27 de juliol 2008

Davant la crisi


Actitud davant la crisi

Repassant la premsa econòmica dels darrers dies, llegint experts en economia de totes les tendències, es veu clar que la situació de crisi actual és provocada per factors diversos, per diferents culpables, com diu Moisés Naïm amb l'article a El País; ¿Quién hundió la economía mundial?: el sector financer, els especuladors, el preu del petroli, el preu dels aliments, els països emergents. D'altres analistes plantegen la crisi com una oportunitat, com Anton Costas, La crisis como oportunidad. Recordo dues notes anteriors sobre el tema: La situació actual, amenaça o oportunitat i Recomanacions interessants.

Però també hi ha coincidències en la manera com es pot afrontar, la primera de totes és traslladar confiança. D'acord que cal ser realistes davant la situació, però tampoc cal transmetre pessimisme, altrament s'accentua la situació per l'estat d'ànim, i no hem d'oblidar que hi ha sectors emergents, i molt treballadors i treballadores d'aquests sectors que poden contribuir a dinamitzar el consum.

Per això també les administracions cal que col·laborin a ser un dels sectors que dinamitzi l'economia, des dels seus treballadors, fins a les compres i les inversions que aquestes han de fer. No seria una bona fórmula contenir la despesa més enllà del raonable, ja que hi ha moltes empreses poveïdores de l'administració que podrien patir més del compte.

Per això cal ser curosos a demanar a l'administració mesures conjunturals per pal·liar la crisi del tipus rebaixa d'impostos i contenció de despesa, perquè no està demostrat que tinguin impacte per resoldre la crisi -i més aquesta que té abast global- però a més a més minven la capacitat de l'administració per afrontar el necessari impuls de la inversió pública i la despesa imprescindible en la millora de les prestacions socials per a aquells col·lectius que més pateixen els efectes de la crisi, especialment els que es queden en atur.

18 de juliol 2008

XIè Congrés del PSC en imatges


S'acaba el període de sessions

Els dies 16 i 17 hem tingut el darrer ple del període de sessions. La veritat és que ha estat un ple llarg, intens i esgotador.

En aquesta ocasió, he tingut força feina, ja que he hagut d'intervenir els dos dies, en primer lloc en el debat de la Llei de Seguretat Industrial, i en segon lloc en la moció sobre l'atur.

11 de juliol 2008

El web 2.0 i la societat de la conversa

Aquests dies, des del 2 de juliol que m'hi vaig enganxar, estic tenint experiències molt interessants amb el Twitter. Des de viure com si fos en directe el Congrés del PSOE de Madrid a partir dels companys i companyes bloggers que hi eren i anaven nodrint els seus blocs amb notes sobre el desenvolupament de la jornada, fins als comentaris al Twitter que m'anaven informant sobre què passava i altres valoracions d'ambient.

També he conegut noves persones, amb activitats i vivències diferents. Molt enriquidores totes elles. Fins i tot un agosarat Eduard Batlle m'ha demanat que doni suport a la iniciativa Premis Blocs Catalunya. I així ho faig, els sabadellencs que hagueu apuntat el vostre bloc al Clica per Sabadell, presenteu-vos també a aquests premis:







També avui he descobert una lectura molt interessant per continuar aprenent sobre web 2.0: es tracta de Cómo prosperar en la sociedad de la conversación.



Continuarem aprenent....

10 de juliol 2008

La situació actual: amenaça o oportunitat?

En el Ditades d'aquesta setmana, en David Boronat ens dóna 5 motius d'oportunitat davant la situació de crisi actual. Parteix de la dita "a mal tiempo, buena cara". Els seus arguments diuen així:
  • La cultura del ‘totxo’ com a eix de creixement era insostenible. No cal que comentem el lamentable de l’especulació que s’ha fet en els darrers anys, que ha enriquit a uns pocs i ha posat els joves contra les cordes sense un accés a l'habitatge digne.
  • Els catalans – com els europeus – ens estem adormint. Amb un país on la màxima preocupació és saber on anar a esquiar el cap de setmana no anem en lloc. Falta gana. Les ganes i l'empenta que es veu en altres països que ens escombraran en pocs anys si no ens posem les piles.
  • La crisi obligarà a les empreses a prendre més decisions en clau empresarial, a treure's el greix que sobra i a ser molt més competitives (no hi ha més remei).
  • La crisi farà que les institucions entenguin que les seves polítiques s’han d’orientar molt més a fer un país més emprenedor i dinàmic.
  • Les exportacions es potenciaran per tal de disminuir la dependència que encara tenim d’un mercat interior com l’espanyol.

Per acabar fa una crida a pensar que ara -més que mai- és l'hora d'emprendre i construir un país millor: més sostenible, més global, més innovador, més flexible i més emprenedor. Llegiu-lo.