23 de desembre 2009

Un impost de successions just

Fa molt pocs dies que al Parlament de Catalunya vam aprovar la reforma de l'impost de successions. Aquest ha estat un tema aparentment controvertit que, finalment, el govern de progrés configurat pel PSC, ERC i ICV-EUiA ha acabat consensuant. El primer que cal destacar de la reforma és que allibera de pagar-lo el 94% de la ciutadania. La majoria de persones a Catalunya pertanyen a classes mitjanes i populars, i seria injust que haguessin d'arribar a vendre un patrimoni heretat per pagar l'anterior taxa de l'impost de successions. En joc està el principi de la progressivitat fiscal, que consisteix en què més pagui qui més tingui. Val a dir, també, que aquesta reforma forma part també del programa de govern. Per tant, podem afirmar perfectament que el govern de progrés a Catalunya acompleix els seus compromisos.

L'impost de successions és un impost usual als països desenvolupats, llevat d'excepcions com Itàlia, on Berlusconi el va suprimir. En el cas català, la reforma ha permès situar-lo a un nivell molt semblant al de països com Alemanya, França, Holanda o el Regne Unit. I la raó de la seva existència és ben senzilla: l'Estat del Benestar (educació, sanitat, atenció social, etc.) es finança a base d'impostos, uns impostos on qui més té, més ha de pagar.

Després d'aquesta justa reforma, només el 6% de la ciutadania haurà de pagar l'impost de successions. I aquest 6% és precisament el sector de la població espanyola amb més recursos, de major nivell econòmic. Per tant, tots aquells que qualifiquen l'impost de successions com a “peatge de la mort”, tot defensant-ne la supressió total, són els qui defensen els més rics, deixant de banda el que signifiquen els conceptes de progressivitat fiscal i de redistribució de la riquesa a través de l'Estat del Benestar. CiU és qui no vol l'impost de successions. Potser no se n'adonen, però la seva contradicció és absoluta. Ja no poden afirmar que són partits adreçats a defensar els interessos de tota la ciutadania. Ara demostren que només defensen els interessos dels més rics, dels qui més tenen, i ho fan a costa dels qui menys tenen. I és CiU qui ha d'explicar a la ciutadania perquè algú que hereta 6 milions d'euros no ha de pagar impost de successions, tenint en compte que amb la reforma qui n'hereta 500.000 ja no l'haurà de pagar.

Cal explicar també, per evitar interpretacions diferents de la realitat, com quedarà l'impost de successions després d'aquesta progressiva reforma. En les herències entre esposos, les coses queden molt més fàcils, perquè així es defensen millor els interessos de les vídues, possiblement la baga més dèbil davant de la mort d'un pare de família. Per exemple, si una vídua rep en herència l'habitatge habitual (amb un valor cadastral inferior a 500.000 euros) i 500.000 euros més (en diners, comptes corrents, accions, etc.), abans havia de pagar uns 100.000 euros d'impost de successions. Ara no pagarà res. Si la mateixa situació és d'herència cap a un fill o filla, abans també havia de pagar uns 100.000 euros. Ara només n'haurà de pagar 10.000.

Amb aquesta reforma, vidus i vídues, filles i fills, de les classes mitjanes i populars ja no hauran de pagar l'impost de successions. Ara és un impost molt més just, més ben distribuït. I queda un detall no menys important: les comunitats autònomes que han suprimit l'impost de successions han de recaptar amb altres impostos, menys progressius. És a dir que tothom -tingui més o menys diners- ha de pagar els impostos que els rics s'estalvien de pagar allà on no hi ha impost de successions.