21 de desembre 2015

Arxiu definitiu de la causa del TSJC

Tinc l’alegria de comunicar-vos que:

  •  El fiscal no ha recorregut l’arxiu provisional decretat pel jutge del TSJC el passat 23 de novembre de 2015 de la querella en contra meva per l’ús de la targeta de Renfe que m’havia atorgat el Parlament de Catalunya
  •  El TSJC m’ha notificat l’arxiu definitiu de la causa el 16 de desembre de 2015.
El jutge n'ha decretat el sobreseïment donat que no hi ha trobat acreditats els suposats indicis delictius, perquè, com he dit sempre (vegeu nota del 30 de gener 2014), no hi han estat, tal com ja vaig manifestar des d'un primer moment, i consta en els diferents certificats del Parlament, tant de la Secretària General com de l'Oïdor de Comptes (que podeu veure adjunts), ja que sempre m’he limitat a fer un ús de la targeta conforme a l'establert pel Parlament de Catalunya.

El jutge recull en la seva acta el que ja vaig manifestar també de bon principi, que es va produir una vulneració dels meus drets fonamentals.

Durant aquests gairebé dos anys que han durat les diligències prèvies, he rebut mostres de suport, afecte i escalf de moltes persones que m’han fet costat, no dubtant de la meva honorabilitat, la qual cosa vull agrair de tot cor.

També vull agrair al PSC, especialment a en Miquel Iceta i en Pere Navarro, el ple suport i confiança que m’han atorgat en tot moment, així com als companys i companyes que també m'han acompanyat amb la seva solidaritat durant aquest temps.

Només recordar que la presumpció d’innocència és un dret fonamental que s’ha de respectar per sobre de tota creença o objectiu polític. La política, tal com l’he entesa sempre, s’ha de basar en el treball, en la confrontació d’idees i de propostes per millorar la vida dels ciutadans i ciutadanes, i en el control i fiscalització de l’acció de govern, no en el joc brut.

Per acabar, i tal com he manifestat reiteradament, confio plenament en la justícia i en què la causa que encara tinc oberta a Sabadell s'acabi resolent ben aviat, amb el convenciment que no he comès cap falta. Ni en aquest cas, ni en cap altre. 








19 de juliol 2015

Tanco una etapa

Al setembre farà dos anys vaig prendre una primera decisió, personal i meditada que acabaré de materialitzar davant la previsible convocatòria d'eleccions al Parlament de Catalunya per al proper 27 de setembre. Això significa que tanco una etapa del meu pas per la política institucional.

Així doncs, a partir de l'octubre, en la mesura que s'hagin convocat les eleccions, he demanat la reincorporació al meu lloc de treball a l'empresa que vaig deixar fa setze anys per incorporar-me al projecte del PSC a l'Ajuntament de Sabadell primer, i al Parlament de Catalunya a partir de 2006. 

No cal dir que amb aquest fet contribueixo a la tan reivindicada regeneració democràtica, que avui, més que mai, fa tanta falta a ulls dels ciutadans.

Val a dir que ha estat un gran honor per a mi haver pogut representar els ciutadans durant aquests anys, i haver treballat amb cos i ànima per la ciutat de Sabadell, així com per Catalunya, i pels ciutadans, als quals tornaré a servir des del voluntariat social i cultural com he fet sempre. 

13 de juliol 2015

Una nova llei d'igualtat de dones i homes a Catalunya, perquè deixi de ser un miratge

El dia 8 de juliol de 2015 restarà a l’agenda del Parlament de Catalunya com una fita històrica. Es va aprovar la primera llei catalana d'igualtat efectiva de dones i homes, vuit anys després de l’aprovació de la llei bàsica espanyola.

És una gran fita perquè s’ha aconseguit el màxim consens, i tots els grups parlamentaris han tingut la voluntat de tirar-la endavant deixant enrere les diferències i essent valents en alguns plantejaments.

A partir de la llei s'han d'aconseguir els canvis estructurals necessaris i trencar els estereotips perquè la dona tingui el paper rellevant al qual ha estat vetada històricament.

L’aplicació de la llei ha de comportar un benefici per a tothom, dones i homes, ja que ha de permetre construir noves pautes de relació, basades en el respecte i l’equitat, i també contribuir a millorar la societat i fer-la més democràtica, més justa i solidària.

Encara que avui puguem dir que s’ha avançat molt en igualtat, la realitat quotidiana ens diu que encara no és així, per exemple amb aquestes Cinc dades que mostren que la igualtat entre homes i dones és un miratge: elles han sortit a treballar, però ells no han entrat a casa; treballem més però també tenim menys diners i menys salut; encara ens marquen la vida els rols i estereotips de gènere; allò que compta té segell masculí; i la política encara és un territori poc amic de les dones.

Perquè, com diu l’Imma Moraleda, Catalunya només pot ser un país avançat si posem el talent femení a primera línia, i per poder acompanyar les dones en les seves trajectòries vitals hem de garantir els seus drets i oferir-los noves oportunitats.

Els socialistes fa molt de temps que acompanyem amb fets aquesta premissa des d’allà on governem.

Vam presentar 208 esmenes a la llei, de les que quals se n’han acceptat un 80%. Així doncs, amb l’aprovació de la llei hem assolit molts dels objectius que ens plantejàvem.

Un major compromís i obligacions de la Generalitat i els ens públics en matèria de contractació, ajuts, esports, coeducació, protecció de la salut, justícia i centres penitenciaris, urbanisme, medi ambient, mobilitat, dona i món rural. Compromís pressupostari per al desenvolupament de la llei. Representació paritària a tots els òrgans i nivells directius, amb transitorietat per assolir-la (més llarga de la que voldríem). Usos del temps, conciliació, corresponsabilització i permís patern. Plans d'igualtat amb racionalització d'horaris, flexibilitat i personalització. Tolerància zero amb la violència masclista i l'assetjament sexual. Garantia del dret al propi cos.


La reducció dels factors de discriminació i desigualtat, el combat dels discursos d'odi i estereotips que perviuen en l'àmbit laboral, professional, empresarial i social. Una especial atenció a les dones en risc d'exclusió, cultura, mitjans de comunicació i TIC (és de remarcar l'article 25 que afecta els mitjans de comunicació i les seves obligacions de paritat en els espais d'opinió i debat, on avui les dones no són presents). Nou article sobre tràfic, explotació sexual i prostitució i, finalment, tot un nou capítol sobre mesures per a garantir el compliment de la llei: defensa de la igualtat de dones i homes a través del Síndic de Greuges, sistema d’estadística i recerca per a assolir la igualtat efectiva de dones i homes, observatori de la igualtat de gènere i en especial, una secció sobre el règim sancionador.


Avui podem dir que tenim una bona llei, ara tenim l’obligació de fer que els governs l’apliquin amb diligència, els que tenim avui, o els que vindran després del 27 de setembre. I fer-ne la difusió i la pedagogia oportunes perquè la igualtat efectiva sigui ja una realitat, sense excuses ni dilacions. I quan se’ns avaluï des de les Nacions Unides, puguem aprovar amb la màxima nota possible.

Montserrat Capdevila Tatché
Diputada del Grup Parlamentari Socialista, 
ponent de la Llei d’igualtat efectiva de dones i homes

Transcripció del debat final d'aprovació de la llei

19 de juny 2015

La nova llei del Servei d'Ocupació de Catalunya, una oportunitat perduda


Aturats
Ocupats
IVT 2010
705,2
3.242,0
IT 2015
758,0
3.023,2
  • Un increment de l’atur en 52.800 persones
  • un increment del desànim laboral de 51.800 persones (+inactius) i
  • finalment una molt preocupant sortida del país de 95.900 persones,
  • segons la disminució detectada en el que segurament és un exili
  • econòmic.

No vam entendre els motius que justifiquessin la tramitació del projecte de llei per reducció dels terminis del procediment d'urgència, més enllà de raons electoralistes, donat que tampoc no s’ha produït un debat a fons ni sincer amb els diferents grups parlamentaris.
  • ·        Estructurar uns serveis públics d’ocupació amb una organització bàsica de Servei Públic garantit (1 orientador/cada 300 aturats fins arribar a l’estàndar Europeu de 80)
  • ·        Millorar el model territorial basat en la descentralització i el treball de baix a dalt.
  • ·        Fixar uns compromisos pressupostaris per fer-la possible.
  • ·        Establir un nou sistema de col·laboració público-privada estable i transparent (hem de dir que parcialment assolit).
  • ·        Establir el sistema de Formació i Qualificació Professional plenament coordinat i integrat en un únic ens, l’Agència per a la Formació i la Qualificació Professional (no ho han volgut... ... vam tenir més fortuna amb la llei de la FP que efectivament vam trobar la voluntat d’entendre’ns del govern).
  • ·        Disposar de totes les dades amb sistema de dades obertes (open data) per fer-les més transparents i accessibles.... dissortadament no hem fet fortuna
  • ·        No s’incloïa en el marc autonòmic, ni europeu, tot i que finalment hem aconseguit que sí s’hi inclogui l’Europeu i l’internacional (OIT) de les polítiques d’ocupació.
  • ·        No inclou cap obligació pressupostària.
  • ·        I no respecta el principi d’autonomia municipal
  • ·        Calia que fos pactada amb els agents (segons els agents no ho està del tot) ni CCOO ni UGT –i la FMC va votar en contra al Consell de Governs locals
  • ·        Recursos propis per a desenvolupar-la
  • ·        Garantia de drets
  • ·        Garantia de serveis
A més de reiterar que al tràmit parlamentari:

Aquest fet ha suposat:

Pel camí, en matèria de polítiques d’ocupació:

·        S’han deixat perdre competències
·        S`han deixat perdre recursos econòmics  (50% pressupost)
·        Han deixat de posar recursos propis (100%)

I ens han entretingut amb un aparent debat d’una llei...
El balanç del seu mandat és ben galdós.


Arguments del PSC per votar en contra de la Llei d’Ocupació

Creiem que la llei d’ocupació de Catalunya resultant de la ponència del Parlament no és la llei que es mereixen els ciutadans de Catalunya. El PSC no pot ser-ne còmplice.

L'objecte d'aquesta norma no respon a un objectiu material determinat.

Li manca la concreció necessària per entendre les millores que suposarà l'aprovació d'aquesta llei en les polítiques públiques d'ocupació.

Tampoc no hem entès perquè els treballs de la ponència es van fer de forma precipitada i opaca sense possibilitat de conèixer les transaccions que s'estaven realitzant amb els diferents grups i sense haver trobat la voluntat de recerca del consens amb tots els grups parlamentaris que requereix la transcendència que se li ha volgut donar al projecte de llei, tenint en compte la incidència que han de tenir les polítiques d'ocupació i formació en la ciutadania.
El consens es teixeix amb complicitat i bon fer... que han mancat, i molt, tant al govern a la ponència i al seu soci, ERC

A més, al GPSOC ens han enredat, vam acordar uns termes per retirar l’esmena a la totalitat, que han estat rebutjats en les esmenes. No han acomplert els seus compromisos.

Què ens permet la nova llei?
·        Crea més ocupació? 
NO.
·        Preveu més recursos per garantir més qualitat en els serveis públics per equiparar-nos amb els estàndards de la UE? 
NO.

Què volíem des del PSC?

·        Poder garantir el dret subjectiu dels ciutadans i ciutadanes dels serveis i programes d'informació, orientació i acompanyament a les persones aturades.
·        Ser més eficients amb els recursos que vénen de l’Estat
·        Equiparar-nos a Europa en qualitat i oferta de serveis mínims d’ocupació (0,5% PIB)

Tot això, la llei NO ho garanteix.

Per això creiem que aquesta és més aviat un aparador.
·        Perquè no aporta cap compromís en l’organització, les funcions i el pressupost d’un servei públic d’ocupació d’un país avançat (molt menys compromís que la llei estatal)
·        És una declaració d’intencions, que no serveix per ajudar els aturats i aturades, o les persones que busquen una millor feina.
Ni L’art. 1d) que parla sobre el dret subjectiu garanteix res: garantir el dret a l’ocupabilitat és una entel·lèquia:

Perquè l’ocupabilitat és la forma de mesurar les condicions objectives i subjectives per accedir a l'ocupació, és un indicador.
L’orientació, la formació i l'acompanyament a la col·locació són serveis que poden ser gestionats com a programes amb condicionament pressupostari.
Per això hem insistit tant des del PSC que la llei ha de garantir el dret subjectiu a uns serveis d’orientació, formació i acompanyament, i el dret a l’ocupabilitat no és dret a cap servei, és tan sols el dret a un indicador. No té sentit.

·        És una operació per justificar que es fa alguna cosa per l’ocupació.
·        Proposa un model jacobí i centralitzat d’organització territorial.

Ha estat una oportunitat perduda.

El PSC va presentar esmenes a la llei per configurar un model alternatiu, sòlid i consistent, basat en els estàndards europeus de serveis d’ocupació per:
·        Garantir el dret subjectiu a:

o   disposar d’un itinerari personalitzat que inclogui el disseny i desenvolupament dels serveis d’orientació específics, les accions de formació i/o els programes de polítiques d’ocupació orientats a la seva inserció laboral i/o a la millora de la seva ocupabilitat.
o   disposar d’un servei de seguiment i acompanyament durant el desenvolupament del seu itinerari personalitzat.



A més a més, a través de les esmenes, el PSC hem volgut:
·        Anar més enllà de l’ordenació del sistema, en què bàsicament se centra la llei.



A més a més la llei,



La llei no té ni ha tingut l’ambició de ser una llei avançada d’un país de la UE.

En definitiva, la realitat que tindrem després d’aprovar la llei és la 
mateixa que hem tingut:

* menys recursos
* menys accions per a les persones aturades
* una llei que continua sense aportar res de nou, més enllà d’ordenar el sistema, com hem dit...

En resum, perden competències, i recursos... però amb la llei sembla com si haguessin fet qui sap què:
Ja vam dir des del Grup Parlamentari Socialista que hagués calgut, i cal:

·        La modificació de la Ley de Empleo, perquè la Generalitat de Catalunya pugui assumir més competències executives en polítiques, tant actives com passives, d'ocupació.
·        Més recursos, tant de l'Estat com de la Generalitat, per a polítiques actives d'ocupació, per equiparar-nos als estàndards de despesa dels països de la UE (0,5% del PIB)
·        Un desplegament territorial i de concertació de baix a dalt, a partir de les necessitats que plantegin el territoris i del seu lideratge.
Així, en els principis de l’acord amb CiU per acceptar a tràmit la llei i la recerca del màxim acord durant la tramitació de l’articulat proposàvem:

A) Presentar conjuntament per traslladar al Congrés dels diputats:

1.  Una proposició de llei de modificació de la Llei de Empleo, orgànica 56/2003 de 16 de desembre, en clau federal per recuperar l’ampli marc de competències executives en matèria d’ocupació que han estat abastament  reduïdes en el darrer RDL 8/2014, de 4 de juliol i ratificades Llei 18/2014 de 15 d’octubre.

2.  Proposar l’increment del 51% dels PGE2105 destinat a les Comunitats Autònomes per a Polítiques Actives (segons els PGE2015 l’estimació prevista per a Catalunya el 2015 si s’apliqués el 19% del total previst seria de 295M€ i hauria d’incrementar-se fins als 345M€ aprox.)

B) Donat que la llei estableix uns drets subjectius als ciutadans que s’han de traduir en uns serveis bàsics que tota persona aturada tindrà dret a rebre, cal dotar el SOC de recursos propis mínims per fer-ho possible, de manera que complementin o ampliïn si és el cas  els que l’Estat transfereix a la Generalitat de Catalunya a partir de la Conferència Sectorial d’Ocupació i Afers Laborals (que vénen condicionats pel RDL 8/2014 de 4 de juliol i pel PAPE anual).

Amb uns serveis bàsics d’orientació i formació:
·        per a l’acreditació de 150.000 persones cada any
·        per incrementar la ràtio d’un orientador per a cada 300 persones aturades (Actualment el servei es cobreix amb un orientador per cada 3.000 persones aturades. A Dinamarca un orientador cada 140 persones desocupades.)

Tot tendint a assolir el promig de despesa dels estats de la UE per a polítiques actives del mercat de treball (que és del 0,5% del PIB, i els més avançats de l’1,5% del PIB).

Vam dir que si la llei servia per assolir aquest objectiu, ens hi trobarien. Però no serveix per assolir-lo.

A més a més també vam fixar els requisits que vam plantejar des del primer moment davant la Llei:



La llei ha evolucionat des del primer text, això és veritat.
Hem de dir que sí hem aconseguit introduir-hi millores, que segurament la fan més entenedora, però no les millores que per nosaltres eren les imprescindibles per donar-hi suport.


·        No hi ha hagut el diàleg necessari
·        No hi ha hagut el debat necessari

Si volien el consens, no hi hem trobat la voluntat de buscar l’acord i el consens.

El tarannà d’ERC i CiU a la ponència ens ho van demostrar, amb l’allau i el “rodillo” per tombar-nos les esmenes.

Després que vam portar el dictamen al CGE, després del qual també hem presentat esmenes per suprimir aquells aspectes que el Dictamen deia que no s’ajustaven a dret o eren confusos.
Des d’aleshores fins avui, tampoc no hem vist que CIU ni ERC busquessin vies de recerca de complicitats, de consens o de suport....  

Han tirat pel dret... sense comptar ni voler comptar de veritat amb els altres grups.

Aleshores tindran la seva llei, nosaltres no podem ser còmplices d’una llei que tan sols és una transposició tergiversada de la legislació estatal que ens vol fer creure el que no és..... en paraules del senyor Amorós, el futur Inem de Catalunya.

______________________________________________________________
Esmenes línies vermelles del PSC

10 Esmena 10

De modificació GP Socialista (4)
Article 1, apartat d «Article 1.
 [...] [...] d) Garantir el dret subjectiu, efectiu i exigible, de les persones a disposar d’un itinerari personalitzat que inclogui el disseny i desenvolupament dels serveis d’orientació específics, les accions de formació i/o els programes de polítiques d’ocupació orientats a la seva inserció laboral i/o a la millora de la seva ocupabilitat. Les persones demandants d’ocupació han de disposar d’un servei de seguiment i acompanyament durant el desenvolupament del seu itinerari personalitzat». [...]».
(El darrer text que havíem pogut transaccionar i que finalment no ens van acceptar fou el següent:
d) Garantir el dret subjectiu, efectiu i exigible, de les persones a disposar, al llarg de tota la seva vida activa i especialment en el cas de les persones demandants d’ocupació, dels serveis adequats i necessaris  a les seves característiques, que inclogui com a mínim l’orientació, la formació i la intermediació,  i que estiguin adreçats a la seva inserció laboral i/o a la millora de la seva ocupabilitat.

136 Esmena 136
De modificació GP Socialista (35)
Article 15, apartat 2 Nova redacció:
«Article 15. [...] [...] 15.2 L’àmbit territorial per a aquesta concertació és la conca de treball, delimitada com a l’àmbit geogràfic on es produeix un nivell d’autosuficiència ocupacional dels residents en el seu territori superior al 60%. Aquesta concertació territorial es pot donar en àmbits diferents sempre que es justifiqui la seva realitat econòmica i ocupacional diferenciada. També s’exceptuaran aquells àmbits locals que en la seva naturalesa jurídica ja tinguin reconeguda la competència per actuar en matèria de desenvolupament econòmic i social. [...]»

303 Esmena 303
D’addició GP Socialista (71) D’un apartat 4, a l’article 35
«Article 35 [...] 35.4. Per donar compliment al principi de suficiència, la Generalitat ha de consignar en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a finançar el dret subjectiu, efectiu i exigible, al que fa referència l’article 1.d), amb una carta de serveis que inclogui com a mínim l’orientació, la formació i la intermediació adequades a les característiques i necessitats de les persones que els ajudi a millorar la seva ocupabilitat en els termes que estableix aquesta llei.
 El Servei d’Ocupació de Catalunya ha d’incloure en el Pla de Desenvolupament de Polítiques d’Ocupació el programa plurianual, que ha de tenir cada any la dotació pressupostària corresponent en els pressupostos de la Generalitat, amb els objectius econòmics i de ràtios per persona usuària d’orientació, formació, i intermediació de manera que assoleixi els de la mitjana de la Unió Europea.»

327 Esmena 327
D’addició GP Socialista (76)
D’una disposició addicional
«Disposició addicional segona. Dotació del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya
El Govern ha de dotar el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya amb els recursos humans i materials adequats per tal de garantir el dret efectiu establert a l’article 1.d.
A tal efecte, disposarà, com a mínim, dels següents recursos humans:
·        L’any 2015 disposarà d’un orientador per cada 300 demandants d’ocupació.
·        L’any 2017 disposarà d’un orientador per cada 100 demandants d’ocupació.
·        L’any 2018 disposarà d’un orientador per cada 80 demandants d’ocupació.»

337 Esmena 337
D’addició GP Socialista (79)
D’una disposició transitòria «Disposició transitòria segona
En el moment en què es constitueixi l’Agència de Formació i Qualificació Professional de Catalunya aquesta assumirà allò establert en els articles 16 b), 24 c) i 32.3 d’aquesta Llei.»

345 Esmena 345
D’addició GP Socialista (81)
A l’exposició de motius D’un segon paràgraf bis
«La Constitució espanyola, en l’article 40, estableix que els poders públics promouran les condicions favorables per al progrés social i econòmic i per a una distribució de la renda regional i personal més equitativa, en el marc d’una política d’estabilitat econòmica, i, de manera especial, faran una política orientada cap a la plena ocupació. Tanmateix, l’article 41 determina el compromís d’assistència i de prestacions, especialment en cas de manca de feina. En relació amb aquest mandat, l’article 148.1.13 de la Constitució estableix que les comunitats autònomes podran assumir competències en matèria de foment de llur desenvolupament econòmic, dins els objectius marcats per la política econòmica nacional. Finalment, l’article 149.1.13 de la Constitució estableix la competència exclusiva de l’Estat sobre les bases i la coordinació de la planificació general de l’activitat econòmica».

Esmena 3
De modificació GP Socialista (1) Article 1, apartat a, primer paràgraf

«Article 1. [...] Aquesta llei té per objecte: a) Ordenar el sistema públic ocupacional de Catalunya d’acord amb la normativa internacional, europea, estatal i autonòmica en els seus respectius àmbits competencials. [...]».

Llei de protecció de la maternitat del PP

Vídeo de la intervenció 

Aquesta proposició de llei que presenten des del PP forma part d’una campanya orquestrada a escala estatal, i que va començar al mes de febrer a totes les cambres autonòmiques.

El que hi ha subjacent darrere la proposició de llei és intentar, per la porta del darrere, fer i refer el debat sobre el dret a l'avortament i rereformar el que aquest país ha dit per activa i per passiva que ja n'hi ha prou.

A més, veiem en aquesta llei un exercici d’hipocresia i de cinisme, ens indigna perquè és un insult a la intel·ligència per tapar-se les vergonyes i fer-se perdonar les retallades en tots els àmbits que han afectat, i molt, les persones més senzilles, les que pretesament vol ajudar amb l’excusa de protegir la maternitat, que presenta ara a final de la legislatura que ha retallat més drets socials de la història, la legislatura en què han castigat les famílies, les treballadores, i a tots els ciutadans, especialment els que han tingut més problemes, que són els que ara diu que vol protegir.

Una legislatura en què ha maltractat tantes i tantes persones, aturades sense prestació, desnonades, persones amb discapacitat què els ha reduït prestacions, les adolescents que es troben en el tràngol d’avortar amb inseguretat i males condicions.

I vénen aquí perquè la Generalitat faci el que ells al govern de l'Estat han desfet.

Quan avui tenir fills per a moltes persones és un fet heroic, perquè s’han liquidat les escoles bressol públiques, s’han reduït les baixes maternals, les paternals, les despeses de tenir cura dels infants les ajudes als quals s’han eliminat, la reforma laboral ha limitat les possibilitats de reduccions de jornada o flexibilitat, generant sobrecàrrega familiar liquidant la llei de dependència, els ajuts per a les persones amb discapacitat, etc

Però en el fons és una excusa. I surten sense vergonya per defensar un model vertical i autocràtic, de la dona feble i subordinada, que cal protegir, enlloc de garantir-li els seus drets i llibertat de decidir per ella mateixa sobre ella mateixa.

I en tot cas es tracta d’una llei plena d’obvietats, que ja estan recollides d’una o altra manera en altres lleis, o a la mateixa llei d’igualtat que ara hem acabat la ponència.

Parlen de corresponsabilitat dels pares, pla de suport a la dona embarassada, d’ajudes socials, d’escolarització, suport a l’àmbit laboral, suport als estudis, del paper dels municipis...

Quan la seva única finalitat és quedar bé amb un col·lectiu, ja que no van poder modificar la llei de l’avortament, amb aquesta proposició fan uns plantejaments manipulats sobre la fal·làcia de la seva protecció de la maternitat.

Vénen aquí amb la pell de xai, quan tots sabem que darrere hi ha el llop que es menja els drets socials.

Al text de la llei diuen “Una societat que deixa sola i abandonada la dona davant dels problemes reals de l’embaràs....” es pot ser més hipòcrita?

Amb la darrera reforma de l’avortament obliguen les adolescents menors que han passat per un trauma en mans dels qui potser els l’ha provocat.

Saben molt bé, que desenvolupant les mesures de salut sexual i reproductiva és com s’eviten embarassos no desitjats, i els avortaments que es produeixen, saben que s’han reduït al mínim amb la llei vigent.

Només recuperant els drets socials retallats ja estarien protegint la maternitat. I deixant d’escanyar financera i competencialment la Generalitat i deixant els ajuntaments que puguin fer el que saben fer molt bé, tot derogant l’Arsal que els ho impedeix.


Prou cinisme i hipocresia.

Podeu llegir el text de la proposició del PP aquí

06 de maig 2015

Sobre la petició de dictamen de la llei d'ocupació al Consell de Garanties Estatutàries


Els grups parlamentaris del PSC, ICV-Euia, C’s i el Grup Mixt, davant dels dubtes que ens ha generat el text resultant de la ponència del projecte de llei d'ordenació del sistema d'Ocupació i del Servei d'Ocupació de Catalunya, hem fet la sol·licitud de dictamen al Consell de Garanties Estatutàries perquè considerem que l'objecte d'aquesta norma no respon a un objectiu material determinat i manca la concreció necessària per entendre les millores que suposarà l'aprovació d'aquesta llei en les polítiques públiques d'ocupació. 

Així mateix, no observem cap motivació que justifiqui una tramitació del projecte de llei per reducció dels terminis del procediment d'urgència, més enllà de raons electoralistes. 

Tampoc no entenem que els treballs de la ponència s'hagin fet de forma precipitada i opaca sense possibilitat de conèixer les transaccions que s’estaven realitzant amb els diferents grups i sense haver trobat la voluntat de la recerca de consens amb tots els grups parlamentaris que requereix la transcendència que se li ha volgut donar al projecte de llei, tenint en compte la incidència que han de tenir les polítiques d'ocupació i formació en la ciutadania.

Pel que fa al Grup Parlamentari Socialista, per una banda, volem posar de manifest els nostres dubtes sobre l’article 15, en el qual s’estableix l’àmbit de concertació territorial i que al nostre entendre limita el principi d’autonomia local, així com no s’ajusta a l’establert als articles 83, 84, 86 i 87.2 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. També ens genera dubtes la barreja i confusió competencial que planteja.

Per altra banda, no entenem que una llei que en teoria desenvolupa nous drets, no vagi acompanyada d’una memòria econòmica que permeti desenvolupar-la, així com unes disposicions transitòries que estableixin quines fites de servei públic equivalent als estàndards de la UE vol desenvolupar.

Des del Grup Parlamentari Socialista, davant la tramitació de la llei del SOC, hem plantejat al govern com a principals qüestions:

·  La necessitat de modificació de la Ley de Empleo, perquè la Generalitat de Catalunya pugui assumir més competències executives en polítiques, tant actives com passives, d’ocupació.

·  Més recursos, tant de l’Estat com de la Generalitat, per a polítiques actives d’ocupació, per equiparar-nos als estàndards de despesa dels països de la UE (0,5% del PIB)

·  Una llei del SOC que vagi acompanyada de recursos per a desplegar els nous drets que planteja, i un itinerari personalitzat per a les persones demandants d’ocupació que garanteixi la millora de la seva ocupabilitat amb una dotació de recursos humans d’orientador/demandant d’ocupació equiparable a la UE.

·  Un desplegament territorial i de concertació de baix a dalt, a partir de les necessitats que plantegin el territoris i des del seu lideratge.


Aquí podeu trobar el text de la sol.licitud de dictamen https://docs.google.com/file/d/0B_5HpQVulh4oMGQ1MUJHZzh2VEE/edit?usp=docslist_api


Interpel·lació al govern sobre les condicions laborals, de salut i de seguretat dels treballadors

El motiu de la interpel·lació del GP Socialista és posar de manifest la situació de precarietat que es viu a bona part del món del treball. La realitat de què ens parlen alguns dirigents polítics, tant del govern espanyol com català, no s’adiu amb la realitat d’un nombre important de persones treballadores. La crisi continua, (malgrat avui hagin sortit bones dades d’atur registrat) la profunditat de la crisi continua i accentua les condicions de precarietat que viuen treballadors i treballadores.

Una precarietat laboral, que es concreta en:

  • treballs temporals de curta durada i
  • un nombre important de contractacions a temps parcial,
Això porta implícitament a la devaluació de les condicions de seguretat i salut en el treball, perquè les persones treballadores estan més interessades a mantenir el seu lloc de treball que a preocupar-se per les condicions de seguretat i salut, la qual cosa porta al risc d’increment dels accidents laborals per la sobrecàrrega de pressió a la feina.

Així mateix, l’augment important del nombre de subcontractacions porta a un deteriorament de les condicions de treball i el seu reflex en la disminució real de la seguretat i salut laboral.

La reforma laboral del PP i CIU -que a vostè Conseller tan li agrada i ha lloat en reiterades ocasions- ha estat el motor del deteriorament i la precarietat dels salaris i les condicions laborals.

Ni s’ha creat l’ocupació que la justificava ni ha variat el model de temporalitat en la contractació –per cada contracte indefinit que se signa a Cat, se’n signen 7,5 de temporals.

Conseller cal una revisió radical dels elements d’aquella reforma que més han contribuït al deteriorament de les condicions laborals.

No el marejaré amb dades, són als informes anuals que els sindicats han publicat aquests dies, i són a l’observatori d’empresa i ocupació de la Generalitat.

Tots els estudis disponibles posen de manifest la major incidència d’accidents de treball i malalties professionals i de lesions en el treball, entre els col·lectius que treballen en condicions més precàries: treballs temporals, a temps parcial o falsos autònoms forçats a la situació.

Tampoc no ens pot discutir l’impacte negatiu de la qualitat en el treball que ha suposat la reducció salarial i la PRECARITZACIÓ, fruit de la seva reforma laboral.

Aquesta situació s’hi afegeix les poques possibilitats dels treballadors per a defensar els seus drets a causa de l’escassedat d’ocupació disponible.

Les dades i el canvi de tendència són preocupants, ja que expliquen les conseqüències de la manca de prevenció.

Perquè l’impacte positiu de les mesures de prevenció està demostrat, els accidents no es produeixen per atzar, la previsió i la planificació empresarial en cada àmbit, el compliment de les seves obligacions, és fonamental.

De la mateixa manera, els canvis de tendència en les taxes d’incidència globals tenen relació amb les condicions de treball i sobretot en l’orientació de les polítiques públiques.
Unes polítiques, les seves, que ens mostren una baixada de la guàrdia, una reducció de plantilla d’Inspecció del treball preocupant, vist el risc d’augment del frau laboral.

Sabem que es produeix la subdeclaració de malalties professionals, per la por dels treballadors a perdre la feina que fa que no es reclamin els danys com a laborals i la desesperada situació econòmica de moltes persones aturades fa que s’acceptin ofertes laborals amb condicions molt precàries (baixos salaris, contractes temporals, males condicions laborals) entre d’altres, per això, cal una actuació intensiva i contundent de la Inspecció del Treball.

Aquest 2015 es compleix el vintè aniversari de la publicació de la Llei de prevenció de riscos laborals (LPRL) i després d’haver fet grans passes, ara el canvi de tendència de la realitat socioeconòmica a Catalunya ens està portant:

al cercle viciós d’empobriment i de retallades que fa baixar la guàrdia en la interiorització de la cultura preventiva a les empreses i la generació d’un sistema preventiu dinàmic que anticipi els nous riscos laborals.
Treballadors i treballadores sense protecció.

Més risc d’accidents de treball. Fruit de l’abandonament de l’activitat preventiva per part de les empreses i la seva substitució per un compliment merament formal de la normativa, produeix el repunt dels accidents de treball que patim en l’actualitat, un clar indici del deteriorament dels sistemes preventius. Cal recuperar la iniciativa pública

Les malalties d’origen laboral. són una assignatura pendent de la salut laboral. El que no es registra ni existeix ni es preveu.

Hi ha estigmatització i discriminació laboral per motius de salut.

S’ha produït la transformació del model de mútues. Cal revertir les últimes modificacions legals del sistema de mútues subratllant el seu caràcter públic, intensificant el control de la Seguretat Social, millorant la participació de la representació dels treballadors i treballadores en la seva elecció, i remarcant que els seus objectius prioritaris són la prevenció de riscos laborals i la reparació dels danys ocasionats pel treball davant del control dels costos econòmics i la millora de la competitivitat de les empreses.

Conseller:
·        quines mesures ha pres des de 2012 per evitar l’impacte negatiu en la seguretat i la salut dels treballadors i la precarització de les seves condicions de treball fruit de la reforma laboral?
·        Quines mesures ha emprès per combatre el frau laboral?
·        Com preveu el Govern actuar davant l'increment d’accidentalitat?
·        Conseller, digui’ns si té previst ampliar la tasca de la Inspecció de Treball per tal que s'inspeccioni si les empreses estan o no complint amb la Llei de Prevenció, i si tenen tots els elements d’avaluació per identificar-los i actuar per reduir-los i eliminar-los?
·        Com pensa actuar davant dels casos que ens han portat aquí al Parlament els treballadors de les empreses subcontractades d’Endesa, amb una manca de seguretat, o Movistar, amb falsos autònoms i condicions que posen en risc la seguretat dels treballadors?

No esgrimeixi la manca de competències de la Generalitat,
Quan no les té, rondina, i quan les té, no les sap exercir amb diligència.

L’actuació de la ITSS és determinant, en qualsevol cas, per garantir el compliment de la normativa de condicions de treball i que tan en l’ús de les competències transferides com en el marc de les actuacions planificades conjuntament amb la ITSS que depèn de l’Estat, vostè té totes les possibilitats de vetllar pel compliment de la normativa, i emprendre mesures proactives per garantir les condicions de treball, la salut i la seguretat dels treballadors i treballadores.
Gràfics que il·lustren el canvi de tendència:




El 2009 es va aprovar el II Pla de govern 2009-2012 

Fa dos anys que es va acabar l’Estratègia catalana de seguretat i salut laboral 2009-2012, què ha passat durant aquests dos anys?

Tot just el 25 de març, es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, el Marc Estratègic Català de Seguretat i Salut Laboral 2015-2020, que s’havia aprovat el 9 desembre 2014 pel Ple del Consell de Relacions Laborals.

Per què aquest endarreriment? Per què un tema tan rellevant i urgent, Conseller, no ha estat capaç de fer res de res en 3 anys?

Com a país hem perdut molt en prevenció, en salut i seguretat. Hem passat de tenir una Estratègia catalana amb objectius, mesures, indicadors, seguiment i avaluació: pressupost i calendari,

A tenir tan sols un marc estratègic, sense res més, només amb objectius i seguiment...:

Hem passat d’un fort compromís del govern  > a una total manca de compromís amb la salut i la seguretat laborals, amb la prevenció...

Ens pot dir Conseller per què després de dos anys de procés amb sindicats i patronals, el Govern tot just va aprovar un Marc estratègic sense dotació pressupostària i no una Estratègia, en la que no només ha de dir què farà sinó quines mesures i quin pressupost hi destinarà per posar-lo en marxa?

I què ha passat amb l’Enquesta catalana de condicions del treball? Quan la tindrem?

On és el III Pla de Govern de seguretat i salut laboral, quines mesures inclou? Després de 4 anys no han tingut temps?