27 d’agost 2008

Menys soroll i més feina

Ja es preparen els motors de l’activitat política a Catalunya i al Parlament. Dilluns ja hi va haver la primera executiva del PSC que va reprendre el debat sobre el finançament, tot separant-lo de l’aprovació del pressupost, així com els subsegüents missatges del confiança tant del president de la Generalitat i primer secretari del PSC com del secretari d'organització José Zaragoza.
Cal destacar les declaracions fetes per l'expresident Jordi Pujol lloant l'actitud del president Montilla. Per això continua tenint l'admiració de molts catalans, de tots els partits, a diferència dels líders actuals de CiU, inclòs l'Oriol Pujol, que es veu abocat a fer el paper de la cridanera enrabiada.

Dimarts, ja hi ha hagut la primera reunió del govern després de vacances. Justament en aquesta primera reunió es va aprovar l’avantprojecte de la Llei de Política Industrial, que tot seguit entrarà a tràmit al Parlament. I aquí és on em començo a preparar, perquè serà una de les primeres tasques parlamentàries que em cal abordar, i caldrà tenir en compte que ja ha sortit alguna veu crítica, la d'UGT, que no la veu prou ambiciosa.

I continua la posta a punt dels motors, es desperten de nou els partits amb declaracions i contradeclaracions, amb trets i retrets sobre què ha fet malament l'altre, fins al punt que llegia algun dels opinadors dels diaris que deia que això justament és el que es vol des de Madrid, que la unitat catalana es dilueixi, ja que fa por. Ara tot plegat sembla una olla de grills.

Això sí, el govern, el president Montilla i el conseller Castells continuen amb la seva rigorositat i fermesa. Ple suport haurien de tenir per part de tothom que diu i que vol de debò una bona solució als problemes de finançament de Catalunya. Menys soroll i més feina. Ja podem opinar ja, però l'important, més enllà de les opinions, és fer la feina, la bona feina que cal per convèncer la resta d'autonomies, el govern de l'Estat i a tothom que cal una bona solució, per a tothom, sense menysprear ningú, és clar, però per a Catalunya també. Cal que tinguem confiança en les paraules del president Montilla que deia que "Catalunya obtindrà els recursos necessaris per al seu futur "... tot constatant que calen inversions i recursos per garantir el creixement econòmic del país, sobretot atesa la complicada conjuntura econòmica", va assegurar "que els obtindrem".

Fins ara la seva fermesa no ens ha fallat.

6 comentaris:

garmir ha dit...

Hola:
Montse, no et pots queixar l'oposició de CIU al Parlament està domesticada, Artur Masés una mica xai, haurieu tingut més problemes amb Nebrera al front del PPC, peró.....amb l'Oposició que hi ha, hi ha tripartit per molt temps, igual busquen la sociovergència, no sé.
Edmón.

Anònim ha dit...

És necessaria l'extinció dels polítics actuals com anys enrera els dinosaures. La manera la mateixa. Els dinosaures és van quedar sense menjar. Els politics s'han de quedar sense diners. És molt important que els diners estiguin en mà dels ciutadans i el poder per decidir qui comanda els diferents departaments públics tambè. El sistema actual no funciona.

Anònim ha dit...

qui és en Montilla?

Joan ha dit...

Bona nit Montse,

T'he anat seguint també a l'estiu.

Ja tinc bloc propi i evidentment ja t'hi he enllaçat com a bloc de referència.

Molta energia per aquest any que iniciem, i ens veiem molt aviat.

Una abraçada.

Joan
http://joancreusbloc.blogspot.com/

Montserrat Capdevila Tatché ha dit...

Joan, jo també t'he enllaçat...
MOltes gràcies! t'aniré seguint... malgrat els que fan demagògia de la nostra feina... Que s'hi posin de debò i sabran el pa que s'hi dóna...

Anònim ha dit...

Si quan diu demagògia és refereix a:
Estat polític en què el govern és lliurat a la multitud.

Si estic fent demagògia. El govern ha de passar al poble no als partits politics. Si aquests el fan bé, endavant però no és el cas.