Quart Cinturó o autovia orbital, tant se val...

Des de l’any que jo vaig néixer que ja es parla del Quart Cinturó. En aquells moment del franquisme planificat com un eix de comunicació entre els territoris de la segona corona metropolitana per atendre la mobilitat generada pel creixement industrial de l’arc metropolità.
Van continuar passant els anys, van venir els governs democràtics, l’estatal, l’autonòmic, els municipals.... I se’n va anar parlant, debatent, discrepant... però mai, mai, no sabem si per desinterès, per manca de voluntat política, o per què, no es va abordar ni agafar el “bou per les banyes”.

Pel camí, es va anar fent un debat sord entre les plataformes en contra, organitzacions d’empresaris a favor, institucions, grups polítics i altres ciutadans patidors del dia a dia dels col·lapses i els embussos.

Des del Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi només li volem demanar a CiU que intenti sumar-se al consens, i que amb el govern i la resta d’agents i forces polítiques, vulgui agafar el “bou per les banyes” i no tibar cap a una altra banda només amb l’ànim de fer-ne una eina electoralista, de cercar la manera de trencar la cohesió del govern i no de solucionar d’arrel els problemes reals i de fons amb propostes constructives i conciliadores que permetin donar sortida als greus problemes de mobilitat del país.

Vegeu l'article

N'han parlat Manel Nadal, Roberto Labandera

Caldria una mica més d'ètica política

Aquests dies sembla que s'hagi entestat a ser protagonista la picabaralla entre el PP i el govern pel tema d'ETA. Sembla que al PP no li interessi res més, sinó no s'entén aquesta obsessió tan malaltissa de focalitzar-ho tot cap al Zapatero i el govern. El President Zapatero va parlar de la poca reciprocitat del PP en aquets procés. En cap moment el PP no ha volgut donar cap suport ni cap voluntat de donar-lo. Cal suposar que això és la seva fórmula de treballar per guanyar les eleccions. Una forma molt poc ètica: instrumentalitzant una situació que és dramàtica i que cal reorientar amb urgència. Només s'entén la seva tossudesa i obsessió en clau electoral, en cap altra. No en bé del país ni en la recerca d'aquesta pau tan necessària!

No han vist els milers de persones que van sortir dissabte pels carrers de Madrid, Bilbao, Pamplona...? La gent parla multitudinàriament i silenciosa amb aquestes concentracions.... Sembla que el PP no vol entendre que la millor manera d’afrontar l’eradicació de la violència i la situació creada després de l’atemptat de Barajas és la unitat dels demòcrates,de TOTS els demòcrates. Ahir al Parlament espanyol vam poder veure com tots els partits (llevat del PP) volien aquest consens. És imprescindible per tal que s'hi pugui afegir la societat civil espanyola, i tots junts puguem dir prou a la violència i al terrorisme. Altrament estem fent protagonistes i guanyadors els que no s'ho mereixen.

Quantes emocions!

Com va dir el President Montilla, un teatre de la burgesia es converteix en el teatre del poble, i s'inaugura amb una obra de teatre d'obrers. Quina millor simbologia!

Tot sortint de l'Ajuntament i camí cap al teatre, semblava la Festa Major, però de gala. La plaça de Sant Roc plena a vessar, amb teatre de carrer fent diferents interpretacions. Vam anar com en cercavila fins a entrar al Teatre. Allà la primera emoció. La gent regalimava entusiasme, emoció... Felicitacions per tot arreu. Un cop descoberta la placa que deixarà el record per a la història, ja entrem cap a dins. Hi tornem a ser... felicitacions per tot arreu... Gent de tots els sectors de la ciutat i de fora de la ciutat, personalitats de tota mena. Continua l'entusiasme, l'emoció, l'encantament, la il·lusió.... tot emocions.

A 2/4 de 10, el galant sabadellenc Sergi Mateu va entrar a l'escenari i va obrir l'acte, amb la seva veu penetrant, fantàstica. Tot seguit comença l'obra.

Un drama de Guimerà. Teatre del segle XIX, amb aquell llenguatge i el reflex d'una societat, una burgesia, un món obrer... De mica en mica anem entrant en els personatges, molt propers, molt d'aquell moment. L'escenografia intenta reproduir un espai que aquí a Sabadell coneixem molt: una fàbrica tèxtil. La xemeneia, la caldera, les màquines, els treballadors i treballadores. El drama amoròs, en Pòlvora. Els personatges principals, aquells que tan coneixem de veure a la televisió!

Quina il·lusió ésser actor. De fet, un cop acabada la representació, parlem amb ells. Els actors sabadellencs tots emocionats de ser allà, amb aquesta proximitat, amb el públic a la voreta. Al Teatre Principal, amb una companyia com aquella, amb una obra com aquella. M'hagués agradat ser allà amb ells, omplint un racó de l'escenari.

Tothom ho deia: un esforç que ha valgut molt la pena. Ahir a la nit va ser d'aquells moments en què la gent acaba valorant els polítics, perquè s'aconsegueix fer realitat un somni col·lectiu. I des de la política hem de treballar per aconseguir que cada dia els ciutadans sentin el que molts d'ells van sentir ahir a la nit, i continuaran sentint aquests tres dies de representacions... i esperem que sempre que entrin al Teatre Principal.

De nou, felicitats Sabadell!

El Principal, en Pòlvora i el Molt Honorable President de la Generalitat

Demà s'inaugura el Teatre Principal de Sabadell, una petita joia del segle XIX que la ciutat recupera després de 140 anys. Es torna a inaugurar amb tot l'esplendor i la lluentor de l'any 1866, però també amb tots els elements tecnològics, de confort i seguretat d'un teatre del segle XXI.
Fa molta il·lusió participar d'aquest moment històric, una il·lusió que crec que és compartida per centenars de ciutadans i ciutadanes que han viscut en el teatre alguna història de la seva vida i, per tant, a més de tenir un valor patrimonial també el té de sentimental per moltíssima gent.

Ha estat un honor poder participar en un procés, liderat pel nostre Alcalde Manuel Bustos, principal responsable de què això hagi estat possible, ell ha liderat personalment el projecte que segurament farà que demà sentim una emoció inexplicable quan s'aixequi de nou el teló de l'obra de teatre d'en Pòlvora. A més, tindrem també l'honor que ens acompanyi el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya José Montilla.

Enhorabona Sabadell! Enhorabona Alcalde.

Bona notícia! Estem contents a Sabadell

Els sabadellencs i sabadellenques valoren la seva ciutat . Un estudi de la Diputació de Barcelona reflecteix que la majoria de ciutadans està satisfet de viure a Sabadell, així com dels serveis de què disposa la seva ciutat. A més, la població sabadellenca aprova la gestió municipal i li atorga una mitjana de 6,2 punts. Són bones notícies per a la ciutat. Una altra informació és que Sabadell ja té oficialment 200.545 habitants, i continua essent la quarta ciutat de Catalunya, encara per davant de Terrassa (199.817).

Un pressupost rigorós i compromès

Un nou any, un nou bloc, una nova muntanya per pujar, i també, és clar, un nou pressupost municipal de Sabadell per al 2007. Amb un tret característic: fa un impuls i posa un èmfasi important en el coneixement, la cultura i el benestar de les persones. També preveu un esforç inversor els diferentes plans: d'escoles bressol, biblioteques, pavellons esportius, d'equipaments sociosanitaris per a gent gran, rehabilitació de barris, pista coberta, etc. Per altra banda també amb el que seria mantenir i tenir cura de la ciutat de forma global, tant pel que fa al seu espai urbà i el rodal.

Vegeu l'article

Fem camí cap a la igualtat

En principi, tot pot resultar més fácil quan depèn d'una mateixa. Aquesta afirmació la podem aplicar a moltes realitats de la vida quotidiana i, en el cas concret del mercat laboral, aquesta afirmació també té la seva importància. Per exemple, és el que moltes dones deuen haver pensat a l'hora d'empendre el camí cap a la igualtat. La dona, essent la responsable de la seva pròpia empresa, pot construir la seva carrera profesional sense haver d'afrontar tants entrebancs per raó de gènere. És un fet que cada any augmenta la presència de la dona en el mercat laboral. Però encara és evident una situació de desigualtat entre homes i dones, ja sigui en l'accés com en les condicions de treball o en les possibilitats de promoció. En aquest context, moltes dones han apostat per crear el seu propi negoci. Perquè l'empresa és un espai privilegiat per generar independència personal i econòmica i demostrar, alhora, la valúa de cada persona.

Llegeix l'article

Temps de balanços

Aquestes dates sempre són donades a fer balanços, sigui per l’any que acaba o bé perquè n’hem de començar un de nou. En aquest context, voldria fer una mica de balanç del nou govern que acaba de començar el seu camí tot just farà poc més d’un mes.

Cal dir que en aquest temps ja han aprovat els projectes per a la tramitació al Parlament d’onze lleis. Tots elles tenen un tret comú: són lleis encaminades a construir la Catalunya Social que ha defensat tan insistentment l’ara President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, en àmbits com els Serveis Socials, l’Habitatge, la Seguretat, la Cultura.

Així doncs, en aquest temps ja hem pogut constatar que tenim un govern que treballa intensament i a velocitat de creuer en allò que interessa i afecta directament els ciutadans, un govern d’esquerres, i això, a mida que vagi passant el temps s’anirà notant encara més. I de mica en mica, aconseguirem aquella aspiració tan desitjada per aquestes dates: ser feliços. Esperem que l’any 2007 sigui encara millor per aconseguir aquesta fita.

Vegeu l'article complet

Tot és començar

Comença l'any 2007 i comença la vida del meu bloc. Amb tan començament voldria aprofitar aquests inicis per desitjar a tothom un molt bon any. Aquests dies de festes hem rebut un munt de felicitacions i desitjos per part de moltíssimes persones, de totes elles, voldria fer la referència a una que m'ha cridat l'atenció i que voldria compartir. Es tracta d'una frase de Nelson Mandela: "Després d'escalar una muntanya molt alta, vam descobrir que hi ha moltes altres muntanyes per escalar".
Aquest és el nostre camí, anar avançant i escalant muntanyes, i cada muntanya és un nou repte, per tant, aquest nou any ens l'hem de plantejar com una muntanya, un nou repte que hem d'assolir.
I la primera fita que caldrà intentar assolir és tornar a recuperar l'esperança de pau que es va escapçar els darrers dies de l'any amb l'atemptat a Madrid.
I les següents fites són intentar treballar, cadascú des de la seva quotidianitat, per aconseguir la felicitat dels altres, que en definitiva ha de ser la pròpia.
Per tant, des d'aquest espai, convido tothom a començar a fer el camí per arribar a aquesta nova muntanya i acabar l'any havent fet el cim.

Dades biogràfiques

Vaig néixer a Sabadell (Vallès Occidental) al gener del 1966. Sóc mare de dues nenes.

Llicenciada en filosofia i lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), especialitat en filologia catalana. Postgrau de correcció en llengua catalana a la UAB i diploma en funció gerencial a les administracions públiques (FGAP) a ESADE. Postgrau en Govern Local de la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS). Especialització Community Manager de la UOC

He estat correctora del Gabinet de llengua catalana de la UAB, professora de llengua catalana a Òmnium Cultural i a FIAC de Sabadell, i des de 1990 cap de projectes de l’àrea de documentació i publicacions del Centre de Càlcul de Sabadell.

He estat presidenta de l’organisme autònom Informàtica Ajuntament de Sabadell (IAS), de la comissió informativa d’economia i serveis interns i de la comissió de coordinació i seguiment de les TIC a l’Ajuntament de Sabadell (1999-2003), i vicepresidenta de Comunicacions Audiovisuals de Sabadell, SL (Ràdio Sabadell). Presidenta de la comissió informativa de Serveis Centrals i Promoció Econòmica, presidenta d’Informàtica i Seresa (organisme de recaptació), presidenta i consellera delegada de Promoció Econòmica de Sabadell. Tinenta d’Alcalde de l’Ajuntament de Sabadell des del 1999, primer al càrrec de Serveis Interns (1999-2003) i de l’Àrea de Serveis Centrals i Promoció Econòmica (2003-2007).

Tinenta d'Alcalde de l'Àrea d'Economia i Serveis Centrals i vicepresidenta delegada del Consorci per a l'Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental, membre del Consell d’administració del CPNL, tasques que he compaginat amb la de Diputada al Parlament de Catalunya, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialista, adscrita a les comissions de Salut (vicepresidenta); Empresa i Ocupació (portaveu d'ocupació) i Igualtat de les Persones (portaveu).

Sòcia i dansaire de l’Esbart Sabadell Dansaire (directora artística 1992-1995). Sòcia d’Òmnium Cultural, del Club Natació Sabadell, del Cercle per al Coneixement, Unió Excursionista de Sabadell, Club Falcons, Sabadell Sardanista.

Actualment faig de professora de Llengua catalana i literatura, i Cultura i valors ètics a secundària, així com de consultora en diverses matèries (vegeu el meu perfil a linkedin)

Vegeu el meu web