (AVANÇa; LGAI i IDIADA).

Que a més a més ha cercat la concertació i la participació dels agents socioeconòmics directament implicats en la política industrial, fet que per a nosaltres és important, perquè a més se n’han recollit gran part de les seves aportacions, i a més dóna fe una vegada més d’una nova manera de fer d’aquest govern des del 2004.

Per acabar voldria agrair, facin el que facin finalment amb el seu suport a la totalitat del text de la llei, les seves aportacions a través de les esmenes acceptades i les transaccions que de ben segur han ajudat a millorar el text, tant de CiU, com del PP, com del senyor Domingo del grup mixt... així com les encertades aportacions de la lletrada Anna Casas que ens han ajudat a millorar-ne la comprensió i el lligam amb altres normatives com la llei de seguretat industrial, etc. Aportacions en la línia:

• Que la llei va adreçada a les indústries i als serveis destinats a la producció.


• La llei com a impulsora de l’ús i aplicació de les TIC per l’administració i les empreses.


• Els principis de simplificació i agilitació de la tramitació (art. 6.2) (es prescindeix del règim d’autorització pel de la comunicació prèvia (llevat que hi hagi normativa sectorial específica) i la inscripció al registre d’establiments industrials.


• La coherència en la vinculació amb la Llei de Seguretat industrial pel que fa a la Qualitat industrial.


• Així com una incorporació en la línia d’adoptar mesures per evitar processos de deslocalitzacions industrials perquè no suposin la pèrdua de teixit industrial a Catalunya.

Veieu-ne la intervenció

L'anunci del PSC

Pregonera de la Festa Major de Campoamor

BONA NIT CAMPOAMOR. BUENAS NOCHES CAMPOAMOR.

Torna la Festa Major al barri!
Torna la celebració!
Torno des d’aquest lloc a demanar-vos que us vestiu amb el vostre millor sonriue, i gaudiu d’aquests dies de festa que teniu per endavant.

Fa sis anys em vau brindar la meva primera oportunitat de compartir aquest mateix moment amb vosaltres. Avui torno a tenir l’honor de fer el meu segon Pregó de la Festa Major de CAMPOAMOR.

Fins i tot el nom del barri convida a tornar-hi. Un nom que prové de l'escriptor asturià del segle XIX Ramon de Campoamor. Un important home de la seva època que llavors ja va escriure: No rebutgis els teus somnis. Sense la il·lusió el món que seria?

Doncs, jo tinc més d’ un somni per Campoamor.

Veure que les nenes i els nens que estan per aquí aquest vespre creixen en uns carrers i places netes. Que joves i no tan joves tenen tots els equipaments i serveis necessaris per viure-hi amb una plena comoditat. I les persones més grans, perquè mireu quins avis més “guapos” tenim aquí, poden accedir a una residència o pisos per gaudir del seu barri de tota la vida.

Sé que aquests somnis són possibles. Ja no som aquell Campoamor que va néixer a principis de la dècada dels 50 amb els pisos de SAIDA. Amb il·lusió, com la que mostra l’Associació de veïns, ja hem aconseguit moltes coses pel barri. Però sé que hem d’aconseguit moltes més.

En aquests moments, gràcies als fons estatals la plaça de Picasso millora amb la construcció d'un parc infantil i l'eliminació de barreres, unes obres que donen feina a 20 persones. A tocar d'aquest espai, una altra empresa es fa càrrec de les obres d'urbanització del carrer de Campoamor, entre els carrers de Concha Espina i de Josep Comas.

Ara estem esperant que la Generalitat aprovi també la sol·licitud d'ajudes que ha fet l'Ajuntament de Sabadell, acollint-se a la Llei de Barris per a la millora integral al districte sisè de la ciutat. El projecte inclou una cinquantena d'actuacions de caire urbanístic però també de caire social. Un projecte que compta amb un pressupost de 14 milions d'euros i que, en cas de ser aprovat pel govern català, beneficiaria a prop de 30.000 sabadellencs.

Quina alegria seria aconseguir aquest altre somni també pel barri!
Perquè igual que una mare vol el millor pel seus fills i filles jo vull el millor pel meus!
Per les veïnes i veïns de Campoamor!

I és que com Ramon de Campoamor comentava en el seu temps en un dels seus poemes:

"Los padres son tan buenos,
que hasta el menos iluso,
anhela para yerno,
un noble ruso"

Doncs, jo gent de Campoamor anhelo per tots vosaltres, i com diria un altre poeta, que aparqueu el dia a dia, i que us deixi, si més no durant Festa Major ser feliços pels quatre costats del cor, rient, ballant o passejant.

Que quan diumenge a dos quarts d’onze de la nit veieu el castell de focs penseu que ha valgut la pena viure la Festa Major de Campoamor.

Bona festa!

Ikea a Sabadell!

La bona notícia es va confirmar divendres al matí, quan tan Ikea com Sabadell Parc Empresarial van enviar sengles comunicats que havien tancat l'acord perquè Ikea s'instal·lés al Sant Pau de Riu-sec.

Aquí hi ha hagut molta feina! De molta gent! Però també del lideratge clar que té la ciutat i el seu govern! Amb un munt d'inversions i d'infraestructures en marxa que la situen en molt bones condicions per sortir-se'n al millor possible.

En un moment com l'actual és una bona notícia que Ikea s'instal·li a la ciutat, pel que significa de dinamització i motor d'una nova àrea d'activitat econòmica de la ciutat, per la inversió que significa, pels llocs de treball, que segons sembla, seran prioritàriament de Sabadell!

Enhorabona a tothom que hi ha treballat de valent per aconseguir-ho! la ciutat s'ho mereix! Com deia algú per la xarxa divendres, Sabadell és al mapa europeu... Desitgem que ben aviat poguem dir Blat, al sac i ben lligat!

Recta final de la campanya per Europa

Ja estem a la darrera setmana de la campanya de les eleccions europees del 7 de juny on decidirem quin és l'equip majoritari que marcarà la pauta els propers anys a Europa.


Aquests dies hem pogut veure i sentir com des de cada opció política es plantejaven objectius diferents; des del PP com una moció de censura contra Zapatero, des de CiU com unes primàries amb el tripartit en vistes a les properes eleccions autonòmiques... De fet així no s'aconseguirà el que és i hauria de ser l'objectiu de les eleccions, fer pedagogia sobre què és Europa i què es proposa per al govern d'Europa per als propers anys. La veritat és que si en som espectadors, hi ha una veritable crisi d'europeisme.


Ara bé, m'agradaria remarcar una de les poques opcions que treballa en clau europea, amb veritable opció de ser un partit amb visió europea, es tracta dels socialistes europeus, amb propostes globals, en clau estrictament Europea.


Enllaço alguns webs on trobareu informació sobre les seves propostes:


http://www.efutur.eu/europa/

http://www.mariabadia.cat/

http://www.socialisteseuropeus.cat/

http://www.noucicle.org/obiols

http://www.nuriaparlon.wordpress.com/

Qüestió d'incompetència!

Encomana

CiU i el pacte per la Competitivitat

Dimarts 28 d'abril, a les portes del Primer de maig, el Consell de Ciutat aprovava el Pacte per a la Millora de l'Ocupació i la Competitivitat de Sabadell amb 50 mesures concretes que ja hem començat a aplicar.

Un cop signat el Pacte, amb el suport de tots els grups municipals, ens entristeix que CiU no li vulgui donar el valor que al nostre entendre té. Però el que més ens entristeix és que CiU s'hagi autoexclòs de participar en tot el procés. Potser per no comprometre's? No ha fet arribar propostes, les haguéssim volgut conèixer, discutir i debatre, com així vam fer amb la resta de grups municipals. Potser és que CiU menysprea els espais de diàleg, concertació i participació, així com les entitats i institucions que hi participen? Potser és que CiU no té propostes més enllà de la baixada d'impostos i la contenció de la despesa municipal? O potser les seves propostes són les receptes liberals de sempre i que són les que ens han portat a la crisi?

De fet CiU ja ens té acostumats a què quan no sap què dir, utilitza el recurs fàcil de parlar sobre l'estil de l'Alcalde i del seu lideratge. Diuen que qui s'excusa s'acusa. No deu ser que al senyor Rossinyol li falta lideratge, idees i compromís? Per altra banda, ens continua sorprenent que CiU parli de què són propostes irrealitzables. Però si no les coneix, no coneix com s'han treballat perquè no hi ha volgut participar, ni en el seu debat ni en l'explicació dels seus continguts concrets. Per a nosaltres el Pacte té tot el valor, perquè a banda del lideratge de l'Alcalde al capdavant, reuneix el consens i la visió compartida de tots els que hi han participat i totes les entitats i institucions que a través de la seva feina també hi han fet arribar propostes

És treballant conjuntament i en la mateixa direcció que la ciutat sortirà reforçada de la situació de crisi actual.

Formació professional i sistema de qualificacions professionals

Coincidint amb la commemoració del Dia del Treball, aquests dies i després d'un any de l'aprovació i la signatura del Pla estratègic Vallès Avança, des del Consorci per l'Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental s'està endegant la campanya d’impuls a la formació professional que vestirà els carrers de 22 municipis de la comarca durant els mesos de maig i juny. La campanya té com a objectiu donar impuls tant a la formació professional reglada com ocupacional i també contínua.


Per altra banda, també durant els propers mesos s'està iniciant la difusió del nou Sistema Català de Qualificacions Professionals. Hem presentat les diferents línies d’actuació en relació al reconeixement de l’experiència professional dels treballadors i treballadores. El Vallès Occidental és la primera comarca de tot Catalunya que està iniciant el procés d’aplicació del nou Sistema Català de Qualificacions Professionals. És a dir, està iniciant un projecte que permetrà que els treballadors i treballadores que fa anys que desenvolupen un ofici, vegin reconeguda la seva experiència, mitjançant un procés que inclourà diferents tràmits, mòduls de formació i orientació professional. Tot plegat farà que els treballadors i treballadores tinguin més elements a l’hora de buscar una feina, iniciar un procés de recol•locació, fer el pas de l’escola al treball... I al mateix temps s’ajudarà a les empreses a ser més competitives. Al Vallès Occidental es podrà accedir a tota la informació sobre aquest reconeixement professional des dels punts d’informació i orientació dels serveis locals d’ocupació, agents socials i oficines de treball. Ara, el COPEVO està formant als professionals que atendran aquests punts d’informació, amb la col•laboració de l’Institut Català de Qualificacions Professionals de la Generalitat de Catalunya.