26 de gener 2008

Manifest públic de la Fundació Parc de Salut

Ahir al migdia, per primera vegada des de la seva constitució, el patronat de la Fundació parc de Salut es va reunir per aprovar i fer públic el manifest arrel de la circumstància que envolta el projecte. El transcric:

"El Parc de Salut, impulsat des de fa pràcticament deu anys per l'Ajuntament de Sabadell, la Corporació Sanitària Parc Taulí i la Fundació Parc Taulí, amb el suport del Departament de Salut i els departaments responsables de la R+D a Catalunya i Espanya, està projectat per ser un referent en l'àmbit de la recerca científica i mèdica, no només a Catalunya, sinó també a la resta de l'Estat espanyol i d'Europa.

Al novembre de 2006, la consellera de Salut de la Generalitat, Marina Geli, ja el va esmentar com a un dels instituts i centres de l'aliança Biomèdica de Barcelona, en el marc de la Bioregió de Catalunya.

El seu objectiu és impulsar la innovació de productes, serveis i processos basats en les noves tecnologies aplicades a la medicina, a partir de la col·laboració i el treball interdisciplinari entre professionals de la salut, científics, professors universitaris, empreses de tecnologia i entitats relacionades amb el mercat de la innovació. Tot plegat orientat a una millora de la qualitat assistencial i de la salut dels nostres ciutadans i ciutadanes.

Al desembre de 2007 va quedar constituïda la fundació Parc de Salut com a nou òrgan gestor del Parc de Salut. El seu patronat actualment està constituït per l'Ajuntament de Sabadell, la Corporació Sanitària Parc Taulí i la fundació Parc Taulí i està previst que el Departament de Salut i la Universitat Autònoma de Barcelona entrin a formar-ne part.

La Fundació Parc de Salut ha acordat avui no continuar endavant amb el projecte del Parc de Salut mentre hi hagi un recurs contenciós administratiu obert contra el conveni de cessió dels terrenys de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil a la ciutat. Entenem que aquest contenciós posa en perill la inversió i l'esforç que es desenvolupi en aquest espai ja que, finalment, aquests es perdrien si els terrenys després d'anys de litigi, retornessin al govern de l'Estat. En cas que el contenciós es retiri, l'Ajuntament activarà tots els mecanismes legals necessaris perquè es compleixi el conveni signat amb la corresponent desafectació de la totalitat dels terrenys.

Per aquest motiu, demanem als partits polítics que han impulsat el contenciós que el retirin i que el debat es torni a centrar en el terreny polític i que, en aquest marc, es busquin les solucions més adients perquè el projecte Parc de Salut pugui desenvolupar-se amb total garantia. Si no és així, haurem de desistir de portar endavant el projecte mentre no es resolgui el contenciós i, potser llavors, ja serà massa tard.

La Fundació Parc Taulí ha obtingut fins ara ajuts per al finançament de les obres i equipaments del Parc de Salut per valor de quatre milions i mig d'euros. Si no s'arriben a executar les obres, es perdran més de tres milions d'euros, és a dir, el 70% dels ajuts obtinguts. A més, això impossibilitarà accedir a futures vies de finançament.
Demanem que es deixi de banda la via judicial en bé d'aquest projecte de país, en el qual hi ha implicats un munt de professionals de la medicina que han esmerçat molta il·lusió, esforços i diners públics."

17 de gener 2008

El Parc de Salut i la caserna: dues cares de la mateixa moneda

Avui a Sabadell, tots els grups de l'oposició, llevat del PP, han fet roda de premsa per dir que han formulat la denúncia del contenciós que van presentar el febrer del 2007 contra el conveni entre l'Ajuntament de Sabadell i el Ministeri de l'Interior per a la desafecció efectiva i real de la parcel·la de la Caserna de la guàrdia civil que havia de permetre l'inici de la construcció del Parc de Salut.
Sense entrar en els detalls del procés, per complex i difícil, tothom hauria de saber com i per què es va arribar a aquest conveni: s'hi va arribar perquè en anar a començar l'enderroc dels edificis la Guàrdia civil, l'Estat va fer saber que aquella finca no era municipal, i per tant, no es podia utilitzar. Davant d'això es podien seguir dues vies: el conflicte i el contenciós amb l'Estat per esclarir la titularitat de la finca, que era un camí llarg que dilatava en anys la disponibilitat dels terrenys i per tant, l'oportunitat de tirar endavant el projecte Parc de Salut a curt termini. O per l'altra, la via de la negociació, en aquell moment tots els grups municipals, govern i oposició, van donar suport a aquesta segona via, evitant així el contenciós i el conflicte, per poder disposar de forma immediata del terreny per poder començar.

Va ser a les portes de les eleccions municipals que els nous candidats de CiU, ICV i ERC van fer front comú amb l'Entesa per presentar contenciós contra el conveni i anar contra l'Alcalde i el govern en l'acord aconseguit (de fet, el seu interès era focalitzar només en l'Alcalde, que no oblidem que era el nostre candidat, i des del seu punt de vista, el rival a batre, i tothom coneix la campanya bruta que van fer CiU i ICV per intentar embrutar la figura de l'Alcalde amb temes personals, no pas amb arguments polítics consistents). El front comú va ser tan interessat que fins i tot CiU i ICV van fer fora dels seus partits els aleshores regidors de l'Ajuntament que van confirmar l'acord amb el govern sobre el procés que s'havia seguit.

De tot el procés, l'Ajuntament no en té més coneixement, i el govern tampoc, més que la documentació que el jutjat va anar demanant en diferents moments. És a dir, cap sensibilitat ni interès per part d'Entesa, ICV, CiU ni ERC de trobar una solució a un problema. L'única via que han plantejat ha estat la del contenciós.

De tot plegat, trobo estrany que diguin a la premsa que presenten contenciós però no ensenyin la documentació ni tampoc expliquin quina és la base de la seva formulació.

També sorprèn que en tot moment hagin fet el procés de cara als mitjans de comunicació i el jutjat, sense buscar vies de solució per cap altre camí en els espais de diàleg que tenen al seu abast. L'única via que han plantejat és la confrontació i el conflicte.

Per altra banda, trobo impresentable el fet que acusin l'Ajuntament d'obstruccionista, quan en realitat ha estat el titular de la demanda, l'Entesa per Sabadell, qui ha anat buscant formes d'anar dilatant el tema (demanant informació que ja era a disposició del jutjat o bé informació que no formava part de l'expedient).

Veig que en tot això l'Entesa demana a l'Ajuntament que no "tergiversi" la realitat. Jo demano a l'Entesa que sigui ella que no tergiversi la realitat i no vulgui fer creure coses que no són.

(roda de premsa del govern municipal)

Al Montseny

Ahir i avui tot el grup parlamentari hem estat tancats al Montseny en unes jornades de treball per preparar el nou període parlamentari que començarà amb el ple de dimecres dia 23 de gener.

Considero que són necessàries sessions com aquesta per posar en comú i compartir inquietuds, visions i plantejaments per als propers mesos. També serveix per conèixer amb més calma la feina que fem cada un dels diputats en les diverses responsabilitats, donat que ens dóna una visió global de tots els temes, i per tant, millors eines de coordinació.

Hem gaudit de la presència del Molt Honorable President de la Generalitat Jósé Montilla, els Honorables Consellers d'Educació i de Política Territorial, Ernest Maragall i Joaquim Nadal, i per altra banda el diputat del Congrés Daniel Fernández i en Josep Zaragoza,que amb la seva clarividència de sempre ens ha il·lustrat amb la radiografia del panorama polític dels propers mesos.

Ha estat interessantíssim, profitós i per a mi, un bon aprenentatge. Dilluns, ja comença de nou la dinàmica parlamentària a ple rendiment, tenim comissió del Síndic de Greuges que presenta l'informe sobre escolarització de 0 a 3 anys, i dimarts la comissió del Síndic de comptes. Dimecres i dijous ple del parlament.

07 de gener 2008

Ja fa un any!

El dia 8 de gener farà un any que inaugurava aquest bloc amb aquella timidesa de quan es comença a fer una cosa que encara no se sap ben bé com anirà.

Transcorregut l'any, em sento satisfeta d'haver-ho fet, d'haver obert aquesta finestra interactiva amb els blocaires que em serveix alhora d'espai de reflexió i de diàleg amb altres visions de les coses, però també de dietari de la feina que setmana a setmana vaig fent arrel de les meves diferents responsabilitats.

Per celebrar-ho, voldria fer com fa un any, escrivint una de les frases que aquestes festes he rebut com a felicitació i m'hi he identificat per treballar-hi durant l'any que avui comencem. Diu així:

"De vegades sentim que el que fem és tan sols una gota enmig del mar, però el mar no seria el que és si hi faltés una sola gota" Mare Teresa de Calcuta

Per tant, durant l'any 2008 cadascú de nosaltres hem de continuar aportant petites gotes perquè l'oceà de la humanitat continuï en el treball de ser millor del que és.

Que el 2008 ens faci ser molt millors!

03 de gener 2008

El conseller Puigcercós i CCS Agresso

Avui hem rebut al Vallès la visita del Conseller Puigcercós. En primer lloc ha estat en recepció a l'Ajuntament de Barberà on hem compartit una estona de conversa sobre temes d'administració local, autonòmica i les dificultats dels serveis públics, i després hem anat cap a la seu de CCS Agresso per inaugurar les renovades instal·lacions del centre internacional de R+D+i (recerca, desenvolupament i innovació) de la multinacional Unit 4 Agresso a Catalunya amb seu a Barberà, a Santiga, a l'històric edifici de CCS.

M'ha fet especial il·lusió poder-hi ser i fer la visita per les instal·lacions, per a mi ha estat un moment emotiu, després de veure l'aposta que fa la multinacional holandesa pel producte i el know-how de CCS, empresa que complirà 45 anys i en la qual he treballat durant nou anys i crec haver contribuït amb un gra de sorra en la seva història, el producte Genius en català, després el TOP, els multiidioma, les OTTools, l'ERP, els esforços per implantar per primera vegada el Sistema de Qualitat i la ISO 9001. Bases que ara prenen valor i embranzida amb aquesta nova etapa.

Va ser l'oportunitat de recordar molts moments de feina, d'esforços i de retrobada de companys. L'emoció més gran va ser en entrar a Fàbrica, on vaig poder saludar molts companys, i el director em va recordar que allà conservava el meu lloc de treball. Per a mi va se especialment emotiu perquè en tinc molt bons records.

Vegeu notícies relacionades.