24 de juliol 2007

S'acaba el curs polític municipal

Ahir va tenir lloc la darrera sessió del ple municipal fins a setembre, el segon d'aquest nou mandat. Va tornar a ser un ple tens a la primera part del debat. Tens perquè alguns grups polítics de l'oposició tenen ganes de tensar. Ho va ser en un apartat, el del personal eventual, que no hagués calgut.

No hagués calgut per dos motius: un perquè és posar en qüestió la capacitat d'autoorganització del govern municipal a través del personal directiu, i l'altre perquè tensar i fer debats per temes d'organització municipal interna fa allunyar els ciutadans perquè parlem de coses que els interessen relativament.

L'important són els resultats, no com ens organitzem per aconseguir-los. Sobretot si es fa demagògia amb el cost, o amb si s'ha proporcionat més o menys informació... com argumentà CiU (cosa que es va demostrar falsa). És aquest intent del senyor Rossinyol de fer veure manca de transparència del govern a partir de les mancances pròpies. Hem de recordar que els ciutadans són més intel·ligents del que ens pensem i voler enredar-los amb falsedats sempre és contraproduent.

Algú diu que ara s'han introduït elements de debat i que el debat és bo. No sé què dir. Depèn del debat i de com s'orienti. Si el debat ens porta cap a l'engany, l'enfrontament, la mesquinesa i la demagògia, segurament el que aconseguirem és avorrir l'audiència.

Ara bé, si el debat és en la línia del que es va produir en el darrer punt, la moció sobre el traçat dels ferrocarrils, segurament anirem millor. I ho dic per la flexibilitat i la voluntat d'entesa que ha tingut el govern per arribar a un punt de trobada. No tant pel discurs que van fer els diferents grups de l'oposició, que tots van acabar dient exactament el mateix, orquestrats per no sé qui. Sorprèn tanta homogeneïtat i discurs únic!

Tot i així, el ple va acabar amb bon gust, el de la tradicional orxata que ens va oferir l'Alcalde per desitjar-nos unes bones vacances.

Des d'aquí també voldria desitjar unes molt bones i merescudes vacances a tothom que en pugui gaudir...

20 de juliol 2007

La dimissió de Piqué...

Ahir ens vam quedar parats amb la dimissió d'en Josep Piqué com a president del PP. Tot i que haig de dir que per a molta gent no ha estat pas una sorpresa. No ho ha estat perquè ja fa temps que li costava mantenir la seva línia moderada i centrista, en el fons conciliadora amb Catalunya i tenir a ratlla l'estil destraler del PP de Madrid.

Havia aconseguit no deixar-los entrar en la manera de fer a Catalunya. No se n'ha sortit. Malauradament pel PP català, no se n'ha sortit. Per la manera de fer i de parlar... ja es veia que no encaixava gens amb la línia Acebes-Zaplana-Aznar... tot i que va ser aquest darrer qui el va descobrir i va apostar per ell.

Justament tan a prop de les eleccions estatals... en el moment de començar a preparar l'estratègia electoral. Ells ja deuen saber el que es fan. Ja s'ho trobaran...

Això sí, és d'admirar l'estil de fer d'en Josep Piqué, això l'honora... i honora també la política. Des d'aquí li desitjo molta sort en el nou camí.

19 de juliol 2007

Sabadell al Ciberp@ís

Al Ciberp@ís d'avui surt publicada la VII Radiografia de webs municipals en la qual web sabadell.cat se situa com el cinquè millor de l’estat i el segon de Catalunya. En aquesta radiografia els serveis digitals són valorats com a “molt útils”.

Amb això veiem com es reconeix la feina feta durant molt de temps per un gran equip del qual us parlava en el post Sabadell a Internet....va fent xarxa. Enhorabona!

Fruit de l'esforç que des de ja fa uns anys l'Ajuntament ha anat fent per oferir a través de la xarxa nous serveis i noves informacions, el sabadell.cat se situa en el cinquè lloc entre els webs municipals de tot l’estat. Cal recordar que des de la primera radiografia, sempre ha estat situat en els deu primers llocs.

L'anàlisi ha estat feta a tots els ajuntaments de més de 50.000 habitants, més les capitals de província. En total han analitzat 138 webs.

Enguany els 10 webs que han aconseguit millor qualificació són: Barcelona, Saragossa, Gijón, Vigo, Sabadell, Castelló, Vitòria, Lleida, València i Girona. Per tant, el web de Sabadell també és el segona millor de Catalunya.

Aquest és un dels fruits que ha donat el programa integral de digitalització del consistori anomenat e-ajuntament i que, entre altres objectius, persegueix la prestació dels serveis tradicionals de forma telemàtica amb la implantació de nous recursos per a la informació, tramitació i atenció ciutadana.

Endavant i bona feina!

Vegeu una presentació.

18 de juliol 2007

Acabem el període de sessions fins a setembre!...

Amb les tres que hem aprovat al Parlament avui, ja són deu les lleis aprovades durant aquest curs parlamentari. A partir del mes de maig el Parlament ha començat a agafar molt bon ritme. Cal tenir en compte que encara hi ha en tràmit 12 projectes de llei més. Això significa que en 8 mesos, el nou Parlament i el nou Govern han treballat a molt bon ritme.

  1. Llei 1/2007, del 5 de juny, del Consell de Relacions Laborals
  2. Llei 2/2007, del 5 de juny, del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
  3. Llei 3/2007, del 4 de juliol, de l'obra pública
  4. Llei 4/2007, del 4 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007
  5. Llei 5/2007, de 4 de juliol, de mesures fiscals i financeres
  6. Llei del Centre d’Estudis d’Opinió
  7. Llei de l'Agència Tributària de Catalunya
  8. Llei de creació de l'Institut de Seguretat de Catalunya
  9. Llei de regulació del servei públic d'atenció de trucades d'urgència i de creació de l'entitat de dret públic Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'urgència 112 Catalunya
  10. Llei de reforma de l'Institut Català de la Salut

Esperem que en acabar l'any puguem acabar el tràmit de tots els projectes de llei que hi ha en curs, sobretot aquelles que tenen especial transcendència i impacte vers els ciutadans. Em refereixo als projectes de llei de Serveis Socials i d'Habitatge.

Cal remarcar que algunes d'elles resulten del desplegament del nou Estatut, per tant, qui és que qüestiona el bon ritme del desplegament? Tenint en compte també que ahir va tenir lloc la reunió Generalitat-Estat sobre traspàs de competències i ja es va arribar a acords també rellevants, que ben aviat ja es notaran. Per una banda, els acords concrets dels traspassos de competències sobre l'Hospital Clínic, l'ordenació i gestió del litoral, seguretat privada, declaració d'utilitat pública d'associacions i beneficis fiscals i assignació de l'ISBN i l'ISSN. Per altra banda, l'obertura de les ponències pels traspassos del servei de rodalies de Renfe, la inspecció del treball, l'expedició i homologació de títols i estudis estrangers en ensenyaments no universitaris i el Museu Arqueològic de Tarragona. Ja ho deia, es pot anar més ràpid, però déu n'hi do. Potser... cal seguir la dita "a poc a poc i bona lletra". Només han passat 8 mesos de govern i ja hem arribat aquí. Quants anys va trigar CiU a desplegar l'Estatut del 1979? Crec recordar que encara no va acabar....

17 de juliol 2007

Contra la sinistralitat laboral

Cal treballar ferm contra la sinistralitat. Avui, la Mesa de Salut Laboral del Consorci per a l'Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental ha presentat l'informe sobre la sinistralitat laboral del 2006 a la comarca.
Les dades no són alentadores. El 2006 a tot Catalunya no ha estat un bon any pel que fa a la sinistralitat. Per a la comarca del Vallès Occidental tampoc, donat que ha augmentat en un 8,9%. I ha incrementat especialment en aquells col·lectius més febles (dones i immigrants) i en els sectors tradicionalment de més risc (indústria i construcció). Segurament l'increment de l'activitat econòmica, l'increment de l'ocupació, la incorporació de nouvinguts als llocs de treball han hi han contribuït. Tot i així no ens podem adormir.

Cal insistir i continuar treballant des de tots els àmbits per combatre-la. Justament quan sembla que tenim més recursos i sensibilització que mai, es produeix un increment. Tot i que des del meu punt de vista, més enllà de lleis i de recursos econònics, formatius, inspeccions, etc... el que cal és l'assumpció per part de tothom, des del primer directiu al darrer treballador, i des del primer treballador al darrer directiu, des de dins l'empresa i des de fora, immergir-se en la cultura de la prevenció, "portar-la posada en tot moment i a tot arreu per part de tothom". Només així, amb la consciència i el compromís de tothom, es podran evitar accidents i morts....

Al Vallès Occidental de tota manera tenim molt millors condicions, perquè estem treballant plegats tant els representants dels empresaris, dels treballadors i l'administració, fet que pot semblar que no té importància, però que la té tota... Només posant-nos d'acord en com combatre-la serem capaços de fer-ho: no s'hi val a posar-nos les culpes els uns als altres, cal el compromís mutu i compartit de resoldre-ho.

10 de juliol 2007

La contaminació acústica

El passat dia 18 de juny el Síndic de Greuges de Catalunya presentava en comissió al Parlament el seu informe extraordinari sobre contaminació acústica. Com a portaveu del meu grup parlamentari em va correspondre fer-ne la valoració que aquí teniu:


08 de juliol 2007

Sobre l'ús social del català

Voldria reproduir un article que vaig escriure ja fa uns anys, el 2001. Aleshores ja era una de les representants de la FMC al Consell d'administració del CPNL. Algunes consideracions són encara vigents, tot i l'increment de pressupostos.


L'objectiu de l'ús social del català demana un canvi d'estratègia

El Consorci per a la Normalització Lingüística debat un replantejament d'objectius i mètodes.

Recentment s'han pogut sentir veus de gent de sectors molt diversos que proposen analitzar la política lingüística del nostre país. I sembla que tots coincidim en dues qüestions. D'una banda, que és un bon moment per valorar l'eficàcia de la intervenció de l'administració en l'àmbit lingüístic. I, d'altra banda, que l'ús del català no ha augmentat tant com podíem esperar i que cal incrementar els recursos perquè sigui cada dia més estès. Però, anem a pams. Fa dotze anys, concretament el 1989, es va crear el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), que és un ens públic amb personalitat jurídica pròpia en què intervenen la Generalitat, 81 ajuntaments i 37 consells comarcals. Durant tots aquests anys els centres de normalització lingüística locals han fet la seva tasca. Per exemple, la de la majoria dels centres ha estat enfocada, gairebé en més d'un 50 per cent, a fer cursos de català, i la resta s'ha dedicat a assessorar i dinamitzar la ciutadania, les entitats i les empreses de qualsevol tipus, com per exemple sensibilitzar el sector immobiliari, que pot arribar més fàcilment a un tipus de públic i, per tant, vendre més pisos si s'anuncia també en català. Ara potser és el moment de posar sobre la taula els resultats aconseguits després de dotze anys de Consorci i d'avaluar si els recursos emprats han estat prou efectius. I tenim instruments per fer-ho: les enquestes sobre el coneixement i l'ús de l'idioma. Les diferències bàsiques respecte del 1989 es podrien resumir en tres constatacions. • Sembla clar que avui quan una persona acaba la Secundària (ESO) teòricament té un nivell de coneixement del català equivalent al certificat B de la Junta Permanent de Català (JPC) i, al final del batxillerat, se suposa que el grau de coneixement és comparable al del certificat C. I això és gràcies al fet que tot el sistema educatiu (de P3 fins a segon de batxillerat, els cicles formatius i la universitat) té com a llengua vehicular el català. • Totes les persones que no van estudiar en català, i de fet tothom qui ha volgut, han tingut l'oportunitat durant uns quants anys de reciclar-se i millorar el coneixement d'aquesta llengua. Entitats públiques i privades han impartit cursos a preus mòdics. • Sembla que en els darrers anys ha baixat la demanda de matrícula en els cursos i també el nombre d'inscripcions als exàmens de la Junta Permanent, cosa que podria indicar que cada vegada hi ha més gent formada o, si més no, amb un títol que els capacita per accedir a un lloc de treball, sobretot a l'administració. Per tant, podem concloure que avui hi ha més ciutadans de Catalunya que coneixen el català que no pas fa deu anys. Però aquest augment del coneixement de la llengua no sembla pas que hagi anat acompanyat d'un augment de l'ús que se'n fa diàriament. És a dir, es coneix millor l'idioma, la gent està més preparada per entendre'l i expressar-s'hi, però en canvi no el fa servir tant com es podria pensar. És per aquest motiu que tot apunta que cal fer un cop de timó i dedicar més esforços i recursos a dinamitzar l'ús social del català i a buscar noves fórmules per aconseguir que aquesta llengua es parli més, s'escrigui més i se senti més; en definitiva, que se n'incrementi l'ús en tots els àmbits. En primer lloc a l'administració, però també a l'empresa, als sindicats, als gabinets d'advocats, a les grans superfícies, pel carrer, al cinema, a la plaça, a la discoteca... I per aconseguir-ho, convindria que el Consorci per a la Normalització Lingüística, com a ens que aglutina diverses administracions governades per partits de colors polítics diferents, incrementés les activitats per fer augmentar l'ús de la llengua. Com? Doncs aprofundint en la línia ja encetada de convenis i incentius, però per damunt de tot amb mecanismes propis del màrqueting, perquè cal demostrar que el català és útil als sindicats, a les empreses, a les associacions, als joves... Cal, per tant, que entre tots busquem noves fórmules per a aquest nou impuls, aquesta nova etapa, i és possible que hàgim de canviar d'estratègia i de manera de treballar. Potser alguns professionals que ara es dediquen a la docència hauran de canviar el guix i la pissarra per la cartera on portaran la publicitat per vendre l'ús del català a clients com els API o el gremi de rellotgers, posem per cas. En segon lloc, fóra bo que les classes de llengua es poguessin orientar cap a sectors concrets, com ara els immigrants. Hem de ser conscients que el nivell d'immigració ha crescut considerablement i que el perfil de qui necessita més formació avui no és tant el de la persona que viu i treballa a Catalunya des de fa temps, sinó el de la gent que ha vingut de fora de l'Estat. Hauríem de considerar prioritari que aquest col·lectiu pogués accedir amb facilitat als cursos del Consorci. D'altra banda, hem d'aprofitar les noves tecnologies per oferir, com ja s'ha començat a fer, més formació no presencial i a distància, amb aules d'autoaprenentatge i cursos per Internet, amb la qual cosa els recursos humans es podran orientar cap a tasques més necessàries actualment. En definitiva, com que els paràmetres que ens condicionaven l'any 1989 avui ja no són del tot vigents, hem de redefinir els objectius de la política lingüística. Per això, dins el Consell d'Administració del CPNL, els representants de la Federació de Municipis hem insistit reiteradament en el replantejament d'aquests objectius fins al punt que a la darrera sessió es va començar a tractar aquest tema com a únic punt de l'ordre del dia. Creiem que és el moment d'assumir una nova realitat, posar de manifest quines són les noves necessitats i tenir sobre la taula noves propostes de canvi que ens han de permetre afrontar un nou plantejament de la política lingüística del CPNL. • Montserrat Capdevila

06 de juliol 2007

E-administració: cal una aposta ferma per la interoperabilitat


Dimarts 4 de juliol vaig tenir l'oportunitat de participar, en el marc del Sabadell Universitat, en el seminari Administració en xarxa. Interoperativitat i serveis electrònics a la taula rodona: Lideratge polític i canvi organitzatiu motors de la interoperativitat en la qual vaig fer una sèrie de plantejaments arrel del debat amb els diferents ponents, fent èmfasi també en què no hi ha un únic ingredient per tal de fer-la possible, sinó diversos, entre els qual, en primer terme la visió política clara sobre l'objectiu a assolir, el lideratge polític i tècnic i la valentia d'assumir el canvi organitzatiu, superant els riscos polítics com la màxima transparència, l'acompliment d'expectatives i el treball entre poders públics amb visions polítiques diferents. Els ciutadans haurien d'estar al centre i per sobre de tot. Els plantejaments van ser:

Situació tecnològica actual
  • Gràcies a la intercomunicació per internet, els ordinadors poden parlar entre ells
    gràcies a l’estil obert d'Internet, existeixenen uns estàndards de facto que tothom fa servir per a la intercomunicació de sistemes (XML, SOAP, …)
  • Gràcies a l'evolució ‘tecnològica’ de la societat, les administracions públiques estan cada vegada més digitalitzades
Polítiques públiques actuals
  • Portem 10 anys d’impuls públic d’Internet però d’internetització desigual de les administracions, més depenent del voluntarisme que de la planificació estratègica. L’Acord parlamentari de Catalunya data del 23 de juliol de 2001 i des de llavors no s’ha revisat.
  • L’impuls més decidit el fa l’administració general de l’Estat (AGE) amb el "Plan Avanza" i la llei d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics (va entrar en vigor el 23 de juny i reconeix el dret dels ciutadans a relacionar-se electrònicament amb les administracions públiques, i obliga a aquestes a prestar tots els serveis públics a través d’Internet com a molt tard el 31 de desembre de 2009).
  • Encara que per raons de falta de pressupostos, la llei permet a les comunitats autònomes i els ens locals demorar-se en l’acompliment d’aquests terminis (obliga en qualsevol cas a publicar un calendari d’actuacions), ningú es voldrà quedar fora i la pressió ciutadana ens impulsarà a l’acompliment.

Reptes de la interoperabilitat actual

El que els polítics hem de demanar als tècnics –informàtics, lletrats, tècnics d’organització, lingüistes,...- davant dels reptes de la cooperació entre administracions per a l’impuls de l’administració electrònica és:

  • Vetllar pels beneficis que obtindrà el ciutadà com a resultat de cada procediment interoperat. No té sentit fer res que no repercuteixi en un benefici directe pel ciutadà.
  • Orientar al ciutadà cada procediment posat en intercomunicació.
  • Cercar l'equilibri financer: cap euro posat en interoperabilitat que no estalviï el mateix euro en un termini màxim de 4 anys al conjunt d’administracions involucrades.
  • Compromís equilibrat: tots els participants en una relació de cooperació tecnològica s’han de comprometre amb la mateixa intensitat en la qualitat, transparència i equitat del conjunt de procediments en què interoperen.
  • Corresponsabilitat amb les dades, que són l’actiu principal de les administracions. Cal depurar-les, compartir-les i millorar-les en benefici dels ciutadans actuals i del futur.
  • Increment del valor públic: tot esforç d’interoperabilitat genera un nou capital intel·lectual que cal cuidar i preservar, ja que normalment no hi ha un departament o organisme ‘propietari’ dels procediments interoperats.

La nostra fita ha de ser el Pla d'acció sobre administració electrónica i2010: accelerar l'administració electrònica a Europa en benefici de tots, i la Llei d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics és el camí iniciat des de l'Estat per arribar-hi. Ara des de Catalunya ens hauríem de posar les piles i plantejar-nos què fem per arribar-hi acceleradament i de forma equilibrada a tot el territori.