28 de febrer 2007

Qui parla d'electoralisme?

Com ha anat el ple d'avui? Doncs avui s'ha notat que només falten 88 dies per a les eleccions municipals. I en què s'ha notat? Doncs en l'oportunisme electoralisme de gairebé tots els grups llevat del del govern.
A l'Entesa per Sabadell se li ha vist el llautó quan parlàvem del Congrés català de la bicicleta i que subscrivien la declaració (per cert, proposta portada pel govern socialista al ple) i que incorporarien els punts al seu programa electoral.

També ha quedat en evidència la moció de petició del soterrament de l'estació fins a Sant Quirze. Resulta que a les al·legacions que l'Ajuntament va presentar al pla d'infraestructures a proposta del govern aquest tema ja estava recollit.

A Esquerra Republicana també se li ha notat amb la moció sobre el vot accessible per a persones invidents. Resulta que el ple del mes de novembre de 2006 ja havia ratificat una moció equivalent arrel de l'adhesió a una moció de la Federació de Municipis de Catalunya.
I els d'ICV-EUia amb el tema de Renfe, que ja han portat al ple del parlament....

25 de febrer 2007

Diran el que voldran, però l'Estatut va endavant!

Quina obsessió malaltissa que tenen tant el PP com els Ciutadans que l'Estatut no es desenvolupi. Però si és clar que beneficia els catalans i les catalanes. Quina obsessió la de CiU a posar traves i fer veure que l'Estatut no es desenvolupa. Uns per massa, els altres per massa poc.

Reconforta la fermesa i la contundència del President i del seu govern en avançar i avançar amb fermesa, no deixant-se despistar per debats estèrils que només volen despistar els ciutadans i fer-los confondre. Tornant a fer soroll sobre un tema que ara ja no toca. Ara toca governar i deixar governar. Molt bé el President per la contundència en la resposta en el ple d'avui dia 28 de febrer. Ferm i contundent!

Endavant!

19 de febrer 2007

El PP i l'Estatut

Cada vegada va quedant més en evidència. El PP només fa que mentir, i ja se sap, les mentides acaben sortint perquè sempre s'imposa la veritat. Ara se'ls està veient el llautó. S'aprova l'Estatut Andalús, amb molts articles sinó idèntics, gairebé iguals que els de l'Estatut de Catalunya. I tenia el suport del PP. Ara què s'inventaran per desmentir que la seva única estratègia era anar en contra de Catalunya i els catalans? De fet, ja no els queda credibilitat. Quin paperot el del senyor Piqué explicant el perquè s'havia de votar l'Estatut Andalús quan aquí han votat en contra! De fet, ja ho va dir clar, sense adonar-se'n, la senyora Nebrera, que havien trobat el filó per aconseguir el seu objectiu polític: derrocar Catalunya per aconseguir derrocar el President Zapatero. Amb aquesta manera de fer, aconseguirant definitivament que els ciutadans no creguin en la política, que només la veuen com un espai de crispació.
De fet aquí, CiU n'està aprenent, i estan copiant la manera de fer del PP. Ha oblidat la seva manera de fer de l'època Pujol i ha passat a voler-se assemblar al PP: Crispa que crisparàs per aconseguir el seu objectiu polític; derrocar el govern i el seu president.

18 de febrer 2007

Lorca, Rubianes i la Cope


Ahir al vespre vaig assistir a la representació de Lorca eran todos, guió i direcció de Pepe Rubianes. No entenc l'enrenou. De debò que no l'entenc. Per què la van voler censurar a Madrid? Per què aquest rebombori? Si a segons qui els va fer sentir malament, com ens haurien de fer sentir els matins de la Cope? Quins pocavergonyes els que van muntar el numeret. I llavors gosen dir que els únics que tenen la veritat són aquesta gent! On és la llibertat d'expressió que només reclamen per a ells? Per això ara no volen gratar i cercar la memòria històrica. Perquè ningú no conegui les barbaritats que es van arribar a fer, com la d'assassinar una persona, una bona persona, com Federico Garcia Lorca. Quina pèrdua per a la cultura i per a la humanitat! Certs gestos ens fan venir al cap allò que ens expliquen els nostres avis...

14 de febrer 2007

La violència als centres educatius

Dilluns passat, dia 12 de febrer, el Síndic de Greuges de Catalunya presentava davant la comissió corresponent el seu informe sobre Convivència i conflictes als Centres educatius, tema molt important i de molta sensibilitat social. Ca fer palès que és un tema al qual cal donar-hi la justa i necessària mesura. Sense treure’l de context ni crear-ne alarmisme.

Abans que res, voldria manifestar que la comunitat educativa en general, i especialment el col·lectiu de professors i mestres dels centres educatius, han treballat sempre de forma implícita dins la seva tasca educativa pels valors de la convivència, el respecte, la tolerància, és a dir, per tots aquells valors que estan en contra de la violència. De la mateixa manera que ho fan pels aspectes de desenvolupament físic dels infants i joves: vetllant per la correcta dentició, alimentació, vacunació, higiene..., aspectes de conducta: el que està bé i el que no... tots ells sovint contrarestats i desapresos fora de l’àmbit escolar (a casa o al carrer), fet que de ben segur provoca molts desajustos que es poden traduir en conductes inadequades.

Així doncs, veiem com la societat en què vivim ha traslladat un munt de responsabilitats al marc educatiu i als centres que cal que fem compartir més enllà d’aquests centres, amb els pares i la societat en general.

Així mateix, els darrers informes i estudis sobre el tema ens diuen que els casos d’assetjament no són ni més ni menys freqüents, sinó que en tot cas són menys tolerats socialment, i per tant, més denunciats, cosa que és positiva de cara a treballar per a la seva eradicació.

Les recomanacions que fa el síndic segurament són compartides, i gosaríem dir que segurament seguides, per l’autoritat educativa i pels propis centres educatius.

Si més no, coneixem els programes que des del Departament d’Educació ja fa uns anys que s’han posat en marxa i que durant el curs 2006-2007 ens indiquen que ja hi ha 301 centres que participen en el programa de convivència i mediació. Aquests programes incideixen en la prevenció, la detecció i l’actuació (amb els corresponents protocols a seguir pel centre, els professors, els alumnes i les famílies, així com les mesures disciplinàries corresponents).

També s'ha implantat la figura del mediador dels centres com a base de la promoció de la convivència, i els plans d’entorn que posen atenció a resoldre les situació no només des de l’escola sinó des de l’entorn social més proper, abordant la interdisciplinarietat de la solució. Segurament s’està fent una feina molt silenciosa, molt lenta, però de ben segur ha de ser efectiva.

Per altra banda, ens preocupa especialment el desajust entre la percepció de les actuacions que tenen els centres i la que tenen les famílies. Segurament degut a la subjectivitat i la sensibilitat implícita en la visió dels afectats. En aquest sentit hem vist les recomanacions que queden incloses a l'informe i que creiem que cal abordar entre tots per tal d'intentar trobar la forma d'objectivar al màxim aquestes percepcions.


Per acabar, reiterar que sabem que des de sempre, la comunitat educativa ha estat implicada i preocupada pels temes de violència en l’entorn escolar, i ja fa temps que treballa en programes que requereixen una constant actualització per trobar noves fórmules a les noves manifestacions socials.

Nogensmenys, demanem que el govern continuï desenvolupant aquests programes amb la màxima intensitat, amb les innovacions necessàries per aconseguir que les dades que es mantenen de forma sostinguda davallin dràsticament. De ben segur que amb aquests programes, i amb la implicació i la complicitat de tota la societat, s’aconseguirà eradicar no només l’assetjament, sinó també altres fórmules de violència que es manifesten en l’incivisme, la intolerància i les dificultats de convivència que també trobem sovint als nostres pobles i ciutats.

Això sí, cal fer-ne un seguiment molt proper i amatent, que de ben segur creiem que s’està fent i es farà.

11 de febrer 2007

Felicitats Sabadell Cultura!



Ahir al vespre vaig assistir a la inauguració que les entitats de cultura tradicional i popular catalana van fer del Teatre Principal de Sabadell. Va ser un espectable simpàtic, entretingut i agradable. Sobretot el final, l'encert dels organitzadors de l'espectacle d'interpretar el ball vuitcentista dels Bombers barcelonins va fer que per uns instants ens traslladéssim al segle XIX, amb el vestuari, la música i l'ambient que de ben segur eren els que es vivien al Teatre Principal del 1866.

Felicitats Esbart Sabadell Dansaire per l'encert, i per la interpretació, que també ens va fer gaudir d'una bona vetllada. També felicitats a la Federació Sabadell Cultura per treballar per fer més forta la cultura tradicional i popular catalana a Sabadell.

10 de febrer 2007

De visita per Sabadell

Avui al matí, més de 600 persones hem tingut l'oportunitat de fer el procés de seguiment de les actuacions que a la ciutat s'han anat fent els darrers anys. Quants projectes! Així tots junts impressionen. Quanta feina feta! Quanta feina encara per fer! Els comentaris de la gent: "buf que impressionant el Principal, i el "Castell de Can Feu"? " Quant de terreny per recuperar de parc!" i el Centre de Fires i Congressos!" "Això de la fira aeronàutica serà important!" De fet, és clar que la ciutat està en plena transformació i té clar el seu futur... De fet aquest futur ja fa temps que l'ha anat definint amb els projectes que s'estan desenvolupant i es desenvoluparan fins el 2010.

El Congrés Sabadell ciutat va ser un bon espai per fer aquesta projecció, però també ho han anat essent els diferents processos participatius, alguns més modestos i d'altres més grans, que es van desenvolupant en diferents moments i espais. En aquests moments un procés modest, però de gran transcendència per a les zones afectades de la ciutat, és el Pla de barris a l'entorn del Ripoll, que fa que es vagin definint els projectes que els barris de la ciutat necessiten.

07 de febrer 2007

Polítics i participació

Fa pocs dies es publicava el resultat d’una enquesta sobre participació política a Catalunya arrel de l’alta abstenció a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya de l’1 de novembre de 2006. La principal motivació expressada de forma espontània pels enquestats era, en un 32,9%, pel descontentament amb els polítics i la política.

Justament les darreres setmanes, a Sabadell, hem pogut viure unes escenes que contribueixen en gran mesura a aquesta opinió. Hem pogut veure com dues forces a l’esquerra del PSC (segons elles mateixes s’anomenen: ES i ICV-EUiA) intentaven configurar una alternativa d’esquerres al govern de la ciutat. Una cosa que en principi, i vista la voluntat manifestada per ambdues forces, podia semblar fàcil, s’ha anat complicant a mida que avançaven les negociacions. Tot se n’ha anat en orris quan ha arribat el moment del repartiment de les quotes de poder. Ni tan sols els que s’anomenen alternatius han estat capaços de defugir d’aquestes qüestions. Això contrasta amb una altra notícia que també hem pogut conèixer aquests dies: la unanimitat amb què el PSC de Sabadell ha escollit el seu candidat a l’alcaldia. Estaria bé que els discursos d’aquestes forces polítiques “alternatives” anessin acompanyats amb l’exemple. Altrament, quina confiança esperen que els dipositin els ciutadans?

02 de febrer 2007

Manuel Bustos, per unanimitat, candidat del PSC a l'alcaldia de Sabadell


Ahir al vespre, a l'agrupació de Sabadell del PSC del carrer Latorre plena a vessar vam poder participar a l'assemblea d'elecció de nou del candidat a l'alcaldia del PSC, Manuel Bustos. El que aviat farà vuit anys al capdavant de l'Ajuntament de la nostra ciutat i ha fet que avui Sabadell estigui al capdavant de les grans ciutats de Catalunya i de ben segur que encara ho serà més.

L'elecció va ser gairebé per aclamació, i segons paraules del candidat, emocionant. Però també ho va ser pels que vam poder viure la sessió. Amb energia i empenta la presentadora del candidat, la Marta Farrés, va saber transmetre perfectament el que ha representat, i continuarà representant per a la nostra ciutat, el lideratge d'una persona com en Manuel Bustos, capaç de portar la ciutat de Sabadell cap a la segona gran transformació. Treballador incansable, engrescador, il·lusionant, capaç de transmetre i comunicar aquests valors a tots els assistents, així com a tot l'equip que l'hem acompanyat durant aquests vuit anys al seu costat, i també, com ja ha demostrat abastament, als ciutadans i les ciutadanes de Sabadell a través d'un munt de projectes que estan aconseguit transformar la ciutat en una "ciutat model".
Moltes felicitats, Manuel, enhorabona socialistes de Sabadell, enhorabona Sabadell!
Vegeu la notícia a Ràdio Sabadell