09 de desembre 2014

El govern de CiU s’oblida d’invertir en sanitat al Vallès Occidental

CiU i el seu govern ens estan demostrant dia a dia que un dels seus principals objectius és la privatització gradual de la sanitat i ho han confirmat fa uns dies amb el seu intent frustrat de treure a concurs públic la gestió de quatre Àrees Bàsiques de Salut i que ha estat rebutjada pel ple del Parlament a instàncies del PSC. Això hagués comportat obrir pas a empreses amb ànim de lucre no relacionades amb l’assistència sanitària que podrien irrompre en l’atenció primària catalana. Aquest no és un fet aïllat sinó un exemple més del procés de desmantellament del sistema públic.
Per el PSC la defensa de la universalitat de la sanitat pública com a dret fonamental de la ciutadania és un principi irrenunciable i per això treballem i proposem alternatives que propicien el manteniment del sistema públic de salut què ha de ser un objectiu absolutament prioritari en la gestió política i així ho hem traslladat en diferents ocasions tant al president de laGeneralitat, Artur Mas, com també al conseller Boi Ruiz.
El que demanem al Govern de Catalunya és que acompleixi els compromisos que ha assumit amb la ciutadania mitjançant la signatura dels convenis amb els diferents ajuntaments del nostre territori. La Generalitat ha de fer front d’una vegada a les seves obligacions amb els municipis i no esperar més.
Les reduccions pressupostàries en Sanitat estan tenint una repercussió molt important a la nostra comarca des de l’any 2011. Una d’aquestes afectacions ha estat l’incompliment del Pla Sanitari del Vallès Occidental de l’any 2005, que incloïa la construcció de 18 nous centres d’atenció primària i l’Hospital Ernest Lluch. També s’han reduït els serveis d’urgències i s’han reduït professionals en molts centres. En aquest sentit, fruit de la denuncia sistemàtica i treball del PSC, hem aconseguit, entre d’altres coses, el compromís de la Generalitat d’encarregar el projecte d’obres per a la construcció del CAP de Can Llong a Sabadell, un servei bàsic i essencial per aquest barri. A més, ElParlament, a proposta nostra, també s’ha compromès a no retallar els serveis d’ambulàncies del Vallès Occidental i mantenir les mateixes hores i vehicles, després d’anunciar el propi Govern una àmplia reducció.
Des de l’inici de la crisi el pressupost que la Generalitat ha destinat a la sanitat no ha deixat de caure, de manera que els 1.095 euros actuals per persona queden molt lluny dels 1.500 que, el mateix conseller Boi Ruiz, va dir que és la quantitat necessària per mantenir la sanitat pública en ‘bon estat de salut’.
Aquesta davallada també suposa que el salari dels professionals s’hagi vist reduït en una mitjana del 20 per cent en els darrers cinc anys. Una altra conseqüència és la reducció de llits als gran hospitals, com el Taulí, que fa disminuir la capacitat de malalts ingressats, la qual cosa fa retardar moltes intervencions quirúrgiques, fa que les urgències no tinguin capacitat de ‘drenatge’ i els pacients es quedin hores i hores pels passadissos, etc. També comporta la no substitució de baixes i jubilacions, de forma que els que es queden fan la feina dels que marxen; i així podríem seguir sense parar.
Sobre això cal dir que, si la qualitat en l’assistència als hospitals del nostre territori es manté és per l’esforç dels professionals, que els toca mantenir la nau per evitar que, una vegada més, paguin els que no els hi toca. El cert és que la sanitat catalana està patint un procés de canvi de model, amb la privatització i mercantilització del sistema sanitari, sota el mandat de la dreta catalana a l’empara del criteri d’inevitabilitat per culpa de la crisi i això està tenint unes terribles conseqüències per l’empitjorament de la salut de les persones i per l’augment de les desigualtats socials.
Montserrat Montiel (Secretària d'Organització del PSC Vallès Occidental Sud)
Montserrat Capdevila (Diputada)

12 de novembre 2014

Sobre la Llei d'ordenació del Sistema d'Ocupació i de la Llei d'Ocupació de Catalunya

Debat a la totalitat del Projecte de Llei al Parlament de Catalunya



A Catalunya i a Espanya estem vivint greus moments pel que fa a l’ocupació des de fa dècades i a les possibilitats dels ciutadans d’exercir el dret que els atorga l’article 40 de la Constitució, i l'article 25 de l’Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Per una banda, i després del segon any d’aplicació de la Reforma Laboral no ha suposat canvis significatius en la temporalitat de la contractació, tot i el canvi de tendència, que el darrer any repunta molt lleugerament, però amb alta precarietat.

Per l’altra, la manca d’una política econòmica a Catalunya i a Espanya per a un canvi de model productiu, per una ocupació sòlida i de qualitat, així com la inexistència de mesures per a la reactivació econòmica -reflectida en els pressupostos públics de 2013 i 2014- a Catalunya i a Espanya-, albiren un llarg període fins que no es produeixi creació efectiva d’oportunitats laborals per a les 726.100 persones aturades (EPA 3T 14) que hi ha Catalunya.

Veiem com:

·       Disminueix la població resident a Catalunya
·       Disminueix la població activa a Catalunya
·       Augmenta la població ocupada
·       Disminueix la població desocupada

Símptomes contradictoris que reflecteixen, en principi, un important desequilibri laboral.

·       Els països que perden població indiquen que la confiança de la seva població en el seu futur ha disminuït.
·       Les sortides dels joves són un mal indicador ja que marxen a buscar noves oportunitats que no existeixen aquí.
·       Les persones amb nivells educatius bàsics representen el 55,5% del total de les persones aturades.
·       A més. l’atur creix entre les persones amb nivells educatius bàsics i mitjans i tendeix a reduir-se entre les persones amb nivell universitari.

Els socialistes creiem que per contribuir a la sortida de la dramàtica situació de milers de catalans i catalanes, avui més que mai calen solucions d’emergència.

La proposta d’una nova llei d’Ocupació arriba paradoxalment quan els recursos destinats a Polítiques Actives del Mercat de Treball (PAMT) tenen una de les dotacions més baixes de la història. Quan el promig de despesa a la UE, la dels seus estats, a polítiques actives del mercat de treball, se situen en un 0,50% del PIB.

Ens trobem molt més lluny de països com Dinamarca, que té una despesa de l’1,55% del PIB.

S’han perdut recursos degut a polítiques conservadores; les retallades estatals del govern del PP a Catalunya han estat aproximadament d’un 51%. Però prèviament, el govern de Catalunya d’ençà l’arribada de CIU a la Generalitat ha retallat el 100% l’aportació de recursos propis.   

Per què doncs una nova  llei en el moment de menys recursos?

Algú fa cases noves en plena crisi o només les reforma si és imprescindible?

El moment d’emergència nacional en termes d’ocupació ens demana no encallar-nos en el debat, de vegades massa retòric, de les eines i de com han de ser.

Lluitar contra l’atur és la prioritat de la ciutadania (continua essent el primer problema dels catalans i catalanes segons l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió) i ens demana una  acció eficaç i eficient de tots els actors ocupacionals per aconseguir més i millor ocupació, perquè és i hauria de ser la primera responsabilitat pública.

Per això els socialistes proposem fer l’acció política en tres línies complementàries i no excloents entre elles:

Primera. Un pla d’emergència per actuar contra la desocupació, per afavorir la plena ocupació (hem presentat reiterades mocions i resolucions al Parlament).

Segona. Una reforma de la Llei d’Ocupació que l’adapti al moment actual sobre tres premisses:

o   El reforç del servei públic d’ocupació i la seva dimensió terriorial-local,
o   El reforç dels actors del sistema d’ocupació i de la seva capacitat de concertació,
o   i  finalment el reforç de las bases d’un sistema modern, que són els mecanismes de cooperació entre institucions i de la col·laboració entre l’àmbit públic i el privat.

Tercera. Una reforma de la Ley de Empleo de España que en consolidi el procés de descentralització que va anar  avançant fins l’any 2011, encara que el voldríem amb una major  i millor ordenació. Procés històric que trenqui l’actual recentralització del Gobierno de España del PP que està desdibuixant o liquidant, segons és miri, el sistema ocupacional espanyol. Procés que proposem iniciar al Parlament de Catalunya cercant un ampli consens. 

Què ens permet la nova llei?

· Crea més ocupació? 

NO. Tot i que seria possible des de polítiques de promoció de l’activitat econòmica segons article 152 de l'Estatut, però caldria dotar adequadament el pressupost (els pressupostos 2013 i 2014 no ho feien).

· Preveu més recursos per garantir més qualitat en els serveis públics per equiparar-nos amb els estàndards de la UE? 

NO. La llei proposa un nou dret subjectiu, però la memòria econòmica no incorpora cap indici que ho garanteixi. L’expedient parla del pressupost del SOC de l'any 2014 i diu “en cap cas ha de suposar un increment en les disponibilitats pressupostàries....”

Què volem des del PSC?

· Que es pugui garantir el dret subjectiu dels ciutadans i ciutadanes dels serveis i programes d’informació, orientació i acompanyament a les persones aturades.
· Ser més eficients amb els recursos que vénen de l’Estat
· Equiparar-nos a Europa en qualitat i oferta de serveis mínims d’ocupació (0,5% PIB)

Tot això, la llei NO ho garanteix.

A més a més:

· La Generalitat ha vist reduït el marge competencial degut a la recentralització de l’Administració General de l’Estat en la seva actuació per a l’execució de les polítiques actives d’ocupació, donat que la darrera regulació del RDL 8/2014 de 4 de juliol, de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l’eficiència, confirmada sense cap modificació en aquest àmbit després de la seva tramitació parlamentària per la Llei 18/2014 de 15 d’octubre, el restringeix i en condiciona fins a l’últim detall l’execució de programes i serveis. 

Així mateix, la Generalitat ha vist reduïts els recursos en més d’un 50% destinats a aquest conjunt de programes i serveis en els Pressupostos Generals de l’Estat"i l’ordre del passat dia 10/11 ho expressa perfectament

Orden ESS/2097/2014, de 29 de octubre, por la que se distribuyen  territorialmente para el ejercicio económico de 2014 (publicada 10/10/2014)  http://www.boe.es/boe/dias/2014/11/10/pdfs/BOE-A-2014-11630.pdf

“La clave del cambio al nuevo modelo de políticas activas de empleo está en la modificación del modelo de financiación y gestión, articulado en torno a instrumentos jurídicos pensados para programas establecidos centralizadamente para establecer un nuevo marco de financiación, ejecución, control y evaluación orientado hacia la consecución de determinados objetivos, siguiendo directrices y ejes prioritarios de actuación.”

En els principis de l’acord amb CiU per acceptar a tràmit la llei i la recerca del màxim acord durant la tramitació de l’articulat proposem:

A) Presentar conjuntament per traslladar al Congrés dels diputats:

1.Una proposició de llei de modificació de la Llei de Empleo, orgànica 56/2003 de 16 de desembre, en clau federal per recuperar l’ampli marc de competències executives en matèria d’ocupació que han estat abastament  reduïdes en el darrer RDL 8/2014, de 4 de juliol i ratificades Llei 18/2014 de 15 d’octubre.

2.  Proposar l’increment del 51% dels PGE2105 destinat a les Comunitats Autònomes per a Polítiques Actives.

B) Donat que la llei estableix uns drets subjectius als ciutadans que s’han de traduir en uns serveis bàsics que tota persona aturada tindrà dret a rebre, cal dotar el SOC de recursos propis mínims per fer-ho possible, de manera que complementin o ampliïn si és el cas  els que l’Estat transfereix a la Generalitat de Catalunya a partir de la Conferència Sectorial d’Ocupació i Afers Laborals (que vénen condicionats pel RDL 8/2014 de 4 de juliol i pel PAPE anual).

En el text articulat del Projecte de llei d’ordenació del Sistema d’Ocupació i del Servei d’Ocupació de Catalunya caldrà afegir-ho.

Amb això volem establir els serveis bàsics d’orientació i formació:
  • per a l’acreditació de 150.000 persones cada any
  • per incrementar la ràtio d’un orientador per a cada 300 persones aturades (Actualment el servei es cobreix amb un orientadorzz per cada 3.000 persones aturades. A Dinamarca un orientador cada 140 persones desocupades)
Tot tendint a assolir el promig de despesa dels estats de la UE per a polítiques actives del mercat de treball (que és del 0,5% del PIB, i els més avançats de l’1,5% del PIB).

Sinó, el debat de la llei serà estèril, sense recursos ni marge d’actuació per a polítiques d'ocupació, provocat per les polítiques neoliberals del PP, 
CiU fa ara un gir més social, en aquest camí els acompanyarem.

Perquè volem millorar la dotació de les polítiques d'ocupació, la nostra referència continua essent com a mínim el pressupost propi dedicat al Servei d'Ocupació de Catalunya l’any 2010.

Les volem organitzar millor, conjuntament amb els sindicats, les patronals i els ajuntaments. En aquesta direcció coincidim, i amb diàleg de ben segur arribarem a més acords.

El pa nostre és el patiment de cada dia de la gent que pot i vol viure dignament mitjançant el seu treball. És el nostre signe d'identitat.
Si la llei serveix per assolir aquest objectiu, ens hi trobaran.


Sinó, NO.

23 d’octubre 2014

25 anys del CPNL, un instrument per a la cohesió social

Fa vint-i-cinc anys, el 1989, va néixer el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), un ens públic amb personalitat jurídica pròpia fruit de la complicitat entre la Generalitat de Catalunya, 81 ajuntaments i 37 consells comarcals. Durant tots aquests anys els centres de normalització lingüística locals, amb una gran capil·laritat a tot el territori, han fet una gran tasca intentant arribar al màxim de racons de Catalunya amb l’objectiu de fer créixer el coneixement i l’ús social del català, en definitiva, ha fet de la llengua una eina de cohesió social.

Durant el 2014 hem celebrat el 25 aniversari del CPNL. D’aquests 25 anys he tingut l’honor de formar-ne part 14 (del 1999 al 2013), més de la meitat, com a membre del Consell d’administració i del Consell de Centre de Sabadell. Tot un honor que m’ha permès conèixer a fons un instrument al servei dels ciutadans, de la cohesió social i del coneixement i ús de la llengua catalana, i treballar intensament per a la seva implantació i creixement.

En aquests 25 anys, el CNL de Sabadell ha fet classes de català a 40.000 alumnes, ha corregit més de 133.000 pàgines i ha vist nèixer el programa de voluntariat per la llengua amb les primeres 6 parelles el 2003 que ha crescut fins arribar a les 5.500 el 2014.

El treball del CPNL és actualment més necessari que mai. No es pot baixar la guàrdia, en uns moments de retallades i de reculada social, cal tenir present que la política lingüística també és una política social de proximitat, i des de Sabadell s’ha fet molta i molt bona feina. La implicació i el lideratge del govern de la ciutat ha estat fonamental per a l’extensió dels plans, dels projectes i de les actuacions de formació i sensibilització lingüística desenvolupats des del Centre de Normalització Lingüística de Sabadell (CNL Sabadell), les escoles d’adults i les diferents entitats de la ciutat.

Cal, però, adequar els projectes a les noves realitats i necessitats de les ciutats i del país. Però no ho pot fer el CPNL sol, i menys encara en moments de dificultats econòmiques per als municipis. Els ajuntaments  s’han fet corresponsables de les polítiques lingüístiques que són competència de la Generalitat i ho han de continuar fent. Per això, cal demanar a la Generalitat el finançament adequat per continuar desenvolupant-les d’acord amb les diferents realitats i necessitats del territori.

Volem un país on tothom que hi visqui entengui i parli català i castellà, com a mínim, i d’altres llengües, perquè a les ciutats ens hi hem de poder entendre tots, hem de valorar totes les nostres llengües , i hem de poder conèixer més llengües internacionals per ser competitius i tenir més oportunitats.

En aquest camí, el CPNL continua tenint un paper fonamental i molts reptes per als propers 25 anys: 1. Liderar un gran pacte per a l’impuls de la llengua catalana en tots els àmbits, amb el lideratge municipal juntament amb tots els seus actors des d'on es coneixen millor les necessitats sociolingüístiques . 2. Que la Generalitat de Catalunya garanteixi els recursos per a la sostenibilitat del CPNL d'acord amb les necessitats sociolingüístiques de cada territori, tot adaptant-s’hi. 3. Estabilitzar els programes d’acolliment lingüístic i de voluntariat per la llengua que tan bons resultats han donat en els darrers anys per al coneixement i l'ús de la llengua catalana. I 4. Continuar potenciant  tots els programes per a la formació de la llengua catalana, així com la dinamització en l'ús de la llengua, especialment en els sectors socioeconòmics i en aquells on es troba encara subrepresentada.

En definitiva, és imprescindible continuar apostant per aquesta eina de proximitat, que sap i coneix millor que ningú les necessitats per al coneixement, però sobretot per a l’ús, donada la seva configuració i el paper clau que hi juguen i hi han de continuar jugant els ajuntaments.

10 de juny 2014

Al·legacions

Avui he comparegut davant el jutge instructor i us haig de dir que el magistrat ha pres en consideració les al.legacions raonades i fonamentades que he presentat en la meva defensa sobre la il·licitud de les proves fruit de la investigació policial realitzada en el si de les diligències prèvies tramitades pel Jutjat d’Instrucció 1 de Sabadell i ha acordat continuar la tramitació de la causa per tal de conèixer com es va dur a terme aquella investigació i comprovar i poder acreditar allò que al·lego en la meva defensa. 

Demano que s'arxivi la causa. 

Reitero el dit a la nota http://montserratcapdevila.blogspot.com.es/2014/01/sobre-la-meva-presumta-imputacio.html, així com la meva confiança en la justícia.

27 d’abril 2014

Missatge del dia internacional de la dansa 2014, per Mourad Merzouki


L'artista se sent orgullós del seu art.

Cada artista canalitzarà dia a dia el seu malestar a través de l’art.

L’Art pel qual s’ha buscat i s’ha perdut i pel qual té l’intens desig de compartir.

És el ressò d’una veu, l’escriptura descoberta, la interpretació d’un text que ofereix a la humanitat, la música sense la qual l’univers deixa de parlar-nos, el moviment que ens obre les portes a l’encant.

No només sento per la dansa l’orgull del ballarí i del coreògraf, sinó també un profund reconeixement. La dansa ha estat la meva sort. La noblesa de la seva disciplina ha esdevingut la meva ètica. És allò que cada dia em fa descobrir el món.

Dins meu, més que cap altra cosa, m’anima cada dia amb la seva energia i generositat. La seva poesia em tranquil•litza.

¿Puc dir que jo no existiria sense la dansa? ¿Sense la capacitat que em dóna d’expressar-me? ¿Sense la confiança que he trobat per superar les pors i fugir dels camins de la condemna?

Submergit gràcies a ella en la bellesa i la complexitat del món, m’he convertit en un ciutadà, un ciutadà singular, reinventant els codis a cada trobada, fidel als valors de la cultura hip-hop que transforma l’energia negativa en força positiva.

Jo visc la dansa diàriament com un honor. Però visc aquest honor preocupat. Constato la pèrdua de referents, la impossibilitat de somniar la vida d’una part dels joves dels barris populars que han crescut amb la frustració i la tensió.

Jo sóc com ells, tots nosaltres som com ells. Potser estic més animat que d’altres per les ganes, gràcies a l’exemple, d’ajudar-los a millorar a la vida.

¿La societat no és més rica amb la riquesa de tots?

La cultura, més que cap altre discurs, reconcilia. Tingueu coratge, assumiu riscos, malgrat els obstacles i l’odi que certament ens pot enfrontar, la bellesa del món serà sempre al vostre costat. Com la dansa ho ha estat per a mi. Amb la seva particular força, que fa desaparèixer les distincions socials, tant les vinculades als nostres orígens, per deixar només el moviment dels cossos en la seva simple humanitat, els éssers humans tornen a la seva expressió simple, singular i ordinària.

Acabaré recollint les paraules de René Char, que em recorden cada dia que no hauríem de deixar-nos encotillar en un paper prefixat.

Imposa la teva sort, agafa la teva felicitat i arrisca’t. En veure’t, ja s’acostumaran.

Així doncs, assageu, equivoqueu-vos i torneu a començar, però sobretot, balleu, no pareu mai de ballar!



(traducció de l'original en francès de Jordi Clapés i Montserrat Capdevila)

15 de març 2014

La pobresa i l’increment de les desigualtats

L'augment de les desigualtats econòmiques i socials a Catalunya en els darrers anys és una realitat quotidiana que veiem a partir de l’escletxa entre les persones riques i pobres del nostre país. Catalunya cada any que passa està més lluny d'Europa: si fins el 2009 els nostres nivells de desigualtat eren inferiors als del resta de l'Estat i als del conjunt d'Europa, a partir del 2010 l'índex de Gini (mesura de desigualtat) augmenta i al 2011 observem un creixement de la desigualtat en la distribució de la renda a un ritme més accelerat a Catalunya que a la resta d'Espanya i al conjunt d'Europa.

Lluny d'abandonar les idees que ens han portat a una crisi financera i posteriorment a una crisi social, la dreta s'ha aprofitat de la conjuntura de la crisi per aprofundir en el seu projecte. Això ha suposat austeritat que ha portat a retallades als serveis públics, a la sanitat, a l'educació, a les pensions, a les prestacions d'atur, i a la dependència. Això, sumat a la menor capacitat adquisitiva, ha provocat una forta pujada en els nivells de pobresa.

Aquestes són algunes de les reflexions després del ple extraordinari sobre la pobresa i l’increment de les desigualtats fet a petició del PSC, d’ICV-EUiA i les CUP, celebrat aquesta setmana al Parlament.

Des del grup socialista hem denunciat aquesta situació i proposem: un nou pacte social europeu per garantir el benestar universal i la plena ocupació, una reforma fiscal més justa, i negociar amb l'Estat un nou finançament que garanteixi més recursos.

Els barris

L'impacte de la crisi i de les polítiques d'austeritat està tenint un efecte dramàtic en algunes ciutats i està accentuant les desigualtats entre la població benestant i la població amb menys recursos. Per això cal conèixer les necessitats bàsiques: alimentació, habitatge, ingressos mínims, educació i accés als serveis públics bàsics per fer-hi front.

L'ocupació

Sobre ocupació, és evident que a Catalunya estem vivint els pitjors moments en dècades, amb més de 820.000 aturats (EPA 4T), agreujat per l'aplicació de la Reforma Laboral aprovada pel PP i CiU. Per això, cal derogar-la, i alhora fer un pla de xoc contra l'atur perquè les empreses contractin persones aturades sense prestació que no disposin de la titulació d'ESO o equivalent, per formar-se en competències bàsiques alhora que treballen.

La infància

Una de les poques bones notícies del ple extraordinari sobre la pobresa és que acabés amb l’acord al voltant de l’accés a les beques menjador per a les famílies catalanes, una de les prioritats màximes que va fixar el primer secretari del PSC, Pere Navarro durant el debat.

Hem aconseguit el replantejament dels criteris per accedir a aquestes beques i la simplificació de la seva tramitació, així com la possibilitat d'accedir a una beca en qualsevol moment del curs (l’anomenada beca viva, és a dir, quan aparegui la necessitat).

Renda mínima i habitatge

És obligat garantir l'accés a la renda mínima d'inserció a totes les famílies vulnerables amb fills a càrrec per tal de prestar una atenció adequada i assegurar la igualtat d'oportunitats dels menors. És vital, ja que la situació econòmica de moltes famílies està generant que no tinguin llar o que moltes persones es vegin obligades a viure en condicions precàries o a abandonar els seus habitatges per manca de poder adquisitiu per pagar els lloguers o hipoteques.

A Catalunya és on es practiquen més desnonaments de tot l’Estat. El 2013 van representar la cinquena part de tots els practicats a Espanya. El Govern de la Generalitat hauria de procurar que els habitatges buits dels bancs es destinin a les famílies desnonades sense recursos, ampliar el parc d'habitatges d'emergència social i destinar els pisos buits al mercat de lloguer social.

Malauradament el ple va acabar amb resultats ben pobres, i va demostrar la poca sensibilitat del Govern i d’ERC per acceptar propostes valentes per combatre la pobresa, amb l’excusa que no hi ha instruments. No compartim aquesta justificació –els ajuntaments, per exemple, fan deu vegades més esforços vers la pobresa que no la Generalitat– com tampoc no ho comparteixen les entitats que s’enfronten cada dia amb aquest problema i que diuen, com la plataforma Vàlua de Sabadell, que Catalunya té prou recursos per fer front a la pobresa, només cal que les coses es facin diferent.

Hem de fer tots els esforços per canviar la tendència, perquè si no ens sortim tots junts, no aconseguirem superar la crisi.

30 de gener 2014

Sobre la petició d'imputació

He exercit l’activitat política des de l’any 1999 amb esforç, convicció i honestedat.

Un noble enteniment de l’activitat política passa per entendre la dialèctica i l’enfrontament de posicions com a la millor fórmula per al millor servei públic. Mai al servei de la destrucció i el desprestigi.
Un ús torçat dels instruments jurídics de l’estat de dret ha buscat desestabilitzar-me personalment i políticament.

Aquests mètodes em produeixen la màxima repugnància i fàstic.
Mai no he comès un acte il·lícit en l’àmbit de les meves responsabilitats.

En la mateixa situació que jo s’hi troben el conjunt de diputats i diputades del Parlament de Catalunya.
Amb l’excusa d’investigar l’ús que jo hagi pogut fer de la targeta de Renfe, - sobre la qual no hi ha establerta cap mecanisme arbitrat de justificació de la despesa - no han dubtat a fer una intolerable invasió en la meva vida personal, en un quasi indissimulat propòsit de buscar el descrèdit i fins i tot la destrucció política i personal.

Malgrat el buit normatiu en la regulació de l’ús de la targeta de Renfe i des del convenciment de no haver-ne fet cap ús il·lícit, el 8 de novembre de 2013 vaig reintegrar l’import íntegre de l’ús de la targeta des que el Parlament me la va lliurar.
L’ofensiva que s’ha desplegat en contra meva resulta intolerable en termes de dignitat, per la qual cosa seria raonable que es fes una fiscalització universal, en la mateixa manera que jo he patit, i en darrer terme una precisa regulació de l’ús de la targeta.

Com que no és cap fet il·lícit, i això ho sap tothom, només hi veig intenció de desacreditar-me personalment i políticament.
Confio en la justícia i en què tot s'aclareixi ben aviat.

_________________________

Amb data d'avui 26 de març de 2014, per primera vegada he rebut notificació del TSJC sobre resolució en què es declara competent per instruir, incoar, nomenar instructor i comunicar les actuacions sobre el cas referit a la meva persona.

Reitero el dit el dia 30/1/2014 Confio en la justícia i en què tot s'aclareixi ben aviat.