Fa pocs dies es publicava el resultat d’una enquesta sobre participació política a Catalunya arrel de l’alta abstenció a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya de l’1 de novembre de 2006. La principal motivació expressada de forma espontània pels enquestats era, en un 32,9%, pel descontentament amb els polítics i la política.
Justament les darreres setmanes, a Sabadell, hem pogut viure unes escenes que contribueixen en gran mesura a aquesta opinió. Hem pogut veure com dues forces a l’esquerra del PSC (segons elles mateixes s’anomenen: ES i ICV-EUiA) intentaven configurar una alternativa d’esquerres al govern de la ciutat. Una cosa que en principi, i vista la voluntat manifestada per ambdues forces, podia semblar fàcil, s’ha anat complicant a mida que avançaven les negociacions. Tot se n’ha anat en orris quan ha arribat el moment del repartiment de les quotes de poder. Ni tan sols els que s’anomenen alternatius han estat capaços de defugir d’aquestes qüestions. Això contrasta amb una altra notícia que també hem pogut conèixer aquests dies: la unanimitat amb què el PSC de Sabadell ha escollit el seu candidat a l’alcaldia. Estaria bé que els discursos d’aquestes forces polítiques “alternatives” anessin acompanyats amb l’exemple. Altrament, quina confiança esperen que els dipositin els ciutadans?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada