27 d’abril 2014

Missatge del dia internacional de la dansa 2014, per Mourad Merzouki


L'artista se sent orgullós del seu art.

Cada artista canalitzarà dia a dia el seu malestar a través de l’art.

L’Art pel qual s’ha buscat i s’ha perdut i pel qual té l’intens desig de compartir.

És el ressò d’una veu, l’escriptura descoberta, la interpretació d’un text que ofereix a la humanitat, la música sense la qual l’univers deixa de parlar-nos, el moviment que ens obre les portes a l’encant.

No només sento per la dansa l’orgull del ballarí i del coreògraf, sinó també un profund reconeixement. La dansa ha estat la meva sort. La noblesa de la seva disciplina ha esdevingut la meva ètica. És allò que cada dia em fa descobrir el món.

Dins meu, més que cap altra cosa, m’anima cada dia amb la seva energia i generositat. La seva poesia em tranquil•litza.

¿Puc dir que jo no existiria sense la dansa? ¿Sense la capacitat que em dóna d’expressar-me? ¿Sense la confiança que he trobat per superar les pors i fugir dels camins de la condemna?

Submergit gràcies a ella en la bellesa i la complexitat del món, m’he convertit en un ciutadà, un ciutadà singular, reinventant els codis a cada trobada, fidel als valors de la cultura hip-hop que transforma l’energia negativa en força positiva.

Jo visc la dansa diàriament com un honor. Però visc aquest honor preocupat. Constato la pèrdua de referents, la impossibilitat de somniar la vida d’una part dels joves dels barris populars que han crescut amb la frustració i la tensió.

Jo sóc com ells, tots nosaltres som com ells. Potser estic més animat que d’altres per les ganes, gràcies a l’exemple, d’ajudar-los a millorar a la vida.

¿La societat no és més rica amb la riquesa de tots?

La cultura, més que cap altre discurs, reconcilia. Tingueu coratge, assumiu riscos, malgrat els obstacles i l’odi que certament ens pot enfrontar, la bellesa del món serà sempre al vostre costat. Com la dansa ho ha estat per a mi. Amb la seva particular força, que fa desaparèixer les distincions socials, tant les vinculades als nostres orígens, per deixar només el moviment dels cossos en la seva simple humanitat, els éssers humans tornen a la seva expressió simple, singular i ordinària.

Acabaré recollint les paraules de René Char, que em recorden cada dia que no hauríem de deixar-nos encotillar en un paper prefixat.

Imposa la teva sort, agafa la teva felicitat i arrisca’t. En veure’t, ja s’acostumaran.

Així doncs, assageu, equivoqueu-vos i torneu a començar, però sobretot, balleu, no pareu mai de ballar!



(traducció de l'original en francès de Jordi Clapés i Montserrat Capdevila)