02 de novembre 2008

Somriure

"Ningú no és tan pobre que no pugui regalar un somriure,
ni tan ric que no el necessiti"


Aquesta cita, que avui tot revisant l'agenda del mes de la meva filla per planificar les seves tasques prèvies als exàmens del trimestre, m'ha encantat trobar apuntada en el dia d'avui.

Voldria compartir-la per demanar somriures per enriquir el món que en aquests moments està en procés accelerat d'empobriment. Els nostres fills de ben segur que en tenen la clau, la meva avui m'ho ha demostrat. Perquè un somriure:
"No costa res, però dóna molt,
enriqueix als qui el reben, sense empobrir els qui el donen…
Ocorre en un obrir i tancar d'ulls, i el seu record dura de vegades per sempre…
Ningú és tan ric que pugui passar sense ell, i ningú tan pobre que no es pugui enriquir pels seus beneficis.
Crea la felicitat a casa, encoratja la bona voluntat en els negocis, i és la contrassenya dels amics.
És descans per als cansats, llum per als decebuts, un raig de sol per als tristos, i el millor antídot contra les preocupacions.
Però no pot ser comprat, perdut, deixat o robat…
perquè és una cosa que no beneficiï a ningú llevat que sigui brindat espontàniament i gratuïta.
Perquè ningú no necessita tant un somriure com aquell a qui no li queda res per donar"

2 comentaris:

garmir ha dit...

Hola:
Fantàstic, molt encertat.
Edmón.

Xarnego ha dit...

Moltes gracies,
per fer-me memòria,
avui encara no se
si havia somrigut.

http://farm1.static.flickr.com/81/238617227_5d8f88c9d1.jpg?v=0