Feia dies que no escrivia una nota en aquest bloc. Segurament m'he acostumant a dir el que faig, penso o sento a través d'una altra eina, el twitter, que de forma sintètica amb 140 caràcters em permet fer-ho amb més rapidesa. Però avui he trobat la necessitat d'escriure amb una mica més d'espai, per explicar què? El que sento en un moment on sembla que el caos ens envaeix, on sembla que tots els generadors d'opinió estan en una mena de tsunami impossible de salvar!És una sensació condicionada. Condicionada per qui? pel que llegeixo als diaris, sento a les ràdios, veig a les televisions, i consegüentment... la gent reprodueix pels cafès, els espais de tertúlia, al carrer. He trobat imprescindible dir prou, no ens deixem arrossegar. Per què? perquè cal que siguem capaços de contextualitzar i mirar de no veure les coses des del simplisme i el titular. Tot és molt més complex i difícil del que se’ns vol fer creure per algunes parts molt interessades i oportunistes.
Ens està passant a nosaltres solets? No, li està passant al món. Li està passant, sobretot a Europa. I alguns ens volen fer creure que és tot culpa i responsabilitat només d’un que governa. Fals... Els que governen, a tot arreu, fan el que poden amb responsabilitat i rigor per intentar-ho canviar! Fins i tot des de les oposicions (ai, me n’oblidava, això sí que aquí no ens passa).
Començàvem el mes de maig amb alguns bons indicis, amb una mica de llum al final del túnel: el PIB, l'atur, el consum, l'índex de producció industrial, les exportacions, el clima industrial, semblava que començaven a recuperar el camí, en part fruit de les polítiques que els governs espanyol i català, els governs municipals, no han parat de fer.
Però malauradament, vam haver de veure com dimecres el president Zapatero segurament vivia un dels pitjors dies de la seva vida, com a president i com a president de torn de la UE.
Pressionat, segur, condicionat, segur, a contracor, segur, però amb la necessària i imprescindible responsabilitat. Qui té responsabilitats i decideix, és l'únic que es pot equivocar. I com deia ahir el Conseller Castells, les mesures anunciades per Zapatero són necessàries i d’esquerres. Ara bé, són difícils de decidir, d’aplicar i d’assumir, és clar!
No ens oblidem, però, quin és el veritable origen i causant de tot plegat: els insaciables que controlen els mercats, tan vulnerables, tan manipulables, tan interessats per aconseguir només beneficis onerosos. Aquests són els que han provocat el desgavell, els que no han parat de voler aconseguir beneficis, a qualsevol preu, els que mai volen perdre, ho han engegat tot en orris una altra vegada. Interessadament? Segur!
Però el dia abans de la mala notícia, sembla que ningú no recordi com hem avançat en aquest país en drets i en benestar els darrers sis anys: la llei de depedència, la llei d’igualtat, els drets dels autònoms, .... tants i tants avenços que ara, sí, certament, algú ens vol fer creure que estan en risc.
Tothom ho critica, però, és que abans existien aquests drets? No. Qui els va fer possibles? Doncs uns governs tant a Espanya com a Catalunya liderats per presidents socialistes, sí és clar. En aquest país ha estat amb governs socialistes quan s’ha avançat en la conquesta de drets! Que ningú no se n’oblidi.
I ara cal gestionar el moment amb la màxima responsabilitat, amb rigor, amb equilibri, amb mesures necessàries, aquestes i moltes d’altres que encara fan falta.
També amb absoluta comprensió cap als ciutadans que estan, estem, absolutament desconcertats, especialment als que els toca viure en primera persona l’impacte de la situació. Els entenem, de fet, són la nostra principal preocupació i s’hi dediquen tots els esforços per combatre-la.
Per tant, demano a tothom serenitat i responsabilitat, com la que estan exercint els sindicats, des del seu rol de defensa dels interessos dels treballadors, com la que estan exercint les oposicions a molts països europeus (aquí sembla que no) per exemple Portugal, per aconseguir sortir d’aquesta gran tempesta que ens mulla a tots i a totes.
Ara només cal que tots siguem capaços d’aportar-hi també el nostre gra de sorra, amb responsabilitat i amb serenor.
