Un programa per a l'ocupació al Vallès Occidental

Avui ha tingut lloc la comissió executiva del Consorci per a l'Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental al centre de serveis de Castellar del Vallès.

Un dels punts que hem aprovat té una important transcendència per donar resposta a l'actual escenari socioeconòmic de la comarca. Es tracta del pla d’execució per desenvolupar el Programa Integral de Polítiques Actives d’Ocupació 2008-2009.

Aquest programa integral planteja una inversió de 10,6 milions d’euros per desenvolupar-lo, per part de la Generalitat de Catalunya, el Fons Social Europeu, els 23 ajuntaments de la comarca, els agents socials i econòmics, la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal. El Pla ha estat treballat i elaborat amb la participació activa de totes les entitats consorciades implicades en l’activitat econòmica del territori.

Dades sobre la situació socioeconòmica de la comarca

A l'octubre de 2008, hi havia registrats al Vallès Occidental un total de 316.643 assalariats/des, 29.320 empreses i 64.669 autònoms. Això demostra que arran de la crisi econòmica, hi ha hagut un clar retrocés del nombre total d’assalariats i d’empreses, i un lleuger descens dels autònoms.

D’altra banda, els tres grans sectors econòmics de la comarca –la construcció, la indústria i els serveis- han perdut empreses, i només en el sector de l’agricultura i, en menor mesura, en el de serveis, s’incrementa el nombre d’assalariats.

Durant aquest període del 2008 s'han produït més expedients de regulació d’ocupació que al 2007, tot i que han comportat una menor pèrdua d’ocupació, i que el nivell de contractacions ha estat molt menor que en anteriors etapes.

Un aspecte que té molt en compte el Consorci per l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental és l’evolució de desocupats al territori i els col•lectius que en resulten més afectats.

Així doncs, el pla d’execució per al 2008-09 aprovat té en compte cinc línies d’actuació.

En primer lloc, pel que fa a la línia relativa a l’ocupació i qualitat de treball, es pretén la modernització dels serveis d’ocupació, alhora que donar respostes a les necessitats que generi la llei de Dependència, i impulsar noves fórmules de concertació social vinculades a la salut laboral, la conciliació de la vida laboral i personal, i la responsabilitat social.

En la línia de la formació, l’objectiu és treballar per tal de potenciar el reconeixement de la formació professional i adaptar-la als nous reptes del teixit productiu. També es volen millorar els processos de transició de l’escola al treball, evitant l’abandonament escolar.

Una altra de les línies de treball reflectides en el pla d’acció és la d’empresa. En aquest cas, es pretén fomentar l’apropament i la comunicació amb les Petites i Mitjanes Empreses (PIME), donar suport als emprenedors, així com als treballadors afectats per reestructuracions empresarials. També es volen portar a terme accions de formació a treballadors per aconseguir la seva estabilitat laboral.

D’altra banda, el document inclou també actuacions i propostes diverses encaminades a potenciar la igualtat d’oportunitats, per tal de propiciar l’accés i permanència al mercat de treball de les persones amb més dificultats, i la igualtat d’oportunitats a l’empresa.

Una cinquena línia, la de la transnacionalitat, té per objectiu l’assoliment de la transferència de coneixements i d’experiències, i la difusió de la tasca que està portant a terme el Consorci per l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental a escala estatal i europea.

Aquí parlem, de TVE1 Sant Cugat

Ahir em van convidar per primera vegada a aquest programa de TVE1 a Sant Cugat. El nom del programa és Aquí parlem i pretén divulgar la tasca parlamentària. Aquí teniu l'enllaç.

Tot l'equip del programa que condueix en Lluís Falgàs, així com l'equip d'informatius ens va acollir de forma molt càlida, tant a mi mateixa com a la diputada de CiU, Meritxell Borràs, que va fer de contrincant en el debat que vam mantenir sobre la política industrial.

Moltes gràcies a tots per la invitació i felicitats pel programa!

Un nou canal per als emprenedors

Ahir vaig poder assistir a la presentació del canal emprenedorstv.com, una iniciativa de Banesto i la Generalitat de Catalunya. Crec que és una bona expressió del que fa molta falta a l'actualitat, a banda de ser en format web 2.0. Us recomano que hi doneu un cop d'ull.

Per la castanyada

La llei de política industrial de Catalunya

Pot semblar que aquesta llei arriba en un moment molt oportú o inoportú, a algú li pot semblar que és poc ambiciosa, o que ho és massa, el Conseller ja n’ha exposat el context, en l’estratègia de la UE, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya... així com les finalitats i les característiques principals, els instruments... per tant no m’hi estendré, però sí que voldria fer èmfasi en el què per a nosaltres, el grup parlamentari socialistes-cpc, té importància perquè arriba en un moment clau, en què estem patint per la situació econòmica global, que òbviament també ens afecta com a país, en uns moments en què Europa i el món aborden la gran crisi de la globalització i els països han de decidir què volen ser quan siguin grans.

Justament quan Catalunya està en ple camí cap al canvi de model productiu, és a dir, s’estaven fent els deures.

Ja des del 2005 amb la signatura del primer Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. Uns deures que s’estan fent com a país, amb l’impuls del govern i dels agents socioeconòmics que li donen suport i s’hi han compromès, amb un exercici clar de responsabilitat per sobre de tot.

Un acord que abordava amb valentia mesures per a:

• L’impuls estratègic de la innovació


• La transferència tecnològica


• La recerca i la innovació


• El foment del creixement i el dimensionament del teixit empresarial català


• La política de clústers i la cooperació empresarial


• Les accions per a l’atracció d’inversions i la internacionalització, amb la consolidació de l’Agència Catalana d’Inversions, i amb ACC1Ó, com a instrument que aquesta llei que avui debatem consolida


• També per al foment de la internacionalització i el reforçament de la projecció exterior de Catalunya.

Tot això orientat a l’increment de la competitivitat de les empreses. Continuo:

• Les accions per al foment de l’emprenedoria a la societat catalana i augmentar la base d’empreses emprenedores d’alt creixement.
• Les mesures per a la simplificació administrativa per fer més fàcil la relació de les empreses amb l’administració
• El finançament de l’activitat econòmica amb capital risc i altres instruments de suport a l’emprenedoria i la innovació.
• L’atenció a les noves necessitats financeres de les empreses per al seu creixement a través de l’ICF.
• L’aposta per disposar d’una àmplia oferta de sòl i edificació industrial, logístic i de serveis, amb una gestió integral dels polígons industrials, etc, etc. etc.
• D’altres mesures sobre ocupació, formació professional, idiomes, tecnològica, la dotació d’infraestructures de tot tipus, de cohesió social, etc.

Per això, per a nosaltres, malgrat la conjuntura, és un bon moment per posar una nova peça a un puzle molt més gran i complet que estem muntant, com es va posar ahir una altra peça d’aquest puzle amb la signatura del PNRI, un pacte, que en paraules del president, fomenta el nou model productiu i n'és la palanca de canvi, perquè Catalunya vol ser i ha de ser un dels territoris pol d’atracció del talent i del coneixement del sud d’Europa.

Aquest puzle reforçat també amb la revisió i el nou impuls de l’Acord estratègic 2008-2011 renovat fa uns mesos (juny 2008) amb les seves mesures concretes, i el seu pressupost (+de 7.000 M€).

Per tant, crec que no es pot posar en dubte l’aposta clara del govern per l’impuls de les polítiques industrials que han de permetre potenciar la competitivitat dels diferents sectors industrials, l’augment de la confiança dels inversors (a través de l’ACI, instrument clarament orientat i reforçat en aquesta missió) i per treballar per mantenir l’ocupació industrial, de qualificat i d’alt valor afegit.

Valoracions

No barregin les pomes amb les cols, unes qüestions conjunturals amb una llei i unes accions que aborden qüestions estructurals, que demostren la voluntat explícita del govern per fer una política industrial clara, concreta, moderna, tal com correspon al segle XXI, això és el que planteja la llei. Una llei que:

• Pretén crear un marc òptim per a la creació d’empreses i perquè l’empresa innovi.
• Dóna resposta al teixit empresarial català i millora els mecanismes de suport que tenia fins ara.
• Crea l’Agència per a la innovació, la internacionalització i la promoció empresarial. ACC1O, fruit de la fusió entre Cidem i Copca. Així es dóna més dimensió al que ha de ser el principal instrument d’execució de la política industrial de Catalunya.
• Pretén recuperar la política industrial com a element bàsic de suport al teixit empresarial per a millorar la productivitat i la competitivitat de l’economia.

Deixim recordar-los la frase que en els moments que CiU governava va fer seva: “la millor política industrial és la que no existeix”

Aquí almenys tenim una proposta de llei, d’abans no n’hem trobat cap.

La Llei de Política Industrial vol oferir una resposta clara al teixit empresarial mitjançant la millora, tant dels mecanismes i instruments de planificació i suport, com de l’entorn i les condicions de competitivitat en les que les indústries catalanes i totes aquelles empreses que s’hi relacionen desenvolupen la seva activitat, en sintonia amb els objectius que segons la UE la política industrial dels estats membres ha de tenir, igualment se situa en la línia dels objectius marcats per l’Estratègia de Lisboa:

• la millora de la competitivitat a través de la innovació i la internacionalització del teixit industrial català,
• en un context de creixement sostenible, respecte al medi ambient,
  millora de l’ocupació i aprofundiment de la cohesió social.

Un element que considerem rellevant a la llei és la creació del Consell de política industrial, com a òrgan de participació i diàleg social, així com la participació en l’Observatori de prospectiva industrial i aportant un informe anual al Parlament amb els resultats assolits. (ple, comissió de polítiques sectorials, presidència i vicepresidència).

Conclusions

Modernitza la concepció de la indústria i es dota d’uns instruments adequats als temps actuals: la integració en un únic ens del copca-cidem per a una actuació més coordinada i eficient.

Que a més a més ha cercat la concertació i la participació dels agents socioeconòmics directament implicats en la política industrial, fet que per a nosaltres és important, perquè a més se n’han recollit gran part de les seves aportacions, i a més dóna fe una vegada més d’una nova manera de fer d’aquest govern des del 2005.

CIU sempre té a la mà l’excusa fàcil que tot és poc ambiciós... i quina política industrial tenia CIU quan governava? Quines ambicions va exercir?

Si més no de la política industrial de Ciu també en recordem, a banda de la frase que abans ja he esmentat, el no a les zones d’urgent reindustrialització, el desmantellament del sector tèxtil tradicional, la gairebé desaparició de la línia blanca a Catalunya (Corberó, Domar, Bru), la pèrdua de pistonada del sector metal·lúrgic de moltes comarques (UH a Sabadell, Metales i platería Ribera a BCN, i centenars d’empreses en aquesta àrea, el tancament de Samsung a Palau Solità, la crisi de Lear a Cervera, i en èpoques més remotes dels anys 80 més d’un 20% d’atur en algunes comarques i poblacions.

Per això el nostre grup votarà en contra de les esmenes a la totalitat al projecte de llei de política industrial.

Algunes dades

• Un de cada quatre euros que factura la indústria espanyola els genera a Catalunya.
• Catalunya significa un 25% del negoci industrial d’Espanya, el 33% de l’exportació i el 40% de les patents. El pes de Catalunya a l’Estat més determinant en l’àmbit de l’economia sòlida és el que es basa en la indústria.
• Som dels pocs territoris de l’OCDE que en els últims 15 anys hem guanyat llocs de treball a la indústria.
  
  
  

La borsa puja i baixa...

Notícies

Avui voldria compartir diverses bones notícies que hem pogut viure i conèixer al llarg del dia, en contraposició a les que en els darrers mesos sembla que ens portin davant de la debacle, i més després de sentir alguns grups parlamentaris de l'oposició que parlen amb termes tan catastrofistes que sembla que tot s'enfonsi.

• La primera bona notícia la compartia fa dos dies, i és que el govern de l’Estat invertirà 4.626 milions d’euros a Catalunya el 2009, un 6% més que l’any passat. Justament en un moment de pressupostos austers.
• La segona bona notícia és que finalment hem estat capaços d'arribar a una resolució conjunta, els tres grups de govern juntament amb el principal partit de l'oposició, que posa de manifest la unitat catalana davant la negociació del finançament.
• La tercera, l'he pogut llegir a El País, que Catalunya ocupa el lloc número dotze a escala mundial i el tercer a escala europea, només per darrere d'Irlanda i Portugal, en atracció d'inversions estrangeres, que es concentren, principalment, en els àmbits més "tradicionals" de l'economia, com són els sectors productius i manufacturers.
• I la darrera bona notícia, a escala local, és que avui s'ha inaugurat una nova empresa a Sabadell, de disseny i distribució de roba de treball... Aquests dies que només sentim a parlat de tancament d'empreses, és un bon contrapunt...

Les males notícies del dia són les dades de l'atur a Catalunya, i a l'Estat.

Declaració amb motiu de la Jornada Mundial pel Treball Digne

Avui, abans del debat i aprovació de les propostes de resolució arrel del debat de política general s'ha llegit la següent declaració, consensuada i presentada per tots els grups parlamentaris de la cambra. Com a convidats hi han assistit els màxims responsables dels sindicats impulsors a Catalunya: UGT, CCOO i USOC. El text diu així:

"La Confederació Sindical Internacional (CSI) ha organitzat per al dia 7 d'octubre la Jornada Mundial pel Treball Digne.

La missió del sindicalisme, històricament i en l'actualitat, és millorar les condicions de treball i de vida dels treballadors i treballadores i llurs famílies, i esforçar-se per defensar els drets humans, la justícia social, la igualtat de gènere, la pau, la llibertat i la democràcia.

Actualment, la meitat de la força laboral mundial guanya menys de dos dòlars al dia, 12 milions de persones treballen en condicions d'esclavatge, 200 milions de nens i nenes treballen, i 2,2 milions de persones moren a causa d'accidents i malalties laborals cada any.

Només un sistema internacional basat en la solidaritat i el respecte envers els drets de les persones, consagrats en els convenis de les Nacions Unides i de l'Organització Internacional del Treball (OIT), pot posar fi a aquesta tendència.

Amb motiu de la Jornada Mundial pel Treball Digne, el Parlament de Catalunya fa una crida a aplicar aquests convenis, a fer-ho d'una manera urgent i a fer del treball digne un element central de les polítiques laborals.

Palau del Parlament, 2 d'octubre de 2008"

Sobre la intervenció del MHP

Estic contenta que el meus país tingui un President seriós, amb bon ànim i amb ganes de fer. M’agrada que ens vulgui traslladar confiança en el futur. Que ens digui que continuarem actius i confiats en les nostres forces per aconseguir-ho. Això denota que no ens mirem el melic de qui som i que ens prenem seriosament el que volem ser individualment i col·lectiva.

M’agradaria remarcar algunes frases del seu discurs que m’han cridat especial atenció i que reprodueixo:

• “Ha arribat l’hora de parlar de les nostres responsabilitats. Interpel·lar-nos a nosaltres mateixos no sobre qui som o on volem anar sinó sobre com fem les coses. Moltes vegades perdem la força per la boca. Parlem poc de les nostres responsabilitats. Un país emprenyat, resignat o malenconiós és un país en estat de decepció. Així un país no avança”.


• “El país que m’estimo fa de l’esforç i el treball un senyal d’identitat”.


• “No comparteixo justificació d’estat d’ànim. Cal no perdre els reflexos. És hora de recuperar alhora els signes d’identitat, capacitat de treball i desplegar els nostres projectes”.


• “La fórmula de Catalunya serà la clau de volta per reforçar el nostre lideratge. Treball, tenacitat, rigor, creativitat i ambició”.


• “La conllevància no produeix prou beneficis. La resignació tampoc. L’estatut és gran oportunitat, el seu desplegament complet ens donarà gran capacitat. Renovem el nostre compromís per sortir reforçats com a país”.


• “El meu govern serà ambiciós per a Catalunya, encara més. Aquests valors configuren el fil roig del catalanisme present a la majoria de les forces polítiques”.

Altres frases que denoten un president que governa, encara que molts s’entestin a fer creure que no lidera:

• “L’acció de govern no pot quedar paralitzada per la preocupació de l’Estatut i el finançament”.


• “Si ara ens quedem paralitzats per les expectatives, ens desgastaríem inútilment i alimentaríem el desànim polític”.

També reitera la insatisfacció del govern per l’incompliment del termini del 9 d’agost per acordar el nou finançament.

• “La publicitat de les nostres aspiracions no és una bona tècnica negociadora. Voluntat i rigor es quedarien coixos sense unitat”.


• “El govern treballa per obtenir el millor model i no acceptarem mal acord. Si tenim la convicció que podem acceptar un bon acord, ho farem”

Per acabar voldria fer esment a la part del seu discurs en matèria de treball, ha demostrat que es preocupa per la gent més feble i vol atendre les situacions en la proximitat i ho vol fer juntament amb el món municipal.

De la situació econòmica dibuixada pel President en podem extreure una idea que el candidat Obama deia recentment, que cal confiar en l’economia que creix de baix a dalt i es reparteix amb més cohesió social i que cal desconfiar de l’economia que creix de dalt a baix perquè acostuma a ser només especulativa i sense cap base, i per tant en perill permanent de desplomar-se. Això sembla que és el que ara ha passat.

Una bona notícia per a Catalunya dels PGE

Aquesta és la bona notícia:

El govern de l’Estat invertirà 4.626 milions d’euros a Catalunya el 2009, un 6% més que l’any passat

Els Pressupostos inclouen una partida addicional de 1.000 milions d’euros per compensar les desviacions dels exercicis anterior

Amb això, s'acompleix la metodologia acordada per a l’aplicació de la DA3a de l’Estatut.

El govern de l’Estat invertirà 4.626 milions d’euros en infraestructures a Catalunya en compliment, per segon any consecutiu, de la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut. D’acord amb la informació facilitada avui pel Ministeri d’Economia i Hisenda, el Projecte de Llei de Pressupostos per a l’exercici 2009 preveu que la inversió augmenti un 6% respecte al projecte del 2008. Es tracta d’un increment molt notable que, en un context de crisi econòmica i uns comptes marcats per l’austeritat, se situa clarament per sobre de l’augment previst per al conjunt de la despesa pública (3,3%).

El Projecte de Llei també preveu una partida addicional de 1.000 milions d’euros que permetrà donar compliment als estatuts de Catalunya i les Illes Balears. En el cas de Catalunya, aquests recursos es destinaran al finançament de les obres pendents de determinar i a la compensació de les possibles desviacions que s’hagin produït entre la base de càlcul liquidada i el volum d’inversió efectivament executat a Catalunya durant els exercicis 2007 i 2008.

Aquestes compensacions es vehicularan a través d’un conveni entre les dues administracions, cosa que permetrà una participació més directa de la Generalitat en l’execució de les corresponents infraestructures.

Per al 2009, la base de càlcul és de 24.714 milions d’euros i l’Estatut estableix que l’Estat ha d’invertir un 18,72% d’aquests recursos a Catalunya. Dels 4.626 milions, 3.919 corresponen a inversions i transferències de capital consignades al Pressupost; 626 són inversions per determinar i 80 es destinaran a la compensació de peatges.

Totes les infraestructures de caràcter econòmic

La DA3a de l’Estatut estableix que durant 7 anys la inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures s’haurà d’equiparar al pes del PIB català sobre el total espanyol (18,72%). El mes de setembre del 2007, el departament d’Economia i Finances i el Ministeri d’Economia i Hisenda van pactar una metodologia per a l’aplicació d’aquest mandat estatuari. La base de càlcul acordada inclou totes les infraestructures de caràcter econòmic (àrea de despesa 4) i avarca tant les inversions reals (capítol 6) com les transferències de capital (capítol 7).

Imposició del català?

El pla local de l'habitatge

Crisi als mercats?

Units per Catalunya

Sobre finançament municipal

Ara que el debat polític, i el debat al carrer, que és el que veritablement interessa als ciutadans, està centrat en la crisi econòmica que estem vivint, la qüestió del finançament de les administracions adquireix una nova dimensió.

A Sabadell, les taxes de desocupació i d’altres indicadors econòmics mostren clarament aquesta qüestió i les tendències reals, com a la resta de Catalunya, Espanya i Europa; i posen sobre la taula la veritable qüestió: cal ja una reforma estructural del repartiment del finançament entre les diferents administracions, per fer que el ciutadà sigui el veritablement afavorit, que és el realment important.

Trenta anys de democràcia han marcat un camí i han permès ajustar els engranatges del nostre sistema democràtic, i aquest ha demostrat ben clarament que el ciutadà quan té un problema, al primer lloc on mira i acudeix és al seu ajuntament. En aquest context, ¿no fóra lògic que aquest ajuntament estigués el màxim de capacitat per donar la millor resposta?

El més important de tot és abordar a fons la qüestió, en la qual hi ha molts actors implicats: el sector financer, els sindicats, les patronals, les mesures polítiques, etc., però allà on no es posen d’acord sis premis nobel d’economia, difícilment podrem la resta de mortals assolir la fórmula màgica, i així de clar s’ha de dir.

Què es pot fer des de les administracions públiques? Generar un corrent positiu, aquí sí que es posen d’acord els economistes, un corrent positiu, de confiança, pot ajudar a superar crisis d’aquest tipus, qui no ha sentit o llegit mai que aquest o aquell fet ha provocat la pujada o baixada de les accions a borsa, per condicionants psicològiques, de clima i expectativa.

En aquest context, a Sabadell s’han activat una sèrie de mesures per abordar aquesta qüestió, algunes més de gestos com la congelació de sous dels regidors i directius municipals, i d’altres més de pes com potenciar iniciatives de promoció econòmica, de la innovació i de la indústria, o de manteniment de la inversió que genera licitacions i a la vegada llocs de treball. I com que no s’ha de pensar només localment, és sabut que l’Alcalde de Sabadell i president de la Federació de Municipis de Catalunya treballa intensament en “la mare de tots els ous”, la resolució del problema estructural, el finançament local, amb la millora del finançament autonòmic ha de venir també el local, per poder afrontar amb més fortalesa, més inversions i més capacitat d’èxit aquestes qüestions cícliques anomenades crisis i fer el que una part molt important de la societat demana, aprendre dels errors.

I si alguna formació política, com CiU a Sabadell, no és capaç d’entendre que això és lideratge, no només local, sinó a escala de tot el municipalisme català, i només basa la seva acció política en negar les evidències, que s’ho faci mirar.

Vegeu l'entrevista a Manuel Bustos als Matins d'en Cuní de TV3.

Vegeu també article publicat a la Vanguardia anomenat Unidad municipal por una nueva financiación escrit també per Manuel Bustos.

Catalunya triomfant

Els mals averanys

Amb aquest post, més enllà de parlar de la confirmació dels mals averanys que s'albiraven a final d'agost i que possiblement continuaran creixent al mes de setembre, voldria fer un recull d'articles i enllaços d'anàlisi i opinió sobre la situació actual que han escrit experts i persones de referència en el món de l'economia i del treball. En la majoria d'elles resta clar que per sortir de la situació a la qual ens han portat factors exògens com la crisi financera o els preus del petroli i dels aliments, entre d'altres, no hi ha fórmules ni receptes ni ràpides ni màgiques.

• Sense dreceres possibles de Josep M.Rañé.
• Papa Estat! de Xavier Salvador
• Europa no llançarà un pla de descomptes fiscals ni retallarà tipus per reactivar l'economia. Expansión 12/09/2008.
• Intervenció del President del Govern sobre la situació econòmica davant del Congrés dels Diputats

En el fons tot acaba en accelerar una qüestió que ja fa molt de temps que se'n parla, però sembla que s'ha anat deixant per a més tard: el canvi del model productiu i de les relacions, encara que això sigui més lent i complex que les pseudosolucions dràstiques que es propugnen. Això, juntament amb l'increment de la productivitat... d'altres qüestions, ni els premis nobel d'economia saben proposar receptes.

Tot i així, el que és clar que més que mai s'han de reforçar les polítiques públiques adreçades a acompanyar els ciutadans que arrel de la situació restin més indefensos i amb més necessitats.

Voldria enllaçar també una anàlisi i visió de la situació de crisi feta per Leopoldo Abadía, amb el títol La Crisis Ninja, que és molt clara i entenedora.

Sabadell comença la Festa Major 2008

Des de dilluns han estat diverses inauguracions d'exposicions al Casal Pere Quart, al Museu d'Art i al Museu d'Història que han precedit la recepció d'inici de Festa Major d'avui. I demà, ja en plena festa, amb el pregó, a càrrec del Mag Lari, i la resta d'activitats que trobareu al web de Festa Major.

Menys soroll i més feina

Ja es preparen els motors de l’activitat política a Catalunya i al Parlament. Dilluns ja hi va haver la primera executiva del PSC que va reprendre el debat sobre el finançament, tot separant-lo de l’aprovació del pressupost, així com els subsegüents missatges del confiança tant del president de la Generalitat i primer secretari del PSC com del secretari d'organització José Zaragoza.
Cal destacar les declaracions fetes per l'expresident Jordi Pujol lloant l'actitud del president Montilla. Per això continua tenint l'admiració de molts catalans, de tots els partits, a diferència dels líders actuals de CiU, inclòs l'Oriol Pujol, que es veu abocat a fer el paper de la cridanera enrabiada.

Dimarts, ja hi ha hagut la primera reunió del govern després de vacances. Justament en aquesta primera reunió es va aprovar l’avantprojecte de la Llei de Política Industrial, que tot seguit entrarà a tràmit al Parlament. I aquí és on em començo a preparar, perquè serà una de les primeres tasques parlamentàries que em cal abordar, i caldrà tenir en compte que ja ha sortit alguna veu crítica, la d'UGT, que no la veu prou ambiciosa.

I continua la posta a punt dels motors, es desperten de nou els partits amb declaracions i contradeclaracions, amb trets i retrets sobre què ha fet malament l'altre, fins al punt que llegia algun dels opinadors dels diaris que deia que això justament és el que es vol des de Madrid, que la unitat catalana es dilueixi, ja que fa por. Ara tot plegat sembla una olla de grills.

Això sí, el govern, el president Montilla i el conseller Castells continuen amb la seva rigorositat i fermesa. Ple suport haurien de tenir per part de tothom que diu i que vol de debò una bona solució als problemes de finançament de Catalunya. Menys soroll i més feina. Ja podem opinar ja, però l'important, més enllà de les opinions, és fer la feina, la bona feina que cal per convèncer la resta d'autonomies, el govern de l'Estat i a tothom que cal una bona solució, per a tothom, sense menysprear ningú, és clar, però per a Catalunya també. Cal que tinguem confiança en les paraules del president Montilla que deia que "Catalunya obtindrà els recursos necessaris per al seu futur "... tot constatant que calen inversions i recursos per garantir el creixement econòmic del país, sobretot atesa la complicada conjuntura econòmica", va assegurar "que els obtindrem".

Fins ara la seva fermesa no ens ha fallat.

A la feina, amb molt per fer

Avui comencem de nou l'activitat municipal a Sabadell. Ens reunim l'equip de govern per plantejar el nou curs polític, que ens prepara molts reptes per endavant, i sobretot, molta feina.

Tot sortint de casa un veí m'ha recordat que ja són moltes les persones (més de quaranta) que okupen les cases del carrer de Lacy i Gurrea, i que generen molts inconvenients al veïnat: molta brutícia, soroll, incivisme i bandalisme, a banda de noves okupacions al carrer de Riego, Balmes, etc.

Comentem el tema a la reunió de govern, l’Alcalde posa fil a l’agulla i organitza un dispositiu específic per intentar solucionar la situació, que en aquests moments està en mans de la justícia. Per tant, la setmana comença amb aquesta tasca, informant i recollint informació dels veïns afectats, a banda d’un seguiment policial intensiu.

Per continuar s’ha plantejat el nou període que ens ve al damunt, amb una crisi mundial que ni els Premis Nobel d’Economia no saben com abordar, i que continuarà afectant els ciutadans de Sabadell amb l’atur. Per tant, nou encàrrec: fer un seguiment exhaustiu dels indicadors d’atur, activitat econòmica, etc., de la ciutat i de Catalunya per anar-los traslladant a la Junta de Govern Local, tant al govern com a l’oposició, així com estudiar nous dispositius per atendre els ciutadans que es trobin en situació d’atur o que pateixin més la situació. L’equip del Vapor Llonch ens hi posem a treballar.

Altres temes com les ordenances i el pressupost agafen un segon pla, donat que formen part de les qüestions que cal abordar per fer front a la situació, especialment per poder pel que fa als temes socials, també de cara a les jornades econòmiques que es faran a la ciutat a l’octubre per analitzar la situació i fer propostes.

El darrer tema que ens ocupa és repassar la preparació de la Festa Major de Sabadell 2008. El regidor ens informa que tot és a punt.

Tots hem carregat les piles i marxem de la reunió amb un munt d'encàrrecs i feina per tirar endavant, i això que l'activitat frenètica de la ciutat encara no ha començat, ni ho farà fins després de Festa Major i l'Onze de Setembre.

En tot cas, bona reentrada a la feina a tothom!