06 d’octubre 2011

Responsabilitat social, també ara

Ja fa més d’una dècada que es parla i es debat sobre la responsabilitat social i sobre la importància que les empreses integrin les preocupacions socials i ambientals en la gestió de la seva activitat. Durant aquest temps, hem passat d’una situació de creixement econòmic i plena ocupació a una profunda crisi econòmica que està destruint llocs de treball i empreses senceres.

I ara què? L’actual conjuntura econòmica fa viable la gestió de la responsabilitat social a les empreses?

Per als que entenen la responsabilitat social empresarial (RSE) com una acció social o com una acció de filantropia, com un retorn a la societat de part del que guanya l’empresa, és clar que en aquests moments de moltes dificultats i pocs guanys no és factible per a moltes empreses destinar-hi part dels seus recursos i temps.
Ara bé, nosaltres creiem que una cosa és la responsabilitat social i una altra la filantropia. La diferència rau en el fet que la gestió de la RSE aporta valor a l’empresa, mitjançant la gestió de determinats aspectes socials i ambientals en les activitats econòmiques i empresarials que desenvolupa l’organització, de manera que la posicionen millor respecte a la competència.
És, doncs, una forma de gestió voluntària, innovadora i transversal, orientada a incrementar la competitivitat de l’empresa i a fomentar el seu desenvolupament sostenible, alhora que contribueix a construir una societat millor. Una aposta per la qualitat i l’excel·lència en la gestió empresarial, tot invertint més en el capital humà, en l’entorn i en les relacions amb els interlocutors.
Per exemple, una empresa que decideixi fer una gestió responsable del seu personal tindrà les persones més motivades i fidels. Això, alhora, significa més motivació, menys absentisme, menys rotativitat... i, per tant, més productivitat.
 
Igualment, una empresa compromesa amb el medi ambient vetllarà per fer un ús eficient de les energies. Però això també li aporta beneficis. En aquest cas, en forma d’estalvi en les despeses de consum a curt termini. Però també un millor posicionament competitiu a llarg termini, ja que es preveu que els subministraments s’encareixin sensiblement els propers anys.
Així mateix, la RSE implica dialogar amb els grups d’interès de l’empresa per tal de conèixer les seves expectatives i necessitats i, en conseqüència, poder desenvolupar accions concretes que hi donin resposta i aportin valor tant a la mateixa empresa com a aquests agents, vetllant alhora per un creixement sostenible, perdurable en el temps.
El diàleg continu i transparent és necessari per construir relacions basades en la confiança i per tant fidelitza el personal, la clientela i la proveïdoria. Però, a més, l’escolta activa de les diferents parts implicades possibilita descobrir idees innovadores que millorin un producte, un servei, un procés de producció, o la detecció i correcció d’errors i defectes que perjudiquen la nostra imatge.
La RSE, doncs, aconsegueix harmonitzar el compromís de l’empresa de promoure activament el desenvolupament social i el respecte al medi ambient, amb els seus resultats econòmics i la protecció dels seus interessos a llarg termini. I és que l’acció de l’empresa responsable té un efecte beneficiós sobre l’entorn social i ambiental, però sense renunciar a una activitat econòmica amb resultats positius i posicionant-se millor per al futur, gestionant intangibles com reputació, fidelitat i innovació.
 
Montserrat Capdevila Tatché
Tinenta d'alcalde de l'Àrea d'Economia i Serveis Centrals

01 de maig 2011

Per un primer de maig contra les retallades del govern de CiU



Amb motiu del 1r de maig, el PSC vol reiterar el seu compromís per sortir de la crisi sense retallades, mantenint les polítiques socials i els drets dels treballadors i les treballadores.

Amb motiu del 1r de maig, diada d’afirmació de la classe treballadora i de reivindicació dels drets socials i laborals, el PSC vol reconèixer l’esforç que treballadors i treballadores i sindicats han fet els darrers anys per sortir de la crisi a partir d’acords socials i d’esforços equitatius i solidaris. Aquest reconeixement comporta necessàriament un compromís de defensa de les polítiques socials, els serveis públics i la seva qualitat, i l’exigència d’una política fiscal redistributiva i solidària.

La nostra principal preocupació continua essent la sortida de la crisi, el manteniment dels drets socials i laborals i la lluita contra l’atur.

El diàleg social ha estat sempre, juntament amb el creixement econòmic, la via per cercar solucions a l’atur i la precarietat laboral. Cal no abandonar aquest diàleg que va caracteritzar els governs d’esquerres a Catalunya.

No podem tancar els ulls a l’elevat nivell de desocupació, a l’atur juvenil, al de llarga durada, al tancament d’empreses i a les dificultats de moltes d’elles per mantenir la seva activitat.

En obert contrast amb les legítimes demandes de justícia social, la política del govern de CiU consisteix en retallar polítiques socials bàsiques de l’estat del benestar, mentre elimina el que queda de l’impost de successions, anuncia
la futura eliminació de l’impost de donacions i prepara la rebaixa del tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques als
contribuents de rendes més elevades.

Des del reconeixement de la gravetat de la crisi econòmica i la necessitat d’equilibrar els comptes públics, no podem acceptar que la sortida de la crisi la paguin aquells que no l’han causat i que la pateixen més directament. La necessitat d’una política d’austeritat i de reformes no és sinònim de retallades socials indiscriminades ni excusa per afavorir la provisió privada de serveis educatius i sanitaris.

No acceptem una política que pretén desfer en pocs mesos l’esforç de set anys de governs presidits per Pasqual Maragall i José Montilla que van suposar un avenç innegable en matèria de salut, educació i serveis socials. Les retallades anunciades pel govern de CiU implicaran un retrocés evident pel que fa a equipaments socials i un deteriorament de la xarxa de serveis públics de qualitat.
És per això que el PSC està al costat dels treballadors i les treballadores de Catalunya, avui més que mai, en defensa dels seus drets i dels avenços socials pels quals tant hem lluitat.

Visca l’1 de maig!



En aquest enllaç trobareu també 8 articles més i el Manifest conjunt que UGT i CCOO

29 d’abril 2011

Missatge del dia internacional de la dansa 2011

Per Anne Teresa De Keersmaeker

"Crec que la dansa és la celebració del que ens fa humans. Quan parlem, utilitzem de forma natural els mecanismes del nostre cos i tots els nostres sentits per a expressar alegria, tristesa, tot allò que ens toca el cor. La gent balla per celebrar moments crucials de la seva vida i els nostres cors porten el pes de la memòria de totes les experiències humanes possibles.

Podem ballar en solitari i podem ballar en grup. Podem compartir el que ens uneix, el que ens diferencia els uns dels altres. Per a mi, ballar és una manera de pensar. A través de la dansa podem encarnar les idees més abstractes i fins i tot revel·lar el que no podem veure, el que no podem anomenar.

La dansa és un vincle entre persones, un pont entre el cel i la terra. Portem el món als nostres cossos. Al cap i a la fi, penso que cada instant de dansa forma part d’una funció més gran, d’una coreografia que no té principi ni final"

Com cada any a Sabadell l'Esbart Sabadell Dansaire organitza els actes relacionats amb la celebració d'aquest dia. Per tant, un any més ens conviden a participar d'aquests actes que trobareu aquí

26 d’abril 2011

Amb la salut no s'hi juga

Tot sovint ens queixem de la desafecció entre la ciutadania i la política. Aquests dies hem vist una bona mostra del per què es produeix el distanciament entre societat i política, quan d’un tema tan delicat i important com és la retallada sanitària se'n fa un ús partidista i s’intenta confondre l’opinió pública amb propostes inviables. Cal aclarir la informació errònia, tal com ha fet l’Alcalde Manuel Bustos, que interessadament, el candidat a l’alcaldia de CiU a Sabadell està difonent, segurament arrel de la pressió ciutadana i de la del col·lectiu de treballadors i treballadores de la sanitat amb motiu de les retallades anunciades pel Govern de CiU.

La proposta que ha fet pública CiU a Sabadell de destinar els més de 8 milions d’euros d’inversió del pressupost municipal que està previst dedicar al suport als emprenedors amb la construcció d’un Viver i Centre d’Empreses Industrials a Can Roqueta és inviable. I ho és perquè suposaria vulnerar la legalitat que regeix els ajuts d’altres administracions que l’Ajuntament ha rebut per poder fer-hi front. També vulneraria la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.

En aquests moments l’Ajuntament ha destinat a les obres de la primera fase d’aquest equipament adreçat a l’economia productiva un total de 4,7 milions d’euros. D’aquest import, una part correspon a subvencions finalistes que ha obtingut l’Ajuntament per a aquest projecte en concret. Les normatives de convocatòries de les subvencions dels Fons Feder i del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) especifiquen que si les subvencions no es destinen al projecte adjudicatari, els diners s’han de retornar.

Així ens va passar, per exemple, amb els 500.000 euros que havíem rebut dels Fons Feder per impulsar el Parc de Salut i que vam haver de retornar perquè la interposició d’un contenciós administratiu per part dels grups municipals de CiU, ICV-EUiA, ERC i ES va impedir portar a terme aquest projecte.

D’altra banda, l’article 40 de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals prohibeix que el crèdit que l’Ajuntament ha de demanar per finançar inversions locals pugui destinar-se a finançar despesa corrent i, molt menys, a la despesa corrent d’altres institucions.
Per tant, assumir part de la retallada pressupostària que s’ha anunciat per al Taulí significaria vulnerar la llei. Una proposta que encara entenem menys quan qui la fa és algú que treballa a la Sindicatura de Comptes, que sap perfectament que no es poden desviar fons rebuts per fer inversions per sufragar despesa corrent i, menys, d’una altra institució.

No compartim de cap manera els criteris del Govern de CiU per aplicar la retallada en serveis públics bàsics, com la sanitat. Però no és l’Ajuntament qui pot gestionar els recursos destinats a Sanitat. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya especifica que les competències en matèria de sanitat corresponen a la Generalitat (art. 162). D’altra banda, la Llei de Bases de Règim Local atorga als ajuntaments només la competència en Salut Pública i Laboral.



Malgrat no és competència municipal, des que Manuel Bustos és Alcalde de Sabadell, el govern municipal ha tingut una especial sensibilitat per fer costat al Consorci Sanitari Parc Taulí, així com a l’atenció primària. Per posar només alguns exemples, l’Ajuntament sempre ha concedit la bonificació del 95% de l’Impost de Construccions d’Obres que s’han demanat, que han suposat en els darrers anys l’estalvi al Consorci de més de 230.000 euros. També es va subscriure un conveni que va significar la inversió de 150.000 euros per part de l’Ajuntament per a millores en el servei de Salut Mental i Drogodependències. També des de l’Ajuntament s’han avançat les inversions que han fet possible la construcció de diversos Centres d’Atenció Primària, que d’una altra manera s’haguessin fet més tard.

D’altra banda, també és conegut el compromís de l’Alcalde Manuel Bustos per tirar endavant el projecte de Parc de Salut, que fins al moment ha suposat l’aportació municipal de 208.500 euros a la Fundació Parc de Salut, a més de mantenir la reserva d’1 milió d’euros per a invertir en el projecte.

No compartim de cap manera que CiU de Sabadell justifiqui aquestes retallades posant com a exemple les retallades als serveis públics de països com Regne Unit o Alemanya. Queda ben clar que davant les retallades de la sanitat a la nostra ciutat, CiU de Sabadell no prioritza la ciutat ni les necessitats dels ciutadans i de les ciutadanes de Sabadell, sinó tot el contrari. Aquest fet contrasta amb el que sí que ha fet Manuel Bustos, el nostre Alcalde, i el seu govern. Durant aquests anys és ben clar el seu compromís de treballar per la qualitat i els serveis de la sanitat pública a Sabadell, no només en aquests moments, sinó abans, ara i sempre. Junts per la sanitat, junts per Sabadell.

Cristina Moreno
Montserrat Capdevila
Candidates del PSC a les eleccions municipals de Sabadell

24 de març 2011

Móció sobre política industrial

Donat que en el moment actual s’ha produït a Catalunya l’anunci de tancament de diverses indústries relacionades amb el sector de la motocicleta, així com d’altres sectors industrials que posen en risc el pes del teixit industrial català com a motor de l’economia, i base de sortida de la crisi i del canvi de model productiu.

Yamaha, Derbi (Honda en el seu moment), però també Letona Cacaolat, Sharp, Valeo, o recentment Alston (400 llocs de treball) i com que encara no hem sabut veure quina és la línia del govern... més enllà de dir que les empreses lideraran la indústria o potser aquest govern és tan business friendly que els deixa fer al seu aire, sense més...

Nosaltres hem volgut presentar propostes, que no hem sabut trobar en el govern, que vol ser ajudat, i nosaltres li fem propostes per ajudar i trobar una expectativa diferent respecte de la indústria de la motocicleta, com en el seu moment ja es va fer amb l’automoció... per tant, antecedents amb experiències prèvies amb bons resultats les tenim.

Perquè sembla que en aquest sector s’està tocant molt fort i no veiem cap moviment concret per aturar-ho ni posar-hi atenuants, ni sobre què pensa fer amb els treballadors afectats, o mirar que no els afecti. Business friendly és deixar fer el que vulguin a les empreses?

Si més no de la intervenció del conseller ens va semblar que volia fugir d’estudi

I tampoc no hem sabut veure al document lliurat ahir cap prioritat pel que fa a la indústria i el suport explícit, i es poden fer coses, de fet se n’han fet els darrers anys per minimitzar l’impacte de la crisi i en alguns casos evitar tancaments.

Derbi: una marca catalana

Moció

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Gene¬ralitat a:

1. Elaborar un Pla de Xoc de suport al sector de la moto¬cicleta per evitar el desmantellament d’aquesta indústria a Catalunya:

a) Convocar una taula del sector (organitzacions empre¬sarials, sindicats més representatius, centres tecnològics i de recerca, administracions), així com els membres del clúster de la motocicleta per tal d’establir mesures ur¬gents per fer front a la situació.

b) Explorar amb tots els agents de la recerca i la innova¬ció la possibilitat de concretar i desenvolupar projectes conjunts, amb el suport de l’administració, que a mig termini potenciïn la competitivitat del sector, en els ter¬mes que dibuixa el Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació.

c) Focalitzar els recursos existents per la internacionalit¬zació empresarial cap a la recerca de nous mercats per a donar sortida a la producció industrial del sector.

1.bis. Tenir present i fer tenir present l’impacte que les diferents normes reguladores i fiscals tant de la Generalitat de Catalunya com de l’Estat tenen sobre el sector de la motocicleta (esmena 1 PP)

1ter. Tenir present i fer tenir present que l’ús de motocicletes i ciclomotors poden constituir un factor positiu per facilitar la mobilitat i la qualitat del medi ambient a les grans ciutats. (esmena 2 PP)

2. Activar tots els instruments contemplats a la Llei de Política Industrial i al Pla de política industrial de Cata¬lunya 2010-2020, així com les mesures contingudes en l’Acord Estratègic pel que fa a la indústria. En especial, totes les actuacions referents a política industrial, pre¬venció de deslocalitzacions, plans socials o R+D.

3. Convocar el Consell de Política Industrial al més aviat possible (esmena de ciu) per tal de presentar-hi les línies de treball en política industrial de la legislatura.

4. Fer de la política industrial un dels eixos estratègics de la Cimera Anticrisi del 25 de març que inclogui, entre d’altres, mesures per aconseguir:

a) Enfortir la solidesa de la base industrial del nostre país, manteniment i reforçant si escau les mesures que afavoreixen la seva competitivitat (si que hi ha mesures de competitivitat)

b) Desplegar polítiques industrials específiques tant per als sectors madurs com pels sectors emergents així com polítiques de clústers (s’apunta d’alguna manera)

c) Consensuar programes de reindustrialització de les comarques més afectades per la reducció de l’activitat productiva, a partir de plans específics (és el que més ens preocupa... plans específics per a zones + afectades) com fons per a deslocalitzacions a EU.... tèxtil o altres....

d) Reforçar financerament els plans de viabilitat empre¬sarials que vagin acompanyats de plans socials.

Tot plegat, mesures d’impacte que puguin minimitzar l'efecte de la crisi, les deslocalitzacions, evitar tenir més persones aturades. El govern ha de fer un sobreesforç per evitar-ho.

15 de març 2011

La meva explicació

Des de 1999 que sóc regidora del districte 6è de Sabadell (del sud) he assistit a l'assemblea de l'Associació de Veïns de la Creu de Barberà, sota la presidència d'Antònio Gonzàlez (històric militant d'EUiA), el qual fins i tot em feia seure i presidir la taula de l'assemblea, com per altra banda també fan la majoria d'Associacions de Veïns del districte del qual sóc regidora.

Fins i tot l'any passat 2010, ja presidida l'assemblea per l'actual presidenta Anna López (i des de fa poc candidata d'ICV a les eleccions municipals) hi vaig assistir, vaig seure a les darreres files i, fins i tot, se'm va convidar a explicar el projecte del pla de barris que s'acabava d'aprovar al districte.

Enguany, dissabte passat, vaig adreçar-me a assistir, com cada any, a l'esmentada assemblea, i en arribar era tancat amb clau i a l'entrada hi havia una persona que em va dir que no em deixava entrar a l'equipament municipal.

La reunió se celebrava al centre cívic municipal de la plaça de Castelao de Sabadell. No vaig poder entrar a l'equipament municipal del qual com a regidora del districte i per delegació de l'Alcalde si hi passa alguna cosa en som els responsables.

Vaig marxar cap al meu cotxe amb la intenció de tornar-me'n a casa. En arribar al cotxe que era a uns 100 metres del centre cívic vaig veure que hi arribava la policia. Em vaig esperar observant i vaig veure que entraven al centre cívic.

Vaig interpretar que si hi anaven policies volia dir que hi passava alguna cosa i per tant m'hi vaig tornar a adreçar. En ser allà, no vaig poder entrar. A dins hi havia els mossos d'esquadra.

Al cap d'una estona va arribar la policia municipal, que per altra banda és la competent en un equipament municipal i els mossos els van deixar entrar. Jo també vaig entrar amb ells a l'equipament, no pas a l'assemblea.

En ser a dins els mossos ens van explicar que la presidenta havia trucat avisant que hi havia una persona violenta, però en arribar van preguntar i es tractava d'una soci que exercia el seu dret a intervenir a l'assemblea, una mica alterat, això sí.

Aquesta persona és militant del PSC i sembla que va queixar-se en saber que no se'm permetia entrar i que a més la presidenta em començava a insultar tant a mi com a l'Alcalde, en una clara utilització política del seu càrrec. Aquest soci es va discutir verbalment amb la presidenta i, segons em va explicar posteriorment i van corroborar d’altres membres de l’Associació de Veïns, se’l va insultar i amenaçar. Tot i així, deixar constància que aquesta part me la van explicar posteriorment perquè jo no hi era a dins.

Sembla que es va dissoldre l'assemblea, no sé ben bé com ni per què, donat que jo era a fora, i així es va acabar la història.
La qüestió és que avui en un comunicat m'acusen d'abús de poder i ICV-EUiA demana la meva dimissió.

Tenint en compte que es tracta d'un equipament municipal, que sóc la regidora delegada i responsable del districte, no sé quin problema hi ha que jo vulgui assistir, com he fet sempre, a una assemblea d'una entitat, que per altra banda és d'interès públic que se suposa que no ha de tenir cap problema per acomplir els principis de lleialtat institucional, transparència i participació.

Per acabar, només afegir que és absolutament falsa la versió dels fets que dóna la presidenta perquè, en cap cas, vaig entrar a l’assemblea ni vaig utilitzar la policia municipal per res. Aquesta hi va anar en estar allà els mossos d’esquadra i tractar-se d’un equipament municipal.

09 de març 2011

Decret Llei sobre cooperatives

Debat a la totalitat sobre el Decret llei 1/2011, de 15 de febrer, de modificació de la Llei 18/2002, de 5 de juliol, de cooperatives de Catalunya

Celebrem que el govern no s’hagi aturat –com ens té acostumats- en aquest cas, a tirar endavant l’aprovació d’aquest Decret Llei.

Des del grup parlamentari socialista tenim un clar compromís amb el model empresarial cooperatiu. És una fórmula necessària que cal potenciar. Els darrers anys s’ha treballat des de diferents fronts per posar en valor i visualitzar aquest model d’empresa, per exemple, el programa territoris cooperatius, formació i sensibilització sobre aquest model empresarial.

A Catalunya, un milió de persones estan vinculades a cooperatives, un 15% de catalans són socis d’una cooperativa, significa un 6% del PIB. Catalunya és la comunitat amb més cooperatives (un 21,9%), un 1,2% de l’ocupació.

Compartim plenament la declaració de principis de l’Observatori del cooperativisme de Catalunya que diu:

“El model cooperatiu és el millor per a crear ocupació estable, constituir un factor de progrés en les zones rurals, aconseguir una millor redistribució de recursos i prestar amb més eficàcia els serveis de naturalesa social”

Les dades dels darrers anys en plena crisi ens demostren que la fórmula empresarial cooperativa ha estat una de les que millor ha resistit la crisi i que més ha crescut (un 14% del 2008 al 2009). Així mateix, la destrucció d'ocupació entre les entitats del sector social s’ha situat 4 punts per sota que el percentatge de destrucció a les empreses mercantils.

Aquesta diferència es deu al model de funcionament propi de les cooperatives que tenen més agilitat a l'hora de respondre als canvis, l'autogestió de les empreses cooperatives les converteix en organitzacions amb un major grau d'adaptabilitat. Flexibilitat i solidaritat són valors que li han permès aquesta resistència.

També ha estat una forma de sortida (valenta per part dels treballadors i treballadores) de processos concursals i/o EROs (exemple MEC 2010 és una de les bones pràctiques de la lluita contra la destrucció d’ocupació – treballadors valents i valentes que capitalitzen l’atur per crear la cooperativa, la complicitat de les administracions per fer-ho possible i tiren endavant una indústria).

Aquest model empresarial hauria de tenir un paper rellevant en el canvi de model productiu.

Davant la necessitat que sorgeix arrel de les modificacions en les normes internacionals de comptabilitat (NIC32) que ha motivat, consegüentment, l’aprovació d’un nou Pla General de Comptabilitat, així com canvis en les normes sobre els aspectes comptables de les cooperatives (BOE núm. 316 21 desembre de 2010 normativa de transposició).

Per tant, calia un canvi de la Llei de cooperatives de Catalunya per permetre, a les cooperatives que ho vulguin, modificar els seus estatuts en el sentit que les aportacions dels socis no siguin automàticament exigibles quan aquests causin baixa de la cooperativa i que l’aportació de capital pugui ser reembossable.

Sobre la base d’aquestes modificacions, el govern de la Generalitat va aprovar el decret llei de modificació de la Llei 18/2002, de 5 de juliol, de cooperatives per adequar-lo a la legislació vigent al nou marc, així com permetre que les cooperatives que vulguin comptabilitzar el capital social com a fons propi puguin fer-ho.

Tenim clar, doncs, que cal aquesta adaptació! Ho ha dit la ponent del govern... i donat que és una qüestió tècnica, nosaltres no hi posarem cap impediment... exercirem una oposició responsable com hem dit en tot moment, i un cop llegit amb atenció i veient que segueix les pautes que el govern del president Montilla va deixar a punt per tramitar un cop s’aprovés la normativa estatal de transposició.

Cal dir que és una fórmula assumible però no del tot satisfactòria per a les cooperatives, conscients que ve condicionada per les normes internacionals comptables, donat que no permet un dels principis cooperatius que és el reembossament del capital un cop el soci deixa la cooperativa.

Caldrà continuar treballant a escala internacional (així ho han manifestat la confederació de cooperatives de Catalunya) per trobar la fórmula més adaptada a la idiosincràsia que és pròpia de la manera de treballar de les cooperatives, donat que el seu capital són les persones i les normatives de capital variable amb lògica mercantil no són les més adients.

En tot cas en el seu moment ja farem el debat oportú i serè que fa falta per a una nova llei de cooperatives més adaptada a la realitat actual, a la realitat, els paràmetres i les necessitats de les cooperatives del segle XXI.
Per tant, el decret llei soluciona un problema tècnic que amb l’entrada en vigor a 01.01.2011 dels criteris conceptuals del nou Pla General Comptable impulsat pel Reglament Europeu i mira de proveir les cooperatives d’altres formules/eines de formació del capital de l’empresa que comptin com a tal dins dels conceptes del nou Pla Comptable.
Com que hem vist que és una necessitat urgent permetre que les cooperatives catalanes que així ho vulguin, puguin configurar el seu capital d’acord amb les característiques exigides per la nova regulació comptable per a la qualificació del capital com a patrimoni net.
Nosaltres no hi posarem cap impediment per convalidar el decret-llei, ni demanarem que se’n faci la tramitació parlamentària, en un exercici de responsabilitat que ens hagués agradat trobar quan CiU era el principal grup de l’oposició.

Com hem dit abans, més endavant caldrà fer el debat serè per a una nova llei de cooperatives adaptada a les necessitats i els paràmetres del segle XXI.

Des del grup parlamentari socialista tenim un compromís molt clar amb el cooperativisme, per això hem entrat una iniciativa per elaborar el Pla estratègic del cooperativisme de Catalunya.

Moltes gràcies!

24 de febrer 2011

Mesures per a la reactivació econòmica. Moció 23 de febrer

Des del grup parlamentari socialista, ja hem dit en diverses ocasions que estarem en totes aquelles iniciatives que sumin i que vagin en la línia de promoure la reactivació econòmica i la generació d’ocupació, i sobretot, el manteniment del teixit industrial de Catalunya


Ens trobaran per impulsar totes aquelles mesures que serveixin per:

• evitar deslocalitzacions,

• millorar el finançament,

• aplicar la recerca i la innovació a les empreses

• la internacionalització

• la simplificació administrativa i l’agilitat de tràmits (q per altra banda els recordo –senyor conseller, que més enllà d’una voluntat política que puguem tenir, és una obligació marcada per la Directiva Europea de Serveis que hem d’acomplir).

• les infraestructures de suport a l’activitat econòmica

• la millora de l’ocupabilitat de les persones

En definitiva, mesures gairebé totes elles incloses a l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana que avui mateix hem aprovat moció per convocar la cimera, revisar i actualitzar.

I som i serem molt insistents i persistents instant el govern a ser molt més proactiu en els casos que estan planant en aquests moments a Catalunya que poden significar la pèrdua de teixit industrial com són el de Yamaha -ens va decebre l’actitud del Conseller Mena en primer moment donant per fet el tancament-, o els casos de Derbi, Valeo, Càrnies Vilaró, Estampaciones Sabadell, etc.

I ens alarmen les sapastreries de CiU al Congrés dels diputats amb aquesta desafortunada esmena que posa en risc els 1000 llocs de treball que havia de contractar SEAT a través del SOC, que el Conseller va fer esment a la interpel•lació del passat ple. Ara hauran de córrer a desfer el nyap que ha impulsat el senyor Duran a Madrid.

Faré un incís -veient les esmenes que ha presentat CiU, ens sorprèn veure com descafeïnen la moció original, com ens havíem sentit dir tantes vegades amb to incisiu per part de la senyora Borràs quan el grup socialista en presentava... celebrem que ara amb les seves esmenes sra. Borràs avali la nostra manera de procedir, que vostè abans tan rebutjava!

Hem presentat esmenes a la seva moció, perquè coincidim en les línies generals que fan propostes genèriques, però també perquè en algunes qüestions no coincidim en els fons, per això fem les esmenes amb la voluntat que ens les accepti i poder traslladar un missatge cap als ciutadans de què treballem en la mateixa direcció per resoldre els seus problemes, i generar confiança, que és el que més cal en aquests moments (avui li hem sentit a dir al senyor Mas). Tot i que el guirigall del seu govern no hi contribueix gaire a generar aquesta confiança.

Vostè ja sap que no compartim gens els seus plantejaments en matèria de fiscalitat (moció avui) per tant, proposem suprimir el punt número 2.

I tampoc no compartim el fons respecte del SOC, i així en proposem esmena per proposar que el govern:

Intensifiqui i prioritzi les mesures que afronten la reforma del SOC dotant-lo dels recursos suficients que li permetin augmentar la intermediació entre les persones treballadores desocupades i les empreses

Perquè com ja sap, nosaltres volem que el SOC continuï millorant per ser més eficient i més eficaç, que acompanyi els aturats en la millora de les condicions de retorn al mercat laboral.

Senyor Conseller, el SOC no és assistencial ni gestiona les polítiques passives (tal com vostè va dir a la interpel•lació), això són competències exclusives de l’Estat, que amb l’aprovació del Reial Decret llei 2/2011 del passat divendres, de mesures urgents per a la millora de l’ocupabilitat i la reforma de les polítiques actives d’ocupació lliga les polítiques actives i les passives, i aquí el SOC tindrà un paper fonamental, per això cal continuar el procés de millora que els darrers anys s’han impulsat per tenir uns serveis públics d’ocupació com Catalunya es mereix:

S’han millorat les Oficines de Treball:

o Telematització de serveis,

o Nou model de reorganització de processos x optimitzar els recursos disponibles

o Infraestructures rehabilitades

o Els punts d’autoservei

o L’ampliació l’horaris

o La incorporació de nous orientadors i les aules de recerca intensiva de feina.

Li recordo, honorable conseller que l’increment del nombre d’orientadors al SOC el va fer el govern del president Montilla i convertir el SOC en un servei proactiu orientat a la reinserció de les persones i a la intermediació amb les empreses també.