Abans que res, voldria manifestar que la comunitat educativa en general, i especialment el col·lectiu de professors i mestres dels centres educatius, han treballat sempre de forma implícita dins la seva tasca educativa pels valors de la convivència, el respecte, la tolerància, és a dir, per tots aquells valors que estan en contra de la violència. De la mateixa manera que ho fan pels aspectes de desenvolupament físic dels infants i joves: vetllant per la correcta dentició, alimentació, vacunació, higiene..., aspectes de conducta: el que està bé i el que no... tots ells sovint contrarestats i desapresos fora de l’àmbit escolar (a casa o al carrer), fet que de ben segur provoca molts desajustos que es poden traduir en conductes inadequades.
Així doncs, veiem com la societat en què vivim ha traslladat un munt de responsabilitats al marc educatiu i als centres que cal que fem compartir més enllà d’aquests centres, amb els pares i la societat en general.
Així mateix, els darrers informes i estudis sobre el tema ens diuen que els casos d’assetjament no són ni més ni menys freqüents, sinó que en tot cas són menys tolerats socialment, i per tant, més denunciats, cosa que és positiva de cara a treballar per a la seva eradicació.
Les recomanacions que fa el síndic segurament són compartides, i gosaríem dir que segurament seguides, per l’autoritat educativa i pels propis centres educatius.
Si més no, coneixem els programes que des del Departament d’Educació ja fa uns anys que s’han posat en marxa i que durant el curs 2006-2007 ens indiquen que ja hi ha 301 centres que participen en el programa de convivència i mediació. Aquests programes incideixen en la prevenció, la detecció i l’actuació (amb els corresponents protocols a seguir pel centre, els professors, els alumnes i les famílies, així com les mesures disciplinàries corresponents).
També s'ha implantat la figura del mediador dels centres com a base de la promoció de la convivència, i els plans d’entorn que posen atenció a resoldre les situació no només des de l’escola sinó des de l’entorn social més proper, abordant la interdisciplinarietat de la solució. Segurament s’està fent una feina molt silenciosa, molt lenta, però de ben segur ha de ser efectiva.
Per altra banda, ens preocupa especialment el desajust entre la percepció de les actuacions que tenen els centres i la que tenen les famílies. Segurament degut a la subjectivitat i la sensibilitat implícita en la visió dels afectats. En aquest sentit hem vist les recomanacions que queden incloses a l'informe i que creiem que cal abordar entre tots per tal d'intentar trobar la forma d'objectivar al màxim aquestes percepcions.
Per acabar, reiterar que sabem que des de sempre, la comunitat educativa ha estat implicada i preocupada pels temes de violència en l’entorn escolar, i ja fa temps que treballa en programes que requereixen una constant actualització per trobar noves fórmules a les noves manifestacions socials.
Nogensmenys, demanem que el govern continuï desenvolupant aquests programes amb la màxima intensitat, amb les innovacions necessàries per aconseguir que les dades que es mantenen de forma sostinguda davallin dràsticament. De ben segur que amb aquests programes, i amb la implicació i la complicitat de tota la societat, s’aconseguirà eradicar no només l’assetjament, sinó també altres fórmules de violència que es manifesten en l’incivisme, la intolerància i les dificultats de convivència que també trobem sovint als nostres pobles i ciutats.
Això sí, cal fer-ne un seguiment molt proper i amatent, que de ben segur creiem que s’està fent i es farà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada