Avui fa justament un mes (el 25 de juliol) el Diari de Sabadell publicava el següent article, escrit i signat per tres Tinents d'Alcalde de l'Ajuntament de Sabadell Joan Manau, Juan Carlos Sánchez i jo mateixa que voldria transcriure en aquesta nota:
"Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) és un partit amb experiència de govern, compromès completament en el govern progressista de Catalunya, i que dècades enrere va governar amb mèrit la nostra ciutat, si bé també sota les sigles del PSUC. A Sabadell, però, l'actual ICV duu un recorregut polític que deixa en mal lloc el prestigi que ICV pot haver-se guanyat a Catalunya.
L'altre dia ens va sorprendre a tots un article signat per dos dirigents locals d'ICV en el qual feien una anàlisi de la gestió del govern liderat per Manuel Bustos. Inventen un estil i una manera de fer que no es correspon en absolut amb la realitat. Neguen que la ciutat hagi avançat en aquests darrers anys de forma significativa. Obvien la recuperació de patrimoni, les noves escoles bressol, les biblioteques, les infraestructures de comunicació, els nous Centres d'Atenció Primària, l'avenç en els serveis socials i assistencials, la millora i urbanització de barris i el llarg etcètera de projectes que donen capitalitat a Sabadell.
Parlen des d'una òptica catastrofista i ressentida. I les seves declaracions encara estranyen més després d'haver llegit l'article de l'Alcalde on deia textualment: "Aquest és el present, fruit d'aquests 10 anys d'intens treball, i que se sumen als 20 anys de progrés que ja portava la nostra ciutat". El Partit dels Socialistes de catalunya sempre ha estat molt respectuós amb el passat de la ciutat, amb la gestió de l'anterior Alcalde, Antoni Farrés. Qualsevol que hagi seguit la política municipal els darrers anys en pot donar fe. El PSC i ICV sempre han mantingut una relació excel·lent. Durant anys ICV ha format part del govern de la ciutat amb l'Alcalde Bustos al capdavant, és a dir, ha estat corresponsable de les accions i decisions que s'han pres. La seva estratègia política els va fer retirar-se del govern i el canvi de líders locals en aquesta formació els ha portat a tenir aquesta actitud que, llegint l'article de l'altre dia, queda desacreditada per si mateixa. Quan és ben sabut, a més, que Antoni Farrés va donar-se de baixa d'ICV i tenia l'Entesa per Sabadell com a referent polític.
Podríem entrar a fer una llarga valoració sobre l'estil de les dues persones que signen aquest article. Però en cap cas volem caure en el parany que pretenen: no volem que la crispació i la demagògia siguin protagonistes; entenem que això no aporta res de positiu a la ciutat. Continuem oberts, com hem dit sempre i el nostre Alcalde no es cansa de repetir, al diàleg i a la concòrdia mirant pels interessos de la ciutat per sobre de qualsevol altre interès partidista. En aquest camí ens trobaran. No volem entrar en la ràbia que alguns porten enquistada i que els porta, fins i tot, a parlar des de l'anonimat, la crispació i la confrontació constant. Quina diferència amb la manera de fer d'abans! aquest és l'estil que avui volen portar a Sabadell? Aquesta és l'ètica de la qual alguns s'omplen la boca?
Per molt que alguns s'entestin, la legitimitat democràtica és la que les urnes han determinat. Tot i que sembla que alguns desconeguin aquest concepte, el PSC és qui ha obtingut una major confiança de la ciutadania sabadellenca. Una ciutadania que no té cap dubte a l'hora de declarar-se orgullosa de viure a Sabadell, i en major mesura que qualsevol altra ciutat gran de Catalunya. I és una ciutadania que en un 90% troba que a Sabadell hi ha una bona convivència, gairebé duplicant la xifra d'altres ciutats grans. Ens consta que molta gent d'Iniciativa, encara que sigui des de la lògica discrepància política, no es reconeix en aquest discurs catastrofista que fan els seus líders locals. Potser és per això que molts dels seus militants s'han donat de baixa i, fins i tot, s'han afegit al projecte socialista perquè consideren que és el millor per a la ciutat. Tampoc no és aquesta la nostra voluntat. Entenem que amb un lideratge moderat, dins de la lògica normal política i des d'una perspectiva de govern, les relacions es poden normalitzar i treballar conjuntament per Sabadell. I com que rectificar és de savis, esperem que els nous líders locals rectifiquin. Com dèiem, en aquest camí ens trobaran.
A la nostra ciutat, la gent no viu mirant el retrovisor constantment, ni viu en la crispació, l'odi, la ràbia o l'ira. Els sabadellencs i sabadellenques ens preocupem del que passa a la nostra ciutat, de la millora de la qualitat de vida i del benestar. En aquest treball per a la millora constant de la ciutat és on sempre ha estat i hi serà el PSC, al costat de la ciutadania i de qui vulgui sumar-s'hi.
Ens consta que molta gent d'ICV comparteix aquest projecte de ciutat i aquests principis, encara que sigui des de la lògica discrepància política. I també ens consta que aquesta manera de fer i d'expressar-se dels dos signants del seu article no correspon amb el sentiment real de la seva militància ni dels seus votants."
25 d’agost 2009
17 d’agost 2009
Com aprofitar el temps en anys de vaques grasses
Article publicat al Diari de Sabadell el dia 12 d'agost.
"El catedràtic, Manuel Castells apuntava en un article publicat a La Vanguardia el passat mes de maig que encara que tothom sap que les petites i mitjanes empreses són les que generen ocupació, aquestes no podran prosperar sense xarxes de cooperació entre elles.
Però què s'entén per cooperació empresarial? A mi se m'acut que cooperar pot significar també que empreses ubicades en un mateix territori i que fins i tot poden pertànyer a rams diferents treballin plegades colze a colze entorn una mateixa línia de negoci. Quan es dóna aquest fenomen a una zona concreta es pot utilitzar la paraula clúster.
De fet, hi ha productes de consum quotidià que són origen d'aquest fenomen, és a dir, que es produeixen en uns pocs llocs i hi intervenen empreses de sectors diferents. Només un exemple d'àmbit català perquè ens en puguem fer una idea. Quan algú obre una ampolla de vi o cava en alguna part del món segurament el seu contingut pot tenir com a origen el raïm que es cultiva al Penedès, però associat a aquest fet també hem de saber que el 15% dels vins i caves del món porten taps de suro gironins. A més s'ha de tenir en compte les empreses d'etiquetatge, les que fabriquen les ampolles, les de transport que s'encarreguen de distribuir el producte final. És a dir, que empreses de sectors molt heterogenis acaben treballant en relació a un mateix producte.
Una indústria es beneficia de l'altra, es necessiten i alhora utilitzen la proximitat d'espai per enfortir-se en el mercat tot ubicant-se en un radi de proximitat que els permet interactuar de forma més eficient i coordinar-se amb altres agents del territori que aporten valor a tota la cadena productiva dotant les empreses de major competitivitat.
La realitat, doncs, és que els clústers són un fenomen que confereix prosperitat a un territori i per això potenciar-los és una aposta segura. El primer pas és identificar-los i després saber de l'existència d'aquests clústers, ja que moltes vegades les mateixes empreses d'una zona viuen d'esquenes a aquesta realitat i tot el profit que podrien treure'n a aquest fenomen s'acaba malgastant. Això és el que hem fet a Sabadell amb el Pla d'innovació de la Conca del Ripoll.
Parafrasejant novament Manuel Castells, conscients que no es podia perdre un temps preciós en anys de vaques grasses, des de l'Ajuntament de Sabadell vam endegar el 2006 el treball en clau de clúster. Primer a través d'un treball del clúster de la indústria tèxtil de Sabadell i Terrassa i segon amb la detecció de potencialitats al territori format per Sabadell, Barberà, Castellar, Polinyà, Sant Quirze, Santa Perpètua de Mogoda i Terrassa d'un clúster vinculat a la salut i un altre a l'alimentació.
En aquests moments des de Sabadell estem liderant part de les accions d'aquests dos clústers: l'alimentació i la salut. Estem articulant els mecanismes de cooperació que ens han de permetre nous projectes innovadors per impulsar la competitivitat de les empreses de Sabadell i la resta de la comarca.
Fruit d'aquest treball fet des de l'Ajuntament de Sabadell hem pogut descobrir que la indústria alimentària i el seu sistema de valor concentra al sistema d'innovació territorial de la Conca del Ripoll més de cent empreses en tots aquests municipis amb un facturació de més de 1.600 milions d'euros. De fet, a la zona es concentra un subclúster de l'alimentació: el del packaging per a l'alimentació, essent el segon més important a escala europea juntament amb el de la regió danesa de l'Oresund.
Pel que fa al clúster de salut, primeres firmes farmacèutiques, entre d'altres, tenen la seva seu al nostre territori que alhora, compta amb un agent tractor importantíssim com és el Parc de Salut d'àmbit català i espanyol que ha d'actuar de motor de demanda sofisticada, amb la petició de nous productes adequats a les necessitats de l'usuari final, forçant la innovació a les empreses, i alhora la millora en la prestació dels serveis assistencials per als nostres ciutadans.
A hores d'ara, algunes de les activitats que s'estan desenvolupant des del Vapor Llonch per potenciar la línia de negoci de l'alimentació i de la salut són la creació de grups de treball amb les empreses i amb els agents d'innovació dels clústers amb l'objectiu d'endegar projectes conjunts que els han de fer més competitius. Així mateix, aquest coneixement ens permetrà reforçar les característiques i les potencialitats de les empreses del territori en clau de clúster.
Una altra línia impulsada des de Sabadell és incrementar la visibilitat i notorietat dels clústers i és aquí on l'Associació Sabadell Universitat ha entrat a formar part d'aquest projecte amb la primera edició dels Esmorzars Temàtics duts a terme al Vapor Llonch els mesos d'abril, maig i juny d'enguany. A través d'aquest cicle s'ha explicat a un ampli públic procedent principalment del món de l'empresa i de la universitat les potencialitats de treballar amb clau de clúster.
En definitiva, des de l'equip de govern de l'Ajuntament de Sabadell, amb la voluntat de treballar de forma coordinada entre municipis en projectes concrets en clau de clúster, hem volgut fer un pas més no només en a la reactivació econòmica, sinó també per aconseguir la transformació d'un model que ens permeti sortir reforçats de l'actual situació. Estem convençuts que aquest és el camí que vam iniciar amb tota convicció el 2006.
"El catedràtic, Manuel Castells apuntava en un article publicat a La Vanguardia el passat mes de maig que encara que tothom sap que les petites i mitjanes empreses són les que generen ocupació, aquestes no podran prosperar sense xarxes de cooperació entre elles.
Però què s'entén per cooperació empresarial? A mi se m'acut que cooperar pot significar també que empreses ubicades en un mateix territori i que fins i tot poden pertànyer a rams diferents treballin plegades colze a colze entorn una mateixa línia de negoci. Quan es dóna aquest fenomen a una zona concreta es pot utilitzar la paraula clúster.
De fet, hi ha productes de consum quotidià que són origen d'aquest fenomen, és a dir, que es produeixen en uns pocs llocs i hi intervenen empreses de sectors diferents. Només un exemple d'àmbit català perquè ens en puguem fer una idea. Quan algú obre una ampolla de vi o cava en alguna part del món segurament el seu contingut pot tenir com a origen el raïm que es cultiva al Penedès, però associat a aquest fet també hem de saber que el 15% dels vins i caves del món porten taps de suro gironins. A més s'ha de tenir en compte les empreses d'etiquetatge, les que fabriquen les ampolles, les de transport que s'encarreguen de distribuir el producte final. És a dir, que empreses de sectors molt heterogenis acaben treballant en relació a un mateix producte.
Una indústria es beneficia de l'altra, es necessiten i alhora utilitzen la proximitat d'espai per enfortir-se en el mercat tot ubicant-se en un radi de proximitat que els permet interactuar de forma més eficient i coordinar-se amb altres agents del territori que aporten valor a tota la cadena productiva dotant les empreses de major competitivitat.
La realitat, doncs, és que els clústers són un fenomen que confereix prosperitat a un territori i per això potenciar-los és una aposta segura. El primer pas és identificar-los i després saber de l'existència d'aquests clústers, ja que moltes vegades les mateixes empreses d'una zona viuen d'esquenes a aquesta realitat i tot el profit que podrien treure'n a aquest fenomen s'acaba malgastant. Això és el que hem fet a Sabadell amb el Pla d'innovació de la Conca del Ripoll.
Parafrasejant novament Manuel Castells, conscients que no es podia perdre un temps preciós en anys de vaques grasses, des de l'Ajuntament de Sabadell vam endegar el 2006 el treball en clau de clúster. Primer a través d'un treball del clúster de la indústria tèxtil de Sabadell i Terrassa i segon amb la detecció de potencialitats al territori format per Sabadell, Barberà, Castellar, Polinyà, Sant Quirze, Santa Perpètua de Mogoda i Terrassa d'un clúster vinculat a la salut i un altre a l'alimentació.
En aquests moments des de Sabadell estem liderant part de les accions d'aquests dos clústers: l'alimentació i la salut. Estem articulant els mecanismes de cooperació que ens han de permetre nous projectes innovadors per impulsar la competitivitat de les empreses de Sabadell i la resta de la comarca.
Fruit d'aquest treball fet des de l'Ajuntament de Sabadell hem pogut descobrir que la indústria alimentària i el seu sistema de valor concentra al sistema d'innovació territorial de la Conca del Ripoll més de cent empreses en tots aquests municipis amb un facturació de més de 1.600 milions d'euros. De fet, a la zona es concentra un subclúster de l'alimentació: el del packaging per a l'alimentació, essent el segon més important a escala europea juntament amb el de la regió danesa de l'Oresund.
Pel que fa al clúster de salut, primeres firmes farmacèutiques, entre d'altres, tenen la seva seu al nostre territori que alhora, compta amb un agent tractor importantíssim com és el Parc de Salut d'àmbit català i espanyol que ha d'actuar de motor de demanda sofisticada, amb la petició de nous productes adequats a les necessitats de l'usuari final, forçant la innovació a les empreses, i alhora la millora en la prestació dels serveis assistencials per als nostres ciutadans.
A hores d'ara, algunes de les activitats que s'estan desenvolupant des del Vapor Llonch per potenciar la línia de negoci de l'alimentació i de la salut són la creació de grups de treball amb les empreses i amb els agents d'innovació dels clústers amb l'objectiu d'endegar projectes conjunts que els han de fer més competitius. Així mateix, aquest coneixement ens permetrà reforçar les característiques i les potencialitats de les empreses del territori en clau de clúster.
Una altra línia impulsada des de Sabadell és incrementar la visibilitat i notorietat dels clústers i és aquí on l'Associació Sabadell Universitat ha entrat a formar part d'aquest projecte amb la primera edició dels Esmorzars Temàtics duts a terme al Vapor Llonch els mesos d'abril, maig i juny d'enguany. A través d'aquest cicle s'ha explicat a un ampli públic procedent principalment del món de l'empresa i de la universitat les potencialitats de treballar amb clau de clúster.
En definitiva, des de l'equip de govern de l'Ajuntament de Sabadell, amb la voluntat de treballar de forma coordinada entre municipis en projectes concrets en clau de clúster, hem volgut fer un pas més no només en a la reactivació econòmica, sinó també per aconseguir la transformació d'un model que ens permeti sortir reforçats de l'actual situació. Estem convençuts que aquest és el camí que vam iniciar amb tota convicció el 2006.
01 d’agost 2009
Sobre la política industrial
Adjunto l'article que m'han publicat avui al Diari de Sabadell:
"Catalunya és un país industrial. Ja ho era fa 500 anys, i ho ha estat amb encara més força des de fa més d'un segle i mig. Sabadell també tenia una indústria important, al Ripoll, fa segles i, des de l'arribada de la màquina de vapor, es va multiplicar aquesta indústria a la plana de la ciutat.
La indústria catalana s'ha desenvolupat durant tot aquest temps gràcies a la unió entre empresaris amb capacitat i voluntat emprenedora, i treballadores i treballadors amb ànim de tirar endavant el país, la família i el seu projecte de vida. Aquest compromís conjunt ha sabut superar multitud de problemes estructurals i conjunturals, però no sempre es pot superar tot, i encara menys des de la solitud.
Des de l'inici de l'autonomia catalana, la política industrial ha estat competència de la Generalitat. Tot i així, de competència n'hi havia poca i, més aviat, abundava molta incompetència. Els 23 anys de govern de CiU no van establir una política industrial clara, sòlida, amb vocació de futur i de modernitat. Per terme general, les seves mesures més assenyades (com la creació del COPCA) arribaven tard i es quedaven curtes per a les necessitats de les indústries catalanes. L'anterior Generalitat convergent tampoc va fer massa per les deslocalitzacions, un dels pitjors drames de la indústria catalana. Més aviat feia una política de gratis total per a qualsevol empresa estrangera que s'implantés aquí, però sovint acabaven marxant sense que el govern tampoc fes res per evitar-ho. En resum, una politica industrial “low cost”.
En plena crisi econòmica -com la que estem patint-, la part del lleó dels problemes se l'enduu l'atur. Ningú dubta ni nega el creixement brutal de l'atur, una realitat que ens mostra els problemes estructurals de la nostra economia. Mentre CiU continua apostant per la reforma del mercat laboral, el govern tripartit i els partits que el composen -PSC, ERC i ICV-EUiA- han optat per desenvolupar les bases d'una nova i útil política industrial.
El primer que cal perquè un país creixi és tenir la suficient economia productiva que, bàsicament, és la indústria. A partir d'aquesta afirmació, és bàsic i fonamental dissenyar tot un seguit d'eines de suport al teixit industrial català. Cal aportar a la indústria catalana modernitat, multisectorialitat, solidesa i responsabilitat social, convertint-la en el principal motor de creixement, de recerca i d’innovació i d’ocupació qualificada, atractiva, moderna, líder i professional, eix vertebrador social i econòmic, tot aglutinant les activitats productives pròpiament industrials i les dels serveis a la producció.
El passat dia 10 de juliol va entrar en vigor la nova Llei de Política Industrial de Catalunya, que abunda en totes les característiques esmentades, i posa un accent especial en la internacionalització i la innovació. I ara i avui, quan ningú dubta que Catalunyà serà industrial o no serà, era més necessari que mai articular -per llei- els diferents mecanismes de suport a la indústria.
I a la ciutat de Sabadell, que ha estat paradigmàtica com a ciutat industrial, la Llei de Política Industrial li suposarà un suport importantíssim. Sabadell és ara una ciutat que, després de bastants anys, torna a apostar decididament per la indústria. Els espais de Sant Pau de Riussec, Can Gambús, el Ripoll posen al mercat centenars de milers de metres quadrats a disposició de la indústria. Perquè a Sabadell creiem en la indústria com a part bàsica de la nostra economia i de la nostra realitat.
Malgrat la severa crisi econòmica, Sabadell continua essent una ciutat emprenedora, i farcida de persones emprenedores. Ara, doncs, és quan més necessitem mecanismes de suport a aquesta capacitat emprenedora. Amb la Llei de Política Industrial de Catalunya, serà una mica més fàcil sortir-se'n. I tot i que és imprescindible per a tothom sortir de la crisi, és encara més imprescindible construir el futur. A Sabadell i a Catalunya, ara podem albirar amb un xic més d'optimisme el futur industrial: el disseny estratègic està en marxa, el suport institucional també, i les eines per crèixer i millorar comencen a caminar. A Sabadell, al Vallès i a Catalunya, creiem en la indústria, avui més que mai".
"Catalunya és un país industrial. Ja ho era fa 500 anys, i ho ha estat amb encara més força des de fa més d'un segle i mig. Sabadell també tenia una indústria important, al Ripoll, fa segles i, des de l'arribada de la màquina de vapor, es va multiplicar aquesta indústria a la plana de la ciutat.
La indústria catalana s'ha desenvolupat durant tot aquest temps gràcies a la unió entre empresaris amb capacitat i voluntat emprenedora, i treballadores i treballadors amb ànim de tirar endavant el país, la família i el seu projecte de vida. Aquest compromís conjunt ha sabut superar multitud de problemes estructurals i conjunturals, però no sempre es pot superar tot, i encara menys des de la solitud.
Des de l'inici de l'autonomia catalana, la política industrial ha estat competència de la Generalitat. Tot i així, de competència n'hi havia poca i, més aviat, abundava molta incompetència. Els 23 anys de govern de CiU no van establir una política industrial clara, sòlida, amb vocació de futur i de modernitat. Per terme general, les seves mesures més assenyades (com la creació del COPCA) arribaven tard i es quedaven curtes per a les necessitats de les indústries catalanes. L'anterior Generalitat convergent tampoc va fer massa per les deslocalitzacions, un dels pitjors drames de la indústria catalana. Més aviat feia una política de gratis total per a qualsevol empresa estrangera que s'implantés aquí, però sovint acabaven marxant sense que el govern tampoc fes res per evitar-ho. En resum, una politica industrial “low cost”.
En plena crisi econòmica -com la que estem patint-, la part del lleó dels problemes se l'enduu l'atur. Ningú dubta ni nega el creixement brutal de l'atur, una realitat que ens mostra els problemes estructurals de la nostra economia. Mentre CiU continua apostant per la reforma del mercat laboral, el govern tripartit i els partits que el composen -PSC, ERC i ICV-EUiA- han optat per desenvolupar les bases d'una nova i útil política industrial.
El primer que cal perquè un país creixi és tenir la suficient economia productiva que, bàsicament, és la indústria. A partir d'aquesta afirmació, és bàsic i fonamental dissenyar tot un seguit d'eines de suport al teixit industrial català. Cal aportar a la indústria catalana modernitat, multisectorialitat, solidesa i responsabilitat social, convertint-la en el principal motor de creixement, de recerca i d’innovació i d’ocupació qualificada, atractiva, moderna, líder i professional, eix vertebrador social i econòmic, tot aglutinant les activitats productives pròpiament industrials i les dels serveis a la producció.
El passat dia 10 de juliol va entrar en vigor la nova Llei de Política Industrial de Catalunya, que abunda en totes les característiques esmentades, i posa un accent especial en la internacionalització i la innovació. I ara i avui, quan ningú dubta que Catalunyà serà industrial o no serà, era més necessari que mai articular -per llei- els diferents mecanismes de suport a la indústria.
I a la ciutat de Sabadell, que ha estat paradigmàtica com a ciutat industrial, la Llei de Política Industrial li suposarà un suport importantíssim. Sabadell és ara una ciutat que, després de bastants anys, torna a apostar decididament per la indústria. Els espais de Sant Pau de Riussec, Can Gambús, el Ripoll posen al mercat centenars de milers de metres quadrats a disposició de la indústria. Perquè a Sabadell creiem en la indústria com a part bàsica de la nostra economia i de la nostra realitat.
Malgrat la severa crisi econòmica, Sabadell continua essent una ciutat emprenedora, i farcida de persones emprenedores. Ara, doncs, és quan més necessitem mecanismes de suport a aquesta capacitat emprenedora. Amb la Llei de Política Industrial de Catalunya, serà una mica més fàcil sortir-se'n. I tot i que és imprescindible per a tothom sortir de la crisi, és encara més imprescindible construir el futur. A Sabadell i a Catalunya, ara podem albirar amb un xic més d'optimisme el futur industrial: el disseny estratègic està en marxa, el suport institucional també, i les eines per crèixer i millorar comencen a caminar. A Sabadell, al Vallès i a Catalunya, creiem en la indústria, avui més que mai".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)