La llei de política industrial de Catalunya

Pot semblar que aquesta llei arriba en un moment molt oportú o inoportú, a algú li pot semblar que és poc ambiciosa, o que ho és massa, el Conseller ja n’ha exposat el context, en l’estratègia de la UE, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya... així com les finalitats i les característiques principals, els instruments... per tant no m’hi estendré, però sí que voldria fer èmfasi en el què per a nosaltres, el grup parlamentari socialistes-cpc, té importància perquè arriba en un moment clau, en què estem patint per la situació econòmica global, que òbviament també ens afecta com a país, en uns moments en què Europa i el món aborden la gran crisi de la globalització i els països han de decidir què volen ser quan siguin grans.

Justament quan Catalunya està en ple camí cap al canvi de model productiu, és a dir, s’estaven fent els deures.

Ja des del 2005 amb la signatura del primer Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. Uns deures que s’estan fent com a país, amb l’impuls del govern i dels agents socioeconòmics que li donen suport i s’hi han compromès, amb un exercici clar de responsabilitat per sobre de tot.

Un acord que abordava amb valentia mesures per a:

• L’impuls estratègic de la innovació


• La transferència tecnològica


• La recerca i la innovació


• El foment del creixement i el dimensionament del teixit empresarial català


• La política de clústers i la cooperació empresarial


• Les accions per a l’atracció d’inversions i la internacionalització, amb la consolidació de l’Agència Catalana d’Inversions, i amb ACC1Ó, com a instrument que aquesta llei que avui debatem consolida


• També per al foment de la internacionalització i el reforçament de la projecció exterior de Catalunya.

Tot això orientat a l’increment de la competitivitat de les empreses. Continuo:

• Les accions per al foment de l’emprenedoria a la societat catalana i augmentar la base d’empreses emprenedores d’alt creixement.
• Les mesures per a la simplificació administrativa per fer més fàcil la relació de les empreses amb l’administració
• El finançament de l’activitat econòmica amb capital risc i altres instruments de suport a l’emprenedoria i la innovació.
• L’atenció a les noves necessitats financeres de les empreses per al seu creixement a través de l’ICF.
• L’aposta per disposar d’una àmplia oferta de sòl i edificació industrial, logístic i de serveis, amb una gestió integral dels polígons industrials, etc, etc. etc.
• D’altres mesures sobre ocupació, formació professional, idiomes, tecnològica, la dotació d’infraestructures de tot tipus, de cohesió social, etc.

Per això, per a nosaltres, malgrat la conjuntura, és un bon moment per posar una nova peça a un puzle molt més gran i complet que estem muntant, com es va posar ahir una altra peça d’aquest puzle amb la signatura del PNRI, un pacte, que en paraules del president, fomenta el nou model productiu i n'és la palanca de canvi, perquè Catalunya vol ser i ha de ser un dels territoris pol d’atracció del talent i del coneixement del sud d’Europa.

Aquest puzle reforçat també amb la revisió i el nou impuls de l’Acord estratègic 2008-2011 renovat fa uns mesos (juny 2008) amb les seves mesures concretes, i el seu pressupost (+de 7.000 M€).

Per tant, crec que no es pot posar en dubte l’aposta clara del govern per l’impuls de les polítiques industrials que han de permetre potenciar la competitivitat dels diferents sectors industrials, l’augment de la confiança dels inversors (a través de l’ACI, instrument clarament orientat i reforçat en aquesta missió) i per treballar per mantenir l’ocupació industrial, de qualificat i d’alt valor afegit.

Valoracions

No barregin les pomes amb les cols, unes qüestions conjunturals amb una llei i unes accions que aborden qüestions estructurals, que demostren la voluntat explícita del govern per fer una política industrial clara, concreta, moderna, tal com correspon al segle XXI, això és el que planteja la llei. Una llei que:

• Pretén crear un marc òptim per a la creació d’empreses i perquè l’empresa innovi.
• Dóna resposta al teixit empresarial català i millora els mecanismes de suport que tenia fins ara.
• Crea l’Agència per a la innovació, la internacionalització i la promoció empresarial. ACC1O, fruit de la fusió entre Cidem i Copca. Així es dóna més dimensió al que ha de ser el principal instrument d’execució de la política industrial de Catalunya.
• Pretén recuperar la política industrial com a element bàsic de suport al teixit empresarial per a millorar la productivitat i la competitivitat de l’economia.

Deixim recordar-los la frase que en els moments que CiU governava va fer seva: “la millor política industrial és la que no existeix”

Aquí almenys tenim una proposta de llei, d’abans no n’hem trobat cap.

La Llei de Política Industrial vol oferir una resposta clara al teixit empresarial mitjançant la millora, tant dels mecanismes i instruments de planificació i suport, com de l’entorn i les condicions de competitivitat en les que les indústries catalanes i totes aquelles empreses que s’hi relacionen desenvolupen la seva activitat, en sintonia amb els objectius que segons la UE la política industrial dels estats membres ha de tenir, igualment se situa en la línia dels objectius marcats per l’Estratègia de Lisboa:

• la millora de la competitivitat a través de la innovació i la internacionalització del teixit industrial català,
• en un context de creixement sostenible, respecte al medi ambient,
  millora de l’ocupació i aprofundiment de la cohesió social.

Un element que considerem rellevant a la llei és la creació del Consell de política industrial, com a òrgan de participació i diàleg social, així com la participació en l’Observatori de prospectiva industrial i aportant un informe anual al Parlament amb els resultats assolits. (ple, comissió de polítiques sectorials, presidència i vicepresidència).

Conclusions

Modernitza la concepció de la indústria i es dota d’uns instruments adequats als temps actuals: la integració en un únic ens del copca-cidem per a una actuació més coordinada i eficient.

Que a més a més ha cercat la concertació i la participació dels agents socioeconòmics directament implicats en la política industrial, fet que per a nosaltres és important, perquè a més se n’han recollit gran part de les seves aportacions, i a més dóna fe una vegada més d’una nova manera de fer d’aquest govern des del 2005.

CIU sempre té a la mà l’excusa fàcil que tot és poc ambiciós... i quina política industrial tenia CIU quan governava? Quines ambicions va exercir?

Si més no de la política industrial de Ciu també en recordem, a banda de la frase que abans ja he esmentat, el no a les zones d’urgent reindustrialització, el desmantellament del sector tèxtil tradicional, la gairebé desaparició de la línia blanca a Catalunya (Corberó, Domar, Bru), la pèrdua de pistonada del sector metal·lúrgic de moltes comarques (UH a Sabadell, Metales i platería Ribera a BCN, i centenars d’empreses en aquesta àrea, el tancament de Samsung a Palau Solità, la crisi de Lear a Cervera, i en èpoques més remotes dels anys 80 més d’un 20% d’atur en algunes comarques i poblacions.

Per això el nostre grup votarà en contra de les esmenes a la totalitat al projecte de llei de política industrial.

Algunes dades

• Un de cada quatre euros que factura la indústria espanyola els genera a Catalunya.
• Catalunya significa un 25% del negoci industrial d’Espanya, el 33% de l’exportació i el 40% de les patents. El pes de Catalunya a l’Estat més determinant en l’àmbit de l’economia sòlida és el que es basa en la indústria.
• Som dels pocs territoris de l’OCDE que en els últims 15 anys hem guanyat llocs de treball a la indústria.