06 de juliol 2007

E-administració: cal una aposta ferma per la interoperabilitat


Dimarts 4 de juliol vaig tenir l'oportunitat de participar, en el marc del Sabadell Universitat, en el seminari Administració en xarxa. Interoperativitat i serveis electrònics a la taula rodona: Lideratge polític i canvi organitzatiu motors de la interoperativitat en la qual vaig fer una sèrie de plantejaments arrel del debat amb els diferents ponents, fent èmfasi també en què no hi ha un únic ingredient per tal de fer-la possible, sinó diversos, entre els qual, en primer terme la visió política clara sobre l'objectiu a assolir, el lideratge polític i tècnic i la valentia d'assumir el canvi organitzatiu, superant els riscos polítics com la màxima transparència, l'acompliment d'expectatives i el treball entre poders públics amb visions polítiques diferents. Els ciutadans haurien d'estar al centre i per sobre de tot. Els plantejaments van ser:

Situació tecnològica actual
  • Gràcies a la intercomunicació per internet, els ordinadors poden parlar entre ells
    gràcies a l’estil obert d'Internet, existeixenen uns estàndards de facto que tothom fa servir per a la intercomunicació de sistemes (XML, SOAP, …)
  • Gràcies a l'evolució ‘tecnològica’ de la societat, les administracions públiques estan cada vegada més digitalitzades
Polítiques públiques actuals
  • Portem 10 anys d’impuls públic d’Internet però d’internetització desigual de les administracions, més depenent del voluntarisme que de la planificació estratègica. L’Acord parlamentari de Catalunya data del 23 de juliol de 2001 i des de llavors no s’ha revisat.
  • L’impuls més decidit el fa l’administració general de l’Estat (AGE) amb el "Plan Avanza" i la llei d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics (va entrar en vigor el 23 de juny i reconeix el dret dels ciutadans a relacionar-se electrònicament amb les administracions públiques, i obliga a aquestes a prestar tots els serveis públics a través d’Internet com a molt tard el 31 de desembre de 2009).
  • Encara que per raons de falta de pressupostos, la llei permet a les comunitats autònomes i els ens locals demorar-se en l’acompliment d’aquests terminis (obliga en qualsevol cas a publicar un calendari d’actuacions), ningú es voldrà quedar fora i la pressió ciutadana ens impulsarà a l’acompliment.

Reptes de la interoperabilitat actual

El que els polítics hem de demanar als tècnics –informàtics, lletrats, tècnics d’organització, lingüistes,...- davant dels reptes de la cooperació entre administracions per a l’impuls de l’administració electrònica és:

  • Vetllar pels beneficis que obtindrà el ciutadà com a resultat de cada procediment interoperat. No té sentit fer res que no repercuteixi en un benefici directe pel ciutadà.
  • Orientar al ciutadà cada procediment posat en intercomunicació.
  • Cercar l'equilibri financer: cap euro posat en interoperabilitat que no estalviï el mateix euro en un termini màxim de 4 anys al conjunt d’administracions involucrades.
  • Compromís equilibrat: tots els participants en una relació de cooperació tecnològica s’han de comprometre amb la mateixa intensitat en la qualitat, transparència i equitat del conjunt de procediments en què interoperen.
  • Corresponsabilitat amb les dades, que són l’actiu principal de les administracions. Cal depurar-les, compartir-les i millorar-les en benefici dels ciutadans actuals i del futur.
  • Increment del valor públic: tot esforç d’interoperabilitat genera un nou capital intel·lectual que cal cuidar i preservar, ja que normalment no hi ha un departament o organisme ‘propietari’ dels procediments interoperats.

La nostra fita ha de ser el Pla d'acció sobre administració electrónica i2010: accelerar l'administració electrònica a Europa en benefici de tots, i la Llei d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics és el camí iniciat des de l'Estat per arribar-hi. Ara des de Catalunya ens hauríem de posar les piles i plantejar-nos què fem per arribar-hi acceleradament i de forma equilibrada a tot el territori.

2 comentaris:

garmir ha dit...

Internet obre un món de infinites possibilitats, peró obre també una altra mena d´exclusió, l´analfabetització digital, no tothom té acces a internet i el preu de les connexions a Catalunya és més car que a la resta d´Europa, per això la Admó. Pública hauria d´impulsar un pla d´acces a Internet per totes les capes d ela població i un programa d´alfabetització digital , és tan important com el Pacte Nacional per l´Educació. Ens juguem el futur de la nació com a pais desenvolupat, en una economia del futur on es competirà en base a la societat del coneixement.

Montserrat Capdevila Tatché ha dit...

Administracions com l'Ajuntament de Sabadell justament tenen endegats molts programes d'alfabetització digital (http://www.sabadell.cat/fesclic/p/fesclic_cat.asp). El que jo em referia és que justament uns municipis han avançat molt i d'altres no tant, per la voluntat o les possibilitats. Per tant, des del govern cal un esforç important per tal d'aconseguir uns mínims per a tothom, i per descomptat, fer totes les accions possibles per a la reducció de preus, fet que ha d'aconseguir una major accessibilitat. Tot i que en aquests moments ja hi ha més del 50 % de la població que ja accedeix.