31 de març 2009

El Consorci per l’Ocupació i la Promoció econòmica, referent a Europa

El juliol de 2006 naixia el Consorci per l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental. I ho feia sota el paraigües del màxim consens, integrat pels 23 municipis del Vallès Occidental, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, els sindicats CCOO i UGT i les patronals CECOT, CIESC. Des de la seva creació ha jugat un paper cabdal en la promoció econòmica i en la millora de l’ocupació a la nostra comarca i ara s’ha merescut el reconeixement de la Comissió Europea i s’ha situat com un referent a Europa.

En l’actual situació de crisi econòmica i de difícil conjuntura, la Comissió Europea destaca a la seva web el paper del Consorci i el situa en un espai privilegiat. La nostra manera de fer i el consens assolit és per Europa un exemple de bona pràctica, model per a altres territoris. I és que experiències de concertació com aquesta, com la nostra, són encara inaudites a la Unió Europea i és per això que ens podem sentir orgullosos de la tasca que fem, a tots nivells, a favor de la promoció econòmica i l’ocupació.

És ben cert que els darrers temps aquesta no ha estat una tasca fàcil. Al contrari. Els municipis han patit i estan patint la crisi econòmica de primera mà i són una de les portes més directes que tenen els ciutadans a l’hora de buscar solucions, possibles sortides, a moltes situacions difícils que moltes famílies viuen.

Només dues dades ens donen una idea de la situació que vivim al Vallès Occidental. La primera: al mes de gener de 2009 es van registrar 60.969 persones a les Oficines de Treball de la Generalitat de la nostra comarca, un increment del 60% en un any. I la segona: a la nostra comarca, durant el 2008, un total de 3.248 persones han estat afectades per un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO), la major part al sector industrial, el que representa un 2’5% del total de treballadors assalariats de les industries de la comarca. I darrera de cada número, darrera de cada xifra, hi ha una persona, hi ha una família, que pateix aquesta nova conjuntura econòmica.

És per això que des del Consorci, els ajuntaments han de treballar de valent, de la mà de la Generalitat, i dels agents econòmics i socials, per afrontar amb les màximes garanties aquesta situació i per donar les màximes sortides a les situacions personals que la crisi ens està deixant. Hem de treballar per evitar que la crisi ens porti una fractura social i per estar al costat dels col·lectius més febles.

Amb tot, hem de ser imaginatius. Hem de buscar fórmules per reforçar la formació, que com bé hem anat explicat serà clau els propers mesos. Hem de ser capaços, i ho farem, de crear noves accions que puguin donar noves sortides laborals i formatives a persones que s’han quedat sense feina i que es mereixen una nova oportunitat, en un nou context.

La Comissió Europea descriu el Consorci com "un pas endavant pels pactes territorials a Catalunya". I és que el Vallès Occidental va ser el primer territori de Catalunya en desenvolupar polítiques de concertació entre públic i privat amb el primer Pacte per l’Ocupació de la comarca de l’any 1997 i els Pactes Locals de Sabadell i de Terrassa (2001). Al 1997 vam comptar amb el suport de la Unió Europea: de fet, al 1997 es van crear 9 pactes a tot Espanya i el Pacte per l’Ocupació del Vallès va ser l’únic que va perdurar d’aquells primers pactes de tot l’Estat.
Aquesta concertació ha permès al nostre territori, d’una banda, crear polítiques en benefici de les persones, el territori i les empreses. I de l’altra crear projectes bàsicament en tres àmbits: Conciliació, Immigració i Ajust industrial. El Consorci ha suposat una ajuda per afrontar el futur en millors condicions i fer-ho junts.

Ara, en un context d’incertesa econòmica, hem de redefinir el nostre paper. El Consorci per l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental ha de ser el motor de la innovació a la comarca; la garantia per fer arribar les polítiques d’ocupació a tots els ciutadans, de tots els municipis, i a les empreses; l’eina per posicionar el nostre territori davant les administracions i els altres territoris; el dinamitzador de la modernització dels serveis públics i el garant de la cooperació entre administracions i agents econòmics i socials.

I en aquest nou context, cal seguir impulsant una dimensió europea a la comarca. Els darrers anys hem viscut moltes experiències que han permès intercanviar bones pràctiques amb altres països, alhora que també hem establert xarxes estables de cooperació a nivell europeu. Un bon exemple n’és la participació activa de COPEVO a l’Associació de Col·lectivitats Tèxtils (ACTE) o a la xarxa Eurodeco, resultant de l’últim projecte Equal desenvolupat en el territori. Recentment també ha estat aprovat un nou projecte transnacional que en col·laboració amb socis d’Itàlia, Grècia, Xipre i Malta permetrà durant els propers dos anys intercanviar i promoure models de desenvolupament industrial basats en la sostenibilitat i responsabilitat social de les empreses.
En aquest sentit, el Pla Estratègic VALLÈS AVANÇA garanteix el rol del Consorci com a interlocutor de les polítiques generals al territori i el fa referent dels actors principals per al desenvolupament econòmic. Durant aquest nou període dels fons europeus es cercarà la participació en noves xarxes d’interès i s’establiran prioritats, identificant aquells àmbits en que la cooperació transnacional pot portar a un major i millor desenvolupament de les línies estratègiques definides.

En definitiva, continuarem treballant des del Vallès Occidental, per la nostra comarca i pels vallesans i vallesanes. I ho farem de la mà dels ajuntaments i els agents socials i econòmics, i a través de la cooperació transnacional com a bona eina per afrontar el futur.

30 de març 2009

El català et fa servei al restaurant

Bars i restaurants tenen la necessitat de comptar amb personal ben preparat que doni prestigi a l’ofici i que contraresti la percepció generalitzada d’abandonament de la llengua catalana que es viu en el sector.

L’any 2001 la població estrangera de Sabadell no arribava al 2 % del total. Cinc anys després ja superava el 10 %. Per tant, la major part d’aquesta població fa poc temps que és a Sabadell, amb les implicacions que això té en termes de necessitats i problemàtiques associades al procés d’arribada, adaptació i, sobretot, d’inserció laboral, perquè més del 80 % està en edat de treballar, tot i no tenir, en general, cap formació específica.

Un dels sectors que ha absorbit bona part d’aquests treballadors és el de l’hostaleria: concretament a Catalunya, un 41 % del personal ocupat en la restauració i l’hostaleria procedeix de la nova immigració, i el 98 % de les empreses del sector tenen personal immigrat a les seves plantilles. La majoria sense experiència prèvia en aquest camp i uns coneixements de llengua nuls o molt minsos.

El dèficit lingüístic, evident per a la clientela, també és viscut com un problema entre la professió: el 84 % de l’empresariat i el 61 % dels treballadors consideren imprescindible tenir coneixements de llengua catalana per atendre el públic, però la disponibilitat temporal d’aquestes persones fa necessàries fórmules imaginatives de formació, que siguin alhora senzilles i directes, i que donin a la llengua un valor afegit.

La llengua és un mitjà de servei, un mitjà necessari per a un servei de qualitat.
Sembla clar que la formació professional ha d’anar per aquí, ja que no es pot desvincular la qualitat del servei ofert de la llengua en la qual s’ofereix aquest servei. Amb aquesta filosofia, des del Consorci per a la Normalització Lingüística, juntament amb el Gremi d’Hostaleria i l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Sabadell, impulsem la campanya "El català et fa servei", un pla de formació gratuït per a personal no catalanoparlant que permet l’aprenentatge en el lloc de treball i que aglutina continguts de dues àrees intrínsecament relacionades: els procediments de l’ofici i vocabulari i recursos lingüístics bàsics per desenvolupar-lo amb rigor. Aquesta iniciativa compta amb el suport de la Secretaria de Política Lingüística i de la Caixa de Pensions.
Incidir en el sector partint de la base que la llengua és un mitjà de servei que ha d’anar acompanyat d’altres elements orientats a assegurar que la clientela se senti còmoda, dóna un valor afegit a la formació que pot seduir aquelles persones que fins ara se n’han sortit professionalment sense necessitat d’aprendre català. L’alumnat rebrà un certificat acreditatiu dels coneixements adquirits.

En definitiva, amb aquesta iniciativa de formació es vol dotar el personal d’uns coneixements bàsics de llengua que li permetran una atenció al client adequada i, en conseqüència, un increment en la qualitat del servei de l’establiment, que serà distingit amb un certificat acreditatiu de participació en la campanya.

Article publicat avui 30/03/09 a l'Avui+ Sabadell

24 de març 2009

El pla d'innovació i els clústers de salut i d'alimentació

Avui al Vapor Llonch hem tingut la reunió dels regidors de la comarca per a la posada en marxa dels projectes associats al clúster de salut i alimentació. Aquesta reunió s'emmarca en la segona fase del Pla d'innovació de la conca del Ripoll. Els set municipis ens hem posat d'acord per iniciar el treball conjunt per enfortir les empreses locals amb vincles amb aquests negocis.

L’objectiu ha estat conèixer de prop els dos projectes associats a la segona fase del Pla d’Innovació que s’inicien aquest mes per enfortir la competitivitat de les empreses del territori (la iniciativa compta amb el suport d'ACC1Ó CIDEM-COPCA).

Aquesta nova etapa del Pla es tradueix en un treball conjunt més intens dels municipis en dos dels clústers identificats a la zona: salut i alimentació. Des de Sabadell liderem el clúster de Salut, al qual també s'hi incorpora Terrassa i l'altre clúster d'Alimentació, liderat per Barberà, tractarà les potencialitats de la indústria alimentària.

També s'han exposat les principals línies de treball i fases que s’enceten a partir d’ara. Algunes de les activitats previstes en aquesta segona fase del Pla d’Innovació són grups de treball amb els agents d’innovació pertanyents als clústers amb l’objectiu d'endegar projectes conjunts. Igualment s’ampliarà el coneixement sobre les característiques i les potencialitats de les empreses del territori amb l’objectiu de reforçar aquests clústers. La implicació de les empreses en aquesta fase juntament amb la voluntat de treballar de forma coordinada en projectes concrets serà l'element clau.

De fet ja vam tancar la primera fase del pla amb l’elaboració d’una diagnosi del territori per establir les accions. L’estudi realitzat ens ha permès determinar quines concentracions d’empreses i altres agents innovadors relacionats entre sí, en aquesta zona geogràfica poden conformar una línia de negoci especialitzat amb avantatges competitives, els anomenats clústers.
Ara més que mai cal treballar plegats per sortir reforçats de la conjuntura actual.

11 de març 2009

Intervenció al Congrés dels diputats


"Comparecencia para la toma en consideración de la Proposición de ley de modificación del artículo 27.1 del Real Decreto legislativo 1/1995 de marzo, por el cual se aprueba el Texto refundido de la Ley del estatuto de los trabajadores

Muchas gracias señor Presidente, señorías, señoras diputadas, señores diputados,

Es un honor para mi estar en este congreso de los diputados para defender en nombre del grupo Socialistes-Ciutadans pel Canvi del Parlamento de Cataluña la toma en consideración de esta proposición de ley que podria significar un importante avance en términos de justicia social.

Permítanme que les relate la historia que precede al día de hoy para que conozcan el contexto que motivó en su día esta iniciativa. Hace algunos años (por el año 2002, la asociación juvenil Avalot, plataforma de jóvenes de la UGT, inició una campaña de recogida de firmas que tuvo el soporte de otras organizaciones juveniles tanto políticas como de estudiantes (JSC, las JERC, la JNC, Unión de Jóvenes, Jóvenes d’Esquerra Verda, Jóvenes de Iniciativa, la Asociación de Jóvenes estudiantes de Cataluña y la Federación Nacional de Estudiantes de Cataluña) que hicieron de motor dinamizador de esta iniciativa, recogiendo 65.000 firmas que entregaron en el Parlamento de Cataluña en 2004.

Esta iniciativa tuvo lugar en un contexto de crecimiento económico extraordinario, que siguió en los años sucesivos, como ustedes bien saben.
Después del trámite oportuno impulsado por los grupos parlamentarios PSC-CPC, CiU, ERC y ICV-EUiA, el pleno del Parlamento acordó el 20 de diciembre de 2005 trasladar a este Congreso esta proposición de ley aprobada en el Parlamento de Cataluña con 104 votos a favor de los grupos impulsores y 13 abstenciones del PP.

La iniciativa se fundamenta en la Carta social Europea, ratificada por el Estado español en 1980, y fue promovida por el Consejo de Europa. Su objetivo es la protección de los derechos sociales y económicos, entre los cuales se incluye el derecho a una remuneración justa.

Según las conclusiones del último ciclo de control respecto a la remuneración mínima equitativa (1997) se consideraba que el salario mínimo nunca debería ser inferior al 60% del salario medio, ambos netos de impuestos y retenciones de Seguridad Social. El SMI español hoy tan solo significa el 36,9% del salario medio neto (el 45% en términos brutos) y se sitúa por tanto por debajo del nivel considerado digno por la Carta social europea.

Decía que la propuesta nace de una iniciativa basada en los principios de lucha contra la precariedad laboral y de la promoción de la justicia social que compartimos plenamente y que a pesar de la coyuntura económica, siguen siendo vigentes y necesarios para el progreso individual y colectivo.
Como principio, el SMI tiene como finalidad garantizar a los trabajadores y trabajadoras una renta que les permita satisfacer sus necesidades de manera adecuada. En el momento en que la iniciativa fue presentada en el Parlamento de Cataluña en 2004, el SMI estaba fijado en 460 €, muy lejos de satisfacer estas necesidades.

Para nuestro grupo parlamentario era una propuesta que estaba en plena sintonía con el compromiso del Presidente Rodríguez Zapatero que en la legislatura anterior se comprometió a fijar el SMI en los 600€, y así fue, como lo es que en la actualidad y para el 2009 se ha fijado ya en los 624 € (no sin controversia por parte de los agentes económicos) para continuar acercándose al objetivo que planteamos en nuestra proposición de ley.
Somos europeos con todos los derechos de ciudadanía y por tanto es obligado que los trabajadores y las trabajadoras del estado español también vean reconocida esa consideración respecto al SMI. (ayer leíamos que la OCDE plantea rebajas en Europa).

No podemos olvidar que la creación de un salario mínimo es una garantía, y una obligación para los empresarios que los poderes públicos deben fijar.
De todas formas no es extraño que esta iniciativa haya nacido de organizaciones juveniles, puesto que las cifras nos dicen que, básicamente, los perceptores de este salario mínimo son los jóvenes y las mujeres. Es decir, aquellos colectivos que se identifican con la precariedad laboral: con las peores condiciones y los sueldos más bajos.

¿Dónde nos encontramos ahora? El crecimiento entre 2005 y 2009 ha sido de aproximadamente un 30%. En números absolutos se ha pasado de 513 € a los 624 € en 2009.

Reconocemos la alta sensibilidad que ha ido teniendo el gobierno presidido por el señor Rodríguez Zapatero respecto al aumento del SMI que se ha ido incrementando por encima del IPC en los últimos años, a diferencia del anterior período gobernado por el PP.

Entendemos que esta propuesta no llega en el mejor momento, tampoco no hemos podido aplazarla.

De todas formas seguro que comparten el objetivo que la motiva de elevar el trabajo en España a la dignidad Europea y de proteger el poder adquisitivo de los trabajadores más vulnerables, como forma de sustentar el consumo, lo cual es vital para la recuperación del desarrollo económico.
A la luz de estas consideraciones, celebramos que para este año el gobierno haya decidido continuar con los ajustes del salario mínimo en términos reales para alcanzar objetivos a largo plazo, a pesar de la crisis.

Muchas gracias"

06 de març 2009

De la paritat numèrica a la democràcia paritària

Les dones i els homes socialistes commemorem un any més el 8 de març, el Dia Internacional de totes les dones. Un dia ple de reivindicacions i d´esperances. La situació actual de crisi econòmica fa que l´assentament d´un nou model econòmic i social més equitatiu i igualitari esdevingui més imprescindible que mai, i en aquesta necessària transformació l´experiència, els coneixements i els valors de les dones han de tenir un paper protagonista.Les polítiques progressistes dels darrers anys han significat un avenç importantíssim quant als dret de les dones. Els diferents governs socialistes han construït un marc legislatiu que ha situat aquests drets en l´agenda política. Avui, la Llei integral contra la violència de gènere ens permet disposar de més instruments i més recursos per lluitar contra aquesta xacra intolerable. A Catalunya, el desplegament de la Llei dels drets de les dones per a l´eradicació de la violència masclista suposarà la implementació d´una àmplia xarxa de serveis i recursos per a les dones a tot el territori. La Llei d´igualtat efectiva entre homes i dones i el procés actual de definició de la Llei d´igualtat catalana ens fa donar un gran pas endavant per fer real el dret constitucional a la igualtat i eliminar les discriminacions per raó de gènere, creant condicions d´igualtat en tots els àmbits socials.El respecte al dret de les dones a decidir sobre la seva salut sexual i reproductiva es farà realitat amb una legislació que garanteixi un avortament legal, segur i accessible a totes les dones tal i com ens marquen les diferents conferències internacionals de Nacions Unides i les resolucions del Parlament Europeu.Les fites aconseguides són moltes, no ens podem permetre ni un pas enrere. En aquesta època de crisi és fonamental seguir treballant amb l´horitzó de la justícia social i la igualtat d´oportunitats com a garantia de manteniment de l´estat del benestar.Les dones i els homes socialistes ens vàrem declarar feministes en el darrer congrés del nostre partit. Així doncs, pensem que hem de seguir avançant en l´aprofundiment democràtic, hem de passar de la paritat numèrica a la democràcia paritària. Perquè es tracta de què moltes dones, a més d´accedir a llocs de responsabilitat, puguin exercir el poder amb les condicions necessàries i sense cap tipus de discriminació, en l´àmbit públic i en el privat. Creiem fermament que s´ha de reconèixer el temps, la seva gestió, com un nou dret de ciutadania. Només donant valor a la vida quotidiana de les persones aconseguirem vèncer aquesta crisi i construir una societat on els valors d´igualtat, equitat i paritat siguin els fonaments bàsics de la convivència. El projecte socialista per a la construcció d´una societat basada en la igualtat, l´equitat i la paritat, és un camí en el que és cabdal el compromís i la complicitat dels homes. Aquests homes, que com varen fer les dones fa molts anys, reflexionen sobre el rol social masculí. Aquests homes que estan construint unes noves masculinitats per contribuir i ser partícips, juntament amb les dones, en la construcció d´una societat més justa. Una societat que reconegui el dret de les dones i els homes a compartir en equilibri totes i cadascuna de les facetes de la vida.