Intervenció en l'aprovació de la Llei de Política Industrial

Avui és un dia important per a la indústria a Catalunya perquè després d’aquests mesos de ponència, finalment aprovem definitivament aquesta llei que ha de significar un salt en la política industrial catalana, recordant que fins al moment, Catalunya no havia disposat de cap llei d’aquestes característiques.

I deixin que els faci memòria d’on venim, on som i cap a on anem pel que fa a la política industrial a Catalunya:

• Durant anys hem patit el fenomen de les deslocalitzacions i hem vist caure sectors industrials productius com el tèxtil, la línia blanca d’electrodomèstics, la metal·lúrgia, etc.


• Durant molts anys la política industrial a Catalunya, no va ser gens preventiva ni caracteritzada per la planificació estratègica. Les multinacionals van venir a Catalunya pels costos baixos i per les subvencions a la implantació (moltes se’n van anar als països de l’Est, Àsia o al Marroc).


• Abans del nou govern tripartit que comença a governar l’any 2004, la política industrial es basava principalment en aquella que no existeix, o bé existeix de forma discrecional, amb un repartiment sense concurrència competitiva d’ajuts (per exemple un import de 8 milions €, que permetia ajudar a construir naus, encara que no tinguessin un projecte industrial al darrere -em refereixo a ACC Cervera que a hores d’ara ja ha tancat).
  Les deslocalitzacions eren beneïdes pel govern.


• Es mantenien amb càrrec a l’erari públic empreses en pèrdues (MITASA, Puigneró).


• Es concedien préstecs o s’avalaven empreses i projectes insolvents mitjançant la Comissió Assessora Reconversió Industrial de Catalunya (CARIC), primer, i una incorrecta utilització de l’ICF, després. El nivell de fallides va comportar, en els primes anys del tripartit, haver de proveir 50 milions d’euros.


• Es va viure la privatització dels centres de serveis a les empreses, construïts amb fons públics (IDIADA, LGAI).

A partir del 2004, la política del govern va variar cap a una política industrial basada en:

• L’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana que cercava caminar cap un nou model productiu de béns i serveis basat en la incorporació de coneixement en comptes de baix valor (entès el basat en salaris baixos i condicions precàries). I un instrument del qual és la llei que avui aprovarem.


• Ajudar amb transparència i concurrència pública a les empreses que modernitzen els seus productes o els seus processos: increment d’ajuts a la Innovació per valor de 70 milions de €, disseny i posta en marxa de la xarxa de centres tecnològics que donaven suport als sectors, exigir una actitud responsable en els processos de reordenació empresarial (per primera vegada s’exigeixen plans socials en els ERO).


• Fomentar el diàleg i la negociació per aconseguir la flexibilitat que necessiten les empreses.


• Fomentar la internacionalització de les empreses.

Després d’haver sentit les intervencions dels diferents compareixents en comissió, hem vist com es valora positivament l’existència d’una Llei de política industrial, i algú fins i tot ens deia que si us plau que anéssim ràpid, abans que acabés de desaparèixer la indústria catalana, donada la cruesa de la situació actual.

Aquí hem de remarcar els esforços del govern i del President per trobar solucions a situacions difícils a les grans indústries del país (Nissan, Seat) i a tantes d’altres, petites que a través de les diferents línies de l’ICF, el Cidem o el Copca s’està intentant ajudar.

A través de les dades és palesa la importància de la indústria a Catalunya:
· Un de cada quatre euros que factura la indústria espanyola els genera a Catalunya.
· Catalunya significa un 25% del negoci industrial d’Espanya, el 33% de l’exportació i el 40% de les patents. El pes de Catalunya a l’Estat més determinant en l’àmbit de l’economia sòlida és el que es basa en la indústria.
· Catalunya ha estat dels pocs territoris de l’OCDE que en els últims 15 anys hem guanyat llocs de treball a la indústria.

Per això, per a nosaltres, el Grup Parlamentari Soc-CPC és imprescindible continuar mantenint el perfil de la Catalunya industrial, amb un rol central i estratègic a l’hora d’avançar decididament en el canvi de model productiu i en el procés de transició cap a una economia del coneixement, tal com estableix la llei.

Ens va encoratjar l’altre dia a la comissió la compareixença que ens presentava el Pla Indústria XXI amb uns plantejaments renovats en què es parla de la indústria tradicional, però també l’emergent i els serveis a la indústria, que resten ben recollits en la llei... i que els compareixents celebraven que avui l’aprovéssim. Amb aquests paràmetres la indústria representa més del 50% de l’economia catalana en ocupació i PIB.

Per tant, la Llei parla d’aquesta Nova Indústria amb uns nous valors de modernitat, multisectorialitat, solidesa, responsabilitat social, motor de creixement, de recerca i d’innovació i d’ocupació qualificada, atractiva, moderna, líder i professional, eix vertebrador social i econòmic, la que aglutina les activitats productives pròpiament industrials i les dels serveis a la producció (directament a la producció industrial).

Les instàncies empresarials també ens deien que la internacionalització, la innovació com a elements de competitivitat que planteja la Llei són una de les claus de sortida de la crisi per a la indústria. Segurament no es coneixen prou els esforços fets des del govern de la Generalitat per ajudar els diferents sectors industrials tant a la internacionalització com a la innovació, i no només ara fruit de la conjuntura, sinó ja des del 2004 i especialment partir de la signatura de l’Acord estratègic:
_________________
Per a nosaltres aquesta és una llei que planteja accions que aborden qüestions estructurals, que demostren la voluntat explícita del govern per fer una política industrial clara, concreta, moderna, tal com correspon al segle XXI, això és el que planteja la llei. Així, vol oferir una resposta clara al teixit empresarial mitjançant la millora, tant dels mecanismes i instruments de planificació i suport, com de l’entorn i les condicions de competitivitat en les que les indústries catalanes i totes aquelles empreses que s’hi relacionen desenvolupen la seva activitat, en sintonia amb els objectius que segons la UE la política industrial dels estats membres ha de tenir, igualment se situa en la línia dels objectius marcats per l’Estratègia de Lisboa.

Un element que considerem rellevant a la llei és la creació del Consell de política industrial, com a òrgan de participació i diàleg social, així com la participació en l’Observatori de prospectiva industrial i aportant un informe anual al Parlament amb els resultats assolits, que fins ara no hi havia hagut. (ple, comissió de polítiques sectorials, presidència i vicepresidència).

Com a conclusió podem dir que la Llei que aprovem avui modernitza la concepció de la indústria i es dota d’uns instruments adequats als temps actuals: la integració en un únic ens del copca-cidem que és l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana (Acc1o, cidem-copca) per a una actuació més coordinada i eficient: amb l’objecte d’executar les polítiques de la Generalitat en els àmbits de la innovació, la transferència tecnològica, la internacionalització, el foment i la captació d’inversions i la millora continuada de la productivitat de l’empresa catalana. A banda de crear també l’ens de coordinació i gestió de les participacions a entitats (AVANÇa; LGAI i IDIADA).

Que a més a més ha cercat la concertació i la participació dels agents socioeconòmics directament implicats en la política industrial, fet que per a nosaltres és important, perquè a més se n’han recollit gran part de les seves aportacions, i a més dóna fe una vegada més d’una nova manera de fer d’aquest govern des del 2004.

Per acabar voldria agrair, facin el que facin finalment amb el seu suport a la totalitat del text de la llei, les seves aportacions a través de les esmenes acceptades i les transaccions que de ben segur han ajudat a millorar el text, tant de CiU, com del PP, com del senyor Domingo del grup mixt... així com les encertades aportacions de la lletrada Anna Casas que ens han ajudat a millorar-ne la comprensió i el lligam amb altres normatives com la llei de seguretat industrial, etc. Aportacions en la línia:

• Que la llei va adreçada a les indústries i als serveis destinats a la producció.


• La llei com a impulsora de l’ús i aplicació de les TIC per l’administració i les empreses.


• Els principis de simplificació i agilitació de la tramitació (art. 6.2) (es prescindeix del règim d’autorització pel de la comunicació prèvia (llevat que hi hagi normativa sectorial específica) i la inscripció al registre d’establiments industrials.


• La coherència en la vinculació amb la Llei de Seguretat industrial pel que fa a la Qualitat industrial.


• Així com una incorporació en la línia d’adoptar mesures per evitar processos de deslocalitzacions industrials perquè no suposin la pèrdua de teixit industrial a Catalunya.

Veieu-ne la intervenció