Una bona notícia per a Catalunya dels PGE

Aquesta és la bona notícia:

El govern de l’Estat invertirà 4.626 milions d’euros a Catalunya el 2009, un 6% més que l’any passat

Els Pressupostos inclouen una partida addicional de 1.000 milions d’euros per compensar les desviacions dels exercicis anterior

Amb això, s'acompleix la metodologia acordada per a l’aplicació de la DA3a de l’Estatut.

El govern de l’Estat invertirà 4.626 milions d’euros en infraestructures a Catalunya en compliment, per segon any consecutiu, de la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut. D’acord amb la informació facilitada avui pel Ministeri d’Economia i Hisenda, el Projecte de Llei de Pressupostos per a l’exercici 2009 preveu que la inversió augmenti un 6% respecte al projecte del 2008. Es tracta d’un increment molt notable que, en un context de crisi econòmica i uns comptes marcats per l’austeritat, se situa clarament per sobre de l’augment previst per al conjunt de la despesa pública (3,3%).

El Projecte de Llei també preveu una partida addicional de 1.000 milions d’euros que permetrà donar compliment als estatuts de Catalunya i les Illes Balears. En el cas de Catalunya, aquests recursos es destinaran al finançament de les obres pendents de determinar i a la compensació de les possibles desviacions que s’hagin produït entre la base de càlcul liquidada i el volum d’inversió efectivament executat a Catalunya durant els exercicis 2007 i 2008.

Aquestes compensacions es vehicularan a través d’un conveni entre les dues administracions, cosa que permetrà una participació més directa de la Generalitat en l’execució de les corresponents infraestructures.

Per al 2009, la base de càlcul és de 24.714 milions d’euros i l’Estatut estableix que l’Estat ha d’invertir un 18,72% d’aquests recursos a Catalunya. Dels 4.626 milions, 3.919 corresponen a inversions i transferències de capital consignades al Pressupost; 626 són inversions per determinar i 80 es destinaran a la compensació de peatges.

Totes les infraestructures de caràcter econòmic

La DA3a de l’Estatut estableix que durant 7 anys la inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures s’haurà d’equiparar al pes del PIB català sobre el total espanyol (18,72%). El mes de setembre del 2007, el departament d’Economia i Finances i el Ministeri d’Economia i Hisenda van pactar una metodologia per a l’aplicació d’aquest mandat estatuari. La base de càlcul acordada inclou totes les infraestructures de caràcter econòmic (àrea de despesa 4) i avarca tant les inversions reals (capítol 6) com les transferències de capital (capítol 7).

Imposició del català?

El pla local de l'habitatge

Crisi als mercats?

Units per Catalunya

Sobre finançament municipal

Ara que el debat polític, i el debat al carrer, que és el que veritablement interessa als ciutadans, està centrat en la crisi econòmica que estem vivint, la qüestió del finançament de les administracions adquireix una nova dimensió.

A Sabadell, les taxes de desocupació i d’altres indicadors econòmics mostren clarament aquesta qüestió i les tendències reals, com a la resta de Catalunya, Espanya i Europa; i posen sobre la taula la veritable qüestió: cal ja una reforma estructural del repartiment del finançament entre les diferents administracions, per fer que el ciutadà sigui el veritablement afavorit, que és el realment important.

Trenta anys de democràcia han marcat un camí i han permès ajustar els engranatges del nostre sistema democràtic, i aquest ha demostrat ben clarament que el ciutadà quan té un problema, al primer lloc on mira i acudeix és al seu ajuntament. En aquest context, ¿no fóra lògic que aquest ajuntament estigués el màxim de capacitat per donar la millor resposta?

El més important de tot és abordar a fons la qüestió, en la qual hi ha molts actors implicats: el sector financer, els sindicats, les patronals, les mesures polítiques, etc., però allà on no es posen d’acord sis premis nobel d’economia, difícilment podrem la resta de mortals assolir la fórmula màgica, i així de clar s’ha de dir.

Què es pot fer des de les administracions públiques? Generar un corrent positiu, aquí sí que es posen d’acord els economistes, un corrent positiu, de confiança, pot ajudar a superar crisis d’aquest tipus, qui no ha sentit o llegit mai que aquest o aquell fet ha provocat la pujada o baixada de les accions a borsa, per condicionants psicològiques, de clima i expectativa.

En aquest context, a Sabadell s’han activat una sèrie de mesures per abordar aquesta qüestió, algunes més de gestos com la congelació de sous dels regidors i directius municipals, i d’altres més de pes com potenciar iniciatives de promoció econòmica, de la innovació i de la indústria, o de manteniment de la inversió que genera licitacions i a la vegada llocs de treball. I com que no s’ha de pensar només localment, és sabut que l’Alcalde de Sabadell i president de la Federació de Municipis de Catalunya treballa intensament en “la mare de tots els ous”, la resolució del problema estructural, el finançament local, amb la millora del finançament autonòmic ha de venir també el local, per poder afrontar amb més fortalesa, més inversions i més capacitat d’èxit aquestes qüestions cícliques anomenades crisis i fer el que una part molt important de la societat demana, aprendre dels errors.

I si alguna formació política, com CiU a Sabadell, no és capaç d’entendre que això és lideratge, no només local, sinó a escala de tot el municipalisme català, i només basa la seva acció política en negar les evidències, que s’ho faci mirar.

Vegeu l'entrevista a Manuel Bustos als Matins d'en Cuní de TV3.

Vegeu també article publicat a la Vanguardia anomenat Unidad municipal por una nueva financiación escrit també per Manuel Bustos.

Catalunya triomfant

Els mals averanys

Amb aquest post, més enllà de parlar de la confirmació dels mals averanys que s'albiraven a final d'agost i que possiblement continuaran creixent al mes de setembre, voldria fer un recull d'articles i enllaços d'anàlisi i opinió sobre la situació actual que han escrit experts i persones de referència en el món de l'economia i del treball. En la majoria d'elles resta clar que per sortir de la situació a la qual ens han portat factors exògens com la crisi financera o els preus del petroli i dels aliments, entre d'altres, no hi ha fórmules ni receptes ni ràpides ni màgiques.

• Sense dreceres possibles de Josep M.Rañé.
• Papa Estat! de Xavier Salvador
• Europa no llançarà un pla de descomptes fiscals ni retallarà tipus per reactivar l'economia. Expansión 12/09/2008.
• Intervenció del President del Govern sobre la situació econòmica davant del Congrés dels Diputats

En el fons tot acaba en accelerar una qüestió que ja fa molt de temps que se'n parla, però sembla que s'ha anat deixant per a més tard: el canvi del model productiu i de les relacions, encara que això sigui més lent i complex que les pseudosolucions dràstiques que es propugnen. Això, juntament amb l'increment de la productivitat... d'altres qüestions, ni els premis nobel d'economia saben proposar receptes.

Tot i així, el que és clar que més que mai s'han de reforçar les polítiques públiques adreçades a acompanyar els ciutadans que arrel de la situació restin més indefensos i amb més necessitats.

Voldria enllaçar també una anàlisi i visió de la situació de crisi feta per Leopoldo Abadía, amb el títol La Crisis Ninja, que és molt clara i entenedora.

Sabadell comença la Festa Major 2008

Des de dilluns han estat diverses inauguracions d'exposicions al Casal Pere Quart, al Museu d'Art i al Museu d'Història que han precedit la recepció d'inici de Festa Major d'avui. I demà, ja en plena festa, amb el pregó, a càrrec del Mag Lari, i la resta d'activitats que trobareu al web de Festa Major.