24 d’octubre 2009

Pacte per a les infraestructures de Catalunya

Una de les grans notícies de l'any a Catalunya i, possiblement, de tota la legislatura, és la signatura del Pacte Nacional per a les Infraestructures. El Pacte va ser signat el divendres 16 d'octubre, entre el govern de la Generalitat, els tres partits que hi donen suport (PSC, ERC i ICV-EUiA), les dues entitats municipalistes de Catalunya -FMC i ACM-, les cambres de comerç catalanes, la patronal Pimec, CCOO i UGT, Unió de Pagesos, el RACC i les diputacions de Barcelona, Girona i Lleida.

El Pacte Nacional per a les Infraestructures és una de les grans claus de volta per assegurar el futur de Catalunya, per fer-la encara més atractiva internacionalment, i perquè sigui la gran referència industrial i econòmica del sud d'Europa. El Pacte estructura i determina les inversions necessàries en infrastructures a Catalunya amb l'horitzó de l'any 2020, amb una previsió de població de 8 milions d'habitants. Inclou els àmbits de la mobilitat, de l'energia, de l'aigua, de les telecomunicacions, dels residus i del sòl per a activitats industrials. Determina una inversió total final de 100.000 milions d'euros entre l'Estat i la Generalitat.

Les infrastructures proposades s'agrupen sota els criteris d'apostar pel transport públic, especialment ferroviari, de dotar Catalunya d'una àmplia xarxa de sòl industrial, de promoure suficient sòl per a usos agraris, de garantir l'abastiment d'aigua, d'assegurar el subministrament energètic, i de garantir la connectivitat arreu del territori amb les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Un dels detalls més importants d'aquest Pacte és l'aposta pel ferrocarril. S'hi inclouen més de 1.000 nous quilòmetres de vies, comptant amb una estructura per al transport de mercaderies amb ample de via europeu, fet històric a Catalunya i d'una importància semblant a la implantació del ferrocarril fa més d'un segle i mig. Pel que fa al Vallès Occidental, s'incrementaran els trens de rodalies i hi haurà noves línies amb pas a la comarca, incloent l'imprescindible aprofitament de la via de Renfe que va del Papiol a Mollet. Hi haurà 3 nous intercanviadors a Baricentro, a l'Hospital General de Catalunya i a Sant Cugat del Vallès. També hi haurà un nou túnel sota el Turó de Montcada i un altre a Horta, de connexió entre Barcelona i el Vallès. Es perllongaran els FGC fins a Castellar del Vallès i hi haurà un tramvia al Vallès Occidental. L'AVE passarà també pel Vallès i hi haurà una estació. I com a apostes fonamentals de país, hi haurà un “eix transversal” ferroviari, de Girona a Lleida; i també un “eix orbital” ferroviari, que uneixi Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès amb Mataró, passant per Sabadell, Terrassa i Granollers.

Pel que fa a carreteres i autovies, el Pacte n'inclou uns 600 km de nous. La incidència fonamental al Vallès vindrà per la Ronda del Vallès, definida com a via de comunicació intercomarcal entre el Baix Llobregat, els dos Vallès i el Maresme. Però també hi haurà un soterrament parcial de l'autopista de Barcelona a Terrassa, a l'alçada de Ripollet, amb tota la via fins Terrassa amb 3 carrils, incloent el de Vehicles d'Alta Ocupació (sobretot autobusos) que ja s'està construint. I s'acaba amb la Ronda Oest de Sabadell, que va avançant dia a dia pel nord de Sabadell.

Queda prou clar, doncs, que el Pacte Nacional per a les Infraestructures és un gran pas per a Catalunya, donat que inclou el compromís del govern i de la societat civil. I, malgrat que alguns no l'hagin volgut assumir en raó de mers interessos polítics, el país no pot aturar-se i necessita avançar. És importantíssim per al país tenir les eines adequades de planificació del futur, on les infraestructures de tots els tipus esmentats en són fonamentals. S'ha acabat, doncs, el temps on Catalunya anava creixent a cop d'idees soltes, de pensades d'una o dues persones, o de decisions unilaterals dels antics governs de CiU.

Ara és el temps de planificar, de construir país consensuadament i de decidir quina Catalunya volem. De mica en mica, el govern progressista i d'esquerres de Catalunya ha anat tancant els pactes necessaris per fer avançar el país. Primer va ser l'Acord Estratègic per la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'Economia. Després vingueren els Pactes Nacionals per l'Educació, de l'Habitatge, de la Recerca i Innovació, i de la Immigració. I ara tenim aquest nou Pacte per a les Infrastuctures. Perquè volem que Catalunya sigui el referent europeu que sempre s'ha merescut ser.




Accés al document del PNI.

23 d’octubre 2009

Nova etapa del cicle de cinema català de Sabadell

Podríem dir que hi ha projectes que neixen, es consoliden i finalment agafen una envergadura que sobrepassa, amb escreix, les possibilitats i competències d’un centre com el nostre, que té com un dels objectius principals l’ensenyament de la llengua catalana. Especialment, ara que la demanda de cursos, amb la nova ciutadania, fa que hàgim de dedicar tots els recursos personals i tècnics a cobrir les necessitats laborals que exigeix l’ensenyament de la llengua catalana. El Cicle de Cinema Català ha estat una iniciativa del Consorci per a la Normalització Lingüística a través del CNL de Sabadell per difondre el cinema català i en català entre la població en general, però molt especialment entre l’alumnat dels cursos.

Aquest any, però, després de nou edicions, l’organització del Cicle de Cinema Català anirà a càrrec de l’Ajuntament de Sabadell i del Cineclub; per tant, entrarà en una nova etapa que de ben segur seguirà fent de Sabadell un punt de referència pel que fa al cinema al nostre país. Al llarg de les nou edicions anteriors hi ha hagut prop de 8.400 espectadors, s’han projectat 52 pel·lícules i han passat per Sabadell més de 95 col·laboradors. A tall d’exemple m’agradaria destacar algunes de les pel·lícules que s’han projectat en aquestes edicions, com ara ‘L’orgia’, ‘El pont de Varsòvia’ o ‘Gala’, i citar alguns dels participants com Pere Portabella, Jaume Balagueró o Miquel Porter Moix.

En la seva desena edició és el cicle amb més continuïtat i més solidesa de Catalunya, del qual tots i totes ens hem de sentir orgullosos i orgulloses. Un Cicle que seguirà comptant amb molts alumnes del CNL com a assistents i que tindrà les mateixes entitats col·laboradores que hi participaven. Un Cicle de ciutat que se situa en el canal adequat per al seu desenvolupament i amb la garantia que serà més sòlid i més ben elaborat que amb els recursos que pogués tenir amb el CNL. Per tot això, val la pena mantenir-lo viu, actiu, compromès i solidari tant amb el cinema com amb la llengua i el país.

Passem, doncs, el relleu d’un cicle amb història i amb ganes de créixer.