El castell de Can Feu

Avui, milers de persones han pogut visitar, algunes per primera vegada, l'emblemàtic castell de Can Feu. Un espai que durant molts anys havia estat tancat i girat d'esquena a la ciutat. De fet és un espai que la majoria de sabadellencs i sabadellenques teníem com a un dels pocs referents singulars de la ciutat, juntament amb la Torre de l'Aigua.

Un altre d'aquests espais que ha passat de ser només d'uns quants, a ser de tots els ciutadans i les ciutadanes, igual com dèiem amb el Teatre Principal.

Durant la visita, hem pogut compartir amb moltes persones la il·lusió per la recuperació d'aquest espai. Ara bé, també hem pogut observar la visita amatent d'algun regidor i algun candidat de l'oposició que miraven amb recel l'esdeveniment. De fet, alguns grup (ICV-Euia), de nou, ha intentat tornar a generar alarma sobre la seguretat dels espais, igual com va fer l'Entesa amb el Principal.

Es deuen pensar que som una colla d'insensats i irresponsables. Que no se'n recorden que quan ells manaven no tenien implantades ni un 10% de les mesures de seguretat en els equipaments de la ciutat dels que hagués correspost? Fins i tot algun regidor dels que ara ha qüestionat la seguretat del Principal o del Castell de can Feu, durant la discussió de pressupostos qüestionava si era necessària tanta inversió per a seguretat i prevenció de riscos (450.000 € anuals des de l'any 2000, quan abans del 1999 no s'invertia ni un cèntim).

Quin cinisme, oi?

Quantes emocions!

Com va dir el President Montilla, un teatre de la burgesia es converteix en el teatre del poble, i s'inaugura amb una obra de teatre d'obrers. Quina millor simbologia!

Tot sortint de l'Ajuntament i camí cap al teatre, semblava la Festa Major, però de gala. La plaça de Sant Roc plena a vessar, amb teatre de carrer fent diferents interpretacions. Vam anar com en cercavila fins a entrar al Teatre. Allà la primera emoció. La gent regalimava entusiasme, emoció... Felicitacions per tot arreu. Un cop descoberta la placa que deixarà el record per a la història, ja entrem cap a dins. Hi tornem a ser... felicitacions per tot arreu... Gent de tots els sectors de la ciutat i de fora de la ciutat, personalitats de tota mena. Continua l'entusiasme, l'emoció, l'encantament, la il·lusió.... tot emocions.

A 2/4 de 10, el galant sabadellenc Sergi Mateu va entrar a l'escenari i va obrir l'acte, amb la seva veu penetrant, fantàstica. Tot seguit comença l'obra.

Un drama de Guimerà. Teatre del segle XIX, amb aquell llenguatge i el reflex d'una societat, una burgesia, un món obrer... De mica en mica anem entrant en els personatges, molt propers, molt d'aquell moment. L'escenografia intenta reproduir un espai que aquí a Sabadell coneixem molt: una fàbrica tèxtil. La xemeneia, la caldera, les màquines, els treballadors i treballadores. El drama amoròs, en Pòlvora. Els personatges principals, aquells que tan coneixem de veure a la televisió!

Quina il·lusió ésser actor. De fet, un cop acabada la representació, parlem amb ells. Els actors sabadellencs tots emocionats de ser allà, amb aquesta proximitat, amb el públic a la voreta. Al Teatre Principal, amb una companyia com aquella, amb una obra com aquella. M'hagués agradat ser allà amb ells, omplint un racó de l'escenari.

Tothom ho deia: un esforç que ha valgut molt la pena. Ahir a la nit va ser d'aquells moments en què la gent acaba valorant els polítics, perquè s'aconsegueix fer realitat un somni col·lectiu. I des de la política hem de treballar per aconseguir que cada dia els ciutadans sentin el que molts d'ells van sentir ahir a la nit, i continuaran sentint aquests tres dies de representacions... i esperem que sempre que entrin al Teatre Principal.

De nou, felicitats Sabadell!

El Principal, en Pòlvora i el Molt Honorable President de la Generalitat

Demà s'inaugura el Teatre Principal de Sabadell, una petita joia del segle XIX que la ciutat recupera després de 140 anys. Es torna a inaugurar amb tot l'esplendor i la lluentor de l'any 1866, però també amb tots els elements tecnològics, de confort i seguretat d'un teatre del segle XXI.
Fa molta il·lusió participar d'aquest moment històric, una il·lusió que crec que és compartida per centenars de ciutadans i ciutadanes que han viscut en el teatre alguna història de la seva vida i, per tant, a més de tenir un valor patrimonial també el té de sentimental per moltíssima gent.

Ha estat un honor poder participar en un procés, liderat pel nostre Alcalde Manuel Bustos, principal responsable de què això hagi estat possible, ell ha liderat personalment el projecte que segurament farà que demà sentim una emoció inexplicable quan s'aixequi de nou el teló de l'obra de teatre d'en Pòlvora. A més, tindrem també l'honor que ens acompanyi el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya José Montilla.

Enhorabona Sabadell! Enhorabona Alcalde.