24 de març 2011

Móció sobre política industrial

Donat que en el moment actual s’ha produït a Catalunya l’anunci de tancament de diverses indústries relacionades amb el sector de la motocicleta, així com d’altres sectors industrials que posen en risc el pes del teixit industrial català com a motor de l’economia, i base de sortida de la crisi i del canvi de model productiu.

Yamaha, Derbi (Honda en el seu moment), però també Letona Cacaolat, Sharp, Valeo, o recentment Alston (400 llocs de treball) i com que encara no hem sabut veure quina és la línia del govern... més enllà de dir que les empreses lideraran la indústria o potser aquest govern és tan business friendly que els deixa fer al seu aire, sense més...

Nosaltres hem volgut presentar propostes, que no hem sabut trobar en el govern, que vol ser ajudat, i nosaltres li fem propostes per ajudar i trobar una expectativa diferent respecte de la indústria de la motocicleta, com en el seu moment ja es va fer amb l’automoció... per tant, antecedents amb experiències prèvies amb bons resultats les tenim.

Perquè sembla que en aquest sector s’està tocant molt fort i no veiem cap moviment concret per aturar-ho ni posar-hi atenuants, ni sobre què pensa fer amb els treballadors afectats, o mirar que no els afecti. Business friendly és deixar fer el que vulguin a les empreses?

Si més no de la intervenció del conseller ens va semblar que volia fugir d’estudi

I tampoc no hem sabut veure al document lliurat ahir cap prioritat pel que fa a la indústria i el suport explícit, i es poden fer coses, de fet se n’han fet els darrers anys per minimitzar l’impacte de la crisi i en alguns casos evitar tancaments.

Derbi: una marca catalana

Moció

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Gene¬ralitat a:

1. Elaborar un Pla de Xoc de suport al sector de la moto¬cicleta per evitar el desmantellament d’aquesta indústria a Catalunya:

a) Convocar una taula del sector (organitzacions empre¬sarials, sindicats més representatius, centres tecnològics i de recerca, administracions), així com els membres del clúster de la motocicleta per tal d’establir mesures ur¬gents per fer front a la situació.

b) Explorar amb tots els agents de la recerca i la innova¬ció la possibilitat de concretar i desenvolupar projectes conjunts, amb el suport de l’administració, que a mig termini potenciïn la competitivitat del sector, en els ter¬mes que dibuixa el Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació.

c) Focalitzar els recursos existents per la internacionalit¬zació empresarial cap a la recerca de nous mercats per a donar sortida a la producció industrial del sector.

1.bis. Tenir present i fer tenir present l’impacte que les diferents normes reguladores i fiscals tant de la Generalitat de Catalunya com de l’Estat tenen sobre el sector de la motocicleta (esmena 1 PP)

1ter. Tenir present i fer tenir present que l’ús de motocicletes i ciclomotors poden constituir un factor positiu per facilitar la mobilitat i la qualitat del medi ambient a les grans ciutats. (esmena 2 PP)

2. Activar tots els instruments contemplats a la Llei de Política Industrial i al Pla de política industrial de Cata¬lunya 2010-2020, així com les mesures contingudes en l’Acord Estratègic pel que fa a la indústria. En especial, totes les actuacions referents a política industrial, pre¬venció de deslocalitzacions, plans socials o R+D.

3. Convocar el Consell de Política Industrial al més aviat possible (esmena de ciu) per tal de presentar-hi les línies de treball en política industrial de la legislatura.

4. Fer de la política industrial un dels eixos estratègics de la Cimera Anticrisi del 25 de març que inclogui, entre d’altres, mesures per aconseguir:

a) Enfortir la solidesa de la base industrial del nostre país, manteniment i reforçant si escau les mesures que afavoreixen la seva competitivitat (si que hi ha mesures de competitivitat)

b) Desplegar polítiques industrials específiques tant per als sectors madurs com pels sectors emergents així com polítiques de clústers (s’apunta d’alguna manera)

c) Consensuar programes de reindustrialització de les comarques més afectades per la reducció de l’activitat productiva, a partir de plans específics (és el que més ens preocupa... plans específics per a zones + afectades) com fons per a deslocalitzacions a EU.... tèxtil o altres....

d) Reforçar financerament els plans de viabilitat empre¬sarials que vagin acompanyats de plans socials.

Tot plegat, mesures d’impacte que puguin minimitzar l'efecte de la crisi, les deslocalitzacions, evitar tenir més persones aturades. El govern ha de fer un sobreesforç per evitar-ho.

15 de març 2011

La meva explicació

Des de 1999 que sóc regidora del districte 6è de Sabadell (del sud) he assistit a l'assemblea de l'Associació de Veïns de la Creu de Barberà, sota la presidència d'Antònio Gonzàlez (històric militant d'EUiA), el qual fins i tot em feia seure i presidir la taula de l'assemblea, com per altra banda també fan la majoria d'Associacions de Veïns del districte del qual sóc regidora.

Fins i tot l'any passat 2010, ja presidida l'assemblea per l'actual presidenta Anna López (i des de fa poc candidata d'ICV a les eleccions municipals) hi vaig assistir, vaig seure a les darreres files i, fins i tot, se'm va convidar a explicar el projecte del pla de barris que s'acabava d'aprovar al districte.

Enguany, dissabte passat, vaig adreçar-me a assistir, com cada any, a l'esmentada assemblea, i en arribar era tancat amb clau i a l'entrada hi havia una persona que em va dir que no em deixava entrar a l'equipament municipal.

La reunió se celebrava al centre cívic municipal de la plaça de Castelao de Sabadell. No vaig poder entrar a l'equipament municipal del qual com a regidora del districte i per delegació de l'Alcalde si hi passa alguna cosa en som els responsables.

Vaig marxar cap al meu cotxe amb la intenció de tornar-me'n a casa. En arribar al cotxe que era a uns 100 metres del centre cívic vaig veure que hi arribava la policia. Em vaig esperar observant i vaig veure que entraven al centre cívic.

Vaig interpretar que si hi anaven policies volia dir que hi passava alguna cosa i per tant m'hi vaig tornar a adreçar. En ser allà, no vaig poder entrar. A dins hi havia els mossos d'esquadra.

Al cap d'una estona va arribar la policia municipal, que per altra banda és la competent en un equipament municipal i els mossos els van deixar entrar. Jo també vaig entrar amb ells a l'equipament, no pas a l'assemblea.

En ser a dins els mossos ens van explicar que la presidenta havia trucat avisant que hi havia una persona violenta, però en arribar van preguntar i es tractava d'una soci que exercia el seu dret a intervenir a l'assemblea, una mica alterat, això sí.

Aquesta persona és militant del PSC i sembla que va queixar-se en saber que no se'm permetia entrar i que a més la presidenta em començava a insultar tant a mi com a l'Alcalde, en una clara utilització política del seu càrrec. Aquest soci es va discutir verbalment amb la presidenta i, segons em va explicar posteriorment i van corroborar d’altres membres de l’Associació de Veïns, se’l va insultar i amenaçar. Tot i així, deixar constància que aquesta part me la van explicar posteriorment perquè jo no hi era a dins.

Sembla que es va dissoldre l'assemblea, no sé ben bé com ni per què, donat que jo era a fora, i així es va acabar la història.
La qüestió és que avui en un comunicat m'acusen d'abús de poder i ICV-EUiA demana la meva dimissió.

Tenint en compte que es tracta d'un equipament municipal, que sóc la regidora delegada i responsable del districte, no sé quin problema hi ha que jo vulgui assistir, com he fet sempre, a una assemblea d'una entitat, que per altra banda és d'interès públic que se suposa que no ha de tenir cap problema per acomplir els principis de lleialtat institucional, transparència i participació.

Per acabar, només afegir que és absolutament falsa la versió dels fets que dóna la presidenta perquè, en cap cas, vaig entrar a l’assemblea ni vaig utilitzar la policia municipal per res. Aquesta hi va anar en estar allà els mossos d’esquadra i tractar-se d’un equipament municipal.

09 de març 2011

Decret Llei sobre cooperatives

Debat a la totalitat sobre el Decret llei 1/2011, de 15 de febrer, de modificació de la Llei 18/2002, de 5 de juliol, de cooperatives de Catalunya

Celebrem que el govern no s’hagi aturat –com ens té acostumats- en aquest cas, a tirar endavant l’aprovació d’aquest Decret Llei.

Des del grup parlamentari socialista tenim un clar compromís amb el model empresarial cooperatiu. És una fórmula necessària que cal potenciar. Els darrers anys s’ha treballat des de diferents fronts per posar en valor i visualitzar aquest model d’empresa, per exemple, el programa territoris cooperatius, formació i sensibilització sobre aquest model empresarial.

A Catalunya, un milió de persones estan vinculades a cooperatives, un 15% de catalans són socis d’una cooperativa, significa un 6% del PIB. Catalunya és la comunitat amb més cooperatives (un 21,9%), un 1,2% de l’ocupació.

Compartim plenament la declaració de principis de l’Observatori del cooperativisme de Catalunya que diu:

“El model cooperatiu és el millor per a crear ocupació estable, constituir un factor de progrés en les zones rurals, aconseguir una millor redistribució de recursos i prestar amb més eficàcia els serveis de naturalesa social”

Les dades dels darrers anys en plena crisi ens demostren que la fórmula empresarial cooperativa ha estat una de les que millor ha resistit la crisi i que més ha crescut (un 14% del 2008 al 2009). Així mateix, la destrucció d'ocupació entre les entitats del sector social s’ha situat 4 punts per sota que el percentatge de destrucció a les empreses mercantils.

Aquesta diferència es deu al model de funcionament propi de les cooperatives que tenen més agilitat a l'hora de respondre als canvis, l'autogestió de les empreses cooperatives les converteix en organitzacions amb un major grau d'adaptabilitat. Flexibilitat i solidaritat són valors que li han permès aquesta resistència.

També ha estat una forma de sortida (valenta per part dels treballadors i treballadores) de processos concursals i/o EROs (exemple MEC 2010 és una de les bones pràctiques de la lluita contra la destrucció d’ocupació – treballadors valents i valentes que capitalitzen l’atur per crear la cooperativa, la complicitat de les administracions per fer-ho possible i tiren endavant una indústria).

Aquest model empresarial hauria de tenir un paper rellevant en el canvi de model productiu.

Davant la necessitat que sorgeix arrel de les modificacions en les normes internacionals de comptabilitat (NIC32) que ha motivat, consegüentment, l’aprovació d’un nou Pla General de Comptabilitat, així com canvis en les normes sobre els aspectes comptables de les cooperatives (BOE núm. 316 21 desembre de 2010 normativa de transposició).

Per tant, calia un canvi de la Llei de cooperatives de Catalunya per permetre, a les cooperatives que ho vulguin, modificar els seus estatuts en el sentit que les aportacions dels socis no siguin automàticament exigibles quan aquests causin baixa de la cooperativa i que l’aportació de capital pugui ser reembossable.

Sobre la base d’aquestes modificacions, el govern de la Generalitat va aprovar el decret llei de modificació de la Llei 18/2002, de 5 de juliol, de cooperatives per adequar-lo a la legislació vigent al nou marc, així com permetre que les cooperatives que vulguin comptabilitzar el capital social com a fons propi puguin fer-ho.

Tenim clar, doncs, que cal aquesta adaptació! Ho ha dit la ponent del govern... i donat que és una qüestió tècnica, nosaltres no hi posarem cap impediment... exercirem una oposició responsable com hem dit en tot moment, i un cop llegit amb atenció i veient que segueix les pautes que el govern del president Montilla va deixar a punt per tramitar un cop s’aprovés la normativa estatal de transposició.

Cal dir que és una fórmula assumible però no del tot satisfactòria per a les cooperatives, conscients que ve condicionada per les normes internacionals comptables, donat que no permet un dels principis cooperatius que és el reembossament del capital un cop el soci deixa la cooperativa.

Caldrà continuar treballant a escala internacional (així ho han manifestat la confederació de cooperatives de Catalunya) per trobar la fórmula més adaptada a la idiosincràsia que és pròpia de la manera de treballar de les cooperatives, donat que el seu capital són les persones i les normatives de capital variable amb lògica mercantil no són les més adients.

En tot cas en el seu moment ja farem el debat oportú i serè que fa falta per a una nova llei de cooperatives més adaptada a la realitat actual, a la realitat, els paràmetres i les necessitats de les cooperatives del segle XXI.
Per tant, el decret llei soluciona un problema tècnic que amb l’entrada en vigor a 01.01.2011 dels criteris conceptuals del nou Pla General Comptable impulsat pel Reglament Europeu i mira de proveir les cooperatives d’altres formules/eines de formació del capital de l’empresa que comptin com a tal dins dels conceptes del nou Pla Comptable.
Com que hem vist que és una necessitat urgent permetre que les cooperatives catalanes que així ho vulguin, puguin configurar el seu capital d’acord amb les característiques exigides per la nova regulació comptable per a la qualificació del capital com a patrimoni net.
Nosaltres no hi posarem cap impediment per convalidar el decret-llei, ni demanarem que se’n faci la tramitació parlamentària, en un exercici de responsabilitat que ens hagués agradat trobar quan CiU era el principal grup de l’oposició.

Com hem dit abans, més endavant caldrà fer el debat serè per a una nova llei de cooperatives adaptada a les necessitats i els paràmetres del segle XXI.

Des del grup parlamentari socialista tenim un compromís molt clar amb el cooperativisme, per això hem entrat una iniciativa per elaborar el Pla estratègic del cooperativisme de Catalunya.

Moltes gràcies!