La llei d'igualtat efectiva de dones i homes a Catalunya

Ja han passat 2 anys des que el GPSOC va presentar la proposició de llei d’igualtat al Parlament. Després d’aquests dos anys no podem dir que haguem avançat gaire en matèria de drets i d’igualtat efectiva entre homes i dones, just el contrari. Hem anat molt enrere, a passes de gegant.

El debat que fem avui ja fa mesos que l’hauríem pogut fer. Ara tramitarem la llei a corre-cuita perquè ens han anunciat que s’acaba la legislatura.

Ho vam dir al debat abans de la ponència conjunta i ho diem ara amb més cruesa, l’impacte de la crisi econòmica en la dona ha estat brutal. Els informes, estudis, observatoris ho confirmen amb contundència, amb objectivitat: la crisi econòmica ha aprofundit la desigualtat que afecta les dones en els àmbits laboral i social.

• Les dones cobren menys que els homes (han de treballar 79 dies més a l’any per cobrar igual). Les lleis que ho impedeixen ja hi són, per què no s’acompleixen? el Conveni 100 OIT sobre igualtat de remuneració ja ho fixa
• Reben pensions més baixes i menys dret de cobertura, i tenen un grau d’activitat menor.
• La pèrdua de llocs de treball fixos a Catalunya ha afectat l’administració en feines molt feminitzades.
• Elles tenen més estudis i ells, més feina, l’informe del’OCDE sobre educació 2015 ens diu que hi ha més dones amb estudis superiors entre la població jove (25 a 34 anys), però hi ha més homes que tenen una feina amb aquest nivell de titulació mentre elles acaben engreixant les llistes de l’atur. 
• La taxa d’atur a les dones supera a la dels homes en tots els nivells educatius, amb una gran diferència és espectacular en els nivells educatius més baixos. 
• L’informe de l’OIT sobre la dona a la gestió empresarial ens diu que sostre de vidre continua intacte i el talent femení subutilitzat.
• Les dades sobre violència masclista del 2014 són esfereïdores.

I no només, també hem reculat en la presència i el paper de la dona en la política, en la societat. 

• La llei electoral fixa quina ha de ser la representació política en les llistes, sí, però es produeix el fenomen que les dones sí que van a les llistes amb paritat, però situades en llocs que després no acaben essent electes.
• El darrer estudi de l’Associació de Dones Periodistes «Dones i homes en els governs locals catalans diu que no hi ha paritat ni en regidores ni en alcaldesses (tan sols 20%), tot i que les llistes siguin paritàries en el cens de candidats i candidates, d’un 41,4% baixa a un 32 % ja en dones electes, i fins a un 14,20 % en alcaldesses (Estat espanyol 16,7%).
• Pel que fa al món empresarial, les dones empresàries de la Cambra de comerç de Barcelona ens van il·lustrar sobre l’incompliment a Catalunya de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes. 
• Estem molt lluny de la tendència mundial d’incorporació de dones en llocs de decisió per tal d’aportar els valors, les competències especials que les dones aporten a l’economia a benefici de les empreses. Si es manté la tendència, no arribarem al 40% fins l’any 2024. Ara estem al 16%. Hem d’agilitar aquest procés, com han fet altres països, perquè l’autoregulació, al final, no dóna el resultat desitjat.

La llei es va aprovar el 24 de març del 2007, es compleixen 8 anys just aquest any, el 24 de març d’enguay, i aquest objectiu no s’està acomplint.

La Generalitat no està donant exemple, ans al contrari, veiem com ni amb llei ni amb recomanació no ha avançat, més aviat ha reculat. Manca transparència en les dades

El mateix consell de Cambres de Comerç ens explica, en l’últim estudi que ha fet que: «La presència de dones en llocs de responsabilitat influeix positivament sobre la probabilitat que l’empresa estigui entre les més competitives, amb independència del sector, de la dimensió i d’altres característiques empresarials.

La gestió de la diversitat de gènere és un factor de competitivitat empresarial.» Aleshores, què passa, que no hi ha manera que pugin a dalt les dones, a dalt als consells d’administració i en els llocs de direcció i màxima responsabilitat?

Potser per què estem governats per les dretes, a més de què encara pesa la societat basada en la jerarquia, en el poder i l’autoritat dels càrrecs; en la submissió de les dones, els que manen i tenen autoritat és més perquè els han donat l’autoritat que per competències i autoritat moral, d’experiència.

Per tant, què cal? La llei d’igualtat on tot això quedi ben regulat, i un nou pacte social amb tots els estaments i tots els agents socials, on ho organitzem diferent, on ho canviem.

Des del Grup Parlamentari Socialista volem que la nova llei per a la igualtat entre dones i homes sigui el primer text legislatiu de Catalunya que abordi la igualtat de gènere en totes les seves dimensions, que afegeixi allò que la llei estatal de 2007 no ha aconseguit, després que n’hem pogut fer balanç. Hem d’establir els principis i objectius d'un enfocament integrat i integral de la igualtat, mesures que combinin, tenint en compte els problemes específics transversals d'igualtat en totes els polítiques públiques, i que com hem dit, avui dia en total recessió. Aquest enfocament integrat de la llei ha de ser aplicable a tots els àmbits públics. La nova llei ha de:

• Garantir la igualtat en l'empresa i dins de les llars
• Afavorir la implicació dels pares per repartir millor les responsabilitats familiars.
• Reduir la desigualtat ocupacional i salarial entre homes i dones... malgrat que ja està regulat, no s’acompleix
• L’exemplaritat de l’administració pública en la pràctica de la igualtat
• Propiciar un nou model dels usos del temps.
• Garantir la protecció de les dones contra totes les violències, massa presents i fins i tot amb noves manifestacions (joves controladors a través mòbils...)
• Generalitzar la paritat en tots els àmbits de la societat: les dones han de tenir lloc en tots els àmbits des l'esport, al comerç, a la indústria i a totes les professions regulades. (exemple: mentre que el 50% de les dones participen en l'esport i a l'activitat física, més 85% de la cobertura dels mitjans de comunicació està dedicada als atletes masculins)
• La representació paritària de la dona també ha de ser als mitjans de comunicació.
• Fer extensiu el principi d’igualtat de representació a totes les institucions públiques, ampliant la paritat a tots els consells, cambres, gremis, col·legis professionals i en totes les autoritats administratives independents, comitès universitaris i tots els òrgans consultius i deliberatius.
• El dret al propi cos
• Com combatem l’explotació sexual.
• I hem d’incorporar procediment sancionador sinó no servirà
• La llei és necessària per trencar estereotips entre el jovent, i fomentar les noves masculinitats

Què ha de fer la nova llei?

Ha de fer reduir tots els factors de discriminació i desigualtat que perviuen a l’àmbit laboral, professional, empresarial i social.

Els models de contractació cap a contractes estables, a temps complert, amb salaris dignes i possibilitats de compactació i organització més flexible i racional del temps de treball.

Superació de la segregació horitzontal i vertical en el treball.

Els plans d’igualtat. On som a Catalunya en la seva implantació? A la Generalitat? Cal fixar objectius concrets  a totes les organitzacions, siguin administracions públiques, empreses mercantils o entitats del tercer sector, i enfortir la figura de l’agent d’igualtat que és qui garanteix la posta en marxa d’aquestes actuacions. TOT AIXÒ HA QUEDAT MALAURADAMENT OBLIDAT...

Accions contundents per trencar el sostre de vidre, per trencar amb els prejudicis, formació per a l’apoderament de les dones, les quotes per accedir a llocs de decisió, instruments per a facilitar l’accés al finançament i, sobretot, l’extinció de la bretxa salarial.

Nous models: economia social i cooperativa per frenar l’exclusió social dels col·lectius amb més dificultats com persones amb risc d’exclusió social, persones amb discapacitat i/o trastorn mental, persones immigrades, etc. que requereixen una atenció específica i de qualitat.

Una nova organització del temps social i de treball.

Les formes del treball s’han d’adaptar als horaris europeus i s’ha d’incloure la conciliació de la vida personal i laboral per a dones i homes. Hem de ser capaços d’implantar la reforma horària

Depèn de nosaltres, si tenim voluntat? Les respostes que rebo en plantejar aquestes qüestions són: impossible, són costums difícils de canviar, van amb la cultura mediterrània. D’entrada tothom ho dóna per perdut.

Sara Berbel argumenta i demostra que aquí treballem més hores que ningú i estem a la cua en productivitat. Per tant, no ho estem fent bé.

Cal que canviem el xip. A la Comissió d'Estudi de la Reforma Horària hem sentit compareixents d’empreses que de forma pactada amb els treballadors ho han aconseguit. I els resultats són espectaculars: en productivitat, en rendiment i satisfacció. Tot són avantatges. Es tracta de proposar-nos-ho, canviar alguns costums que ens és possible canviar. No és qüestió de fer menys, sinó de fer-ho millor.

Hem de desplegar una política familiar basada en la coresponsabilitat (en el treball remunerat i en el no remunerat) per tal d’assolir la igualtat d’oportunitats de tots els qui composen una família en sentit ampli.

I per acabar, reforçar el sector públic, just al contrari del que ha passat aquí després de l’ofensiva intervencionista liberalitzadora del PP, amb l’ajut de CiU:

• La reculada en la Llei de dependència – PP
• En els perceptors del Pirmi –CIU barroerament no partida oberta
• En la Reforma Laboral aprovada per PP+CiU
• L’Arsal serveis locals destinats atenció dones i violència
• En el drama dels desnonaments, amb perfil femení
• Amb la retirada del suport a escoles bressol
• El tancament de línies de P3 d’escoles públiques.
• Avortament, violència...

Els països amb un fort estat del benestar tenen un sector públic expansiu per assolir la igualtat de les dones i dels homes en la vida professional, amb més i millors infraestructures d’atenció a la infància i a les persones dependents i polítiques actives d’ocupació per aconseguir incrementar la taxa d'activitat de les dones (ha reculat) i baixar la taxa de desocupació, i el trencament de la segregació horitzontal.

Perquè una societat que no representa, que no es fa representar o que no té prou en compte el 52% de la població no és prou democràtica.

Moció 181/X del Parlament de Catalunya, sobre polítiques d’ocupació

Tram. 302-00249/10

  

Ple del Parlament

El Ple del Parlament, en la sessió tinguda el 19 de febrer de 2015, d'acord amb l'article 139 del Reglament, ha debatut la Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre polítiques d’ocupació (tram. 302-00249/10), presentada per la diputada Montserrat Capdevila Tatché, del Grup Parlamentari Socialista, i les esmenes presentades pel Grup Parlamentari d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (reg. 106074), pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 106116), pel Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya (reg. 106125), pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya (reg. 106127) i pel Grup Parlamentari de Ciutadans (reg. 106131).

Finalment, d'acord amb el que estableix l'article 139 del Reglament, ha aprovat la següent

Moció

1. Recomanacions del Síndic de Greuges

El Parlament de Catalunya insta el Govern a revisar i arxivar, si escau, tal com recomana el Síndic de Greuges en la seva resolució del 17 de desembre de 2014, els expedients sancionadors oberts pel Servei d’Ocupació de Catalunya a la fi de 2014 pel fet que perceptors de prestacions per desocupació havien comès, entre el 24 de maig i el 3 d’agost de 2013, presumptes infraccions quan les conductes objecte d’infracció i sanció no estaven considerades com a tals.

2. Pla de rescat per a persones aturades de llarga durada

El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Obrir una nova convocatòria del projecte «Treball als barris» per al disseny de projectes integrals als barris i municipis amb més necessitats de reequilibri territorial i social i amb un baix nivell de renda. La convocatòria ha d’incloure mesures perquè els ajuntaments contractin persones amb especials dificultats d’inserció (joves, desocupats de llarga durada, persones de quaranta-cinc anys o més i persones en situació de risc d’exclusió social), i també dispositius de suport a la formació i la inserció laboral i programes de desenvolupament local i accions innovadores.

b) Presentar a la Unió Europea, d’acord amb el reglament del Fons europeu d’adaptació a la globalització, una proposta per a la reconversió dels treballadors provinents d’empreses del sector de la construcció cap a noves oportunitats ocupacionals.

c) Desplegar un pla nacional d’acreditació i qualificació professionals perquè les persones amb mancances de qualificació professional puguin accedir de manera continuada i permanent a un itinerari personalitzat de formació per a acreditar llur experiència professional o qualificar-se per a poder obtenir un lloc de treball, en el marc de la nova llei de formació i qualificació professionals que tramita el Parlament.

d) Dotar amb el pressupost suficient els programes de formació i inserció i adaptar-los a criteris objectius a partir del nombre de joves amb necessitats de formació i inserció en un determinat territori, perquè no hi hagi discriminació ni limitació de drets en l’accés als programes.

e) Incloure en la programació del Servei d’Ocupació de Catalunya programes de formació amb pràctiques o experiència laboral en sectors emergents, adreçats a joves i a persones desocupades de llarga durada en activitats sostenibles, com ara serveis ambientals, energies renovables, turisme, rehabilitació i edificació sostenible o atenció sociosanitària, i també una oferta anual de formació en llengües per a persones aturades que es puguin ocupar en el sector de l’hostaleria i la restauració.

3. Dret al treball de les persones amb discapacitat

El Parlament de Catalunya insta el Govern a garantir el dret al treball de les persones amb discapacitat i a:

a) Assegurar la dotació econòmica suficient (cinquanta-vuit milions d'euros) per garantir la subvenció i els pagaments amb el termini suficient, que facin possible el manteniment dels llocs de treball dels centres especials de treball i de les unitats de suport a l’activitat professional, i també dels serveis d’integració laboral, dels itineraris d’inserció i del treball amb suport.

b) Mantenir i potenciar, en els processos de contractació pública que es duguin a terme, tant als departaments de la Generalitat com a les empreses i els organismes públics, la incorporació de clàusules socials per a promoure l’ocupació de persones amb dificultats d’inserció en el mercat laboral ordinari. Amb aquesta mateixa finalitat, l'insta a impulsar la contractació i la subcontractació amb empreses d’inserció o centres especials de treball.

c) Definir de manera participada i consensuada amb totes els organitzacions del sector, un pla estratègic de competitivitat dels centres especials de treball que, a partir de la singularitat i especificitat d’aquestes empreses de l’economia social a Catalunya, inclogui mesures per a llur sostenibilitat, reestructuració i revitalització, amb l’objectiu de garantir-ne la viabilitat financera i la competitivitat econòmica mitjançant l’impuls de línies de negoci viables, de formació i d'inversió.

Palau del Parlament, 19 de febrer de 2015

Com pensa ajudar el govern de Ciu els milers de ciutadans atrapats a l'atur?

L'ocupació continua essent la principal preocupació dels catalans i les catalanes -ho hem tornat a veure a la darrera enquesta del CEO que suspenen el seu govern. I és també el principal repte de l’economia: no hi haurà recuperació vigorosa si no hi ha més ocupació i de més qualitat.

Ens els quatre anys del govern del Sr Mas, del millor Sr Mena i del millor Sr. Puig, vostès s’han oblidat de l’ocupació, sobretor de reduir l’atur a la meitat del que el van trobar en el 2010, com van prometre i es van comprometre amb els catalans i catalanes.

No han fet res de res per millorar o per pal·liar la situació de l'ocupació.

Les dades ho demostren, s’han destruït 194.200 llocs de treball. Els aturats han crescut en 51.300 persones desocupades.

Ocupats   IV  trimestre 2010   3.242.300

IV  trimestre 2014   3.048.100

Un altre compromís era reduir la taxa d'atur juvenil  (16-24 anys)

Amb les dades a la mà, també ens demostren el contrari, ha  crescut la taxa d’atur juvenil en 7,8 punts.

IV  trimestre 2010   39,23%

IV trimestre 2014    45,93%

A més, les dades del pressupost d’ocupació també ens diuen que ha reduït el 38% del SOC, -202 M€, i la plantilla l’ha reduït en 309 persones des de 2010.

 Pressupost Ocupabilitat - SOC (en M€) - font gencat.cat

  

2010	2011	2012	2013	2014	2015	2014-2015	2010-2015
526,3	456,1	445,6	247,76	247,76	323,84	+30,79%	-38,4%

 Vegeu pressupost detallat del SOC 2010-2015 aquí

Si mirem la taxa de protecció, veiem que a Catalunya menys d’1 de cada 3 persones reben prestació d’atur, tan sols un 30,8%.

Gairebé 525.000 persones aturades no perceben cap prestació (522.095).

Els joves pateixen la menor taxa de protecció (1 de cada 12). I les dones una protecció 12 punts inferior als homes.

No faci jocs de mans Sr.Puig, com va fer a la comissió d’Empresa i Ocupació, o demostracions trileres.

Les dades segons els indicadors internacionalment homologats i acceptats ens diuen que vostès ens han portat a la destrucció d’ocupació i a més atur.

Repeteixo: -194.200 llocs de treball perduts, + 51.300 aturats de quan van arribar al govern.

522.095 persones que no reben cap prestació.

I sembla que no l’impressioni que hagin disminuït totes les persones en edat de treballar en -113.000 persones, i més concretament -305.100 menors de 44 anys.

Si se’n va tanta gent  de Catalunya és perquè no confien a trobar oportunitats laborals aquí, i aquesta és també la seva responsabilitat.

Cal que vegin, Sr. Mas i Conseller Sr. Puig,  la poca confiança que desperten les seves actuacions i el seu discurs.

Són el Govern dels pitjors, no ho dubtin, i amb retòrica i jocs de daus no ho podran maquillar. (Espero que ara no faci servir les pilotes de goma i algú hi pugui prendre mal).

ES PODEN FER MÉS COSES DE LES QUE HAN FET!!!!!!!
I, tant

Tindria un bon full de ruta només acomplint totes les resolucions aprovades al Parlament

Resolucions aprovades pel Parlament incomplides

• Moció 12/X del Parlament de Catalunya, sobre la política de foment de l’emprenedoria 
• Moció 13/X del Parlament de Catalunya, sobre la creació d’ocupació i la lluita contra l’atur (ICV-EUiA)
• Moció 17/X del Parlament de Catalunya, sobre la reforma del Servei d’Ocupació de Catalunya (C's)
• Moció 22/X del Parlament de Catalunya, sobre l’atur i les mesures per a fomentar l’ocupació (ERC) Text refós: http://www.parlament.cat/portal/pls/portal/intradesc.descarrega?p_id=%2028597

Li faig memòria dels incompliments:

•  Llei del Pirmi: ni el 2013, ni el 2014, ni en tenim notícia
• 150 M€ per a un pla de xoc contra la desocupació juvenil
•   2% inversió en R+D+I
•  Mesures contra l’exili econòmic i pla de retorn joves
•  Sistema d’acreditació d’experiència laboral obert permanentment i amb dotació pressupostària (ni a la nova llei d’FP hi és)
• Mantenir el suport a les persones amb discapacitat (4,5M€)

Potser sí que han acomplert, amb pinces, algunes coses.

Fan LLEIS i les tramiten per fer veure que fan alguna cosa, tard, això sí, però en realitat ja ho podien haver fet sinó estessin distrets a amagar, enlloc d’abordar de cara, la dura realitat del país.

NO FAN, NI HAN FET, i el que és pitjor, tampoc no han deixat fer.

Sembla que ara que vénen les eleccions és més importat l’ocupació que el procés, ha dit el President fa poc a Molins de Rei. Quan la crisi era més dura, no ho va dir pas.

A qui volen agafar distret? ja ho sap tothom que són els artistes de la simulació perquè així amaguen que no saben o no volen fer res en matèria d’ocupació.

Nosaltres, no ho dubti, ho estaríem fent, ja hauríem fet el que ha aprovat aquest Parlament per un ampli consens.

CONSELLER, PENSA CORREGIR LA SEVA INACCIÓ?

El 2015, pla pilot per aplicar la reforma horària al Parlament

Comença el 2015 amb molts reptes per endavant. Un d’ells, aplicar al Parlament el pla pilot per a la reforma horària.

La pregunta és: serà possible? Depèn de nosaltres, hi haurà voluntat? Les respostes que rebo en plantejar aquestes qüestions són: impossible, són costums difícils de canviar, van amb la cultura mediterrània. D’entrada tothom ho dóna per perdut.

Sara Berbel argumenta i demostra que aquí treballem més hores que ningú i estem a la cua en productivitat. Per tant, no ho estem fent bé. Potser ja és hora que ens plantegem fer-ho bé, i canviar a partir d’aquelles coses que podem canviar. I al Parlament en tenim la possibilitat, doncs fem-ho.

Com? La iniciativa per a la reforma horària ens planteja qüestions tan senzilles com que puguem fer la pausa per dinar a partir de la una del migdia, i acabar la jornada de treball a les 6 de la tarda, per poder ser a casa a sopar a partir de les 8 del vespre.

Seria tan senzill com plantejar-nos començar al matí abans, a les 9 per exemple enlloc de les 10, fer pausa a partir de la 1 per dinar, reprendre les sessions a les 2 o 2/4 de 3 i acabar a les 6.

No sembla tan complicat, oi? A la Comissió d'Estudi de la Reforma Horària hem sentit compareixents d’empreses que de forma pactada amb els treballadors ho han aconseguit. I els resultats són espectaculars: en productivitat, en rendiment i satisfacció. Tot són avantatges.

Només es tracta de proposar-nos-ho, canviar alguns costums que ens és possible canviar, per començar a les comissions, passa a passa, i a partir d’aquí fer els canvis en els horaris maratonians dels plens. De vegades no cal parlar més del compte per esgotar els temps pautats al reglament. No és qüestió de fer menys, sinó de fer-ho millor.

Estem molt lluny d’allò que les autoritats sueques creuen, que una jornada laboral més curta ajudarà els treballadors a sentir-se millor física i mentalment, i a rendir més, per això aquest any Suècia estrena la jornada de 30 hores setmanals amb una prova pilot.

Ho tindrem algun dia aquí on els estudis ens diuen que les dones espanyoles són les més estressades de tot Europa?

Si no som capaços de fer-ho al Parlament, i als governs, on hauríem de donar exemple, difícilment ho podrem traslladar a la resta de la societat.

Posem-nos-hi, és a les nostres mans.

Montserrat Capdevila Tatché
(Membre de la Comissiò d'Estudi de la Reforma Horària al Parlament)

El govern de CiU s’oblida d’invertir en sanitat al Vallès Occidental

CiU i el seu govern ens estan demostrant dia a dia que un dels seus principals objectius és la privatització gradual de la sanitat i ho han confirmat fa uns dies amb el seu intent frustrat de treure a concurs públic la gestió de quatre Àrees Bàsiques de Salut i que ha estat rebutjada pel ple del Parlament a instàncies del PSC. Això hagués comportat obrir pas a empreses amb ànim de lucre no relacionades amb l’assistència sanitària que podrien irrompre en l’atenció primària catalana. Aquest no és un fet aïllat sinó un exemple més del procés de desmantellament del sistema públic.

Per el PSC la defensa de la universalitat de la sanitat pública com a dret fonamental de la ciutadania és un principi irrenunciable i per això treballem i proposem alternatives que propicien el manteniment del sistema públic de salut què ha de ser un objectiu absolutament prioritari en la gestió política i així ho hem traslladat en diferents ocasions tant al president de laGeneralitat, Artur Mas, com també al conseller Boi Ruiz.

El que demanem al Govern de Catalunya és que acompleixi els compromisos que ha assumit amb la ciutadania mitjançant la signatura dels convenis amb els diferents ajuntaments del nostre territori. La Generalitat ha de fer front d’una vegada a les seves obligacions amb els municipis i no esperar més.

Les reduccions pressupostàries en Sanitat estan tenint una repercussió molt important a la nostra comarca des de l’any 2011. Una d’aquestes afectacions ha estat l’incompliment del Pla Sanitari del Vallès Occidental de l’any 2005, que incloïa la construcció de 18 nous centres d’atenció primària i l’Hospital Ernest Lluch. També s’han reduït els serveis d’urgències i s’han reduït professionals en molts centres. En aquest sentit, fruit de la denuncia sistemàtica i treball del PSC, hem aconseguit, entre d’altres coses, el compromís de la Generalitat d’encarregar el projecte d’obres per a la construcció del CAP de Can Llong a Sabadell, un servei bàsic i essencial per aquest barri. A més, ElParlament, a proposta nostra, també s’ha compromès a no retallar els serveis d’ambulàncies del Vallès Occidental i mantenir les mateixes hores i vehicles, després d’anunciar el propi Govern una àmplia reducció.

Des de l’inici de la crisi el pressupost que la Generalitat ha destinat a la sanitat no ha deixat de caure, de manera que els 1.095 euros actuals per persona queden molt lluny dels 1.500 que, el mateix conseller Boi Ruiz, va dir que és la quantitat necessària per mantenir la sanitat pública en ‘bon estat de salut’.

Aquesta davallada també suposa que el salari dels professionals s’hagi vist reduït en una mitjana del 20 per cent en els darrers cinc anys. Una altra conseqüència és la reducció de llits als gran hospitals, com el Taulí, que fa disminuir la capacitat de malalts ingressats, la qual cosa fa retardar moltes intervencions quirúrgiques, fa que les urgències no tinguin capacitat de ‘drenatge’ i els pacients es quedin hores i hores pels passadissos, etc. També comporta la no substitució de baixes i jubilacions, de forma que els que es queden fan la feina dels que marxen; i així podríem seguir sense parar.

Sobre això cal dir que, si la qualitat en l’assistència als hospitals del nostre territori es manté és per l’esforç dels professionals, que els toca mantenir la nau per evitar que, una vegada més, paguin els que no els hi toca. El cert és que la sanitat catalana està patint un procés de canvi de model, amb la privatització i mercantilització del sistema sanitari, sota el mandat de la dreta catalana a l’empara del criteri d’inevitabilitat per culpa de la crisi i això està tenint unes terribles conseqüències per l’empitjorament de la salut de les persones i per l’augment de les desigualtats socials.

Montserrat Montiel (Secretària d'Organització del PSC Vallès Occidental Sud)

Montserrat Capdevila (Diputada)

Sobre la Llei d'ordenació del Sistema d'Ocupació i de la Llei d'Ocupació de Catalunya

Debat a la totalitat del Projecte de Llei al Parlament de Catalunya

A Catalunya i a Espanya estem vivint greus moments pel que fa a l’ocupació des de fa dècades i a les possibilitats dels ciutadans d’exercir el dret que els atorga l’article 40 de la Constitució, i l'article 25 de l’Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Per una banda, i després del segon any d’aplicació de la Reforma Laboral no ha suposat canvis significatius en la temporalitat de la contractació, tot i el canvi de tendència, que el darrer any repunta molt lleugerament, però amb alta precarietat.

Per l’altra, la manca d’una política econòmica a Catalunya i a Espanya per a un canvi de model productiu, per una ocupació sòlida i de qualitat, així com la inexistència de mesures per a la reactivació econòmica -reflectida en els pressupostos públics de 2013 i 2014- a Catalunya i a Espanya-, albiren un llarg període fins que no es produeixi creació efectiva d’oportunitats laborals per a les 726.100 persones aturades (EPA 3T 14) que hi ha Catalunya.

Veiem com:

·       Disminueix la població resident a Catalunya

·       Disminueix la població activa a Catalunya

·       Augmenta la població ocupada

·       Disminueix la població desocupada

Símptomes contradictoris que reflecteixen, en principi, un important desequilibri laboral.

·       Els països que perden població indiquen que la confiança de la seva població en el seu futur ha disminuït.

·       Les sortides dels joves són un mal indicador ja que marxen a buscar noves oportunitats que no existeixen aquí.

·       Les persones amb nivells educatius bàsics representen el 55,5% del total de les persones aturades.

·       A més. l’atur creix entre les persones amb nivells educatius bàsics i mitjans i tendeix a reduir-se entre les persones amb nivell universitari.

Els socialistes creiem que per contribuir a la sortida de la dramàtica situació de milers de catalans i catalanes, avui més que mai calen solucions d’emergència.

La proposta d’una nova llei d’Ocupació arriba paradoxalment quan els recursos destinats a Polítiques Actives del Mercat de Treball (PAMT) tenen una de les dotacions més baixes de la història. Quan el promig de despesa a la UE, la dels seus estats, a polítiques actives del mercat de treball, se situen en un 0,50% del PIB.

Ens trobem molt més lluny de països com Dinamarca, que té una despesa de l’1,55% del PIB.

S’han perdut recursos degut a polítiques conservadores; les retallades estatals del govern del PP a Catalunya han estat aproximadament d’un 51%. Però prèviament, el govern de Catalunya d’ençà l’arribada de CIU a la Generalitat ha retallat el 100% l’aportació de recursos propis.   

Per què doncs una nova  llei en el moment de menys recursos?

Algú fa cases noves en plena crisi o només les reforma si és imprescindible?

El moment d’emergència nacional en termes d’ocupació ens demana no encallar-nos en el debat, de vegades massa retòric, de les eines i de com han de ser.

Lluitar contra l’atur és la prioritat de la ciutadania (continua essent el primer problema dels catalans i catalanes segons l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió) i ens demana una  acció eficaç i eficient de tots els actors ocupacionals per aconseguir més i millor ocupació, perquè és i hauria de ser la primera responsabilitat pública.

Per això els socialistes proposem fer l’acció política en tres línies complementàries i no excloents entre elles:

Primera. Un pla d’emergència per actuar contra la desocupació, per afavorir la plena ocupació (hem presentat reiterades mocions i resolucions al Parlament).

Segona. Una reforma de la Llei d’Ocupació que l’adapti al moment actual sobre tres premisses:

o   El reforç del servei públic d’ocupació i la seva dimensió terriorial-local,

o   El reforç dels actors del sistema d’ocupació i de la seva capacitat de concertació,

o   i  finalment el reforç de las bases d’un sistema modern, que són els mecanismes de cooperació entre institucions i de la col·laboració entre l’àmbit públic i el privat.

Tercera. Una reforma de la Ley de Empleo de España que en consolidi el procés de descentralització que va anar  avançant fins l’any 2011, encara que el voldríem amb una major  i millor ordenació. Procés històric que trenqui l’actual recentralització del Gobierno de España del PP que està desdibuixant o liquidant, segons és miri, el sistema ocupacional espanyol. Procés que proposem iniciar al Parlament de Catalunya cercant un ampli consens. 

Què ens permet la nova llei?

· Crea més ocupació? 

NO. Tot i que seria possible des de polítiques de promoció de l’activitat econòmica segons article 152 de l'Estatut, però caldria dotar adequadament el pressupost (els pressupostos 2013 i 2014 no ho feien).

· Preveu més recursos per garantir més qualitat en els serveis públics per equiparar-nos amb els estàndards de la UE? 

NO. La llei proposa un nou dret subjectiu, però la memòria econòmica no incorpora cap indici que ho garanteixi. L’expedient parla del pressupost del SOC de l'any 2014 i diu “en cap cas ha de suposar un increment en les disponibilitats pressupostàries....”

Què volem des del PSC?

· Que es pugui garantir el dret subjectiu dels ciutadans i ciutadanes dels serveis i programes d’informació, orientació i acompanyament a les persones aturades.

· Ser més eficients amb els recursos que vénen de l’Estat

· Equiparar-nos a Europa en qualitat i oferta de serveis mínims d’ocupació (0,5% PIB)

Tot això, la llei NO ho garanteix.

A més a més:

· La Generalitat ha vist reduït el marge competencial degut a la recentralització de l’Administració General de l’Estat en la seva actuació per a l’execució de les polítiques actives d’ocupació, donat que la darrera regulació del RDL 8/2014 de 4 de juliol, de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l’eficiència, confirmada sense cap modificació en aquest àmbit després de la seva tramitació parlamentària per la Llei 18/2014 de 15 d’octubre, el restringeix i en condiciona fins a l’últim detall l’execució de programes i serveis. 

Així mateix, la Generalitat ha vist reduïts els recursos en més d’un 50% destinats a aquest conjunt de programes i serveis en els Pressupostos Generals de l’Estat"i l’ordre del passat dia 10/11 ho expressa perfectament

Orden ESS/2097/2014, de 29 de octubre, por la que se distribuyen  territorialmente para el ejercicio económico de 2014 (publicada 10/10/2014)  http://www.boe.es/boe/dias/2014/11/10/pdfs/BOE-A-2014-11630.pdf

“La clave del cambio al nuevo modelo de políticas activas de empleo está en la modificación del modelo de financiación y gestión, articulado en torno a instrumentos jurídicos pensados para programas establecidos centralizadamente para establecer un nuevo marco de financiación, ejecución, control y evaluación orientado hacia la consecución de determinados objetivos, siguiendo directrices y ejes prioritarios de actuación.”

En els principis de l’acord amb CiU per acceptar a tràmit la llei i la recerca del màxim acord durant la tramitació de l’articulat proposem:

A) Presentar conjuntament per traslladar al Congrés dels diputats:

1.Una proposició de llei de modificació de la Llei de Empleo, orgànica 56/2003 de 16 de desembre, en clau federal per recuperar l’ampli marc de competències executives en matèria d’ocupació que han estat abastament  reduïdes en el darrer RDL 8/2014, de 4 de juliol i ratificades Llei 18/2014 de 15 d’octubre.

2.  Proposar l’increment del 51% dels PGE2105 destinat a les Comunitats Autònomes per a Polítiques Actives.

B) Donat que la llei estableix uns drets subjectius als ciutadans que s’han de traduir en uns serveis bàsics que tota persona aturada tindrà dret a rebre, cal dotar el SOC de recursos propis mínims per fer-ho possible, de manera que complementin o ampliïn si és el cas  els que l’Estat transfereix a la Generalitat de Catalunya a partir de la Conferència Sectorial d’Ocupació i Afers Laborals (que vénen condicionats pel RDL 8/2014 de 4 de juliol i pel PAPE anual).

En el text articulat del Projecte de llei d’ordenació del Sistema d’Ocupació i del Servei d’Ocupació de Catalunya caldrà afegir-ho.

Amb això volem establir els serveis bàsics d’orientació i formació:

• per a l’acreditació de 150.000 persones cada any
• per incrementar la ràtio d’un orientador per a cada 300 persones aturades (Actualment el servei es cobreix amb un orientadorzz per cada 3.000 persones aturades. A Dinamarca un orientador cada 140 persones desocupades)

Tot tendint a assolir el promig de despesa dels estats de la UE per a polítiques actives del mercat de treball (que és del 0,5% del PIB, i els més avançats de l’1,5% del PIB).

Sinó, el debat de la llei serà estèril, sense recursos ni marge d’actuació per a polítiques d'ocupació, provocat per les polítiques neoliberals del PP, 

CiU fa ara un gir més social, en aquest camí els acompanyarem.

Perquè volem millorar la dotació de les polítiques d'ocupació, la nostra referència continua essent com a mínim el pressupost propi dedicat al Servei d'Ocupació de Catalunya l’any 2010.

Les volem organitzar millor, conjuntament amb els sindicats, les patronals i els ajuntaments. En aquesta direcció coincidim, i amb diàleg de ben segur arribarem a més acords.

El pa nostre és el patiment de cada dia de la gent que pot i vol viure dignament mitjançant el seu treball. És el nostre signe d'identitat.

Si la llei serveix per assolir aquest objectiu, ens hi trobaran.

Sinó, NO.

25 anys del CPNL, un instrument per a la cohesió social

Fa vint-i-cinc anys, el 1989, va néixer el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), un ens públic amb personalitat jurídica pròpia fruit de la complicitat entre la Generalitat de Catalunya, 81 ajuntaments i 37 consells comarcals. Durant tots aquests anys els centres de normalització lingüística locals, amb una gran capil·laritat a tot el territori, han fet una gran tasca intentant arribar al màxim de racons de Catalunya amb l’objectiu de fer créixer el coneixement i l’ús social del català, en definitiva, ha fet de la llengua una eina de cohesió social.

Durant el 2014 hem celebrat el 25 aniversari del CPNL. D’aquests 25 anys he tingut l’honor de formar-ne part 14 (del 1999 al 2013), més de la meitat, com a membre del Consell d’administració i del Consell de Centre de Sabadell. Tot un honor que m’ha permès conèixer a fons un instrument al servei dels ciutadans, de la cohesió social i del coneixement i ús de la llengua catalana, i treballar intensament per a la seva implantació i creixement.

En aquests 25 anys, el CNL de Sabadell ha fet classes de català a 40.000 alumnes, ha corregit més de 133.000 pàgines i ha vist nèixer el programa de voluntariat per la llengua amb les primeres 6 parelles el 2003 que ha crescut fins arribar a les 5.500 el 2014.

El treball del CPNL és actualment més necessari que mai. No es pot baixar la guàrdia, en uns moments de retallades i de reculada social, cal tenir present que la política lingüística també és una política social de proximitat, i des de Sabadell s’ha fet molta i molt bona feina. La implicació i el lideratge del govern de la ciutat ha estat fonamental per a l’extensió dels plans, dels projectes i de les actuacions de formació i sensibilització lingüística desenvolupats des del Centre de Normalització Lingüística de Sabadell (CNL Sabadell), les escoles d’adults i les diferents entitats de la ciutat.

Cal, però, adequar els projectes a les noves realitats i necessitats de les ciutats i del país. Però no ho pot fer el CPNL sol, i menys encara en moments de dificultats econòmiques per als municipis. Els ajuntaments  s’han fet corresponsables de les polítiques lingüístiques que són competència de la Generalitat i ho han de continuar fent. Per això, cal demanar a la Generalitat el finançament adequat per continuar desenvolupant-les d’acord amb les diferents realitats i necessitats del territori.

Volem un país on tothom que hi visqui entengui i parli català i castellà, com a mínim, i d’altres llengües, perquè a les ciutats ens hi hem de poder entendre tots, hem de valorar totes les nostres llengües , i hem de poder conèixer més llengües internacionals per ser competitius i tenir més oportunitats.

En aquest camí, el CPNL continua tenint un paper fonamental i molts reptes per als propers 25 anys: 1. Liderar un gran pacte per a l’impuls de la llengua catalana en tots els àmbits, amb el lideratge municipal juntament amb tots els seus actors des d'on es coneixen millor les necessitats sociolingüístiques . 2. Que la Generalitat de Catalunya garanteixi els recursos per a la sostenibilitat del CPNL d'acord amb les necessitats sociolingüístiques de cada territori, tot adaptant-s’hi. 3. Estabilitzar els programes d’acolliment lingüístic i de voluntariat per la llengua que tan bons resultats han donat en els darrers anys per al coneixement i l'ús de la llengua catalana. I 4. Continuar potenciant  tots els programes per a la formació de la llengua catalana, així com la dinamització en l'ús de la llengua, especialment en els sectors socioeconòmics i en aquells on es troba encara subrepresentada.

En definitiva, és imprescindible continuar apostant per aquesta eina de proximitat, que sap i coneix millor que ningú les necessitats per al coneixement, però sobretot per a l’ús, donada la seva configuració i el paper clau que hi juguen i hi han de continuar jugant els ajuntaments.

Al·legacions

Avui he comparegut davant el jutge instructor i us haig de dir que el magistrat ha pres en consideració les al.legacions raonades i fonamentades que he presentat en la meva defensa sobre la il·licitud de les proves fruit de la investigació policial realitzada en el si de les diligències prèvies tramitades pel Jutjat d’Instrucció 1 de Sabadell i ha acordat continuar la tramitació de la causa per tal de conèixer com es va dur a terme aquella investigació i comprovar i poder acreditar allò que al·lego en la meva defensa. 

Demano que s'arxivi la causa. 

Reitero el dit a la nota http://montserratcapdevila.blogspot.com.es/2014/01/sobre-la-meva-presumta-imputacio.html, així com la meva confiança en la justícia.

Missatge del dia internacional de la dansa 2014, per Mourad Merzouki

L'artista se sent orgullós del seu art.

Cada artista canalitzarà dia a dia el seu malestar a través de l’art.

L’Art pel qual s’ha buscat i s’ha perdut i pel qual té l’intens desig de compartir.

És el ressò d’una veu, l’escriptura descoberta, la interpretació d’un text que ofereix a la humanitat, la música sense la qual l’univers deixa de parlar-nos, el moviment que ens obre les portes a l’encant.

No només sento per la dansa l’orgull del ballarí i del coreògraf, sinó també un profund reconeixement. La dansa ha estat la meva sort. La noblesa de la seva disciplina ha esdevingut la meva ètica. És allò que cada dia em fa descobrir el món.

Dins meu, més que cap altra cosa, m’anima cada dia amb la seva energia i generositat. La seva poesia em tranquil•litza.

¿Puc dir que jo no existiria sense la dansa? ¿Sense la capacitat que em dóna d’expressar-me? ¿Sense la confiança que he trobat per superar les pors i fugir dels camins de la condemna?

Submergit gràcies a ella en la bellesa i la complexitat del món, m’he convertit en un ciutadà, un ciutadà singular, reinventant els codis a cada trobada, fidel als valors de la cultura hip-hop que transforma l’energia negativa en força positiva.

Jo visc la dansa diàriament com un honor. Però visc aquest honor preocupat. Constato la pèrdua de referents, la impossibilitat de somniar la vida d’una part dels joves dels barris populars que han crescut amb la frustració i la tensió.

Jo sóc com ells, tots nosaltres som com ells. Potser estic més animat que d’altres per les ganes, gràcies a l’exemple, d’ajudar-los a millorar a la vida.

¿La societat no és més rica amb la riquesa de tots?

La cultura, més que cap altre discurs, reconcilia. Tingueu coratge, assumiu riscos, malgrat els obstacles i l’odi que certament ens pot enfrontar, la bellesa del món serà sempre al vostre costat. Com la dansa ho ha estat per a mi. Amb la seva particular força, que fa desaparèixer les distincions socials, tant les vinculades als nostres orígens, per deixar només el moviment dels cossos en la seva simple humanitat, els éssers humans tornen a la seva expressió simple, singular i ordinària.

Acabaré recollint les paraules de René Char, que em recorden cada dia que no hauríem de deixar-nos encotillar en un paper prefixat.

Imposa la teva sort, agafa la teva felicitat i arrisca’t. En veure’t, ja s’acostumaran.

Així doncs, assageu, equivoqueu-vos i torneu a començar, però sobretot, balleu, no pareu mai de ballar!



(traducció de l'original en francès de Jordi Clapés i Montserrat Capdevila)