17 d’octubre 2010

Un bon balanç i un bon programa! A guanyar!

Dilluns dia 4 d’octubre, al Palau de la Generalitat, el President Montilla, en un acte solemne i insòlit fins al moment –ni Maragall ni Pujol ho havien fet abans- reivindicava l’acció del seu govern abans de signar el decret de convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya per al proper 28 de novembre.

Poden semblar insòlites les seves declaracions quan va afirmar que el Govern d'Entesa és el govern "més transformador i proper que ha tingut Catalunya i els catalans en molts anys" amb un projecte ple "d’ambició social, econòmica, cultural i nacional”.

Dient això podríem pensar que el President és il•lús o que nega les evidències si ens atenem al soroll que durant aquests quatre anys hem sentit, i continuem sentint justament en la línia contrària. Però si ens atenem als fets, a les dades objectives, a aquestes 100 dades del canvi real, per exemple, o al compliment del Pla de govern 2007-2010, constatem que ha estat un govern que ha fet molta feina, i segurament ha fet poc soroll per explicar-la, d’altres ja s’han ocupat de cridar i gesticular prou per tapar-la.

És veritat que no ha estat una legislatura fàcil, principalment pels efectes de la crisi econòmica global, però s’han abordat temes de gran transcendència, que deixen pòsit, que marquen camins de futur, que en molts sentits són irreversibles: des del mateix Estatut, fins a la llei d’educació, els pactes i els acords estratègics pel canvi de model productiu. Tots ells temes pels quals ens hauríem de preguntar, per què no s’havien abordat abans?

Si miréssim de fer el balanç de la tasca desenvolupada pel principal partit de l’oposició, i pel seu cap, el senyor Mas, durant aquests quatre anys, caldria dir que els hem sentit fer molt de soroll i ben poca feina per donar suport al govern en un moment de crisi tan profunda com l’actual, exercint una manca de responsabilitat insòlita en un partit que ha estat governant Catalunya durant 23 anys. No han donat suport ni al finançament, ni a l’estratègia per salvar l’Estatut, ni a cap mesura realista per abordar la crisi, no els hem vist agafar cap compromís per al país.

Ara comença el temps de descompte, de fer campanya i de tenir l’oportunitat de parlar clar, de mullar-se, de comprometre’s pel país, amb propostes clares i concretes. Ens agradarà sentir quines són aquestes propostes.

Les del president Montilla les tenim clares, ens les ha demostrat amb fets que es poden tocar i amb fulls de ruta per governar el país els propers anys a partir de l’acord i el pacte: infraestructures, habitatge, immigració, recerca i innovació, acord estratègic per al canvi de model productiu, el desplegament de l’Estatut al màxim mirant d’articular fórmules per salvar els articles tombats pel TC.

Les de Mas, de moment, i per ara, encara no ens ha quedat gens clares: si vol la independència o no la vol. Com i de quina manera pensa aconseguir el concert econòmic. Com vol aprimar l’administració, prioritzant què i despatxant a qui? Com pensa reduir l’atur a la meitat, amb quina fórmula màgica, amb quines condicions per als treballadors? Perquè no ens quadra que baixant els impostos es puguin crear llocs de treball. El que sí que hem pogut veure és que ja es va justificant per si de cas no pot fer moltes coses, amb excuses de mal pagador, posant la culpa als altres, com tants i tants anys va ser el fil argumental dels governs de CiU.

Des d’aquí només demano que es mulli, amb tantes senyeres que l’envolten, que parli clar i català, sense ambigüitats, vaguetats i inconcrecions, sense contradiccions en funció del públic a qui s’adreça. Amb joc net, que quan el demani, els seus no facin exactament el contrari. Amb respecte, sense insults ni gesticulacions, sense dramatització catastrofista i apocalíptica, perquè Catalunya som tots.

Tanta pressa que tenien alguns, i ara el partit tot just acaba de començar! Alea jacta est?

Avui mateix, el President Montilla i candidat a la reelecció, després d'aprovar per aclaparadora unanimitat el programa electoral del PSC, ha fet una crida perquè estiguem convençuts que si ens ho proposem, podem guanyar. Aquí teniu la intervenció del President Montilla.