Moció sobre ocupació. Ple 28/2/2013

(Posició del PSC en la moció presentada pel PP sobre Ocupació. El PSC hi va fer esmenes que van ser acceptades)

Per als socialistes el centre del debat polític a Catalunya i a Espanya és i ha de ser l'atur:

•  Estem parlant de gairebé 900.000 persones (en concret 885.100) que pateixen, elles i les seves famílies, la manca de feina. No en va és la principal preocupació de la ciutadania segons diuen totes les enquestes.
• Catalunya ha perdut 195.400 ocupacions el 2012, un 6,50% de les ocupacions d’un any abans. Ritme de destrucció d'ocupació superior als dels anys 2011, 2010, 2008 i només inferior al pitjor moment de l’inici de la crisi l’any 2008.

El pitjor d'aquesta dada és que ens indica un creixement en el ritme de destrucció de l'ocupació l’any 2012.

Sr Puig on veu els "brots verd ocupacionals"? miri l’EPA en els seus resultats catalans, no hi són, i no dissimuli ni amagui amb dades, miri les del registre de la Seguretat Social que veurem si es consoliden en un nou trimestre de l'EPA.

L’emergència de la situació laboral catalana és fàcil de veure en una dada: Catalunya des de 1976 ha generat fins el darrer trimestre de 2012 un total 667.400 ocupacions.

Necessitem crear, per donar ocupació efectiva als nostres aturats, 900.00 llocs de treball, 200.000 més del que hem estat capaços de fer en 36 anys.

No m'oblido que en el II trimestre de l'any 2008 vàrem tenir un creixement respecte de l'any 1976 d’1.426.000, dels que ja en portem destruïts 738.300 en quatre anys. La bombolla de la construcció i la mala gestió dels fluxos laborals van propiciar la bombolla laboral que l'acompanya, per tant no és el model de creixement en el que podem pensar a retornar.

Miri, el traumatisme laboral de l'ajust econòmic era dur, però l'han acompanyat reformes laborals, algunes de moderades del meu partit, però sobretot les més radicals de l’austeritat fiscal amb la reestructuració salvatge del sector públic i d’altres com la darrera reforma laboral del 2012 facilitant els acomiadaments i l'acceleració en la destrucció d'ocupació que han aconseguit fer repuntar a l'alça la destrucció d'ocupació i aprofundir en el decreixement econòmic en el curt termini.

L’estabilitat financera que ens havien promès com a sortida miracle sembla entrar, malauradament, en una nova turbulència i de Berlin i de la Unió no sembla que ho encaixin en una correcció vers el creixement i una sortida social de la crisi. Ans el contrari, ens parlen d’immobilisme, si més de el mateix: austeritat i després creixement, més crisi més austeritat, un cercle viciós i letal per a les esperances i demandes de més ocupació.

No votarem el primer punt de la proposta del PP perquè la “Estrategia Española de Emprendimiento Joven”, s'ha fet sense les CCAA, hi parlaran després un cop aprovada per implementar-la. Mal model, cal parlar i consensuar mesures prèviament – contrasta amb el que en aquesta moció ens proposa senyor Luna, aquí els proposen dileg si a més el practiqués en el Gobierno de España seria un bon exemple.

La resta de punts els votarem a favor perquè cerquen el diàleg i l’entesa entre tots el grups de la cambra.

Els grups de la majoria de Govern CIU i ERC no sabem què diuen. Si hi voten en contra és per què no els interessa el debat parlamentari en aquest tema, que és el central en les preocupacions de la ciutadania?

O potser diran que la culpa la té Madrid, així tot ho tapa. La manta és més petita i ens en deixen menys tros als catalans i ens salva de fer-hi res?

Perdonin però en aquesta moció hi ha propostes de treball parlamentari conjunt per avançar en la lluita contra l'atur i vostès no hi poden ser absents. És cert que la Reforma Laboral que va pactar CIU amb el PP ens ha malmès l’ocupació en mesures laborals, però poden rectificar fent aquí el que el PP no fa allà: dialogar.

En definitiva, en la recerca de centralitat en el principal problema que tenim els catalans i les catalanes comptin amb nosaltres, en els maquillatges de maldestres polítiques socials i laborals a Catalunya i a Espanya no hi comptin.

Un diàleg Català per més i millor ocupació a Catalunya per acabar amb la xacra de l'atur, ens trobaran oberts al debat i en la disponibilitat del nostre més seriós compromís.

També ens trobaran en la denúncia quan tapin amb la senyera no fer res i tancar-se al diàleg per trobar mesures per combatre l’atur i generar ocupació.

Aquest és el vídeo de la intervenció:

Pregunta sobre les darreres xifres d'atur

Pregunta completa feta avui a la sessió de control al Parlament no resposta pel Conseller Puig.

Honorable Conseller

Com bé sabeu, l’atur és avui el principal problema dels catalans i de les catalanes. Al gener de 2013 s’ha arribat a la xifra de 661.817 persones registrades a les Oficines de Treball de la Generalitat de Catalunya, i segons l’Enquesta de Població Activa del darrer trimestre 2012 hi ha a Catalunya 895.100 persones aturades, és a dir, arribem gairebé al 24% d’atur. D’aquests, 149.600 són joves d’entre 16 i 24 anys, és a dir, 52,14%. I 213.000 no cobren cap prestació.

Així constatem que després d’un any (ahir s’acomplia) de la reforma laboral aprovada pel PP i CiU, els resultats són nefastos.

Avui tenim a Catalunya:

• Més atur
• Més destrucció d’ocupació (195.000 llocs de treball el darrer any)
• Més acomiadaments, amb un increment d’ERO d’un 66,6% i els treballadors afectats un 43,9% respecte l’any anterior
• Més precarietat laboral - El 81,1% dels ERO presentats de gener a novembre de 2012 van ser per l’aplicació de mesures econòmiques (la Reforma ha abaratit el cost de l’acomiadament)
• Salaris més baixos (reducció aprox. 5,4%)
• Persones i famílies sense cap ingrés

Fins al punt que l’estudi que presentava dilluns el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya ens deia que el 13,7% dels treballadors i treballadores estan en risc de pobresa, i passen a ser el 30,3% de les persones aturades.

Però no només això, sinó que en un any s’han destruït 195.400 llocs de treball, la destrucció d’ocupació més forta des del 4t trimestre del 2009, el moment de més impacte de la crisi. I 125.216 afiliats menys a la Seguretat Social.

Davant d’aquestes preocupants dades, constatem la paràlisi del govern, que no té ni ha tingut cap resposta per solucionar-ho. Només està entretingut en el debat sobiranista i en la confrontació, per tapar la crua realitat del país.

La situació a Catalunya és d’emergència laboral: quines mesures pensa prendre el seu govern per fer front a aquesta situació d’emergència? per aturar el procés accelerat de destrucció d’ocupació, de precarietat laboral i de generació de pobresa?

L’EPA del 4t trimestre de 2012 posa en vermell totes les alarmes possibles:

• Perdem població de 16 o més anys en els darrers dos anys, és a dir - 71.200 persones i les oportunitats de creació de riquesa que representen per a Catalunya.
• Perdem població activa en els darrers dos anys, -158.200 persones ja no són activess al mercat de treball, i d’aquestes, més del 50% són inactius, com a part del desànim laboral.
• Perdem de forma acumulada, en gairebé 5 anys, població ocupada (unes 738.300 persones) una brutal pèrdua d’aportació a la producció nacional de riquesa. No hi precedents de tal pèrdua des de 1976 (que es quan es comencen a tenir dades estadístiques fiables).
• Finalment la població en atur arriba a les 895.100, xifra escandalosament alta, que si no s’haguessin desactivat per migració o per desànim avui serien més de un milió de persones. Tampoc l’atur havia arribat mai a aquesta dimensió humana i social tan explosiva.

El col•lapse laboral s’ha produït pel fracàs de l’economia especulativa i neoliberal, els seus postulats, del quals vostès en van ser els principals pregoners, ens han dut fins aquí.

Avui amb els vells paràmetres ja no hi ha sortida, ja es veu amb les retallades o amb la reforma laboral, que la seva política és equivalent a (– treball - dèficit fiscal) = (-ingressos fiscals) (- salaris) (-despesa social). Aquesta és l’equació en la que avui vivim, de la qual no en sortim ni en sortirem si no invertim els signes per poder sobreviure dignament.

Mentrestant també heu reduït el suport a la recerca de feina dels desocupats i pràcticament us heu carregat el Servei d’Ocupació de Catalunya.

Vostès estan (estem) molt contents amb la notícia de Nissan (nosaltres la celebrem, i felicitem els treballadors per l'esforç fet per a l'acord amb l'empresa), però vostè creu que és suficient?

A més, caldrà fer-ne el seguiment pel que pugui significar de precarització laboral.

Volen convertir-nos per la força en un país de mà d’obra “low cost”... El talent marxa i es queden els treballadors no qualificats per als quals vostès no estan fent cap política activa d’ocupació ni d’acompanyament perquè puguin trobar feina.

Què ha fet el govern i que farà per canviar la tendència i els seus efectes socials? el creixement de la destrucció de llocs de treball i l'augment de la desocupació a més de la continuïtat en un molt alt nivell d'atur, de mol difícil aguantar en la seva ja molt llarga durada per a moltes persones?

El pitjor és que encara no sabem què pensen fer. Només hem pogut constatar que en els darrers mesos s’ha anat desmantellant el Servei d’Ocupació de Catalunya, amb la gradual reducció de la plantilla que no podrà fer gairebé cap acció d’orientació i suport a la recerca de feina de les persones aturades.

Catalunya necessita un pla de xoc amb el més ampli consens del Parlament, que passi per davant de qualsevol altra prioritat.

Nosaltres proposem:

Una acció de xoc al mercat de treball, d’acord amb els agents social, per generar ocupació, consolidar l’existent i prendre mesures de protecció i polítiques actives per als col•lectius especialment desfavorits: joves i majors de 55 anys.

Cal col•locar la formació i capacitació de les persones en el centre de l’acció laboral, posar en valor els recursos humans i el potencial de competitivitat de l’economia.

Ens podem emmirallar en les propostes d’Obama, o les recents mesures proposades a Andalusia, exemples en els quals veiem que sí que és possible.

____________

A banda de no contestar, no sabem veure el decreixement de la caiguda de l'ocupació que ha dit el Conseller Puig.

 

 

Entrevista sobre el dret a decidir

El debat sobiranista

Aquí parlem - Els pros i contres de la declaració sobiranista - 26/01/2013

• Aquí parlem - Els pros i contres de la declaració sobiranista - 26/01/2013

A l'oposició de Sabadell sobre el cas Mercuri

Davant de l'actitud dels grups de l'oposició municipal de Sabadell i la condemna que fan de l'Alcalde Manuel Bustos i dels regidors i càrrecs de l'Ajuntament imputats en el cas Mercuri voldria dir-los el següent:

No som nosaltres qui ha de dir-los què han de fer, ara bé, volem demanar a CiU, el grup que té més nombre de regidors (5) després del PSC (13), que donada la seva responsabilitat al país -exercida en nombrosos ajuntaments, diputacions i al govern de la Generalitat- escolti i faci cas de les paraules de l'Honorable President de la Generalitat de Catalunya i President de CDC, en les seves declaracions del dia 22 de gener de 2013 a 8TV:

Entrevista de Josep Cuní, al president de la Generalitat el 22 de gener del 2013 (enllaç de l'entrevista, comença al minut 1h 1m i 37s i acaba a 1h 4m i 31s).

http://www.8tv.cat/8aldia/videos/artur-mas-aquest-dimecres-a-8-al-dia/

"Doncs miri, això es resol primer posant-t’hi, encara que sigui només una mica de serenitat i d’objectivitat. De serenitat i d’objectivitat, perquè de tot això que vostè diu hi ha coses que estan provades, hi ha coses que no estan provades i que ja es veurà que passa, i hi ha coses que estan inventades. Després, la imputació, què vol dir? Per què, aquí, permeti-m’ho que li digui, vostès comunicativament la imputació la consideren sempre la culpabilitat. I la imputació no és la culpabilitat, la imputació és uns indicis, que poden ser ferms o no, que es poden fer sobre una persona o sobre una organització i el que li donen a aquesta persona o aquesta organització és la possibilitat de defensar-se en un procés judicial que és el fonament de l’estat de dret. Quantes vegades han vist vostès persones imputades que després del procés judicial ha acabat amb una exculpació total? Exculpació judicial però no social. Perquè la condemna social ja hi ha sigut abans. Per tant, un pèl de serenitat, un pèl d’objectivitat i molta fermesa quan es tracti de casos que estan provats. Aquí sí que no hi ha d’haver indulgència, aquí hi ha d’haver tota la càrrega de les decisions, de les dimissions, dels processos judicials que han de ser més ràpids del que són perquè fixi’s que ara estan sortint sentències de casos que van començar fa 10 anys enrere i això es fa insuportable per part de la població i però també per part d’aquelles persones que estan posades en aquests processos judicials, que tens la sensació de què et passaràs mitja vida allà i moltes vegades indefens. Per tant, quan hi hagi casos provats: aquí s’ha d’actuar amb tota contundència, i amb totes les conseqüències, però a partir d’aquí mirem cada un d’aquests casos, fins a quin punt doncs tenen base, o no tenen tanta base etc., etc. I fora molt bo que alguns que després s’abraonen sobre casos doncs d’aquests, quan els hi passa després a ells aleshores diuen que ells no tenen res a veure. Això ho hem vist en aquestes darreres setmanes. I moltes històries, moltes calúmnies i moltes falsificacions ..."

Els demanem que li facin cas, no els demanem res més.

Ara bé, no sabem per què els grups municipals de l'oposició tenen tanta pressa a fer dimitir l'Alcalde, no són ells qui l'han de condemnar, sinó que és el jutge qui ha de jutjar. No és raonable que el condemnin quan no toca.

La nostra pressa és que la justícia sigui ràpida i aclareixi al més aviat possible els fets, i que pagui amb el pes de la llei qui sigui culpable. Nosaltres tenim la consciència ben tranquil·la.

Ara continuarem treballant intensament per defensar i acreditar l'honorabilitat dels acusats de l'Ajuntament. També volem agrair de nou a totes les persones que durant aquestes setmanes, en molts d'actes d'entitats, pel carrer o en les nostres activitats ens han manifestat el seu calorós suport i confiança en l'Alcalde, els regidors i tots nosaltres. Això és mostra de la maduresa democràtica de la ciutat de Sabadell. No els fallarem.

No podem acceptar de cap de les maneres el que pretenen els grups municipals de l'oposició: que l'Alcalde i els regidors imputats callin i no puguin parlar. Això no ho podem permetre, sobretot perquè ho fan per defensar la seva honorabilitat, i ho han de fer amb els mateixos mitjans amb els que se'ls culpabilitza i condemna.

I nosaltres tampoc no callarem, perquè estem convençuts que són innocents.

Montserrat Capdevila Tatché

Cal votar futur per a les persones

Clam multitudinari contra les retallades a Barcelona el 14N

Les eleccions al Parlament de Catalunya del proper diumenge 25 de novembre són determinants, com totes les eleccions, per al futur de les persones que viuen a Catalunya. Diumenge hem de triar qui volem que governi Catalunya durant els propers quatre anys. Bé, sempre i quan sigui un govern honest i no faci com CiU i Artur Mas que només han governat dos anys, convocant noves eleccions únicament per un interès partidista. Busquen una majoria absoluta per fer el que vulguin. Ens recorda una mica al trampós que, quan veu que no guanya, decideix tornar a començar la partida per veure si ara guanya de veritat.

Diumenge triarem un nou govern. I per molt que ens cantin des de l'independentisme, el proper govern haurà de gestionar Catalunya, la sanitat pública, l'educació, l'atenció social, la lluita contra l'atur, la reactivació econòmica, la lluita contra la pobresa, les infraestructures de país, etc. Diumenge podrem optar entre els qui ens venen un futur de país, d'estat independent, sense que les persones hi comptin per a res, i uns altres que juguen contínuament amb Catalunya, utilitzant-la com a recurs partidista per a Espanya, sense que tampoc hi comptin per a res les persones. Queda l'opció socialista, del PSC, l'alternativa sensata al desgavell d'interessos partidistes disfressats d'interessos nacionals.

Votar al PSC és votar pel futur de les persones. Perquè no podem oblidar que un país no és res sense les persones que hi viuen. El futur d'un país és només el futur de les persones, que puguin aprendre en condicions i en pla d'igualtat, que tinguin una bona salut i una sanitat pública que els allargui la vida i no que la retalli, amb una atenció social que no deixi a ningú exclòs de la societat. El futur d'un país és fer tot el possible perquè l'atur no sigui un drama estès arreu de Catalunya. Artur Mas i CiU, que ara parlen d'un futur de color de rosa per a Catalunya amb la independència, no han pres ni una sola mesura en dos anys per lluitar contra l'atur. Bé, van prometre reduir a la meitat l'atur i el que han assolit és que cada dia a Catalunya hi hagi 250 persones més aturades.

El PSC proposa per als propers quatre anys un govern de les persones i per a les persones, perquè ningú a Catalunya es quedi sense futur. I ho farem retirant injustícies com el copagament de l'euro per recepta o l'increment de llistes d'espera, i comprometent-nos a recuperar la despesa en sanitat i en educació existent abans de l'arribada del govern de CiU. Farem que cap infant es quedi sense la possibilitat de tenir accés als menjadors escolars, i evitarem que cap infant vagi a l'escola sense llibres ni material escolar, per manca de recursos familiars.

Modificarem l'estructura fiscal perquè no pot ser que els qui més tenen i més guanyen no paguin el que els hi pertoca. Recuperarem l'Impost de Successions per a les herències més grans, però també implantarem impostos innovadors com, per exemple, als beneficis de les entitats financeres, per l'abocament de CO2, pels materials més contaminants o, fins i tot, per als aliments que generen obesitat i malalties cardiovasculars. En la mateixa línia, no deixarem a cap persona de Catalunya sense un ingrés mínim garantit. És inadmissible que la pobresa creixi a Catalunya, retornant-nos a situacions com les de 50 anys enrere, sense que els governs de dretes del PP a Espanya i de CiU a Catalunya facin res.

Farem tot el possible per reactivar l'economia i per crear llocs de treball, amb mesures com la bonificació del 50% de les quotes empresarials de la seguretat social per a les noves contractacions, i amb un pla de xoc contra l'atur juvenil. El futur d'un país no passa per tenir més de la meitat dels joves a l'atur. I ajudarem a les empreses a invertir en el seu futur, recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I), perquè Catalunya no té futur sense unes empreses sòlides, internacionalitzades i productives.

Diumenge Catalunya es juga el seu futur, entre el partidisme que juga amb els somnis de la gent, i el PSC, que volem i proposem futur per a les empreses, entitats i persones de Catalunya.



Montserrat Capdevila Tatché
Candidata del PSC, n.9 per Barcelona, a les eleccions al Parlament de Catalunya

Aquest article ha estat publicat el 21 de novembre de 2012 al Diari de Sabadell

L'Auca del 25N (per Jaume Valls i Vila)

AUCA D’UNES ELECCIONS ON ANEM AMB CONVICCIONS

Vet aquí com Convergència

s’apuntà a la independència

i en Mas avança eleccions

pensant en augmentar escons

aplegant l’electorat

d’entre el català emprenyat.

Volen que ens oblidem

de tot allò que paguem

amb la pèssima gestió

de Convergència i Unió:

que ha degradat de valent

sanitat i ensenyament.

Era el govern dels millors?

No senyor. Ni de bon tros

Cada dia més atur

i un futur molt més fotut

que el Govern ha retallat

qualsevol servei  preuat.

Volen l’Estat Català

sense dir com es farà.

Atien l’odi amb Espanya,

Europa els fa mala ganya,

i d’aquest joc dels disbarats

volen treure’n  diputats.

Sobirans, nacionalistes,

bledes, independentistes,

i una munió d’arribistes

els trobareu a llurs llistes:

No hi ha pa per a tant fuet,

el “xoriço” nostradet.

Quan se’ls abaixi el “souflé”

i hagin fet el  “paripé”

tornarà aquesta genteta

a fer la “puta i la ramoneta”

agafant-se a la senyera

per amagar la cartera.

A Barcelona i Madrid

la dreta està traient pit :

Tot és fum, tot és teatre,

xuleria entre matons,

veiam qui la té mes grossa

la bandera dels collons!

Els banquers pixats de riure,

en Millet rebent honors

i tota aquesta disbauxa

pagant els treballadors

que de tants estafadors

ningú no va a la presó

Perquè la dreta companys

de la confusió en treu guanys

patriotes d’aquí o d’allà

ens volen fer barallar

mentre pacten acabar

amb l’estat del benestar.

Des del Partit Socialista

no perdem la gent de vista

lluitem per la solidaritat

amb treball i dignitat,

volem el federalisme

que és unió i llibertat.

Volem uns impostos justos

que pagui més qui més té

Volem treball per als joves

que han de marxar a l’estranger

Volem justícia social

i una sanitat com cal.

Per defensar Catalunya

fem fora aquesta gardunya

de Convergència i PP

Tots amb en Pere Navarro

ni independència ni marro

socialisme de debò!

Proclamem als quatre vents

que som més i som valents

molts més que tants arribistes

som i  serem catalanistes

i lluitem per un país

més lliure, digne i feliç.

L’ha escrit en Jaume Valls I Vila

socialista de primera fila.

a Terrassa, 8 de novembre 2012

Per què el 25N cal votar Pere Navarro

Benvinguts i benvingudes a aquest pavelló del Sud de la ciutat de Sabadell, gent de tota la comarca i de tot Catalunya!

Com sabeu, una zona que m'estimo especialment, sobretot per la seva gent, molt bona gent!

Estem aquí dos anys després una altra vegada per fer campanya, en aquesta ocasió pel Pere Navarro, ... i per què dos anys després?

Doncs perquè després de 2 anys de governs de dretes, les polítiques del govern d'Artur Mas han fracassat:

Perquè dos anys després tenim una Catalunya:

+ retallada

+ aturada

+ endeutada

Amb més pobresa, menys consum i amb una economia aturada... que demostra el fracàs de les retallades.

I ara, amb la falsa il·lusió de la independència ens vol fer creure que tot se solucionarà...

Davant d'aquesta ofensiva de les dretes nacionalistes, que amb les banderes volen tapar els veritables problemes de la gent, de les persones que pateixen la cruesa de la crisi.

Que el que volen aconseguir és una majoria absoluta per fer més retallades, per això hem de plantar cara:

·       Per treure el copagament sanitari, per reduir les llistes d'espera

·       Per donar suport de debò als emprenedors que generen llocs de treball

·       Per fer un pla de xoc contra l'atur juvenil i l'atur de llarga durada,

·       Per fer una acció ràpida per evitar els ERO i reactivar la indústria, veritable motor econòmic del país.

·       Per dir prou a les retallades en educació, que només signifiquen més exclusió.

·       Per garantir que cap infant es quedi sense menjar, educació, sanitat o habitatge digne... o que els joves no puguin estudiar FP o anar a la universitat perquè no s'ho poden pagar...

Per poder fer tot això, perquè aquest pretès somni de país que ens venen com l'elixir màgic que tot ho cura, no es converteixi en el veritable malson dels catalans i de les catalanes.

I demà 14N hem de sortir al carrer a donar suport a la mobilització social en contra de la reforma laboral, veritable arma de destrucció d'ocupació com hem pogut constatar, i de totes les retallades i malestar que viu la gent.

Cal que el 25N sortim tots a votar, a dir ben alt i ben clar amb el vot que ja n'hi ha prou! Que sortim a votar Pere Navarro, que sortim a votar socialista... Sí, tothom diu que ho tenim difícil, sí, que està complicat, sí, però podem, si fem com l'Osasuma, (vermellones) i sortim a suar la samarreta i a deixar-hi la pell per demostrar que podem.

I amb alcaldes i alcaldesses com Bustos, i totes les que avui ens acompanyen, com el mateix Pere Navarro es pot constatar que és possible, que el que diem, ho fem allà on estem governant.

Intervenció proposició de llei de suport a l’emprenedoria, als autònoms, la petita i la microempresa de Catalunya

Transcripció de la meva intervenció al ple del Parlament del dia 23 de maig de 2011 

Moltes gràcies, honorable presidenta. Saludem el secretari general, el senyor Colet; també la senyora Mola, de Foment, i el senyor Duarte, de la CTAC. Ens congratulem, doncs, que ens acompanyin en aquest debat d'avui, en el debat sobre aquesta Proposició de llei de suport a l'emprenedoria, als autònoms, la petita i la microempresa de Catalunya.

De fet –s'ha dit però volem tornar-ho a recordar–, fa un any i mig, divuit mesos, que el Govern de Convergència i Unió va prometre, va predicar, va explicar –de fet, ho havia fet en campanya–..., fer molt pels emprenedors, fer molt pels autònoms. De tenia un capítol, en el seu programa, específic d'autònoms. I, de fet, després ha anunciat i ha predicat, doncs, fer encara més. I facilitar les noves activitats econòmiques. Però, a l'hora de la veritat, els fets ens demostren que no només no ha fet res pels emprenedors i pels autònoms, sinó que, a més, ha eliminat els ajuts i els programes de promoció de l'emprenedoria que estaven en marxa i que eren, doncs, patent del Govern d'esquerres.

Els enumero: ha desmantellat la xarxa pública de creació d'empreses, la xarxa pública de creació d'empreses anomenada també Inicia; així com totes les polítiques públiques per a la promoció i la consolidació d'emprenedors en l'àmbit català; més del 80 per cent dels dispositius de promoció territorial han tancat o estan en fase de tancar; però també ha eliminat aquell famós POA, aquí ho vam denunciar, el Programa d'Ocupació Autònoma, el gener del 2012, sota l'excusa que s'havia de reformular –i encara no en sabem cap notícia, d'aquesta reformulació–, però sí que, mentrestant, sabem que Catalunya és l'única comunitat autònoma que ha rebut els fons, 11 milions d'euros ingressats el juny del 2011, però que no sabem amb què i com s'han aplicat; però, a més a més l'incompliment amb les mesures de finançament que aquí se'ns han anunciat a través..., el finançament d'emprenedors a través de l'ICF, que sabem que té només 30 per cent d'execució, però que, a més a més, per les bases estan exclosos específicament els emprenedors i els autònoms. Per tant, les partides econòmiques dedicades a això sabem que estan en via morta, i no ho sabem també amb el darrer anunci sobre un nou ajust més retallades. Per tant, els fets ens diuen el revés del que es manifesta.

Però, a més a més, avui, i també el senyor Amorós ho deia, vuit de cada deu projectes emprenedors continuen sense finançament, i cap euro –cap euro– propi, aportat per la mateixa Generalitat de Catalunya per fer polítiques adreçades a suport per als emprenedors. I, bé, van prometre en campanya, sí, fer bons patriòtics dedicats a finançar projectes emprenedors. Però un any i mig després no en sabem cap notícia.

 

I sobre tràmits, es van anunciar unes lleis òmnibus que solucionarien tots els problemes de les tramitacions amb tothom. Bé, avui se'ns queixen els emprenedors, les petites empreses i també les grans, que Catalunya estem a la cua i continuen havent-hi moltes traves, s'embussa tot, tots els tràmits són molt lents. Per tant, no entenem, ben bé, per què van servir aquelles lleis, sinó per satisfer només uns determinats interessos.

També, ho deia el senyor Amorós, s'ha anunciat aquí al Parlament, en diverses ocasions, la imminent presentació d'una llei d'emprenedoria, també l'aposta de la posada en marxa d'aquest Programa d'emprenedoria, en el senyor Luna tant en parla, la senyora Borràs tant en parla, i nosaltres només tenim coneixement d'una nota de premsa del 13 de març del 2012, en què es presenta aquest programa «Catalunya emprèn», però només en sabem la nota de premsa i, en tot cas, ens congratula que s'agafi per presentar aquest programa una patent, en aquest cas del PSC, que l'octubre del 2010 les seves propostes per Catalunya presentava aquest programa «Catalunya emprèn». En tot cas ens reconforta que ens agafin la patent d'aquest programa i, de fet, després relacionaré part dels seus continguts i objectius.

Però, a més a més, també sabem que tenen, que van fer, i ha costat 55.800 euros d'una consultora fer un programa específic adreçat als emprenedors i als autònoms, però que també sabem que està al calaix, aquests diners, 55.800 euros, potser podrien servir per posar en marxa i donar suport a projectes emprenedors, o d'autoocupació? Així ens preguntem.

Per tant, ja comença a ser hora de fer una política integral per a l'emprenedoria i l'autoocupació que fomenti de veritat tots els aspectes essencials que afavoreixen la creació d'empreses, la formació, l'assessorament, l'assistència tècnica, que donin impuls definitiu a les línies de l'ICF i d'Avalis per garantir aquest finançament i aquesta liquiditat que avui no són una realitat.

També amb la creació de les llicències famoses d'exprés, o les societats exprés, perquè encara això és un llarg i tortuós itinerari, i es resolguin les desavinences. És obligació del Govern resoldre les desavinences i fer de mitjancers perquè es produeixin els acords, i es compleixin els acords parlamentaris per tirar endavant el Consell Català del Treball Autònom com a eina veritable de concertació social.

 

Per tant, creiem, veiem absolutament encertada la presentació d'aquesta proposició de llei del Grup d'Esquerra Republicana, de fet la compartim en part, és també la nostra voluntat de tirar-la endavant. I també, òbviament, volem participar en la seva millora amb les aportacions que els deia d'aquest programa que el 2010 presentàvem, ens presentàvem davant dels catalans que es deia «Catalunya emprèn», i amb tots aquells elements també de millora que des de llavors ençà fan falta, perquè, en aquest sentit, doncs, cal parlar de la responsabilitat patrimonial il·limitada, la millora de la fiscalitat o les cotitzacions parcials, o bé els sistemes públics de finançament, perquè en necessitem, i en aquest sentit, dir-li, senyor Luna, que els marcs legals també serveixen, creiem nosaltres fermament, per establir valors i models del país que volem, i una llei que és la base en els quals s'hi reflecteixen. Per tant, sí, ha de contenir valors i model, el model i els valors del nostre país.

Perquè, en aquest sentit, com deia, també creiem que calen mesures de foment, de sensibilització en el marc universitari, en el marc educatiu, en tots els marcs possibles, de prestigiar també en l'àmbit, com aquí també es recull, en l'àmbit dels mitjans de comunicació, d'acompanyament, aquesta xarxa Inicia que tothom en parla, però a l'hora de la veritat l'estan desmantellant. O també, en aquest sentit, tot el lligat a l'emprenedoria de comerç urbà, que també s'estan desertitzant molts eixos comercials, i és una línia possible. O els incentius fiscals, o mesures per reduir les càrregues administratives, ho deia també el senyor Amorós, o tot el que és la carpeta electrònica, i els gestors de referència, siguin financers o siguin d'altres tipus, hi ha d'haver un gestor a l'Administració perquè és cap a dintre l'Administració que al final ha de fer la tramitació, i també cap a fora que pot fer de mitjancer amb tota la resta d'organismes. Per tant, hi ha d'haver una finestreta única, una persona, un consultor, un assessor per a aquest emprenedor que té la seva idea, però que no sap com tirar endavant.

Per tant, atès que aquesta proposició de llei recull o presenta part de mesures que coincideixen amb les nostres voluntats, creiem que cal abordar-la avui i aquí, perquè ja no ens serveix esperar més. Perquè, ja no serveix continuar sentint com es predica, el que, de veritat no és practica de cap de les maneres, perquè en aquest sentit, en aquests moments també l'emprenedoria, l'autoocupació, el treball  autònom és una de les poques sortides que avui poden tenir les persones aturades.

Jo crec que aquesta expectativa, des d'aquest Parlament, tenim l'obligació de tirar endavant i poder oferir als catalans i a les catalanes. Per tant, nosaltres, sí que donarem suport per tirar endavant aquesta llei, i votarem en contra de les esmenes a la totalitat.

Supressió del finançament dels programes d'ocupació que fan els municipis

Quina és la incidència que pot tenir per als municipis la quasi supressió dels programes relacionats amb les polítiques actives d'ocupació (formació, aodl, tallers oficis, etc.)?

La supressió del finançament de les polítiques actives d’ocupació que fan els municipis és una tragèdia. Desapareix la primera línia d’atenció per a les persones aturades, que no tindran cap recurs que doni sortida a la seva desesperada situació.

Això pot significar el col·lapse de les oficines de treball de la Generalitat de Catalunya, que no sabran què fer amb els aturats i aturades que hi acudeixin, perquè no hi haurà cap dispositiu per derivar-los. És especialment preocupant per a aquelles persones que ja no perceben cap prestació, donat que a moltes se’ls priva l’accés a la Renda Mínima d’Inserció, i ara no tindran cap dispositiu que els pugui acompanyar en el seu procés de reinserció laboral, ja sigui des de la formació per a l’ocupació, l’emprenedoria o l’adquisició de noves competències transversals que el mercat de treball avui els demana.

El paper dels ajuntaments en les polítiques actives d’ocupació històricament ha estat clau, però especialment els darrers tres anys de la crisi ha significat mantenir la cohesió social. Deixar de tenir plans d’ocupació, tallers d’oficis, formació per a l'ocupació i AODL significa més atur, persones sense cap mena de recurs ni d’atenció, és a dir, les persones més febles de la societat i del mercat de treball sense possibilitats de ser acompanyades cap a processos de formació i d’inserció laboral. En definitiva, alt risc d’exclusió social, trencament de la cohesió i retard en el procés de reactivació econòmica.

Els governs de l’Estat i de la Generalitat haurien de ser conscient que sense aquestes polítiques, es deixa penjades les persones amb més dificultats, i sense elles no es podrà construir la recuperació econòmica. A banda, de deixar desemparats els ajuntaments. Des del meu punt de vista, una greu irresponsabilitat.

Mocions sobre polítiques actives aprovades al ple del Parlament:

Moció 106/IX del Parlament de Catalunya, sobre el suport a les entitats del tercer sector social i el garantiment del programa d’orientadors i promotors de les oficines de treball de la Generalitat i dels llocs de treball del mercat laboral protegit  Tram. 302-00149/09
Ple del Parlament Sessió núm. 34, 07.06.2012, DSPC-P 58 Publicació: BOPC 331

Moció 108/IX del Parlament de Catalunya, sobre les polítiques contra l’atur
Tram. 302-00151/09
Ple del Parlament Sessió núm. 34, 07.06.2012, DSPC-P 58 Publicació: BOPC 331

Interpel·lació al Govern sobre les polítiques en matèria de cohesió social i reactivació econòmica arran dels PGE2012

Fa un any vaig fer una interpel·lació al Ple del Parlament. En aquell moment denunciàvem la inacció del SOC, que estava aturat. Hi havia aleshores 611.269 persones aturades registrades.

Avui, ja en són 638.247 (+26.978 que fa un any). D’aquestes, 267.617 (42,3%) ja no cobren res. Aviat arribaran a ser-ne 300.000 segons l’estudi de la Creu Roja.

I avui interpel·lem el govern per l’extrema preocupació que ens ha generat conèixer que els PGE2012 fan una forta estocada als serveis per a l'ocupació i la reactivació econòmica a Catalunya.

Els recursos que l’Estat hauria de transferir a Catalunya per als serveis que permeten acompanyar aquests 638.247 aturats en el seu procés de reinserció o en la generació d’ocupació han caigut gairebé un 58%. I s’ha eliminat el Fons d'Integració d’Immigrants. La cohesió social està en risc.

Catalunya ha perdut 278 M€ per a l'ocupació i la sortida de la crisi. I no els hem sentit dir res. Només hem sentit el Conseller Mas-Colell reclamar els diners de la DA tercera per a inversions (219M€) ho ha de fer, però és prioritari reclamar els diners per fer polítiques de reactivació per als aturats, per a les persones.

Sense elles no podrem construir la recuperació.

Perquè veiem que a Europa els serveis d’ocupació faciliten principalment dues coses essencials: les rendes de suport i les polítiques actives d’ocupació mentre busquen una nova feina, i aquestes polítiques les fan els governs i els actors socials, mitjançant el diàleg i l’acord social.

Perquè els recursos humans d’un país són cabdals per a la confiança econòmica i per aconseguir  la competitivitat i el valor afegit del seu sistema econòmic.

Perquè la comissió Europea ho acaba de recomanar...

·       Reforçar les polítiques d’ocupació de cada país.

·       Assenyalar uns àmbits de reforma essencials per fer que els mercats laborals siguin més flexibles i integradors.

·       Creació d’un autèntic mercat laboral a la UE per millorar la mobilitat laboral i la connexió de les ofertes de treball amb qui busca feina.

·       Reforçar la coordinació i el seguiment de les polítiques d’ocupació a escala de la UE.

Així, hem constatat que

Els PGE del 2012 són una tragèdia per a la política d’ocupació

El govern del PP castiga Catalunya amb els PGE 2012, que són un cop brutal a les polítiques actives per a l’ocupació, en flagrant contradicció amb el que necessita el sector productiu i la sortida de la crisi, va a l’inrevés del que es fa als diferents països d’Europa.

El govern del PP es carrega el model de l’anomenada Estrategia Espanyola d’Ocupació del 2011 per un model desconegut. I deixen en paper mullat l’Estratègia Catalana i el PDPA Catalunya .... i el paper del SOC.

Per una banda, sembla que de moment mantenen les polítiques passives com al 2011, encara que tot fa pensar que es pressuposten a la baixa, ja que si com ens han anunciat, l’atur continua creixent com ho està fent fins ara, acabarà essent deficitari amb el consegüent impacte en l’augment del dèficit públic, fet que posarà en qüestió el model i pot obrir la porta a debats per una nova configuració que suposi la seva reducció.

Per altra banda, suposen una impressionant reducció de la despesa en  serveis d’acompanyament cap a l’ocupació a les empreses i a les persones, retallen les anomenades polítiques actives. És significativa la reducció del volum de les transferències al 2011 a les CCAA, de 54,7% del recursos disposats el 2011.

S’obliden la participació, el diàleg i l’acord social, i els compromisos de transferència de com a mínim el 75% dels recursos de l’any anterior tal com es va establir en el moment dels traspassos de competències a Catalunya queden en res... Unilateralment el govern del PP ha deixat de respectar l’acord.

També queda en ben poca cosa el PDPA que el conseller i la directora del SOC han presentat arreu.

En definitiva els PGE 2012  allunyen Espanya i Catalunya del model europeu de gestió dels serveis d’ocupació i de la protecció de la desocupació, ho fan sense deixar clar cap a on es va, sense dir quin és el seu model de gestió dels serveis d’ocupació en el futur.

Amb tot això, la Generalitat de Catalunya i el SOC tenen una nova configuració pressupostària després del projecte de PGE 2012.

El Pressupost 2012 de la Generalitat, encara  pendent de consolidar és:

Remuneracions del personal                 51.383.646,23

Despeses corrents de béns i serveis      39.351.199,80

Despesses financeres                                             0,00

Transferències corrents                           336.392.480,13

Inversions reals                                          12.841.340,50

Transferències de capital                                    36.600,00

Variació d’actius financers                           5.030.0000,00

Variació de passiu financers                                       0,00

La despesa máxima transferible dels PGE 2012 és de:   200.025.253,00

És a dir després de conèixer el projecte dels PGE 2012 i les propostes de MEySS a la Conferència Sectorial d’Ocupació s’han de reduir les previsions de transferències a la Generalitat previstes en els seus pressupostos de 2012 en -136.367.727,13

                                                                                

Un 40,5% menys d’ingressos en transferències de les pressupostades.

D’altra banda també hem de tenir en compte que la Generalitat en els seus pressupostos inicials sempre  pressuposta  molt per sota de las transferències reals, en aquest moment també  ens cal considerar  que las transferències efectives en matèria de polítiques actives en el 2011 foren de 471.264.588 euros, és a dir, que efectivament  disminuiran les aportacions de l’Estat  en el 2012 respecte del 2011 en:  -271.239.335,00, un 57.56% menys en les transferències reals.

Mirant l’assignació funcional dels crèdits dels PGE 2012 s’estructuren en tres blocs: serveis  d’acompanyament a l’ocupació (orientació, plans d’ocupació, suport a la discapacitat, etc), Formació Professional, i modernització dels Serveis a l’ocupació.

En concret disposarà per blocs dels següents crèdits:

El primer Bloc de Serveis a l’Ocupació s’assignen 46.725.179 euros, en el 2011 eren 231.841.461 euros, han caigut els ingressos en 186.116.282 euros, uns  menys recursos del  79.93% . Els operadors d’aquets recursos eren principalment la mateixa Generalitat, els Ajuntaments eren els preferents, i les entitats vinculades a l’ajut a l’integració laboral de les persones amb alguna discapacitat.

El segon Bloc de la Formació Professional s’assignen 140.129.4525 euros, en el 2011 eren 217.399.001 euros, uns menys recursos del 35,4%. Destacar que la formació per ocupats disminueix en un 71,71% (son els que la financen amb la seva quota cada mes), en un 48,4% el programa Suma’t (gestionat pels Ajuntaments) i només es manté (només es redueix un 4,05% la formació per desocupats

(en són els operadors les acadèmies o centres col·laboradors).

Finalment la Modernització del SOC, els recursos per la seva transformació, són de 4.349.589 euros, - 6.174.537

El SOC segons les nostre estimacions ja ha disposat ( Boscos, suport a la discapacitat, i plans d’ocupació en suport a l’activitat del SOC) de tots els crèdits transferits  del Bloc d’Ocupació, en concret uns 62.232.415 euros , és adir que en aquesta matèria el SOC te un dèficit de 15.507.236 euros.

En termes de plantilla el SOC te 1.4000 llocs de treball, 150 orientadors, 150 promotors, i 400 en plans d'ocupació. Ara estan en perill de forma immediata  els 300 de plans d'ocupació per a fer tasques del SOC i el juny 150 promotors als qui els acaba el finançament dels seus contractes.

Tot això vol dir que:

·       La reducció de la transferència dels PGE trenca l’equilibri pressupostari  de la Generalitat en el seu pressupost ja aprovat per al 2012, en -136.367.727,13. I en 271.339.335 euros en transferència efectiva i que s’esperava consolidar.

·       El  SOC avui  ja ha disposat per sobre del crèdit disponible en bloc de serveis a l’ocupació, i per tant és veurà sense recursos reals el pla d’atenció personalitzada als desocupats per al 2012 .

·       El dispositiu de gestió del SOC, els seus recursos humans i la seva compra de béns i serveis, que segons pressupost és de  90.734.846,03 passaran de gestionar el 2011 uns  471.264.588 euros a  només 200.025.253 euros, en definitiva, passaran d’una ràtio del 20% el 2011, ja molt alta, a una ràtio insostenible el 2012 del 45%.

·       També una recentralització de les polítiques actives, que ja vam veure amb la Reforma Laboral.

Preguntes

·       Conseller, què pensa fer davant d’aquesta nova agressió del govern del PP a les polítiques d’ocupació i a la cohesió social a Catalunya, que posa en risc la recuperació econòmica? q  deixa descoberta la primera línia de servei als aturats (el coixí que aguanta la cohesió social) amb aquesta reducció 54,8% de transferències de recursos per a Catalunya?

·       Què els dirà als aturats, on han d’anar a buscar feina? Com pensa donar servei als 638.247 aturats? Què els oferirà als 267.617 sense cobertura? I als que tenen més dificultats? sobretot joves sense formació i + grans de 45? Ni PIRMI, ni plans d’ocupació...

·       Com pensa desenvolupar el PDPA? Amb qui?

·       I als CET? Què els pot dir molts d’ells escanyats ja a hores d’ara? I a les entitats del tercer sector, els ajuntaments, tots ells a primera línia i es queden sense cap dispositiu?

Conclusións i propostes:

El SOC necessita una solució d’emergència per evitar el col·lapse, donat que té un increment de demanda de les persones en atur i una molt important davallada de recursos.

I per això cal en primer lloc crear amb urgència una Comissió parlamentària específica amb tres objectius molt clars:

Plantejar propostes concretes  perquè els parlamentaris catalans al Congrés dels Diputats aconsegueixin per la via d’esmenes a  la Llei de pressupostos de l’Estat per 2012  que la reducció de recursos en el 2012 per polítiques actives no sigui superior al 75% del que van ser transferits en el 2011 tal i com va comprometre’s en el moment de la seva transferència per l’Estat.

·       És debatrà i és proposarà una definició dels objectius prioritaris atendre, en especial la necessitat de donar suport a la creació d’ocupació i als col·lectius amb necessitat de suport actiu en la seva recerca de feina. Així com una reordenació de l’execució dels recursos disponibles a l’efecte de garatir-ne no sols la seva màxima eficàcia sinó també per lo minsos que son la seva màxima eficiència.

·       Es debatrà i és proposarà una agenda per la reorganització i estructuració de la política ocupacional que doni prioritat a la col·laboració entre el sector públic i el sector privat.

·       Reorganització d’acord amb la prioritat política que té l’ocupació fruit de la demanda social. Reorganització també dels seus instruments principals: el Pla d’ocupació de Catalunya i el Servei d’Ocupació de Catalunya.

·       També cal que el Govern lideri amb la seva acció proactiva  tots els actors socials i els grups parlamentaris en una acció política vers el Gobierno de España i cap a la Unió Europea per evitar que Catalunya no tingui uns serveis ocupacional com hi ha a tot Europa, més importants que mai en un moment en què l’atur ens està colpejant molt per sobre de les mitjanes europees.

Catalunya ha perdut 278 milions per ajudar a l'ocupació i a sortir de la crisi, vostès han de decidir: volen estar al costat del "neolliberalisme del PP o volen defensar les polítiques d'ocupació a Catalunya en la línia de les que es fan a Europa? Es posen de costat dels ajustos abusius sense prioritat social o al costat de les persones, dels catalans i les catalanes?