- La cultura del ‘totxo’ com a eix de creixement era insostenible. No cal que comentem el lamentable de l’especulació que s’ha fet en els darrers anys, que ha enriquit a uns pocs i ha posat els joves contra les cordes sense un accés a l'habitatge digne.
- Els catalans – com els europeus – ens estem adormint. Amb un país on la màxima preocupació és saber on anar a esquiar el cap de setmana no anem en lloc. Falta gana. Les ganes i l'empenta que es veu en altres països que ens escombraran en pocs anys si no ens posem les piles.
- La crisi obligarà a les empreses a prendre més decisions en clau empresarial, a treure's el greix que sobra i a ser molt més competitives (no hi ha més remei).
- La crisi farà que les institucions entenguin que les seves polítiques s’han d’orientar molt més a fer un país més emprenedor i dinàmic.
- Les exportacions es potenciaran per tal de disminuir la dependència que encara tenim d’un mercat interior com l’espanyol.
Per acabar fa una crida a pensar que ara -més que mai- és l'hora d'emprendre i construir un país millor: més sostenible, més global, més innovador, més flexible i més emprenedor. Llegiu-lo.
2 comentaris:
Hola Montserrat:
Jo també entono el "mea culpa" en el sentit, de que no sóc gens emprenedor, depenc totalment dels altres, peró per aixó estan les administraciones per ajudar als febles,ara bé,les empreses han de tenir beneficis per poder fer, la redistribució de la riquesa, eix de la socialdemocràcia moderna.
Edmón.
És el moment de plantejar-se aquest segle que fa poc que em encetat. Ho hem de fer o ens agafarà el toro.
Publica un comentari a l'entrada