28 de febrer 2013

Moció sobre ocupació. Ple 28/2/2013

(Posició del PSC en la moció presentada pel PP sobre Ocupació. El PSC hi va fer esmenes que van ser acceptades)

Per als socialistes el centre del debat polític a Catalunya i a Espanya és i ha de ser l'atur:
  •  Estem parlant de gairebé 900.000 persones (en concret 885.100) que pateixen, elles i les seves famílies, la manca de feina. No en va és la principal preocupació de la ciutadania segons diuen totes les enquestes.
  • Catalunya ha perdut 195.400 ocupacions el 2012, un 6,50% de les ocupacions d’un any abans. Ritme de destrucció d'ocupació superior als dels anys 2011, 2010, 2008 i només inferior al pitjor moment de l’inici de la crisi l’any 2008.
El pitjor d'aquesta dada és que ens indica un creixement en el ritme de destrucció de l'ocupació l’any 2012.

Sr Puig on veu els "brots verd ocupacionals"? miri l’EPA en els seus resultats catalans, no hi són, i no dissimuli ni amagui amb dades, miri les del registre de la Seguretat Social que veurem si es consoliden en un nou trimestre de l'EPA.

L’emergència de la situació laboral catalana és fàcil de veure en una dada: Catalunya des de 1976 ha generat fins el darrer trimestre de 2012 un total 667.400 ocupacions.

Necessitem crear, per donar ocupació efectiva als nostres aturats, 900.00 llocs de treball, 200.000 més del que hem estat capaços de fer en 36 anys.


No m'oblido que en el II trimestre de l'any 2008 vàrem tenir un creixement respecte de l'any 1976 d’1.426.000, dels que ja en portem destruïts 738.300 en quatre anys. La bombolla de la construcció i la mala gestió dels fluxos laborals van propiciar la bombolla laboral que l'acompanya, per tant no és el model de creixement en el que podem pensar a retornar.

Miri, el traumatisme laboral de l'ajust econòmic era dur, però l'han acompanyat reformes laborals, algunes de moderades del meu partit, però sobretot les més radicals de l’austeritat fiscal amb la reestructuració salvatge del sector públic i d’altres com la darrera reforma laboral del 2012 facilitant els acomiadaments i l'acceleració en la destrucció d'ocupació que han aconseguit fer repuntar a l'alça la destrucció d'ocupació i aprofundir en el decreixement econòmic en el curt termini.

L’estabilitat financera que ens havien promès com a sortida miracle sembla entrar, malauradament, en una nova turbulència i de Berlin i de la Unió no sembla que ho encaixin en una correcció vers el creixement i una sortida social de la crisi. Ans el contrari, ens parlen d’immobilisme, si més de el mateix: austeritat i després creixement, més crisi més austeritat, un cercle viciós i letal per a les esperances i demandes de més ocupació.

No votarem el primer punt de la proposta del PP perquè la “Estrategia Española de Emprendimiento Joven”, s'ha fet sense les CCAA, hi parlaran després un cop aprovada per implementar-la. Mal model, cal parlar i consensuar mesures prèviament – contrasta amb el que en aquesta moció ens proposa senyor Luna, aquí els proposen dileg si a més el practiqués en el Gobierno de España seria un bon exemple.

La resta de punts els votarem a favor perquè cerquen el diàleg i l’entesa entre tots el grups de la cambra.

Els grups de la majoria de Govern CIU i ERC no sabem què diuen. Si hi voten en contra és per què no els interessa el debat parlamentari en aquest tema, que és el central en les preocupacions de la ciutadania?


O potser diran que la culpa la té Madrid, així tot ho tapa. La manta és més petita i ens en deixen menys tros als catalans i ens salva de fer-hi res?

Perdonin però en aquesta moció hi ha propostes de treball parlamentari conjunt per avançar en la lluita contra l'atur i vostès no hi poden ser absents. És cert que la Reforma Laboral que va pactar CIU amb el PP ens ha malmès l’ocupació en mesures laborals, però poden rectificar fent aquí el que el PP no fa allà: dialogar.

En definitiva, en la recerca de centralitat en el principal problema que tenim els catalans i les catalanes comptin amb nosaltres, en els maquillatges de maldestres polítiques socials i laborals a Catalunya i a Espanya no hi comptin.


Un diàleg Català per més i millor ocupació a Catalunya per acabar amb la xacra de l'atur, ens trobaran oberts al debat i en la disponibilitat del nostre més seriós compromís.

També ens trobaran en la denúncia quan tapin amb la senyera no fer res i tancar-se al diàleg per trobar mesures per combatre l’atur i generar ocupació.

Aquest és el vídeo de la intervenció:

13 de febrer 2013

Pregunta sobre les darreres xifres d'atur

Pregunta completa feta avui a la sessió de control al Parlament no resposta pel Conseller Puig.

Honorable Conseller

Com bé sabeu, l’atur és avui el principal problema dels catalans i de les catalanes. Al gener de 2013 s’ha arribat a la xifra de 661.817 persones registrades a les Oficines de Treball de la Generalitat de Catalunya, i segons l’Enquesta de Població Activa del darrer trimestre 2012 hi ha a Catalunya 895.100 persones aturades, és a dir, arribem gairebé al 24% d’atur. D’aquests, 149.600 són joves d’entre 16 i 24 anys, és a dir, 52,14%. I 213.000 no cobren cap prestació.

Així constatem que després d’un any (ahir s’acomplia) de la reforma laboral aprovada pel PP i CiU, els resultats són nefastos.

Avui tenim a Catalunya:

  • Més atur
  • Més destrucció d’ocupació (195.000 llocs de treball el darrer any)
  • Més acomiadaments, amb un increment d’ERO d’un 66,6% i els treballadors afectats un 43,9% respecte l’any anterior
  • Més precarietat laboral - El 81,1% dels ERO presentats de gener a novembre de 2012 van ser per l’aplicació de mesures econòmiques (la Reforma ha abaratit el cost de l’acomiadament)
  • Salaris més baixos (reducció aprox. 5,4%)
  • Persones i famílies sense cap ingrés

Fins al punt que l’estudi que presentava dilluns el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya ens deia que el 13,7% dels treballadors i treballadores estan en risc de pobresa, i passen a ser el 30,3% de les persones aturades.

Però no només això, sinó que en un any s’han destruït 195.400 llocs de treball, la destrucció d’ocupació més forta des del 4t trimestre del 2009, el moment de més impacte de la crisi. I 125.216 afiliats menys a la Seguretat Social.

Davant d’aquestes preocupants dades, constatem la paràlisi del govern, que no té ni ha tingut cap resposta per solucionar-ho. Només està entretingut en el debat sobiranista i en la confrontació, per tapar la crua realitat del país.

La situació a Catalunya és d’emergència laboral: quines mesures pensa prendre el seu govern per fer front a aquesta situació d’emergència? per aturar el procés accelerat de destrucció d’ocupació, de precarietat laboral i de generació de pobresa?

L’EPA del 4t trimestre de 2012 posa en vermell totes les alarmes possibles:

  • Perdem població de 16 o més anys en els darrers dos anys, és a dir - 71.200 persones i les oportunitats de creació de riquesa que representen per a Catalunya.
  • Perdem població activa en els darrers dos anys, -158.200 persones ja no són activess al mercat de treball, i d’aquestes, més del 50% són inactius, com a part del desànim laboral.
  • Perdem de forma acumulada, en gairebé 5 anys, població ocupada (unes 738.300 persones) una brutal pèrdua d’aportació a la producció nacional de riquesa. No hi precedents de tal pèrdua des de 1976 (que es quan es comencen a tenir dades estadístiques fiables).
  • Finalment la població en atur arriba a les 895.100, xifra escandalosament alta, que si no s’haguessin desactivat per migració o per desànim avui serien més de un milió de persones. Tampoc l’atur havia arribat mai a aquesta dimensió humana i social tan explosiva.

El col•lapse laboral s’ha produït pel fracàs de l’economia especulativa i neoliberal, els seus postulats, del quals vostès en van ser els principals pregoners, ens han dut fins aquí.

Avui amb els vells paràmetres ja no hi ha sortida, ja es veu amb les retallades o amb la reforma laboral, que la seva política és equivalent a (– treball - dèficit fiscal) = (-ingressos fiscals) (- salaris) (-despesa social). Aquesta és l’equació en la que avui vivim, de la qual no en sortim ni en sortirem si no invertim els signes per poder sobreviure dignament.

Mentrestant també heu reduït el suport a la recerca de feina dels desocupats i pràcticament us heu carregat el Servei d’Ocupació de Catalunya.

Vostès estan (estem) molt contents amb la notícia de Nissan (nosaltres la celebrem, i felicitem els treballadors per l'esforç fet per a l'acord amb l'empresa), però vostè creu que és suficient?

A més, caldrà fer-ne el seguiment pel que pugui significar de precarització laboral.

Volen convertir-nos per la força en un país de mà d’obra “low cost”... El talent marxa i es queden els treballadors no qualificats per als quals vostès no estan fent cap política activa d’ocupació ni d’acompanyament perquè puguin trobar feina.

Què ha fet el govern i que farà per canviar la tendència i els seus efectes socials? el creixement de la destrucció de llocs de treball i l'augment de la desocupació a més de la continuïtat en un molt alt nivell d'atur, de mol difícil aguantar en la seva ja molt llarga durada per a moltes persones?

El pitjor és que encara no sabem què pensen fer. Només hem pogut constatar que en els darrers mesos s’ha anat desmantellant el Servei d’Ocupació de Catalunya, amb la gradual reducció de la plantilla que no podrà fer gairebé cap acció d’orientació i suport a la recerca de feina de les persones aturades.

Catalunya necessita un pla de xoc amb el més ampli consens del Parlament, que passi per davant de qualsevol altra prioritat.

Nosaltres proposem:

Una acció de xoc al mercat de treball, d’acord amb els agents social, per generar ocupació, consolidar l’existent i prendre mesures de protecció i polítiques actives per als col•lectius especialment desfavorits: joves i majors de 55 anys.

Cal col•locar la formació i capacitació de les persones en el centre de l’acció laboral, posar en valor els recursos humans i el potencial de competitivitat de l’economia.

Ens podem emmirallar en les propostes d’Obama, o les recents mesures proposades a Andalusia, exemples en els quals veiem que sí que és possible.

____________

A banda de no contestar, no sabem veure el decreixement de la caiguda de l'ocupació que ha dit el Conseller Puig.