12 de novembre 2014

Sobre la Llei d'ordenació del Sistema d'Ocupació i de la Llei d'Ocupació de Catalunya

Debat a la totalitat del Projecte de Llei al Parlament de Catalunya



A Catalunya i a Espanya estem vivint greus moments pel que fa a l’ocupació des de fa dècades i a les possibilitats dels ciutadans d’exercir el dret que els atorga l’article 40 de la Constitució, i l'article 25 de l’Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Per una banda, i després del segon any d’aplicació de la Reforma Laboral no ha suposat canvis significatius en la temporalitat de la contractació, tot i el canvi de tendència, que el darrer any repunta molt lleugerament, però amb alta precarietat.

Per l’altra, la manca d’una política econòmica a Catalunya i a Espanya per a un canvi de model productiu, per una ocupació sòlida i de qualitat, així com la inexistència de mesures per a la reactivació econòmica -reflectida en els pressupostos públics de 2013 i 2014- a Catalunya i a Espanya-, albiren un llarg període fins que no es produeixi creació efectiva d’oportunitats laborals per a les 726.100 persones aturades (EPA 3T 14) que hi ha Catalunya.

Veiem com:

·       Disminueix la població resident a Catalunya
·       Disminueix la població activa a Catalunya
·       Augmenta la població ocupada
·       Disminueix la població desocupada

Símptomes contradictoris que reflecteixen, en principi, un important desequilibri laboral.

·       Els països que perden població indiquen que la confiança de la seva població en el seu futur ha disminuït.
·       Les sortides dels joves són un mal indicador ja que marxen a buscar noves oportunitats que no existeixen aquí.
·       Les persones amb nivells educatius bàsics representen el 55,5% del total de les persones aturades.
·       A més. l’atur creix entre les persones amb nivells educatius bàsics i mitjans i tendeix a reduir-se entre les persones amb nivell universitari.

Els socialistes creiem que per contribuir a la sortida de la dramàtica situació de milers de catalans i catalanes, avui més que mai calen solucions d’emergència.

La proposta d’una nova llei d’Ocupació arriba paradoxalment quan els recursos destinats a Polítiques Actives del Mercat de Treball (PAMT) tenen una de les dotacions més baixes de la història. Quan el promig de despesa a la UE, la dels seus estats, a polítiques actives del mercat de treball, se situen en un 0,50% del PIB.

Ens trobem molt més lluny de països com Dinamarca, que té una despesa de l’1,55% del PIB.

S’han perdut recursos degut a polítiques conservadores; les retallades estatals del govern del PP a Catalunya han estat aproximadament d’un 51%. Però prèviament, el govern de Catalunya d’ençà l’arribada de CIU a la Generalitat ha retallat el 100% l’aportació de recursos propis.   

Per què doncs una nova  llei en el moment de menys recursos?

Algú fa cases noves en plena crisi o només les reforma si és imprescindible?

El moment d’emergència nacional en termes d’ocupació ens demana no encallar-nos en el debat, de vegades massa retòric, de les eines i de com han de ser.

Lluitar contra l’atur és la prioritat de la ciutadania (continua essent el primer problema dels catalans i catalanes segons l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió) i ens demana una  acció eficaç i eficient de tots els actors ocupacionals per aconseguir més i millor ocupació, perquè és i hauria de ser la primera responsabilitat pública.

Per això els socialistes proposem fer l’acció política en tres línies complementàries i no excloents entre elles:

Primera. Un pla d’emergència per actuar contra la desocupació, per afavorir la plena ocupació (hem presentat reiterades mocions i resolucions al Parlament).

Segona. Una reforma de la Llei d’Ocupació que l’adapti al moment actual sobre tres premisses:

o   El reforç del servei públic d’ocupació i la seva dimensió terriorial-local,
o   El reforç dels actors del sistema d’ocupació i de la seva capacitat de concertació,
o   i  finalment el reforç de las bases d’un sistema modern, que són els mecanismes de cooperació entre institucions i de la col·laboració entre l’àmbit públic i el privat.

Tercera. Una reforma de la Ley de Empleo de España que en consolidi el procés de descentralització que va anar  avançant fins l’any 2011, encara que el voldríem amb una major  i millor ordenació. Procés històric que trenqui l’actual recentralització del Gobierno de España del PP que està desdibuixant o liquidant, segons és miri, el sistema ocupacional espanyol. Procés que proposem iniciar al Parlament de Catalunya cercant un ampli consens. 

Què ens permet la nova llei?

· Crea més ocupació? 

NO. Tot i que seria possible des de polítiques de promoció de l’activitat econòmica segons article 152 de l'Estatut, però caldria dotar adequadament el pressupost (els pressupostos 2013 i 2014 no ho feien).

· Preveu més recursos per garantir més qualitat en els serveis públics per equiparar-nos amb els estàndards de la UE? 

NO. La llei proposa un nou dret subjectiu, però la memòria econòmica no incorpora cap indici que ho garanteixi. L’expedient parla del pressupost del SOC de l'any 2014 i diu “en cap cas ha de suposar un increment en les disponibilitats pressupostàries....”

Què volem des del PSC?

· Que es pugui garantir el dret subjectiu dels ciutadans i ciutadanes dels serveis i programes d’informació, orientació i acompanyament a les persones aturades.
· Ser més eficients amb els recursos que vénen de l’Estat
· Equiparar-nos a Europa en qualitat i oferta de serveis mínims d’ocupació (0,5% PIB)

Tot això, la llei NO ho garanteix.

A més a més:

· La Generalitat ha vist reduït el marge competencial degut a la recentralització de l’Administració General de l’Estat en la seva actuació per a l’execució de les polítiques actives d’ocupació, donat que la darrera regulació del RDL 8/2014 de 4 de juliol, de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l’eficiència, confirmada sense cap modificació en aquest àmbit després de la seva tramitació parlamentària per la Llei 18/2014 de 15 d’octubre, el restringeix i en condiciona fins a l’últim detall l’execució de programes i serveis. 

Així mateix, la Generalitat ha vist reduïts els recursos en més d’un 50% destinats a aquest conjunt de programes i serveis en els Pressupostos Generals de l’Estat"i l’ordre del passat dia 10/11 ho expressa perfectament

Orden ESS/2097/2014, de 29 de octubre, por la que se distribuyen  territorialmente para el ejercicio económico de 2014 (publicada 10/10/2014)  http://www.boe.es/boe/dias/2014/11/10/pdfs/BOE-A-2014-11630.pdf

“La clave del cambio al nuevo modelo de políticas activas de empleo está en la modificación del modelo de financiación y gestión, articulado en torno a instrumentos jurídicos pensados para programas establecidos centralizadamente para establecer un nuevo marco de financiación, ejecución, control y evaluación orientado hacia la consecución de determinados objetivos, siguiendo directrices y ejes prioritarios de actuación.”

En els principis de l’acord amb CiU per acceptar a tràmit la llei i la recerca del màxim acord durant la tramitació de l’articulat proposem:

A) Presentar conjuntament per traslladar al Congrés dels diputats:

1.Una proposició de llei de modificació de la Llei de Empleo, orgànica 56/2003 de 16 de desembre, en clau federal per recuperar l’ampli marc de competències executives en matèria d’ocupació que han estat abastament  reduïdes en el darrer RDL 8/2014, de 4 de juliol i ratificades Llei 18/2014 de 15 d’octubre.

2.  Proposar l’increment del 51% dels PGE2105 destinat a les Comunitats Autònomes per a Polítiques Actives.

B) Donat que la llei estableix uns drets subjectius als ciutadans que s’han de traduir en uns serveis bàsics que tota persona aturada tindrà dret a rebre, cal dotar el SOC de recursos propis mínims per fer-ho possible, de manera que complementin o ampliïn si és el cas  els que l’Estat transfereix a la Generalitat de Catalunya a partir de la Conferència Sectorial d’Ocupació i Afers Laborals (que vénen condicionats pel RDL 8/2014 de 4 de juliol i pel PAPE anual).

En el text articulat del Projecte de llei d’ordenació del Sistema d’Ocupació i del Servei d’Ocupació de Catalunya caldrà afegir-ho.

Amb això volem establir els serveis bàsics d’orientació i formació:
  • per a l’acreditació de 150.000 persones cada any
  • per incrementar la ràtio d’un orientador per a cada 300 persones aturades (Actualment el servei es cobreix amb un orientadorzz per cada 3.000 persones aturades. A Dinamarca un orientador cada 140 persones desocupades)
Tot tendint a assolir el promig de despesa dels estats de la UE per a polítiques actives del mercat de treball (que és del 0,5% del PIB, i els més avançats de l’1,5% del PIB).

Sinó, el debat de la llei serà estèril, sense recursos ni marge d’actuació per a polítiques d'ocupació, provocat per les polítiques neoliberals del PP, 
CiU fa ara un gir més social, en aquest camí els acompanyarem.

Perquè volem millorar la dotació de les polítiques d'ocupació, la nostra referència continua essent com a mínim el pressupost propi dedicat al Servei d'Ocupació de Catalunya l’any 2010.

Les volem organitzar millor, conjuntament amb els sindicats, les patronals i els ajuntaments. En aquesta direcció coincidim, i amb diàleg de ben segur arribarem a més acords.

El pa nostre és el patiment de cada dia de la gent que pot i vol viure dignament mitjançant el seu treball. És el nostre signe d'identitat.
Si la llei serveix per assolir aquest objectiu, ens hi trobaran.


Sinó, NO.