26 d’octubre 2010

Per continuar canviant Catalunya

El Palau de la Generalitat va veure el dilluns 4 d'octubre al President Montilla en un acte solemne i insòlit fins al moment –ni Maragall ni Pujol ho havien fet abans-, reivindicant l’acció del seu govern, tot just abans de signar el decret de convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya. José Montilla va afirmar aquell dia que el Govern d'Entesa ha estat el govern més transformador i proper que han tingut Catalunya i la seva ciutadania en molts anys, amb un projecte ple d’ambició social, econòmica, cultural i nacional.
Atès el “soroll” que hem sentit durant aquests anys, es podria pensar que el President és un il·lús o que nega les evidències. Però si ens atenem als fets, a les dades objectives, al compliment del Pla de govern 2007-2010, constatem que ha estat un govern que ha fet molta feina, tot i que segurament no s'ha fet prou per explicar-la. Tanmateix, d’altres ja s’han ocupat de cridar ben fort per tapar-la.

Aquesta no ha estat una legislatura fàcil, principalment pels efectes de la crisi econòmica global. Però s’han abordat temes de gran transcendència, que deixen pòsit, que marquen camins de futur, i que en molts sentits són irreversibles: des del mateix Estatut, fins a la Llei d’Educació, els pactes i els acords estratègics pel canvi de model productiu. I són temes sobre els que ens hauríem de preguntar per què no s’havien abordat mai abans.

Si miréssim de fer el balanç de la tasca desenvolupada pel principal partit de l’oposició i pel seu cap, Artur Mas, durant aquests quatre anys, caldria dir que els hem sentit fer molt de soroll i ben poca feina. Han mostrat una manca de responsabilitat insòlita en un partit que ha estat governant Catalunya durant 23 anys, perquè en moments de crisi tan profunda no han volgut donar el més mínim suport al govern. No han donat suport ni tant sols al finançament, ni a l’estratègia per salvar l’Estatut, ni a cap mesura realista per abordar la crisi. CiU no ha près cap compromís pel país.

Ara comença el temps de parlar clar, de mullar-se, de comprometre’s pel país, amb propostes clares i concretes. De moment, ja hi ha qui demana privatitzar infrastructures i serveis públics bàsics. Com també afirmen que hi ha massa hospitals. I ho diuen els qui des de l'any 1991 prometien ampliar l'Hospital Taulí.

Al final, ho han fet els governs liderats per presidents socialistes.

Al PSC tenim clares les nostres propostes. El president Montilla ha demostrat amb fets que les propostes esdevenen reals. El canvi real s'ha produit en aquests darrers anys, quan per fi les promeses s'han convertit en realitat. En set anys de govern hem dissenyat els fulls de ruta per governar el país els propers anys a partir de l’acord i el pacte: infraestructures, habitatge, immigració, recerca i innovació, acord estratègic per al canvi de model productiu, o el desplegament de l’Estatut al màxim, tot articulant fórmules per salvar els articles tombats pel TC.

Per contra, Artur Mas, continua movent-se en una ambigüitat fosca: no se sap si vol la independència o no la vol; tampoc explica com pensa assolir el concert econòmic que, per cert, Jordi Pujol va rebutjar el 1979. Artur Mas no ens explica com vol aprimar l’administració: a qui despatxarà? Tampoc sabem quina fórmula màgica pensa usar per reduir l’atur a la meitat. Perquè no quadra que abaixant els impostos es puguin crear llocs de treball. El que sí que hem pogut veure és que ja es va justificant per si de cas no pot fer gaire coses, amb excuses de mal pagador, donant la culpa als altres, seguint el fil argumental històric dels governs de CiU: victimisme i poca feina feta.

Per molt que un s'envolti de senyeres, per molt que un canviï de discurs segons parli davant d'empresaris madrilenys, de banquers o de militants propis, cal claredat, coherència i joc net. Sobren els insults i les desqualificacions barroeres, els anuncis apocalítics i les promeses impossibles de cumplir.

El PSC ja ha aprovat el programa, amb la participació de moltíssima gent, i amb el compromís socialista de mantenir el convenciment de guanyar. Confiar en el PSC és confiar en una Catalunya que continuï sent progressista, perquè Catalunya pugui continuar canviant.

24 d’octubre 2010

Contrast de propostes

Ja ha començat. Després que gairebé tots els partits han aprovat les seves candidatures i els seus programes electorals, ara comença la confrontació de propostes.

Ens podíem imaginar que la qüestió podia continuar amb els debats estèrils en el terreny de les identitats, però hem quedat gratament sorpresos de veure que en aquesta ocasió els principals partits apunten amb propostes sobre els problemes reals dels ciutadans. Els problemes de molts joves (pels volts d'un 40%) que es troben a l'atur o que abandonen massa aviat els estudis. Aquest ha estat el debat de la setmana.

Hem sentit Artur Mas amb la proposta de CiU de recuperar la figura de l'aprenent -segurament atenent les peticions de lobbies empresarials-, que no és el mateix que fomentar l'aprenentatge en el lloc de treball! La seva intenció és recuperar el model gremial de segles enrere on els joves treballaven i aprenien l'ofici dels oficials i mestres de l'empresa sense cobrar? No oblidem que som al segle XXI. La solució és fer que els joves treballin de franc i així deixin de comptabilitzar a les llistes de l'atur? La solució del fracàs escolar és que els joves aprenguin a partir del que s'està fent tenint en compte que majoritàriament estem d'acord que s'ha d'innovar?

Per altra banda hem sentit la proposta del 'Contracte pel futur' del President Montilla, que s'ofereix com un pacte perquè els joves que es vulguin esforçar per aconseguir una feina trobin el suport i les ajudes necessàries. Una proposta orientada a oferir una sortida a la situació de les gairebé 123.000 persones menors de 30 anys que avui volen i no poden treballar, de les quals 50.000 són menors de 25 anys i a més a més d'estar a l'atur, tenen una formació baixa o molt baixa.

Veiem clarament la diferència entre les dues propostes: una proposta personalitzada i innovadora contra una proposta "arcaica": Cal afegir que el contracte pel futur se suma a la tradicional oferta de formació, per tal que els joves millorin la seva capacitat d'ocupar-se, un crèdit salarial, mentre es formen, que han de retornar. Aquesta és precisament la novetat, és dóna peix, mentre s'aprèn a pescar, però s'ha de retornar a la societat el salari quan l'esforç formatiu doni fruit i s'aconsegueixi una feina.

Avui la formació professional dels joves, i gosaria dir de tothom, ha de consistir a assolir coneixements pràctics d'un ofici, però també noves habilitats per continuar evolucionant i aportant idees i innovació en el lloc de treball al mateix ritme que es van produint els canvis tecnològics. Aprendre a aprendre constantment. Això no s'aconsegueix amb els mètodes d'aprenentatge artesanal, perquè fent el que ja s'havia fet s'obtenen els mateixos resultats, i justament és el que no volem, tornar a estar al mateix lloc.

En aquest mercat de propostes que ens envaeix, o som capaços d'entendre que la formació és una inversió per al futur individual i col·lectiu, i canviem el xip deixant-ho de veure com una despesa o una pèrdua de temps (joves, empresaris, administració i societat en general) o no ens en sortirem. Aquí tenim el repte!

17 d’octubre 2010

Un bon balanç i un bon programa! A guanyar!

Dilluns dia 4 d’octubre, al Palau de la Generalitat, el President Montilla, en un acte solemne i insòlit fins al moment –ni Maragall ni Pujol ho havien fet abans- reivindicava l’acció del seu govern abans de signar el decret de convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya per al proper 28 de novembre.

Poden semblar insòlites les seves declaracions quan va afirmar que el Govern d'Entesa és el govern "més transformador i proper que ha tingut Catalunya i els catalans en molts anys" amb un projecte ple "d’ambició social, econòmica, cultural i nacional”.

Dient això podríem pensar que el President és il•lús o que nega les evidències si ens atenem al soroll que durant aquests quatre anys hem sentit, i continuem sentint justament en la línia contrària. Però si ens atenem als fets, a les dades objectives, a aquestes 100 dades del canvi real, per exemple, o al compliment del Pla de govern 2007-2010, constatem que ha estat un govern que ha fet molta feina, i segurament ha fet poc soroll per explicar-la, d’altres ja s’han ocupat de cridar i gesticular prou per tapar-la.

És veritat que no ha estat una legislatura fàcil, principalment pels efectes de la crisi econòmica global, però s’han abordat temes de gran transcendència, que deixen pòsit, que marquen camins de futur, que en molts sentits són irreversibles: des del mateix Estatut, fins a la llei d’educació, els pactes i els acords estratègics pel canvi de model productiu. Tots ells temes pels quals ens hauríem de preguntar, per què no s’havien abordat abans?

Si miréssim de fer el balanç de la tasca desenvolupada pel principal partit de l’oposició, i pel seu cap, el senyor Mas, durant aquests quatre anys, caldria dir que els hem sentit fer molt de soroll i ben poca feina per donar suport al govern en un moment de crisi tan profunda com l’actual, exercint una manca de responsabilitat insòlita en un partit que ha estat governant Catalunya durant 23 anys. No han donat suport ni al finançament, ni a l’estratègia per salvar l’Estatut, ni a cap mesura realista per abordar la crisi, no els hem vist agafar cap compromís per al país.

Ara comença el temps de descompte, de fer campanya i de tenir l’oportunitat de parlar clar, de mullar-se, de comprometre’s pel país, amb propostes clares i concretes. Ens agradarà sentir quines són aquestes propostes.

Les del president Montilla les tenim clares, ens les ha demostrat amb fets que es poden tocar i amb fulls de ruta per governar el país els propers anys a partir de l’acord i el pacte: infraestructures, habitatge, immigració, recerca i innovació, acord estratègic per al canvi de model productiu, el desplegament de l’Estatut al màxim mirant d’articular fórmules per salvar els articles tombats pel TC.

Les de Mas, de moment, i per ara, encara no ens ha quedat gens clares: si vol la independència o no la vol. Com i de quina manera pensa aconseguir el concert econòmic. Com vol aprimar l’administració, prioritzant què i despatxant a qui? Com pensa reduir l’atur a la meitat, amb quina fórmula màgica, amb quines condicions per als treballadors? Perquè no ens quadra que baixant els impostos es puguin crear llocs de treball. El que sí que hem pogut veure és que ja es va justificant per si de cas no pot fer moltes coses, amb excuses de mal pagador, posant la culpa als altres, com tants i tants anys va ser el fil argumental dels governs de CiU.

Des d’aquí només demano que es mulli, amb tantes senyeres que l’envolten, que parli clar i català, sense ambigüitats, vaguetats i inconcrecions, sense contradiccions en funció del públic a qui s’adreça. Amb joc net, que quan el demani, els seus no facin exactament el contrari. Amb respecte, sense insults ni gesticulacions, sense dramatització catastrofista i apocalíptica, perquè Catalunya som tots.

Tanta pressa que tenien alguns, i ara el partit tot just acaba de començar! Alea jacta est?

Avui mateix, el President Montilla i candidat a la reelecció, després d'aprovar per aclaparadora unanimitat el programa electoral del PSC, ha fet una crida perquè estiguem convençuts que si ens ho proposem, podem guanyar. Aquí teniu la intervenció del President Montilla.

06 d’octubre 2010

Com ens presentem a les eleccions?

El PSC es presenta a les eleccions amb molta feina feta. Podem afirmar amb total convicció, encara que alguns s'ocupin de negar-ho reiteradament, que avui tenim un país més ben preparat per afrontar els reptes de present i de futur que no pas el teníem l’any 2003. Això ha estat possible gràcies a:

  • un gran esforç inversor
  • prioritzant les polítiques socials
  • buscant l’acord amb els sectors econòmics i social
  • apostant per l’equilibri territorial

En aquest període cal destacar el desplegament estatutari a partir de l’acord de finançament i el traspàs de competències tan importants com la inspecció de treball o la gestió del servei de rodalies.


El President Montilla ha demostrat al llarg d’aquests quatre anys que és una persona digna de confiança, home de paraula que acompleix els seus compromisos, fidel a la seva divisa “Fets, no paraules”, treballador i tenaç, que fuig de la gesticulació i de la teatralitat de la política espectacle, posant sempre l’interès de Catalunya i de la Generalitat per sobre d’interessos personals i de partit. És un treballador de la política, que tot s’ho ha guanyat a pols, amb esforç i sense hipoteques de cap mena, i que posa la seva acció al servei dels ciutadans, amb un especial èmfasi en la defensa dels interessos dels treballadors, les classes populars i els sectors menys afavorits de la nostra societat. (aquí podeu consultar les 100 dades del canvi real)


A partir dels fets que ens avalen, el nostre programa polític té com a objectiu fer una Catalunya més forta i una societat més justa, un projecte catalanista i federalista de prosperitat econòmica i justícia social basat en el treball i l’esforç, capaç d’aprofitar al màxim les potencialitats del país, cercant la màxima unitat civil i la màxima cohesió social. Aquestes són les nostres principals prioritats:

  • Defensar l’autogovern, defensar íntegrament l’Estatut
  • Impulsar l’Espanya plural i l’Estat federal per la via del diàleg i de l’acord
  • Fer un país modern i competitiu en:

Infraestructures
R + D + i
Educació
Universitats
Gestió òptima de l’aigua, l’energia i els residus
A
dministració eficaç i eficient al servei de la ciutadania


  • Fer una societat més justa amb accés a la:

Salut
D
ependència
P
olítiques socials
Escoles bressol i suport a les famílies
Immigració regulada i integrada, amb igualtat de drets i deures
Cultura de qualitat a l'abast de tothom


Més informació a: President Montilla