31 de desembre 2010

Que l'any 11 sigui el de la recuperació

Aquest desig és el que vull plantejar des d'aquí abans d'acabar l'any que tanquem. Un any que ha estat molt complicat, com els dos anteriors. Però cal que aixequem l'ànim, ens arremanguem i posem fil a l'agulla per aconseguir vèncer els pronòstics i fer que el 2011 sigui l'any de la recuperació, l'any que moltes persones puguin trobar una sortida a la seva situació d'atur i de desesperació. Que el govern de CiU a Catalunya tingui el coratge de comptar-hi i tiri endavant polítiques d'ocupació adreçades a millorar les condicions d'aquestes persones mentre no arriba el creixement suficient que generi tota l'ocupació necessària!

Des de Sabadell, ja hi treballem, amb l'Alcalde Bustos al capdavant, per generar les millors condicions de la ciutat i de les seves persones perquè això sigui possible.

Que el 2011 doncs sigui l'any de l'esperança, de la confiança i de la llum per a tothom, i que ens porti a tots a ser una mica més feliços.

Esperem poder compartir aquesta felicitat! Bon any 2011!

2 comentaris:

garmir ha dit...

Gran Idea, Montserrat.

Caesar ha dit...

Estem sempre en que les solucions han de venir de fora. No es així, al segle passat tenim camps de batalla, ara al primer mon les guerres son els mercats. La 10a. Economia del món no té ni prous bones empreses ni prou talent per mantenir aquesta posició. S’ha basat en sectors basats en l’especulació. Tenim problemes estructurals i de dinàmica econòmica (generació de noves empreses, mercat del treball,...). Si no tenim clar que la solució no ve de fora, hem d’espavilar, no ens en sortirem. Heu de guiar i ajudar a crear noves empreses, crec que ho feu, i fer que les existents ho facin millor. Cal comunicar i conscienciar de la globalització i competència ferotge i les eines empresarials per fer front. Cal una economia del coneixement, que hi son, però d’alt valor afegit. Hem de ser un país tecnològic i evitar que el talent hagi de marxar. Jubilarem a la gent als 67, però el mercat laboral discriminar als sèniors i a les dones i fa servir el jovent d’usar i tirar. Cal una ètica professional, conec casos sonats d’importants empresaris catalans, i responsabilitat social. Fer que aquells que només volen explotar jovent e immigrants que no puguin fer negocis, ja hi ha altres països per això. Fer que als corruptes s’apliqui la mateixa duresa que s’aplica la justícia del USA i sobretot la lentitud de la justícia assumir-la com una deficiència de justícia. I finalment acabar amb el rebuig social davant el talent i la excel•lència i fugir de la mediocritat i lo hortera.