30 d’abril 2007

Parlem-nos: una exposició per veure i parlar-ne

Dijous 26 en Ramon Burguès, Tinent d'Alcalde d'Educació i Convivència de l'Ajuntament de Sabadell i jo mateixa com a Presidenta del CNL Sabadell, presentàvem el que serà l'exposició "Parlem-nos, mira'm en català, parla'm en català".

"Parlem-nos" és una exposició fotogràfica l’objectiu de la qual és aconseguir que les persones nouvingudes se sentin plenament acollides al nostre país, que esdevinguin veïnes en lloc de forasteres, i que la llengua catalana no els sigui cap barrera, sinó tot el contrari: que es converteixi en un vehicle per afavorir la convivència i la cohesió social. I això depèn, a parts iguals, de l’esforç dels que arriben i de la col·laboració dels que ja hi som.

L’exposició “Parlem-nos” comença el seu recorregut a Sabadell, al Casal Pere Quart, el 3 de maig. L’escriptor Matthew Tree en farà l’acte inaugural, a 2/4 de 8 del vespre, amb la xerrada “Com no sentir-se estranger a Catalunya”; i el dia 16 hi haurà la taula rodona “De forasters a veïns”, moderada per l’antropòloga Marta Casas, i amb la participació de quatre dels protagonistes de les fotografies de l’exposició: Menana Erribhe, Joseph Azanméné, Silvia Esquinas i Daniel Florescu. A Sabadell, l’exposició es podrà visitar al Casal fins al 20 de maig; i a la Biblioteca Vapor Badia, del 4 al 23 de juny.

A través d’una sèrie de fotografies i unes frases escollides d’entrevistes a alumnes dels cursos de català i a parelles lingüístiques del CNL de Sabadell, podem comprovar que són moltes les persones acabades d’arribar que s’interessen per la nostra llengua i la nostra cultura, tot i que sovint hagin de superar altres dificultats, com la melangia o l’adaptació a un nou entorn.

Amb “Parlem-nos” es vol reflectir la situació dels immigrants que fan l’esforç per aprendre la nostra llengua, d’una banda, i la dels catalans que fan l’esforç d’ajudar-los en aquest aprenentatge, de l’altra. En aquesta línia, es vol motivar els catalanoparlants perquè no canviïn de llengua en parlar amb els estrangers i també es pretén buscar un apropament del català als immigrants.

Les fotografies, fetes per la fotògrafa sabadellenca Berta Tiana, inclouen unes breus dades sobre els protagonistes i una cita extreta de l’entrevista que se’ls va fer prèviament. Tot plegat es complementa amb un llibre i un DVD (reportatge de la producció). A més a més, s’organitzaran visites guiades per a grups, i s’ha elaborat una guia didàctica perquè els alumnes (de primària, de secundària, de cursos d’adults, de cursos de català, d’educació en el lleure...) que visitin l’exposició puguin aprofundir en els valors que se’n desprenen amb el suport dels seus mestres, professors, monitors o tutors.

29 d’abril 2007

Missatge del dia internacional de la dansa

Els que em coneixen saben que una de les meves passions més primerenques és la dansa, ballar, expressar amb els moviments del cos tot allò que ens vol dir l'esperit. Des dels 9 anys he practicat aquest art com una forma de canalitzar els meus sentiments. Per això he volgut reproduir en el meu bloc el missatge institucional d'aquest any, amb el qual em sento plenament identificada.

Missatge del Dia Internacional de la Dansa, 29 d’abril de 2007. Per Sasha Waltz.

"Hom dansa pels aniversaris, pels casaments, pels carrers, als envelats, a l’escenari, entre bastidors. Per comunicar l’alegria, la tristor, un ritual i viure’n l’experiència al límit. La dansa és un llenguatge universal; ambaixadora per a un món en pau, per a la igualtat, la tolerància i la compassió. La dansa ens ensenya la sensibilitat, la consciència i l’atenció del moment.

La dansa és l’expressió de les nostres vides. La dansa és transformació. La dansa és la nostra ànima. La dansa li dóna al cos una dimensió espiritual. La dansa ens permet sentir el nostre cos, sublimar-lo, per anar més enllà, ser un altre cos.

Dansar és participar activament en la vibració de l'univers."


A Sabadell, el Dia Internacional de la dansa se celebrarà el proper cap de setmana, els dies 5 i 6 de maig, organitzat per l'Esbart Sabadell Dansaire, una entitat que ja fa 11 anys que té l'energia i l'empenta per fer que cada any aquest esdeveniment se celebri amb més èxit, més qualitat i més participació. Enhorabona per la iniciativa, i endavant per molts anys!

Visites pel territori

La feina de diputada et porta a recórrer diferents racons de la geografia catalana. El darrer cap de setmana va ser pel Vallès Occidental: Castellar del Vallès, amb la presentació del candidat a l'alcaldia del PSC Ignasi Jiménez, que va presentar un equip molt potent i crec que immillorable, i el sopar de candidatura i l'assistència a la Fira de Santa Perpètua amb el candidat a l'alcaldia Manuel Ruiz.

En els dos casos va ser entranyable, donat que tant a Castellar com a Santa Perpètua hi he tingut vincles personals i laborals. L'ocasió em va permetre retrobar persones que feia temps que no veia i conèixer realitats que estan en procés de canvi, però sobretot per valorar una cosa: la proximitat dels candidats socialistes per estar amb els ciutadans i les ciutadanes.

Aquest diumenge ha estat a Martorell, convidada per l'alcaldessa Dora Ramon a la Fira de primavera. En aquest cas ha estat tot nou per a mi: conèixer una alcaldessa amb molta empenta, preocupada pels seus ciutadans i ciutadanes, i sobretot perquè les entitats tinguin el reconeixement que han de tenir. Crec que Martorell ha d'haver notat el canvi d'aquests darrers quatre anys i tornarà a decidir per l'opció socialista. Enhorabona Dora pels canvis i l'evolució de la teva ciutat. I sobretot pel treball intens que tu i el teu equip esteu fent. Ha estat un plaer conèixer un equip de gent tan treballadora i encantadora.

27 d’abril 2007

Paco Fernàndez: un company, un amic

Hi ha una dita castellana que diu que el "roce hace el cariño" i és ben cert. Amb el Paco Fernàndez hem compartit sis anys de feina. Sis anys que ens han permès conèixer-nos a fons. Vam començar amb desconfiança, ell era d'un altre grup polític. Però de mica en mica es va anar guanyant no només la confiança sinó també l'estima i fins i tot l'admiració d'alguns regidors. Sovint ens enfadàvem amb ell perquè volia ocupar tot l'espai possible, i quan ens queixàvem, ell deia "sóc d'un grup petit i haig de defensar el meu espai". Per tant, sovint l'envejàvem perquè sempre se sortia amb la seva.

Això demostra que el Paco és un home coherent, defensor tenaç dels més febles i de les causes sempre justes, i sobretot, del seu partit i de les seves idees. Quan calia ho feia amb les ungles i les dents. Per això no s'entén això que ha passat. Pel fet que una persona sigui coherent amb les seves idees i justa amb les situacions injustes, se l'expulsa del seu partit. Segur que els seus diran que són coses de la política! Nosaltres no ho entenem, i crec que els ciutadans encara menys.

Cal dir que els ciutadans sí que van reconèixer en el Paco Fernàndez un polític capaç, competent, treballador i sobretot, persona per sobre de totes les coses. Així li ha fet pagar els seus.

Els que hem estat companys seus treballant "de debò" per la ciutat, no l'oblidem. Continuem comptant amb ell, al seu costat, i ell al nostre, per fer avançar aquells projectes que la ciutat, la comarca i/o Catalunya necessiten. Segur que la seva professionalitat, contrastada abastament per molta gent, ho faran possible.
Gràcies Paco pel que has donat per la ciutat, però sobretot pel que continuaràs treballant.

26 d’abril 2007

El darrer ple: decebedor

Avui ha estat el darrer ple resolutiu d'aquest mandat. Hauria d'haver estat un ple de tràmit, amb 20 punts en què, entre d'altres, s'han aprovat temes relacionats amb el dispositiu electoral: sorteig dels membres de les meses, registre d'interessos dels electes, etc. Tot i que també s'hi han considerat alguns temes amb certa transcendència: CAP Concòrdia, Biblioteca del sud, Sant Pau de Riusec, Cifuentes.

Fins aquí, res d'especial, a banda de què tots ells s'han aprovat per unanimitat, com passa habitualment gairebé en el 90% dels temes. L'ambient mogut ha començat a partir dels punts 17 a 20. Qui s'ho hauria d'imaginar!

El debat ha començat a les mocions sobre la Caserna de la Guàrdia civil. Aquí hem pogut veure l'actitud electoralista d'alguns grups. Vaja, dels grups que de forma conjunta han presentat un contenciós administratiu contra el conveni que l'Ajuntament va signar amb el Ministeri de l'Interior. Aquí el nostre portaveu, Joan Carles Sánchez, no hi ha escatimat en explicar brillantment els fets. Ara bé, hem trobat com si a l'altra banda no hi hagués ningú. No hi ha manera, i no només això, sinó que a més les ganes són de generar confrontació.

Aquestes ganes han continuat en el darrer punt: la proposta del canvi de nom del CAP Nord per Josep Maria Plans. Sembla que no hi ha consens ciutadà a fer el canvi de nom, però sí a fer el reconeixement en algun altre espai, carrer o plaça, cosa que han demanat gairebé tots els grups. Aquí altra vegada la tossuderia i les ganes de generar confrontació de l'Entesa per Sabadell, fins al punt que ha provocat que algun exaltat ens hagi insultat al Ramon Burguès i a mi mateixa. Sembla mentida que a més de les ganes de generar confrontació de l'Entesa, també hi hagi mala educació i manca de respecte.

Per acabar, a l'apartat de precs i preguntes, en Paco Fernàndez, regidor del grup municipal d'ICV-EUIA s'ha alçat i ha començat a explicar els motius pels quals presentava la seva dimissió. Ha estat contundent i implacable. Dimiteix per coherència. Resulta que els seus l'han fet fora del partit perquè no està d'acord en com estan duent a terme l'estratègia electoral: per pur tacticisme electoralista van decidir afegir-se al contenciós que l'Entesa per Sabadell va presentar contra el conveni de la Caserna amb el Ministeri de l'Interior. En conclusió, la seva expulsió ha estat motivada per defensar un projecte de ciutat: el Parc de Salut, donant suport a l'equip de govern (amb el qual ell en nom del seu partit va governar durant 6 anys). Emotiu, però clar i contundent.

13 d’abril 2007

Sabadell: ciutat industrial i emprenedora!

Avui hem presentat amb el Joan Carles Sánchez la línia del programa del PSC per a les properes eleccions municipals Sabadell ciutat industrial i emprenedora.

El que volem els socialistes a Sabadell és donar suport a la indústria i a l'economia productiva a través de:

  • La generació de sòl Industrial perquè les empreses s'hi puguin instal·lar: ja instal·lades a la ciutat o de nova instal·lació.

  • La construcció d'un nou centre de formació a la fàbrica Molins (carretera de Barcelona) amb noves instal·lacions i equipament modern per a formació dels treballadors aturats o en actiu en concertació amb empreses i sindicats.

  • Un centre de negocis que faciliti l'activitat dels nous emprenedors i la implantació de noves empreses.

  • Un viver industrial a Can Roqueta, per a petites empreses industrials que vulguin a créixer... amb facilitats inicials que de mica en mica s'aniran apropant a les de mercat.

Per altra banda:

  • La consolidació de Fira Sabadell com a motor de la dinamització de l'activitat de serveis a Sabadell i a la comarca. Aparador per a la projecció de l'activitat econòmica de la ciutat.

  • Elaborar un pla d'innovació que pugui ajudar a la ciutat i al seu teixit empresarial a fer el canvi de model productiu, així mateix, facilitar i promoure el cluster d'activitat que la ciutat tingui com a potencial (p.ex. l'aeronàutica, etc.).

  • Accions de suport al col·lectiu d’autònoms (la ciutat en té 14.700) amb l’Ajuntament com a facilitador de la seva activitat: mesures d’acompanyament i suport a l’ús de les noves tecnologies, sensibilització i formació empresarial, informació i assessorament sobre ajuts, subvencions i crèdits preferencials, premis..

Vegeu la notícia a Ràdio Sabadell

04 d’abril 2007

Sabadell a Internet... va fent xarxa!

Carpeta ciutadana, Sabadell a mida, guia de serveis telemàtics e-Sabadell, nou portal Sabadell.cat , el cercador sabadell.net.... nous continguts de projectes de ciutat, pressupostos d'inversions, Vapor Llonch, Sabadell fes clic , som +200.000, l'assistent social virtual... això no s'atura i Sabadell continua creixent a la xarxa!

I continuen creixent els internautes sabadellencs. Les dades de la darrera enquesta SIC a Sabadell del 2006 diuen que el 57,2% de les llars de Sabadell disposa d'accés a Internet, 15 punts més que fa dos anys i 10 punts més que a Catalunya. I el 46,5% dels sabadellencs i sabadellenques es connecten una o més vegades per setmana!

I aquest és part de l'equip de l'IAS que ho fa possible:


Enhorabona!

03 d’abril 2007

Un pressupost amb molt pes social

Avui he presentat la proposta de pressupost 2007 de la Generalitat com a diputada del Vallès Occidental. És el pressupost que el Conseller Castells va fer arribar al Parlament de Catalunya divendres dia 30 de març. De fet, seran els primers pressupostos que viuré des del Parlament.

Amb el pressupost podem veure com ja ben aviat seran realitat molts projectes que estan en curs i que són els que Catalunya i la nostra comarca necessiten.

Per començar, de forma global veiem com s’inverteixen 630 euros per habitant (al 2003 van ser 360), i també podem veure que les cinc línies d’actuació amb un creixement més destacat són:

  • Polítiques d’habitatge (+ 56,5 per cent)
  • Recerca, Desenvolupament i Innovació (+ 43,7 per cent).
  • Cicle de l’aigua (+ 33,3 per cent).
  • Seguretat (+ 19,7 per cent).
  • Transferències als ens locals (+ 19,1 per cent).
Així veiem com ja va fent-se realitat la política de fets, més enllà dels discursos.
S’arriba a la xifra de 32.218,6 milions d’euros, que representen un increment del 8,5 per cent respecte a l’any passat.

Pel que fa a la inversió a la comarca del Vallès Occidental; la inversió prevista total és de 192.637.539,39 €, dels quals, 36,8 M€ es faran a Sabadell. Els eixos principals de la inversió al Vallès estan en sintonia amb el pressupost general: infrastructures, habitatge, educació, salut, benestar i serveis a les persones, seguretat, etc.

Vegeu la notícia a Ràdio Sabadell, SabadellPress

01 d’abril 2007

La JSC em pregunta

1. Una raó per dedicar-se a la política?

Intentar canviar les coses de la nostra societat que no estan bé o no funcionen i aconseguir al màxim el benestar dels ciutadans.

2. Una professió que també t'hagués omplert?

De fet la política per a mi no és una professió, sinó una transició durant la qual haig d’intentar treure el millor de mi mateixa per dedicar al servei dels ciutadans que ens han dipositat la seva confiança. La meva professió, abans de dedicar-me a la política, és en el camp de la llengua i la tecnologia. Durant 10 anys he combinat la meva activitat professional en aquests àmbits, per una banda dedicant-me a la formació en llengua i en dansa i per l’altra com a cap de projectes de documentació i publicacions en una empresa tecnològica. Totes elles m’han omplert plenament, i espero que em continuïn omplint en el futur.

3. Un referent que cal imitar?

El de la mare Teresa de Calcuta, no per la devoció religiosa sinó pels seus valors d’entrega als altres, de servei, de senzillesa i humilitat, per a mi imprescindibles a la societat i a la política.

4. Un nom que mai no oblidaràs

El de l’Alcalde Manuel Bustos, va ser ell qui em va implicar en política, i ell és l’exemple, a través del seu treball incansable, que serveix de model del que és aconseguir els objectius base de la política: la preocupació insistent i tenaç per al benestar de totes les persones.

5. Una dita que sempre t'acompanya?

Confiar al màxim en les persones i no esperar-ne res a canvi, i la de la mare Teresa de Calcuta: “fer les coses petites amb gran amor”.

6. Una paraula que ho digui gairebé tot?

Per a mi la paraula “compromís”.

7. Un somni que cal perseguir?

L’ideal o utopia de què algun dia totes les persones seran bones i aconseguirem el benestar i la felicitat col·lectiva.

8. Una cosa que sempre calgui compartir?

L’alegria, la felicitat i la il·lusió, l’amor, i tots els sentiments positius que un pugui tenir. Cal que tothom se n’encomani.

9. Una sensació que ho valgui tot?

Una carícia, una abraçada, una encaixada de mans, un petó, resultat d’un objectiu assolit.

10. Un lloc on perdre's?

Qualsevol barri de la ciutat de Sabadell, del rodal... passejant i observant-ho tot. O també qualsevol racó del Pirineu.