31 de desembre 2010

Que l'any 11 sigui el de la recuperació

Aquest desig és el que vull plantejar des d'aquí abans d'acabar l'any que tanquem. Un any que ha estat molt complicat, com els dos anteriors. Però cal que aixequem l'ànim, ens arremanguem i posem fil a l'agulla per aconseguir vèncer els pronòstics i fer que el 2011 sigui l'any de la recuperació, l'any que moltes persones puguin trobar una sortida a la seva situació d'atur i de desesperació. Que el govern de CiU a Catalunya tingui el coratge de comptar-hi i tiri endavant polítiques d'ocupació adreçades a millorar les condicions d'aquestes persones mentre no arriba el creixement suficient que generi tota l'ocupació necessària!

Des de Sabadell, ja hi treballem, amb l'Alcalde Bustos al capdavant, per generar les millors condicions de la ciutat i de les seves persones perquè això sigui possible.

Que el 2011 doncs sigui l'any de l'esperança, de la confiança i de la llum per a tothom, i que ens porti a tots a ser una mica més feliços.

Esperem poder compartir aquesta felicitat! Bon any 2011!

17 de desembre 2010

Les dones no són al pinyol

Ahir va ser un dia històric al Parlament de Catalunya, a banda de constituir-se la IX Legislatura, que per sí ja és una fita històrica, com la de cada quatre anys, la novetat va ser el fet d’elegir una dona com a presidenta del Parlament. La primera dona en la història del Parlament.
També és una fita el fet d'assolir per primera vegada la paritat segons la llei d'igualtat del 2007, que significa 56 dones, és a dir, un 41,5%. Cal dir que aquesta fita s'assoleix perquè hi ha grups com el PSC o ICV que estan al 50%, és a dir, meitat dones, meitat homes, per sobre de PP (44’4%) i CiU (40’3%), i molt per sobre d'altres grups com SI amb el 0%, C's amb el 33,3% i ERC amb el 30%.

El discurs de la nova presidenta del Parlament, Núria de Gispert, des de la perspectiva feminista d’esquerres, ens va poder semblar un discurs robat, assimilat al que fèiem des de l’esquerra potser fa uns anys, però que a hores d’ara segurament tenim a bastament assumit i donem per fet i assolit. Només reitera el seu feminisme aquell qui no el practica. A l’esquerra, com al PSC, ja no cal perquè es practica amb fets des de fa temps.

Ara bé, es feia estrany que es fes des de la perspectiva d’una opció conservadora, això ens fa entendre que li donés tan valor al fet. La mateixa presidenta ha reconegut que ells no creuen en la llei d’igualtat, però que dóna bons resultats. O i tant que en dóna! Ha fet possible que ella sigui la presidenta del Parlament, que la mesa sigui paritària, que el nou Parlament també sigui el més paritari de la història.

Per això caldria felicitar els estrategs de CiU que han portat a una dona a presidir el Parlament. Ara bé, com ella mateixa ja fa notar, CiU no es creu el discurs de la igualtat.

No se’l creu i ho veiem ben clar: fa uns dies vèiem publicat un gràfic on s’il·lustrava la galàxia de l’Artur Mas. En aquesta galàxia hi vèiem diverses constel·lacions, però hi havia un nucli bàsic de la galàxia a l’entorn de l’Artur Mas, el pinyol. Sorpresa va ser descobrir que en aquest pinyol les dones no hi compten, no hi són.

Segurament la fruita és madura per arribar a assolir les quotes més altes de paritat, però a l’entorn del pinyol, la fruita encara és verda. Per tant, cal molt camí encara en tots els àmbits per aconseguir que les dones puguin ser al pinyol.

14 de desembre 2010

Impuls econòmic orientat a les persones

Se’ns fa difícil acceptar que algú dubti que en un període com l’actual no calgui tot el suport possible per cobrir les necessitats de les persones en situació d’atur o les empreses que volen néixer o prosperar. En un exercici de responsabilitat, tothom hauria de donar suport a aquests plantejaments i reconèixer que invertir en aquests àmbits és el camí més raonable per sortir de la crisi, fins i tot més reforçats.

Precisament aquesta lògica és la que ha portat a l’Alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i al seu govern, a apostar de nou fortament en els pressupostos de l’any 2011 pel Departament de Treball, Formació, Indústria i Innovació, amb seu al Vapor Llonch. De fet, cadascuna de les paraules que conformen el seu nom no és casual, sinó que respon a la voluntat del govern municipal d'atendre cadascun dels aspectes que es consideren fonamentals per fer possible la transformació cap a un nou model econòmic.

Amb el pas dels anys aquest departament, al Vapor Llonch, ha demostrat la seva capacitat de servei en constant creixement i adaptació per intentar cobrir la demanda dels ciutadans i de les empreses, que certament s’ha disparat en el darrer període. Ens avala el reconeixement d’institucions que han considerat el Vapor Llonch un espai de referència per a d’altres ciutats de dins i fora de Catalunya, però també ens avala l’evolució de les xifres.

Per exemple, durant el 2010 s’ha assolit la dada insòlita fins al moment d’oferta de places de formació per a persones en atur: 2.500. Pel que fa a programes d’ocupació, les xifres de contractacions han tornat a créixer, tot i que semblava impensable perquè l’any passat ja es va batre el rècord. Així, l’any 2010 hem aconseguit formalitzar més de 700 contractes per a persones en situació d’atur per fer obres i serveis en benefici de la ciutat. En paral·lel, cada vegada són més les persones que utilitzen els nostres serveis gratuïts de recerca de feina o orientació laboral, i els empresaris i les persones amb una idea de negoci que sol·liciten els nostre ajut per a la creació i consolidació d’empreses. Enguany fins a octubre se n’han constituït 128.

Tot i estar treballant a més del 100% de les nostres possibilitats, l’afluència a la porta d’entrada continua sent considerable. Per això, l’any 2011, sense descuidar els nostres serveis habituals, ens plantegem continuar essent encara més insistents en aspectes estratègics per a la ciutat.

Això passa per impulsar la formació de les persones en atur i en actiu especialment amb l’entrada en funcionament del Centre de Formació Cal Molins, com un dels equipaments municipals catalans més grans dedicats a la formació i que s’acompanyarà de nous programes. L’objectiu durant aquest 2011 és avançar cap a la validació de la formació impartida per l’Ajuntament amb els efectes propis de la formació professional del sistema educatiu. En aquest sentit, ja s’ha aprovat la formalització del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Sabadell i el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.

El segon gran aspecte estratègic per al Vapor Llonch és donar encara més suport a l’activitat econòmica. L’Oficina d’Atenció a l’Empresa i l’Autònom és una mostra d’aquesta voluntat, però la volem reforçar amb l’inici de les obres de construcció d’un nou espai físic des del qual poder contribuir a la implantació de petites empreses industrials a la zona de Can Roqueta. A més a més, preveiem continuar amb la millora dels Polígons d’Activitat Econòmica (PAE) per reforçar la competitivitat del teixit productiu local. Aquest any 2010 hem iniciat un pla d’acció per a la millora de l’entorn dels PAE, de les infraestructures, senyalització, mobilitat, etc. i, en general, accions integrals adreçades a aconseguir un entorn més atractiu per a les empreses que s’hi ubiquen o s’hi volen ubicar. I si aquestes empreses no arriben, les anirem a buscar promocionant la nostra oferta de sòl industrial com ja ho hem fet essent presents a una de les fires considerades més importants de l'immoble industrial a Europa (a Munich) on vam fer promoció de Sabadell Parc Empresarial.

Sabadell, cinquè municipi català en nombre d'habitants, a tan sols 20Km de Barcelona, té moltes coses per oferir; entre les quals destaca el lideratge de projectes especialment innovadors relacionats amb els negocis de la salut i l’alimentació, que poden atreure altres empreses. Per això des del Vapor Llonch abordarem el 2011 la tercera fase del Pla d’Innovació, liderat des de Sabadell i que compartim amb altres municipis de l’entorn, traduïda en un treball de dinamització més intens especialment en les activitats empresarials relacionades amb la salut.

I és que no és casualitat que Sabadell estigui entre els 10 pols de competitivitat que s’han definit a Catalunya repartits arreu del territori. Un pol de competitivitat és una àrea amb avantatges excepcionals per a l’atracció de la inversió empresarial en una sèrie de sectors intensius en coneixement i valor afegit. Aquests pols tenen una sèrie de característiques comunes: infraestructures, com ara universitats, centres de recerca i de transferència tecnològica, sòl disponible per a implantacions empresarials, i connexions viàries, aeroportuàries, ferroviàries i de transport públic així com serveis d'incubació i creació de noves empreses innovadores. Un dels elements destacats per situar la ciutat en aquest pol de la Salut és el projecte Parc de Salut, un espai en desenvolupament concebut per a la recerca i la innovació en tecnologies sanitàries que ja és referent en l'àmbit de la investigació científica i mèdica, i que també s’inclou entre els projectes que reforçarem el 2011.

En definitiva, els pressupost 2011 acompanya un any especialment intens per al Vapor Llonch, que enguany complirà 20 anys de vida tot posant en marxa un nou espai a Cal Molins, i amb la perspectiva d’endegar en un futur no massa llunyà el nou Centre d’empreses a Can Roqueta. En resum, la commemoració d’aquest aniversari serà doblement especial; per la important evolució d’aquest servei durant els seus 20 anys, però també per l’entrada en funcionament durant el 2011 de nous serveis que han de marcar la pauta de les properes dècades, tot incidint en el disseny d’estratègies que permetin incrementar el desenvolupament econòmic de la nostra ciutat.

08 de desembre 2010

Quan passi el temps de gràcia!

Després de conèixer els resultats de les eleccions del passat 28N, tothom hi diu la seva, en fa balanços i intenta buscar explicacions.
Jo, encara que no tinc clars tots els motius, sí que tinc clar que els ciutadans han castigat ERC i el PSC principalment, i en menys mesura, ICV-EuiA, és a dir, han castigat les tres forces que configuren el govern tripartit. De fet, així ho vaticinaven les enquestes.

Centrant-nos en el PSC, provablement la crisi, el tripartit i el context global hi han tingut força pes, ha capitalitzat a través del president gran part del desgast sobre tots els temes. Ara bé, per afrontar el camí que cal prendre, cal primer una anàlisi exhaustiva, sense intentar buscar culpes ni culpables a cor calent, sinó analitzant què ha passat amb el cap fred. Ara no és hora de les solucions ràpides o del “jo ja ho havia dit”. Serenor i cap fred són la clau per abordar la presa de decisions sobre qui i cap a on ha d’orientar-se el futur. Trobar què ha fallat, per què i el camí per tornar a connectar amb els ciutadans que ens han perdut la confiança.

Cal valorar com a exemplar la determinació del President Montilla en reconèixer la derrota i assumir-ne la responsabilitat. És lloable i exemplar, i absolutament sincera i coherent amb el que sempre ha dit. Un acte d’humilitat amb el qual contribueix a prestigiar la política i a combatre la desafecció. La mateixa consideració mereix el President del Parlament Ernest Benach, que ha decidit seguir el mateix camí.

Així doncs, cal reconèixer la davallada de vots del PSC i cal felicitar CiU pels bons resultats. Pel camí ens ha sorprès que, contra pronòstic, hi hagi hagut més participació, més ciutadans que no pas al 2006 han volgut dir la seva opinió. Ara hem d’interpretar a fons què ens han dit i de tot plegat aprendre’n la lliçó per continuar treballant per refer i redefinir l’espai que es vol recuperar.

Mentrestant, i tal com diu la dita, més val caure en gràcia que ser graciós. I això és el que ens va semblar dimarts passat a l’entrevista que Mònica Terribas va fer a TV3 al futur president electe Artur Mas. Tot són bons propòsits, prudència en les solucions, però sí, tot bones paraules per abordar el futur govern.

A hores d’ara s'acosta l'hivern, i potser torna a nevar! Els uns (els que governaven) ara estaran replegats, en reflexió i anàlisi del que ha passat i de com s’han de replantejar. Els altres (el nou President i el seu govern) hauran de sortir i mullar-se, i demostrar que efectivament, tal com s’han passat dient els darrers anys, ho saben gestionar millor. Veurem, segurament tindran alguns elements de gràcia, per exemple, en vam tenir un exemple amb l’entrevista que Mònica Terribas, tan acostumats com ens té a veure-la tan brava, li va fer a l’Artur Mas amb un bon massatge. Un massatge al qual no estàvem acostumats quan al seu davant hi tenia el President Montilla, per exemple.

Ara tot somriu al nou futur president, veurem fins quan dura la gràcia. De moment ja li vam sentir insinuar que per a Educació seria difícil que hi hagués més diners (no havia dit que l’eduació és una qüestió estratègica per a la competitivitat del país?), i que el concert econòmic seria molt dificultós, i que el referèndum, “ara no toca”... Us sona aquesta cançó?

No ens va agradar gens la crítica que va insinuar sobre les dimissions, la del President Montilla i la del President Benach. No l’honora, només la vam interpretar com una justificació del per què ell no ho va fer. No calia!