27 de juliol 2008

Actitud davant la crisi

Repassant la premsa econòmica dels darrers dies, llegint experts en economia de totes les tendències, es veu clar que la situació de crisi actual és provocada per factors diversos, per diferents culpables, com diu Moisés Naïm amb l'article a El País; ¿Quién hundió la economía mundial?: el sector financer, els especuladors, el preu del petroli, el preu dels aliments, els països emergents. D'altres analistes plantegen la crisi com una oportunitat, com Anton Costas, La crisis como oportunidad. Recordo dues notes anteriors sobre el tema: La situació actual, amenaça o oportunitat i Recomanacions interessants.

Però també hi ha coincidències en la manera com es pot afrontar, la primera de totes és traslladar confiança. D'acord que cal ser realistes davant la situació, però tampoc cal transmetre pessimisme, altrament s'accentua la situació per l'estat d'ànim, i no hem d'oblidar que hi ha sectors emergents, i molt treballadors i treballadores d'aquests sectors que poden contribuir a dinamitzar el consum.

Per això també les administracions cal que col·laborin a ser un dels sectors que dinamitzi l'economia, des dels seus treballadors, fins a les compres i les inversions que aquestes han de fer. No seria una bona fórmula contenir la despesa més enllà del raonable, ja que hi ha moltes empreses poveïdores de l'administració que podrien patir més del compte.

Per això cal ser curosos a demanar a l'administració mesures conjunturals per pal·liar la crisi del tipus rebaixa d'impostos i contenció de despesa, perquè no està demostrat que tinguin impacte per resoldre la crisi -i més aquesta que té abast global- però a més a més minven la capacitat de l'administració per afrontar el necessari impuls de la inversió pública i la despesa imprescindible en la millora de les prestacions socials per a aquells col·lectius que més pateixen els efectes de la crisi, especialment els que es queden en atur.

5 comentaris:

garmir ha dit...

Hola Montserrat:
També és molt dificil treballar amb L´Administració per el tema dels pagaments, diuen que tarda molt en pagar.
Jo en això de la crisi, crec que si, que un New Deal Rooseveltià no està passat de moda.
Edmón.

Montserrat Capdevila Tatché ha dit...

De tota manera, justament d'uns anys ençà l'administració, almenys la local que jo conec, ha fet un esforç per agilitar el procés de pagaments perquè no afecti en negatiu les empreses. Ara el termini màxim és de 2 mesos, si les factures estan ben tramitades, és clar.

garmir ha dit...

Hola:
Doncs 2 mesos està super bé, és pot considerar tot un èxit.Podeu estar ben orgullosos, aixi dona gust, tant de bó, us seguixin més administracions.
Edmón.

Anònim ha dit...

La economía española ha crecido de forma notable en los últimos diez años, reconoce el autor, y ha tenido gran capacidad de generar empleo. Sin embargo, se han registrado aumentos muy pequeños de la productividad del trabajo (producto por trabajador), basados en el muy limitado incremento del capital por empleado. Menor aún ha sido el avance de la productividad de todos los factores (cualificación del trabajador, mejoras técnicas), que hay que atribuir casi en su totalidad al aumento en el capital humano, porque la contribución del progreso tecnológico es "apenas perceptible".

* 12 de abril de 2004 conclusiones a las que llega un informe de Rafael Miro, catedrático de Economía Aplicada de la Universidad Complutense de Madrid

garmir ha dit...

Hola:
Una de les coses que no entenc de nosaltres els catalans, és com "hem tragat" amb el model anglosaxó del liberalisme econòmic, ETT, immigració masiva, salaris precaris, i a diferencia de França, ningú ha protestat, no han hagut grans vagues i la classe mitjana catalana, corre perill i....ningú diu res.
Francament, no ho entenc, mai m´hagués imaginat que Barcelona sigués la capital del liberalisme del Sud d´Europa.
Edmón.