06 de maig 2015

Sobre la petició de dictamen de la llei d'ocupació al Consell de Garanties Estatutàries


Els grups parlamentaris del PSC, ICV-Euia, C’s i el Grup Mixt, davant dels dubtes que ens ha generat el text resultant de la ponència del projecte de llei d'ordenació del sistema d'Ocupació i del Servei d'Ocupació de Catalunya, hem fet la sol·licitud de dictamen al Consell de Garanties Estatutàries perquè considerem que l'objecte d'aquesta norma no respon a un objectiu material determinat i manca la concreció necessària per entendre les millores que suposarà l'aprovació d'aquesta llei en les polítiques públiques d'ocupació. 

Així mateix, no observem cap motivació que justifiqui una tramitació del projecte de llei per reducció dels terminis del procediment d'urgència, més enllà de raons electoralistes. 

Tampoc no entenem que els treballs de la ponència s'hagin fet de forma precipitada i opaca sense possibilitat de conèixer les transaccions que s’estaven realitzant amb els diferents grups i sense haver trobat la voluntat de la recerca de consens amb tots els grups parlamentaris que requereix la transcendència que se li ha volgut donar al projecte de llei, tenint en compte la incidència que han de tenir les polítiques d'ocupació i formació en la ciutadania.

Pel que fa al Grup Parlamentari Socialista, per una banda, volem posar de manifest els nostres dubtes sobre l’article 15, en el qual s’estableix l’àmbit de concertació territorial i que al nostre entendre limita el principi d’autonomia local, així com no s’ajusta a l’establert als articles 83, 84, 86 i 87.2 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. També ens genera dubtes la barreja i confusió competencial que planteja.

Per altra banda, no entenem que una llei que en teoria desenvolupa nous drets, no vagi acompanyada d’una memòria econòmica que permeti desenvolupar-la, així com unes disposicions transitòries que estableixin quines fites de servei públic equivalent als estàndards de la UE vol desenvolupar.

Des del Grup Parlamentari Socialista, davant la tramitació de la llei del SOC, hem plantejat al govern com a principals qüestions:

·  La necessitat de modificació de la Ley de Empleo, perquè la Generalitat de Catalunya pugui assumir més competències executives en polítiques, tant actives com passives, d’ocupació.

·  Més recursos, tant de l’Estat com de la Generalitat, per a polítiques actives d’ocupació, per equiparar-nos als estàndards de despesa dels països de la UE (0,5% del PIB)

·  Una llei del SOC que vagi acompanyada de recursos per a desplegar els nous drets que planteja, i un itinerari personalitzat per a les persones demandants d’ocupació que garanteixi la millora de la seva ocupabilitat amb una dotació de recursos humans d’orientador/demandant d’ocupació equiparable a la UE.

·  Un desplegament territorial i de concertació de baix a dalt, a partir de les necessitats que plantegin el territoris i des del seu lideratge.


Aquí podeu trobar el text de la sol.licitud de dictamen https://docs.google.com/file/d/0B_5HpQVulh4oMGQ1MUJHZzh2VEE/edit?usp=docslist_api


Interpel·lació al govern sobre les condicions laborals, de salut i de seguretat dels treballadors

El motiu de la interpel·lació del GP Socialista és posar de manifest la situació de precarietat que es viu a bona part del món del treball. La realitat de què ens parlen alguns dirigents polítics, tant del govern espanyol com català, no s’adiu amb la realitat d’un nombre important de persones treballadores. La crisi continua, (malgrat avui hagin sortit bones dades d’atur registrat) la profunditat de la crisi continua i accentua les condicions de precarietat que viuen treballadors i treballadores.

Una precarietat laboral, que es concreta en:

  • treballs temporals de curta durada i
  • un nombre important de contractacions a temps parcial,
Això porta implícitament a la devaluació de les condicions de seguretat i salut en el treball, perquè les persones treballadores estan més interessades a mantenir el seu lloc de treball que a preocupar-se per les condicions de seguretat i salut, la qual cosa porta al risc d’increment dels accidents laborals per la sobrecàrrega de pressió a la feina.

Així mateix, l’augment important del nombre de subcontractacions porta a un deteriorament de les condicions de treball i el seu reflex en la disminució real de la seguretat i salut laboral.

La reforma laboral del PP i CIU -que a vostè Conseller tan li agrada i ha lloat en reiterades ocasions- ha estat el motor del deteriorament i la precarietat dels salaris i les condicions laborals.

Ni s’ha creat l’ocupació que la justificava ni ha variat el model de temporalitat en la contractació –per cada contracte indefinit que se signa a Cat, se’n signen 7,5 de temporals.

Conseller cal una revisió radical dels elements d’aquella reforma que més han contribuït al deteriorament de les condicions laborals.

No el marejaré amb dades, són als informes anuals que els sindicats han publicat aquests dies, i són a l’observatori d’empresa i ocupació de la Generalitat.

Tots els estudis disponibles posen de manifest la major incidència d’accidents de treball i malalties professionals i de lesions en el treball, entre els col·lectius que treballen en condicions més precàries: treballs temporals, a temps parcial o falsos autònoms forçats a la situació.

Tampoc no ens pot discutir l’impacte negatiu de la qualitat en el treball que ha suposat la reducció salarial i la PRECARITZACIÓ, fruit de la seva reforma laboral.

Aquesta situació s’hi afegeix les poques possibilitats dels treballadors per a defensar els seus drets a causa de l’escassedat d’ocupació disponible.

Les dades i el canvi de tendència són preocupants, ja que expliquen les conseqüències de la manca de prevenció.

Perquè l’impacte positiu de les mesures de prevenció està demostrat, els accidents no es produeixen per atzar, la previsió i la planificació empresarial en cada àmbit, el compliment de les seves obligacions, és fonamental.

De la mateixa manera, els canvis de tendència en les taxes d’incidència globals tenen relació amb les condicions de treball i sobretot en l’orientació de les polítiques públiques.
Unes polítiques, les seves, que ens mostren una baixada de la guàrdia, una reducció de plantilla d’Inspecció del treball preocupant, vist el risc d’augment del frau laboral.

Sabem que es produeix la subdeclaració de malalties professionals, per la por dels treballadors a perdre la feina que fa que no es reclamin els danys com a laborals i la desesperada situació econòmica de moltes persones aturades fa que s’acceptin ofertes laborals amb condicions molt precàries (baixos salaris, contractes temporals, males condicions laborals) entre d’altres, per això, cal una actuació intensiva i contundent de la Inspecció del Treball.

Aquest 2015 es compleix el vintè aniversari de la publicació de la Llei de prevenció de riscos laborals (LPRL) i després d’haver fet grans passes, ara el canvi de tendència de la realitat socioeconòmica a Catalunya ens està portant:

al cercle viciós d’empobriment i de retallades que fa baixar la guàrdia en la interiorització de la cultura preventiva a les empreses i la generació d’un sistema preventiu dinàmic que anticipi els nous riscos laborals.
Treballadors i treballadores sense protecció.

Més risc d’accidents de treball. Fruit de l’abandonament de l’activitat preventiva per part de les empreses i la seva substitució per un compliment merament formal de la normativa, produeix el repunt dels accidents de treball que patim en l’actualitat, un clar indici del deteriorament dels sistemes preventius. Cal recuperar la iniciativa pública

Les malalties d’origen laboral. són una assignatura pendent de la salut laboral. El que no es registra ni existeix ni es preveu.

Hi ha estigmatització i discriminació laboral per motius de salut.

S’ha produït la transformació del model de mútues. Cal revertir les últimes modificacions legals del sistema de mútues subratllant el seu caràcter públic, intensificant el control de la Seguretat Social, millorant la participació de la representació dels treballadors i treballadores en la seva elecció, i remarcant que els seus objectius prioritaris són la prevenció de riscos laborals i la reparació dels danys ocasionats pel treball davant del control dels costos econòmics i la millora de la competitivitat de les empreses.

Conseller:
·        quines mesures ha pres des de 2012 per evitar l’impacte negatiu en la seguretat i la salut dels treballadors i la precarització de les seves condicions de treball fruit de la reforma laboral?
·        Quines mesures ha emprès per combatre el frau laboral?
·        Com preveu el Govern actuar davant l'increment d’accidentalitat?
·        Conseller, digui’ns si té previst ampliar la tasca de la Inspecció de Treball per tal que s'inspeccioni si les empreses estan o no complint amb la Llei de Prevenció, i si tenen tots els elements d’avaluació per identificar-los i actuar per reduir-los i eliminar-los?
·        Com pensa actuar davant dels casos que ens han portat aquí al Parlament els treballadors de les empreses subcontractades d’Endesa, amb una manca de seguretat, o Movistar, amb falsos autònoms i condicions que posen en risc la seguretat dels treballadors?

No esgrimeixi la manca de competències de la Generalitat,
Quan no les té, rondina, i quan les té, no les sap exercir amb diligència.

L’actuació de la ITSS és determinant, en qualsevol cas, per garantir el compliment de la normativa de condicions de treball i que tan en l’ús de les competències transferides com en el marc de les actuacions planificades conjuntament amb la ITSS que depèn de l’Estat, vostè té totes les possibilitats de vetllar pel compliment de la normativa, i emprendre mesures proactives per garantir les condicions de treball, la salut i la seguretat dels treballadors i treballadores.
Gràfics que il·lustren el canvi de tendència:




El 2009 es va aprovar el II Pla de govern 2009-2012 

Fa dos anys que es va acabar l’Estratègia catalana de seguretat i salut laboral 2009-2012, què ha passat durant aquests dos anys?

Tot just el 25 de març, es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, el Marc Estratègic Català de Seguretat i Salut Laboral 2015-2020, que s’havia aprovat el 9 desembre 2014 pel Ple del Consell de Relacions Laborals.

Per què aquest endarreriment? Per què un tema tan rellevant i urgent, Conseller, no ha estat capaç de fer res de res en 3 anys?

Com a país hem perdut molt en prevenció, en salut i seguretat. Hem passat de tenir una Estratègia catalana amb objectius, mesures, indicadors, seguiment i avaluació: pressupost i calendari,

A tenir tan sols un marc estratègic, sense res més, només amb objectius i seguiment...:

Hem passat d’un fort compromís del govern  > a una total manca de compromís amb la salut i la seguretat laborals, amb la prevenció...

Ens pot dir Conseller per què després de dos anys de procés amb sindicats i patronals, el Govern tot just va aprovar un Marc estratègic sense dotació pressupostària i no una Estratègia, en la que no només ha de dir què farà sinó quines mesures i quin pressupost hi destinarà per posar-lo en marxa?

I què ha passat amb l’Enquesta catalana de condicions del treball? Quan la tindrem?

On és el III Pla de Govern de seguretat i salut laboral, quines mesures inclou? Després de 4 anys no han tingut temps?