19 de juny 2015

La nova llei del Servei d'Ocupació de Catalunya, una oportunitat perduda


Aturats
Ocupats
IVT 2010
705,2
3.242,0
IT 2015
758,0
3.023,2
  • Un increment de l’atur en 52.800 persones
  • un increment del desànim laboral de 51.800 persones (+inactius) i
  • finalment una molt preocupant sortida del país de 95.900 persones,
  • segons la disminució detectada en el que segurament és un exili
  • econòmic.

No vam entendre els motius que justifiquessin la tramitació del projecte de llei per reducció dels terminis del procediment d'urgència, més enllà de raons electoralistes, donat que tampoc no s’ha produït un debat a fons ni sincer amb els diferents grups parlamentaris.
  • ·        Estructurar uns serveis públics d’ocupació amb una organització bàsica de Servei Públic garantit (1 orientador/cada 300 aturats fins arribar a l’estàndar Europeu de 80)
  • ·        Millorar el model territorial basat en la descentralització i el treball de baix a dalt.
  • ·        Fixar uns compromisos pressupostaris per fer-la possible.
  • ·        Establir un nou sistema de col·laboració público-privada estable i transparent (hem de dir que parcialment assolit).
  • ·        Establir el sistema de Formació i Qualificació Professional plenament coordinat i integrat en un únic ens, l’Agència per a la Formació i la Qualificació Professional (no ho han volgut... ... vam tenir més fortuna amb la llei de la FP que efectivament vam trobar la voluntat d’entendre’ns del govern).
  • ·        Disposar de totes les dades amb sistema de dades obertes (open data) per fer-les més transparents i accessibles.... dissortadament no hem fet fortuna
  • ·        No s’incloïa en el marc autonòmic, ni europeu, tot i que finalment hem aconseguit que sí s’hi inclogui l’Europeu i l’internacional (OIT) de les polítiques d’ocupació.
  • ·        No inclou cap obligació pressupostària.
  • ·        I no respecta el principi d’autonomia municipal
  • ·        Calia que fos pactada amb els agents (segons els agents no ho està del tot) ni CCOO ni UGT –i la FMC va votar en contra al Consell de Governs locals
  • ·        Recursos propis per a desenvolupar-la
  • ·        Garantia de drets
  • ·        Garantia de serveis
A més de reiterar que al tràmit parlamentari:

Aquest fet ha suposat:

Pel camí, en matèria de polítiques d’ocupació:

·        S’han deixat perdre competències
·        S`han deixat perdre recursos econòmics  (50% pressupost)
·        Han deixat de posar recursos propis (100%)

I ens han entretingut amb un aparent debat d’una llei...
El balanç del seu mandat és ben galdós.


Arguments del PSC per votar en contra de la Llei d’Ocupació

Creiem que la llei d’ocupació de Catalunya resultant de la ponència del Parlament no és la llei que es mereixen els ciutadans de Catalunya. El PSC no pot ser-ne còmplice.

L'objecte d'aquesta norma no respon a un objectiu material determinat.

Li manca la concreció necessària per entendre les millores que suposarà l'aprovació d'aquesta llei en les polítiques públiques d'ocupació.

Tampoc no hem entès perquè els treballs de la ponència es van fer de forma precipitada i opaca sense possibilitat de conèixer les transaccions que s'estaven realitzant amb els diferents grups i sense haver trobat la voluntat de recerca del consens amb tots els grups parlamentaris que requereix la transcendència que se li ha volgut donar al projecte de llei, tenint en compte la incidència que han de tenir les polítiques d'ocupació i formació en la ciutadania.
El consens es teixeix amb complicitat i bon fer... que han mancat, i molt, tant al govern a la ponència i al seu soci, ERC

A més, al GPSOC ens han enredat, vam acordar uns termes per retirar l’esmena a la totalitat, que han estat rebutjats en les esmenes. No han acomplert els seus compromisos.

Què ens permet la nova llei?
·        Crea més ocupació? 
NO.
·        Preveu més recursos per garantir més qualitat en els serveis públics per equiparar-nos amb els estàndards de la UE? 
NO.

Què volíem des del PSC?

·        Poder garantir el dret subjectiu dels ciutadans i ciutadanes dels serveis i programes d'informació, orientació i acompanyament a les persones aturades.
·        Ser més eficients amb els recursos que vénen de l’Estat
·        Equiparar-nos a Europa en qualitat i oferta de serveis mínims d’ocupació (0,5% PIB)

Tot això, la llei NO ho garanteix.

Per això creiem que aquesta és més aviat un aparador.
·        Perquè no aporta cap compromís en l’organització, les funcions i el pressupost d’un servei públic d’ocupació d’un país avançat (molt menys compromís que la llei estatal)
·        És una declaració d’intencions, que no serveix per ajudar els aturats i aturades, o les persones que busquen una millor feina.
Ni L’art. 1d) que parla sobre el dret subjectiu garanteix res: garantir el dret a l’ocupabilitat és una entel·lèquia:

Perquè l’ocupabilitat és la forma de mesurar les condicions objectives i subjectives per accedir a l'ocupació, és un indicador.
L’orientació, la formació i l'acompanyament a la col·locació són serveis que poden ser gestionats com a programes amb condicionament pressupostari.
Per això hem insistit tant des del PSC que la llei ha de garantir el dret subjectiu a uns serveis d’orientació, formació i acompanyament, i el dret a l’ocupabilitat no és dret a cap servei, és tan sols el dret a un indicador. No té sentit.

·        És una operació per justificar que es fa alguna cosa per l’ocupació.
·        Proposa un model jacobí i centralitzat d’organització territorial.

Ha estat una oportunitat perduda.

El PSC va presentar esmenes a la llei per configurar un model alternatiu, sòlid i consistent, basat en els estàndards europeus de serveis d’ocupació per:
·        Garantir el dret subjectiu a:

o   disposar d’un itinerari personalitzat que inclogui el disseny i desenvolupament dels serveis d’orientació específics, les accions de formació i/o els programes de polítiques d’ocupació orientats a la seva inserció laboral i/o a la millora de la seva ocupabilitat.
o   disposar d’un servei de seguiment i acompanyament durant el desenvolupament del seu itinerari personalitzat.



A més a més, a través de les esmenes, el PSC hem volgut:
·        Anar més enllà de l’ordenació del sistema, en què bàsicament se centra la llei.



A més a més la llei,



La llei no té ni ha tingut l’ambició de ser una llei avançada d’un país de la UE.

En definitiva, la realitat que tindrem després d’aprovar la llei és la 
mateixa que hem tingut:

* menys recursos
* menys accions per a les persones aturades
* una llei que continua sense aportar res de nou, més enllà d’ordenar el sistema, com hem dit...

En resum, perden competències, i recursos... però amb la llei sembla com si haguessin fet qui sap què:
Ja vam dir des del Grup Parlamentari Socialista que hagués calgut, i cal:

·        La modificació de la Ley de Empleo, perquè la Generalitat de Catalunya pugui assumir més competències executives en polítiques, tant actives com passives, d'ocupació.
·        Més recursos, tant de l'Estat com de la Generalitat, per a polítiques actives d'ocupació, per equiparar-nos als estàndards de despesa dels països de la UE (0,5% del PIB)
·        Un desplegament territorial i de concertació de baix a dalt, a partir de les necessitats que plantegin el territoris i del seu lideratge.
Així, en els principis de l’acord amb CiU per acceptar a tràmit la llei i la recerca del màxim acord durant la tramitació de l’articulat proposàvem:

A) Presentar conjuntament per traslladar al Congrés dels diputats:

1.  Una proposició de llei de modificació de la Llei de Empleo, orgànica 56/2003 de 16 de desembre, en clau federal per recuperar l’ampli marc de competències executives en matèria d’ocupació que han estat abastament  reduïdes en el darrer RDL 8/2014, de 4 de juliol i ratificades Llei 18/2014 de 15 d’octubre.

2.  Proposar l’increment del 51% dels PGE2105 destinat a les Comunitats Autònomes per a Polítiques Actives (segons els PGE2015 l’estimació prevista per a Catalunya el 2015 si s’apliqués el 19% del total previst seria de 295M€ i hauria d’incrementar-se fins als 345M€ aprox.)

B) Donat que la llei estableix uns drets subjectius als ciutadans que s’han de traduir en uns serveis bàsics que tota persona aturada tindrà dret a rebre, cal dotar el SOC de recursos propis mínims per fer-ho possible, de manera que complementin o ampliïn si és el cas  els que l’Estat transfereix a la Generalitat de Catalunya a partir de la Conferència Sectorial d’Ocupació i Afers Laborals (que vénen condicionats pel RDL 8/2014 de 4 de juliol i pel PAPE anual).

Amb uns serveis bàsics d’orientació i formació:
·        per a l’acreditació de 150.000 persones cada any
·        per incrementar la ràtio d’un orientador per a cada 300 persones aturades (Actualment el servei es cobreix amb un orientador per cada 3.000 persones aturades. A Dinamarca un orientador cada 140 persones desocupades.)

Tot tendint a assolir el promig de despesa dels estats de la UE per a polítiques actives del mercat de treball (que és del 0,5% del PIB, i els més avançats de l’1,5% del PIB).

Vam dir que si la llei servia per assolir aquest objectiu, ens hi trobarien. Però no serveix per assolir-lo.

A més a més també vam fixar els requisits que vam plantejar des del primer moment davant la Llei:



La llei ha evolucionat des del primer text, això és veritat.
Hem de dir que sí hem aconseguit introduir-hi millores, que segurament la fan més entenedora, però no les millores que per nosaltres eren les imprescindibles per donar-hi suport.


·        No hi ha hagut el diàleg necessari
·        No hi ha hagut el debat necessari

Si volien el consens, no hi hem trobat la voluntat de buscar l’acord i el consens.

El tarannà d’ERC i CiU a la ponència ens ho van demostrar, amb l’allau i el “rodillo” per tombar-nos les esmenes.

Després que vam portar el dictamen al CGE, després del qual també hem presentat esmenes per suprimir aquells aspectes que el Dictamen deia que no s’ajustaven a dret o eren confusos.
Des d’aleshores fins avui, tampoc no hem vist que CIU ni ERC busquessin vies de recerca de complicitats, de consens o de suport....  

Han tirat pel dret... sense comptar ni voler comptar de veritat amb els altres grups.

Aleshores tindran la seva llei, nosaltres no podem ser còmplices d’una llei que tan sols és una transposició tergiversada de la legislació estatal que ens vol fer creure el que no és..... en paraules del senyor Amorós, el futur Inem de Catalunya.

______________________________________________________________
Esmenes línies vermelles del PSC

10 Esmena 10

De modificació GP Socialista (4)
Article 1, apartat d «Article 1.
 [...] [...] d) Garantir el dret subjectiu, efectiu i exigible, de les persones a disposar d’un itinerari personalitzat que inclogui el disseny i desenvolupament dels serveis d’orientació específics, les accions de formació i/o els programes de polítiques d’ocupació orientats a la seva inserció laboral i/o a la millora de la seva ocupabilitat. Les persones demandants d’ocupació han de disposar d’un servei de seguiment i acompanyament durant el desenvolupament del seu itinerari personalitzat». [...]».
(El darrer text que havíem pogut transaccionar i que finalment no ens van acceptar fou el següent:
d) Garantir el dret subjectiu, efectiu i exigible, de les persones a disposar, al llarg de tota la seva vida activa i especialment en el cas de les persones demandants d’ocupació, dels serveis adequats i necessaris  a les seves característiques, que inclogui com a mínim l’orientació, la formació i la intermediació,  i que estiguin adreçats a la seva inserció laboral i/o a la millora de la seva ocupabilitat.

136 Esmena 136
De modificació GP Socialista (35)
Article 15, apartat 2 Nova redacció:
«Article 15. [...] [...] 15.2 L’àmbit territorial per a aquesta concertació és la conca de treball, delimitada com a l’àmbit geogràfic on es produeix un nivell d’autosuficiència ocupacional dels residents en el seu territori superior al 60%. Aquesta concertació territorial es pot donar en àmbits diferents sempre que es justifiqui la seva realitat econòmica i ocupacional diferenciada. També s’exceptuaran aquells àmbits locals que en la seva naturalesa jurídica ja tinguin reconeguda la competència per actuar en matèria de desenvolupament econòmic i social. [...]»

303 Esmena 303
D’addició GP Socialista (71) D’un apartat 4, a l’article 35
«Article 35 [...] 35.4. Per donar compliment al principi de suficiència, la Generalitat ha de consignar en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a finançar el dret subjectiu, efectiu i exigible, al que fa referència l’article 1.d), amb una carta de serveis que inclogui com a mínim l’orientació, la formació i la intermediació adequades a les característiques i necessitats de les persones que els ajudi a millorar la seva ocupabilitat en els termes que estableix aquesta llei.
 El Servei d’Ocupació de Catalunya ha d’incloure en el Pla de Desenvolupament de Polítiques d’Ocupació el programa plurianual, que ha de tenir cada any la dotació pressupostària corresponent en els pressupostos de la Generalitat, amb els objectius econòmics i de ràtios per persona usuària d’orientació, formació, i intermediació de manera que assoleixi els de la mitjana de la Unió Europea.»

327 Esmena 327
D’addició GP Socialista (76)
D’una disposició addicional
«Disposició addicional segona. Dotació del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya
El Govern ha de dotar el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya amb els recursos humans i materials adequats per tal de garantir el dret efectiu establert a l’article 1.d.
A tal efecte, disposarà, com a mínim, dels següents recursos humans:
·        L’any 2015 disposarà d’un orientador per cada 300 demandants d’ocupació.
·        L’any 2017 disposarà d’un orientador per cada 100 demandants d’ocupació.
·        L’any 2018 disposarà d’un orientador per cada 80 demandants d’ocupació.»

337 Esmena 337
D’addició GP Socialista (79)
D’una disposició transitòria «Disposició transitòria segona
En el moment en què es constitueixi l’Agència de Formació i Qualificació Professional de Catalunya aquesta assumirà allò establert en els articles 16 b), 24 c) i 32.3 d’aquesta Llei.»

345 Esmena 345
D’addició GP Socialista (81)
A l’exposició de motius D’un segon paràgraf bis
«La Constitució espanyola, en l’article 40, estableix que els poders públics promouran les condicions favorables per al progrés social i econòmic i per a una distribució de la renda regional i personal més equitativa, en el marc d’una política d’estabilitat econòmica, i, de manera especial, faran una política orientada cap a la plena ocupació. Tanmateix, l’article 41 determina el compromís d’assistència i de prestacions, especialment en cas de manca de feina. En relació amb aquest mandat, l’article 148.1.13 de la Constitució estableix que les comunitats autònomes podran assumir competències en matèria de foment de llur desenvolupament econòmic, dins els objectius marcats per la política econòmica nacional. Finalment, l’article 149.1.13 de la Constitució estableix la competència exclusiva de l’Estat sobre les bases i la coordinació de la planificació general de l’activitat econòmica».

Esmena 3
De modificació GP Socialista (1) Article 1, apartat a, primer paràgraf

«Article 1. [...] Aquesta llei té per objecte: a) Ordenar el sistema públic ocupacional de Catalunya d’acord amb la normativa internacional, europea, estatal i autonòmica en els seus respectius àmbits competencials. [...]».

Llei de protecció de la maternitat del PP

Vídeo de la intervenció 

Aquesta proposició de llei que presenten des del PP forma part d’una campanya orquestrada a escala estatal, i que va començar al mes de febrer a totes les cambres autonòmiques.

El que hi ha subjacent darrere la proposició de llei és intentar, per la porta del darrere, fer i refer el debat sobre el dret a l'avortament i rereformar el que aquest país ha dit per activa i per passiva que ja n'hi ha prou.

A més, veiem en aquesta llei un exercici d’hipocresia i de cinisme, ens indigna perquè és un insult a la intel·ligència per tapar-se les vergonyes i fer-se perdonar les retallades en tots els àmbits que han afectat, i molt, les persones més senzilles, les que pretesament vol ajudar amb l’excusa de protegir la maternitat, que presenta ara a final de la legislatura que ha retallat més drets socials de la història, la legislatura en què han castigat les famílies, les treballadores, i a tots els ciutadans, especialment els que han tingut més problemes, que són els que ara diu que vol protegir.

Una legislatura en què ha maltractat tantes i tantes persones, aturades sense prestació, desnonades, persones amb discapacitat què els ha reduït prestacions, les adolescents que es troben en el tràngol d’avortar amb inseguretat i males condicions.

I vénen aquí perquè la Generalitat faci el que ells al govern de l'Estat han desfet.

Quan avui tenir fills per a moltes persones és un fet heroic, perquè s’han liquidat les escoles bressol públiques, s’han reduït les baixes maternals, les paternals, les despeses de tenir cura dels infants les ajudes als quals s’han eliminat, la reforma laboral ha limitat les possibilitats de reduccions de jornada o flexibilitat, generant sobrecàrrega familiar liquidant la llei de dependència, els ajuts per a les persones amb discapacitat, etc

Però en el fons és una excusa. I surten sense vergonya per defensar un model vertical i autocràtic, de la dona feble i subordinada, que cal protegir, enlloc de garantir-li els seus drets i llibertat de decidir per ella mateixa sobre ella mateixa.

I en tot cas es tracta d’una llei plena d’obvietats, que ja estan recollides d’una o altra manera en altres lleis, o a la mateixa llei d’igualtat que ara hem acabat la ponència.

Parlen de corresponsabilitat dels pares, pla de suport a la dona embarassada, d’ajudes socials, d’escolarització, suport a l’àmbit laboral, suport als estudis, del paper dels municipis...

Quan la seva única finalitat és quedar bé amb un col·lectiu, ja que no van poder modificar la llei de l’avortament, amb aquesta proposició fan uns plantejaments manipulats sobre la fal·làcia de la seva protecció de la maternitat.

Vénen aquí amb la pell de xai, quan tots sabem que darrere hi ha el llop que es menja els drets socials.

Al text de la llei diuen “Una societat que deixa sola i abandonada la dona davant dels problemes reals de l’embaràs....” es pot ser més hipòcrita?

Amb la darrera reforma de l’avortament obliguen les adolescents menors que han passat per un trauma en mans dels qui potser els l’ha provocat.

Saben molt bé, que desenvolupant les mesures de salut sexual i reproductiva és com s’eviten embarassos no desitjats, i els avortaments que es produeixen, saben que s’han reduït al mínim amb la llei vigent.

Només recuperant els drets socials retallats ja estarien protegint la maternitat. I deixant d’escanyar financera i competencialment la Generalitat i deixant els ajuntaments que puguin fer el que saben fer molt bé, tot derogant l’Arsal que els ho impedeix.


Prou cinisme i hipocresia.

Podeu llegir el text de la proposició del PP aquí