El govern de CiU s’oblida d’invertir en sanitat al Vallès Occidental

CiU i el seu govern ens estan demostrant dia a dia que un dels seus principals objectius és la privatització gradual de la sanitat i ho han confirmat fa uns dies amb el seu intent frustrat de treure a concurs públic la gestió de quatre Àrees Bàsiques de Salut i que ha estat rebutjada pel ple del Parlament a instàncies del PSC. Això hagués comportat obrir pas a empreses amb ànim de lucre no relacionades amb l’assistència sanitària que podrien irrompre en l’atenció primària catalana. Aquest no és un fet aïllat sinó un exemple més del procés de desmantellament del sistema públic.

Per el PSC la defensa de la universalitat de la sanitat pública com a dret fonamental de la ciutadania és un principi irrenunciable i per això treballem i proposem alternatives que propicien el manteniment del sistema públic de salut què ha de ser un objectiu absolutament prioritari en la gestió política i així ho hem traslladat en diferents ocasions tant al president de laGeneralitat, Artur Mas, com també al conseller Boi Ruiz.

El que demanem al Govern de Catalunya és que acompleixi els compromisos que ha assumit amb la ciutadania mitjançant la signatura dels convenis amb els diferents ajuntaments del nostre territori. La Generalitat ha de fer front d’una vegada a les seves obligacions amb els municipis i no esperar més.

Les reduccions pressupostàries en Sanitat estan tenint una repercussió molt important a la nostra comarca des de l’any 2011. Una d’aquestes afectacions ha estat l’incompliment del Pla Sanitari del Vallès Occidental de l’any 2005, que incloïa la construcció de 18 nous centres d’atenció primària i l’Hospital Ernest Lluch. També s’han reduït els serveis d’urgències i s’han reduït professionals en molts centres. En aquest sentit, fruit de la denuncia sistemàtica i treball del PSC, hem aconseguit, entre d’altres coses, el compromís de la Generalitat d’encarregar el projecte d’obres per a la construcció del CAP de Can Llong a Sabadell, un servei bàsic i essencial per aquest barri. A més, ElParlament, a proposta nostra, també s’ha compromès a no retallar els serveis d’ambulàncies del Vallès Occidental i mantenir les mateixes hores i vehicles, després d’anunciar el propi Govern una àmplia reducció.

Des de l’inici de la crisi el pressupost que la Generalitat ha destinat a la sanitat no ha deixat de caure, de manera que els 1.095 euros actuals per persona queden molt lluny dels 1.500 que, el mateix conseller Boi Ruiz, va dir que és la quantitat necessària per mantenir la sanitat pública en ‘bon estat de salut’.

Aquesta davallada també suposa que el salari dels professionals s’hagi vist reduït en una mitjana del 20 per cent en els darrers cinc anys. Una altra conseqüència és la reducció de llits als gran hospitals, com el Taulí, que fa disminuir la capacitat de malalts ingressats, la qual cosa fa retardar moltes intervencions quirúrgiques, fa que les urgències no tinguin capacitat de ‘drenatge’ i els pacients es quedin hores i hores pels passadissos, etc. També comporta la no substitució de baixes i jubilacions, de forma que els que es queden fan la feina dels que marxen; i així podríem seguir sense parar.

Sobre això cal dir que, si la qualitat en l’assistència als hospitals del nostre territori es manté és per l’esforç dels professionals, que els toca mantenir la nau per evitar que, una vegada més, paguin els que no els hi toca. El cert és que la sanitat catalana està patint un procés de canvi de model, amb la privatització i mercantilització del sistema sanitari, sota el mandat de la dreta catalana a l’empara del criteri d’inevitabilitat per culpa de la crisi i això està tenint unes terribles conseqüències per l’empitjorament de la salut de les persones i per l’augment de les desigualtats socials.

Montserrat Montiel (Secretària d'Organització del PSC Vallès Occidental Sud)

Montserrat Capdevila (Diputada)

Sobre la política industrial

Adjunto l'article que m'han publicat avui al Diari de Sabadell:

"Catalunya és un país industrial. Ja ho era fa 500 anys, i ho ha estat amb encara més força des de fa més d'un segle i mig. Sabadell també tenia una indústria important, al Ripoll, fa segles i, des de l'arribada de la màquina de vapor, es va multiplicar aquesta indústria a la plana de la ciutat.

La indústria catalana s'ha desenvolupat durant tot aquest temps gràcies a la unió entre empresaris amb capacitat i voluntat emprenedora, i treballadores i treballadors amb ànim de tirar endavant el país, la família i el seu projecte de vida. Aquest compromís conjunt ha sabut superar multitud de problemes estructurals i conjunturals, però no sempre es pot superar tot, i encara menys des de la solitud.

Des de l'inici de l'autonomia catalana, la política industrial ha estat competència de la Generalitat. Tot i així, de competència n'hi havia poca i, més aviat, abundava molta incompetència. Els 23 anys de govern de CiU no van establir una política industrial clara, sòlida, amb vocació de futur i de modernitat. Per terme general, les seves mesures més assenyades (com la creació del COPCA) arribaven tard i es quedaven curtes per a les necessitats de les indústries catalanes. L'anterior Generalitat convergent tampoc va fer massa per les deslocalitzacions, un dels pitjors drames de la indústria catalana. Més aviat feia una política de gratis total per a qualsevol empresa estrangera que s'implantés aquí, però sovint acabaven marxant sense que el govern tampoc fes res per evitar-ho. En resum, una politica industrial “low cost”.

En plena crisi econòmica -com la que estem patint-, la part del lleó dels problemes se l'enduu l'atur. Ningú dubta ni nega el creixement brutal de l'atur, una realitat que ens mostra els problemes estructurals de la nostra economia. Mentre CiU continua apostant per la reforma del mercat laboral, el govern tripartit i els partits que el composen -PSC, ERC i ICV-EUiA- han optat per desenvolupar les bases d'una nova i útil política industrial.

El primer que cal perquè un país creixi és tenir la suficient economia productiva que, bàsicament, és la indústria. A partir d'aquesta afirmació, és bàsic i fonamental dissenyar tot un seguit d'eines de suport al teixit industrial català. Cal aportar a la indústria catalana modernitat, multisectorialitat, solidesa i responsabilitat social, convertint-la en el principal motor de creixement, de recerca i d’innovació i d’ocupació qualificada, atractiva, moderna, líder i professional, eix vertebrador social i econòmic, tot aglutinant les activitats productives pròpiament industrials i les dels serveis a la producció.

El passat dia 10 de juliol va entrar en vigor la nova Llei de Política Industrial de Catalunya, que abunda en totes les característiques esmentades, i posa un accent especial en la internacionalització i la innovació. I ara i avui, quan ningú dubta que Catalunyà serà industrial o no serà, era més necessari que mai articular -per llei- els diferents mecanismes de suport a la indústria.

I a la ciutat de Sabadell, que ha estat paradigmàtica com a ciutat industrial, la Llei de Política Industrial li suposarà un suport importantíssim. Sabadell és ara una ciutat que, després de bastants anys, torna a apostar decididament per la indústria. Els espais de Sant Pau de Riussec, Can Gambús, el Ripoll posen al mercat centenars de milers de metres quadrats a disposició de la indústria. Perquè a Sabadell creiem en la indústria com a part bàsica de la nostra economia i de la nostra realitat.

Malgrat la severa crisi econòmica, Sabadell continua essent una ciutat emprenedora, i farcida de persones emprenedores. Ara, doncs, és quan més necessitem mecanismes de suport a aquesta capacitat emprenedora. Amb la Llei de Política Industrial de Catalunya, serà una mica més fàcil sortir-se'n. I tot i que és imprescindible per a tothom sortir de la crisi, és encara més imprescindible construir el futur. A Sabadell i a Catalunya, ara podem albirar amb un xic més d'optimisme el futur industrial: el disseny estratègic està en marxa, el suport institucional també, i les eines per crèixer i millorar comencen a caminar. A Sabadell, al Vallès i a Catalunya, creiem en la indústria, avui més que mai".

Ikea a Sabadell!

La bona notícia es va confirmar divendres al matí, quan tan Ikea com Sabadell Parc Empresarial van enviar sengles comunicats que havien tancat l'acord perquè Ikea s'instal·lés al Sant Pau de Riu-sec.

Aquí hi ha hagut molta feina! De molta gent! Però també del lideratge clar que té la ciutat i el seu govern! Amb un munt d'inversions i d'infraestructures en marxa que la situen en molt bones condicions per sortir-se'n al millor possible.

En un moment com l'actual és una bona notícia que Ikea s'instal·li a la ciutat, pel que significa de dinamització i motor d'una nova àrea d'activitat econòmica de la ciutat, per la inversió que significa, pels llocs de treball, que segons sembla, seran prioritàriament de Sabadell!

Enhorabona a tothom que hi ha treballat de valent per aconseguir-ho! la ciutat s'ho mereix! Com deia algú per la xarxa divendres, Sabadell és al mapa europeu... Desitgem que ben aviat poguem dir Blat, al sac i ben lligat!

Formació professional i sistema de qualificacions professionals

Coincidint amb la commemoració del Dia del Treball, aquests dies i després d'un any de l'aprovació i la signatura del Pla estratègic Vallès Avança, des del Consorci per l'Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental s'està endegant la campanya d’impuls a la formació professional que vestirà els carrers de 22 municipis de la comarca durant els mesos de maig i juny. La campanya té com a objectiu donar impuls tant a la formació professional reglada com ocupacional i també contínua.


Per altra banda, també durant els propers mesos s'està iniciant la difusió del nou Sistema Català de Qualificacions Professionals. Hem presentat les diferents línies d’actuació en relació al reconeixement de l’experiència professional dels treballadors i treballadores. El Vallès Occidental és la primera comarca de tot Catalunya que està iniciant el procés d’aplicació del nou Sistema Català de Qualificacions Professionals. És a dir, està iniciant un projecte que permetrà que els treballadors i treballadores que fa anys que desenvolupen un ofici, vegin reconeguda la seva experiència, mitjançant un procés que inclourà diferents tràmits, mòduls de formació i orientació professional. Tot plegat farà que els treballadors i treballadores tinguin més elements a l’hora de buscar una feina, iniciar un procés de recol•locació, fer el pas de l’escola al treball... I al mateix temps s’ajudarà a les empreses a ser més competitives. Al Vallès Occidental es podrà accedir a tota la informació sobre aquest reconeixement professional des dels punts d’informació i orientació dels serveis locals d’ocupació, agents socials i oficines de treball. Ara, el COPEVO està formant als professionals que atendran aquests punts d’informació, amb la col•laboració de l’Institut Català de Qualificacions Professionals de la Generalitat de Catalunya.

El Vallès Occidental, la comarca més competitiva de Catalunya

Avui a El País llegia la notícia que el Vallès Occidental és la comarca catalana amb major competitivitat. Manté la posició des del 2003 (tot i que el 2006 la va superar el Barcelonès).

Potser és el treball amb concertació entre tots els agents del territori? La trajectòria i experiència amb els pactes territorials, el Consorci per l'Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental? (vegeu la nota del 31 de març, la del 31 d'octubre 2008 o la del 3 de maig de 2008)? O potser tot plegat juntament amb el dinamisme de tots els sectors i institucions? Treballar plegats cap a una mateixa direcció dóna bons resultats.

Bé, són bones notícies per als 23 municipis del Vallès Occidental, vejam si al 2009 mantenim posició... Si més no continuarem treballant amb perseverança i intensitat per aconseguir-ho, malgrat la conjuntura, la qual intentarem superar amb més treball i convicció que mai.

Aquí teniu l'estudi

El Consorci per l’Ocupació i la Promoció econòmica, referent a Europa

El juliol de 2006 naixia el Consorci per l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental. I ho feia sota el paraigües del màxim consens, integrat pels 23 municipis del Vallès Occidental, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, els sindicats CCOO i UGT i les patronals CECOT, CIESC. Des de la seva creació ha jugat un paper cabdal en la promoció econòmica i en la millora de l’ocupació a la nostra comarca i ara s’ha merescut el reconeixement de la Comissió Europea i s’ha situat com un referent a Europa.

En l’actual situació de crisi econòmica i de difícil conjuntura, la Comissió Europea destaca a la seva web el paper del Consorci i el situa en un espai privilegiat. La nostra manera de fer i el consens assolit és per Europa un exemple de bona pràctica, model per a altres territoris. I és que experiències de concertació com aquesta, com la nostra, són encara inaudites a la Unió Europea i és per això que ens podem sentir orgullosos de la tasca que fem, a tots nivells, a favor de la promoció econòmica i l’ocupació.

És ben cert que els darrers temps aquesta no ha estat una tasca fàcil. Al contrari. Els municipis han patit i estan patint la crisi econòmica de primera mà i són una de les portes més directes que tenen els ciutadans a l’hora de buscar solucions, possibles sortides, a moltes situacions difícils que moltes famílies viuen.

Només dues dades ens donen una idea de la situació que vivim al Vallès Occidental. La primera: al mes de gener de 2009 es van registrar 60.969 persones a les Oficines de Treball de la Generalitat de la nostra comarca, un increment del 60% en un any. I la segona: a la nostra comarca, durant el 2008, un total de 3.248 persones han estat afectades per un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO), la major part al sector industrial, el que representa un 2’5% del total de treballadors assalariats de les industries de la comarca. I darrera de cada número, darrera de cada xifra, hi ha una persona, hi ha una família, que pateix aquesta nova conjuntura econòmica.

És per això que des del Consorci, els ajuntaments han de treballar de valent, de la mà de la Generalitat, i dels agents econòmics i socials, per afrontar amb les màximes garanties aquesta situació i per donar les màximes sortides a les situacions personals que la crisi ens està deixant. Hem de treballar per evitar que la crisi ens porti una fractura social i per estar al costat dels col·lectius més febles.

Amb tot, hem de ser imaginatius. Hem de buscar fórmules per reforçar la formació, que com bé hem anat explicat serà clau els propers mesos. Hem de ser capaços, i ho farem, de crear noves accions que puguin donar noves sortides laborals i formatives a persones que s’han quedat sense feina i que es mereixen una nova oportunitat, en un nou context.

La Comissió Europea descriu el Consorci com "un pas endavant pels pactes territorials a Catalunya". I és que el Vallès Occidental va ser el primer territori de Catalunya en desenvolupar polítiques de concertació entre públic i privat amb el primer Pacte per l’Ocupació de la comarca de l’any 1997 i els Pactes Locals de Sabadell i de Terrassa (2001). Al 1997 vam comptar amb el suport de la Unió Europea: de fet, al 1997 es van crear 9 pactes a tot Espanya i el Pacte per l’Ocupació del Vallès va ser l’únic que va perdurar d’aquells primers pactes de tot l’Estat.
Aquesta concertació ha permès al nostre territori, d’una banda, crear polítiques en benefici de les persones, el territori i les empreses. I de l’altra crear projectes bàsicament en tres àmbits: Conciliació, Immigració i Ajust industrial. El Consorci ha suposat una ajuda per afrontar el futur en millors condicions i fer-ho junts.

Ara, en un context d’incertesa econòmica, hem de redefinir el nostre paper. El Consorci per l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental ha de ser el motor de la innovació a la comarca; la garantia per fer arribar les polítiques d’ocupació a tots els ciutadans, de tots els municipis, i a les empreses; l’eina per posicionar el nostre territori davant les administracions i els altres territoris; el dinamitzador de la modernització dels serveis públics i el garant de la cooperació entre administracions i agents econòmics i socials.

I en aquest nou context, cal seguir impulsant una dimensió europea a la comarca. Els darrers anys hem viscut moltes experiències que han permès intercanviar bones pràctiques amb altres països, alhora que també hem establert xarxes estables de cooperació a nivell europeu. Un bon exemple n’és la participació activa de COPEVO a l’Associació de Col·lectivitats Tèxtils (ACTE) o a la xarxa Eurodeco, resultant de l’últim projecte Equal desenvolupat en el territori. Recentment també ha estat aprovat un nou projecte transnacional que en col·laboració amb socis d’Itàlia, Grècia, Xipre i Malta permetrà durant els propers dos anys intercanviar i promoure models de desenvolupament industrial basats en la sostenibilitat i responsabilitat social de les empreses.
En aquest sentit, el Pla Estratègic VALLÈS AVANÇA garanteix el rol del Consorci com a interlocutor de les polítiques generals al territori i el fa referent dels actors principals per al desenvolupament econòmic. Durant aquest nou període dels fons europeus es cercarà la participació en noves xarxes d’interès i s’establiran prioritats, identificant aquells àmbits en que la cooperació transnacional pot portar a un major i millor desenvolupament de les línies estratègiques definides.

En definitiva, continuarem treballant des del Vallès Occidental, per la nostra comarca i pels vallesans i vallesanes. I ho farem de la mà dels ajuntaments i els agents socials i econòmics, i a través de la cooperació transnacional com a bona eina per afrontar el futur.

El pla d'innovació i els clústers de salut i d'alimentació

Avui al Vapor Llonch hem tingut la reunió dels regidors de la comarca per a la posada en marxa dels projectes associats al clúster de salut i alimentació. Aquesta reunió s'emmarca en la segona fase del Pla d'innovació de la conca del Ripoll. Els set municipis ens hem posat d'acord per iniciar el treball conjunt per enfortir les empreses locals amb vincles amb aquests negocis.

L’objectiu ha estat conèixer de prop els dos projectes associats a la segona fase del Pla d’Innovació que s’inicien aquest mes per enfortir la competitivitat de les empreses del territori (la iniciativa compta amb el suport d'ACC1Ó CIDEM-COPCA).

Aquesta nova etapa del Pla es tradueix en un treball conjunt més intens dels municipis en dos dels clústers identificats a la zona: salut i alimentació. Des de Sabadell liderem el clúster de Salut, al qual també s'hi incorpora Terrassa i l'altre clúster d'Alimentació, liderat per Barberà, tractarà les potencialitats de la indústria alimentària.

També s'han exposat les principals línies de treball i fases que s’enceten a partir d’ara. Algunes de les activitats previstes en aquesta segona fase del Pla d’Innovació són grups de treball amb els agents d’innovació pertanyents als clústers amb l’objectiu d'endegar projectes conjunts. Igualment s’ampliarà el coneixement sobre les característiques i les potencialitats de les empreses del territori amb l’objectiu de reforçar aquests clústers. La implicació de les empreses en aquesta fase juntament amb la voluntat de treballar de forma coordinada en projectes concrets serà l'element clau.

De fet ja vam tancar la primera fase del pla amb l’elaboració d’una diagnosi del territori per establir les accions. L’estudi realitzat ens ha permès determinar quines concentracions d’empreses i altres agents innovadors relacionats entre sí, en aquesta zona geogràfica poden conformar una línia de negoci especialitzat amb avantatges competitives, els anomenats clústers.

Ara més que mai cal treballar plegats per sortir reforçats de la conjuntura actual.

Un programa per a l'ocupació al Vallès Occidental

Avui ha tingut lloc la comissió executiva del Consorci per a l'Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental al centre de serveis de Castellar del Vallès.

Un dels punts que hem aprovat té una important transcendència per donar resposta a l'actual escenari socioeconòmic de la comarca. Es tracta del pla d’execució per desenvolupar el Programa Integral de Polítiques Actives d’Ocupació 2008-2009.

Aquest programa integral planteja una inversió de 10,6 milions d’euros per desenvolupar-lo, per part de la Generalitat de Catalunya, el Fons Social Europeu, els 23 ajuntaments de la comarca, els agents socials i econòmics, la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal. El Pla ha estat treballat i elaborat amb la participació activa de totes les entitats consorciades implicades en l’activitat econòmica del territori.

Dades sobre la situació socioeconòmica de la comarca

A l'octubre de 2008, hi havia registrats al Vallès Occidental un total de 316.643 assalariats/des, 29.320 empreses i 64.669 autònoms. Això demostra que arran de la crisi econòmica, hi ha hagut un clar retrocés del nombre total d’assalariats i d’empreses, i un lleuger descens dels autònoms.

D’altra banda, els tres grans sectors econòmics de la comarca –la construcció, la indústria i els serveis- han perdut empreses, i només en el sector de l’agricultura i, en menor mesura, en el de serveis, s’incrementa el nombre d’assalariats.

Durant aquest període del 2008 s'han produït més expedients de regulació d’ocupació que al 2007, tot i que han comportat una menor pèrdua d’ocupació, i que el nivell de contractacions ha estat molt menor que en anteriors etapes.

Un aspecte que té molt en compte el Consorci per l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental és l’evolució de desocupats al territori i els col•lectius que en resulten més afectats.

Així doncs, el pla d’execució per al 2008-09 aprovat té en compte cinc línies d’actuació.

En primer lloc, pel que fa a la línia relativa a l’ocupació i qualitat de treball, es pretén la modernització dels serveis d’ocupació, alhora que donar respostes a les necessitats que generi la llei de Dependència, i impulsar noves fórmules de concertació social vinculades a la salut laboral, la conciliació de la vida laboral i personal, i la responsabilitat social.

En la línia de la formació, l’objectiu és treballar per tal de potenciar el reconeixement de la formació professional i adaptar-la als nous reptes del teixit productiu. També es volen millorar els processos de transició de l’escola al treball, evitant l’abandonament escolar.

Una altra de les línies de treball reflectides en el pla d’acció és la d’empresa. En aquest cas, es pretén fomentar l’apropament i la comunicació amb les Petites i Mitjanes Empreses (PIME), donar suport als emprenedors, així com als treballadors afectats per reestructuracions empresarials. També es volen portar a terme accions de formació a treballadors per aconseguir la seva estabilitat laboral.

D’altra banda, el document inclou també actuacions i propostes diverses encaminades a potenciar la igualtat d’oportunitats, per tal de propiciar l’accés i permanència al mercat de treball de les persones amb més dificultats, i la igualtat d’oportunitats a l’empresa.

Una cinquena línia, la de la transnacionalitat, té per objectiu l’assoliment de la transferència de coneixements i d’experiències, i la difusió de la tasca que està portant a terme el Consorci per l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental a escala estatal i europea.

Dia del treball i context econòmic

En ple pont de l'1 de maig hem pogut descansar com correspon a la data en qüestió. En primer lloc per celebrar el dia del treball, i per l'altra perquè l'ocasió ens ha permès gaudir d'un pont de quatre dies que després de les llunyanes vacances de Setmana Santa ha estat un respir i un bon repòs per agafar energia pel que queda de curs.

En altres notes ja he comentat que per la primavera la ciutat i el país esclata d'activitat festiva: Sant Jordi, el dia de Internacional de la dansa, el dia contra la sinistralitat laboral i la prevenció de riscos... Concretament a Sabadell sembla que les entitats despertin de cop després del llarg hivern i vulguin mostrar totes alhora la seva activitat.

El cap de setmana passat vam poder gaudir un any més de la celebració del Dia Internacional de la Dansa organitzat per l'Esbart Sabadell Dansaire, però també nombroses activitats d'altres entitats que organitzen les seves festes de primavera amb actes culturals i artístics. També la celebració a l'entorn del dia d'Europa, etc..

Per a mi aquestes setmanes també han estat mogudes: al Parlament l'informe del Síndic de Greuges (presentat en comissió en dues sessions el 21 i el 28 d'abril, i la substanciació al ple del dia 7 de maig de 2008), i a Sabadell i al Vallès dos esdeveniments a l'entorn de l'economia: l'organització i el lliurament dels Premis Sabadell Ciutat Emprenedora dels quals també en parla l'Alcalde de Sabadell al seu bloc, la signatura del Vallès Avança el dia 30 d'abril, vigília de l'1 de maig, el pla estratègic del Consorci per a l'Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental, que es planteja treballar per convertir la comarca en el principal nucli català d'innovació. També l'entrevista a Ràdio Sabadell sobre les dades de creació d'empreses del 2007.
Tot plegat ens fa pensar que la cojuntura actual està ben encarada. Si més no a la comarca i a Sabadell l'abordem de forma conjunta tots els agents: administracions, sindicats i patronals, amb un pressupost inicial per al 2008-2009 de 8 milions d'euros, per abordar, tal com em va correspondre presentar a la sessió del plenari, els cinc eixos de treball:

• Ocupació i qualitat de treball. Es vol fer una modernització dels serveis d’ocupació, amb la realització d’accions innovadores per millorar l’ocupabilitat dels treballadors, es vol donar respostes a les necessitats que generi la Llei de Dependència a partir de l’aflorament de nous llocs de treball. Es volen impulsar noves fórmules de concertació social a favor de la conciliació de la vida laboral i personal, de promoció de la salut laboral i prevenció de riscos, i de responsabilitat social del territori.
• Formació. Es treballarà per potenciar el reconeixement de la formació professional per adaptar la formació als nous reptes del teixit productiu. Té com objectius fonamentals contribuir al desenvolupament d’un nou model integral de formació a la nostra comarca, facilitant l’acreditació de competències professionals. També es vol millorar els processos de transició de l’escola al treball, evitant l’abandonament escolar i potenciant passarel·les flexibles entre el món de l’educació i el món del treball.
• Empresa. En aquest cas es pretén potenciar l’apropament i la comunicació amb les PIME, donar suport als emprenedors així com als treballadors afectats per reestructuracions empresarials. També es faran accions per desenvolupar estratègies d’aprenentatge permanent dels treballadors/er i millorar la seva estabilitat al lloc de treball. I es potenciaran formes innovadores i més productives d’organització del treball.
• Igualtat d'oportunitats. Pretén acompanyar la inserció de les persones amb més dificultats, com són les persones nouvingudes extracomunitàries, les que pateixen alguna discapacitat, les que es troben en situacions socioeconòmiqes desafavorides.... Actuarà a diferents nivells: per facilitar el seu accés als serveis públics, per assegurar la seva presència i fomentar la seva permanència en el mercat de treball. També es treballarà per fomentar la igualtat d’oportunitats a l’empresa.
• La transnacionalitat. Vol potenciar la tasca del Consorci a tots nivells. En aquest sentit el projecte vol continuar potenciant i col·laborant el treball en xarxa amb altres regions nacionals i europees, desenvolupar noves experiències de cooperació i reforçar les xarxes en les que ja participa, aprendre de l’experiència d’altres països i regions, fomentant l’intercanvi d’experiències, know-how, resultats i coneixements.

Tot apunta que si persistim, el Vallès Occidental pot continuar essent la comarca més competitiva de Catalunya, segons l'estudi aDeg diu que és. Si més no, aquesta és la nostra legítima ambició.

Moda, salut i seguretat des de Carpi

Ahir, avui i demà sóc a Carpi, Itàlia, prop de Mòdena i Bologna. País de formatges i vi balsàmic. El motiu és el comitè executiu i l'assemblea general d'Acte (Associació de Col·lectivitats Tèxtils Europees), de la qual faig de Tresorera.

Voldria destacar especialment el motiu o temàtica que aquest any s'ha plantejat a l'entorn de l'assemblea, que és la moda i la salut. És a dir, com es vetlla, o s'ha de vetllar, perquè els canvis en el procés productiu, les deslocalitzacions, etcètera, no influeixin negativament en la salut dels consumidors del teixits. Per tant, quines mesures s'han de prendre per tal que els productes tèxtils que s'importin a Europa tinguin totes les garanties per als consumidors i no els produeixin malalties o efectes nocius per a la salut.

Per això, a Sabadell ja vam aprovar al mes d'octubre la declaració per demanar una millora en les condicions de salut i seguretat en els sectors tèxtils.

Avui ho hem aprovat a l'assemblea general amb l'objectiu de fer-ne al màxim de difussió possibles i traslladar-la a la Comissió Europea perquè la tinguin en consideració a l'hora d'elaborar normatives.

Vegeu la notícia que va sortir a Ràdio Sabadell

Inauguració de la seu de PIMEC Vallès Occidental

Avui ha estat dia de visites i inauguracions. Primer de tot, allà a les 10 ens ha visitat el Conseller Saura per inaugurar la nova seu dels Mossos d'Esquadra de Sabadell. Després, a 2/4 d'1 ens ha visitat el Conseller Castells per inaugurar la seu de PIMEC Vallès Occidental.

A mi m'ha correspost, en nom de l'Alcalde de Sabadell, adreçar unes paraules que reprodueixo:

"Benvolgut senyor Puig, senyor Gonzàlez, honorable Conseller, il·lustríssims alcaldes i alcaldesses de la comarca, senyores i senyors.

Avui compartim una bona notícia per a la ciutat, la inauguració de l’oficina de PIMEC al Vallès Occidental.

Voldria fer-vos arribar, en nom de la ciutat de Sabadell que acull la vostra seu, així com de l’Ajuntament, unes lletres de consideració i felicitació.

Com a representants de les micro, les petites i les mitjanes empreses us instal·leu just en un territori ple d’oportunitats on la vostra tasca de ben segur ha de contribuir al reforçament de la gran quantitat de pimes que configuren l’estructura empresarial del Vallès.

Són moltes les persones motivades per un esperit emprenedor que a Sabadell i a la comarca han aconseguit posar en marxa la seva idea de negoci i l’han convertit en una empresa amb futur, tot generant alhora riquesa i llocs de treball en benefici de tot el territori.

Per això, podem treballar plegats per fomentar aquest esperit i compartir projectes i accions adreçades a mantenir la situació de lideratge de la nostra comarca com a motor industrial i econòmic de Catalunya, amb una aposta clara per a les activitats d’alt valor afegit, per la innovació i per totes aquelles accions que calgui per a l’impuls econòmic, social i empresarial de la nostra comarca.

Per tot això, per aquest camí que fa poc heu començat a recórrer a Sabadell i a la comarca del Vallès Occidental, i per la vostra instal·lació en aquesta magnífica seu, us vull fer arribar la meva més sincera felicitació. Enhorabona i moltes gràcies per la feina feta i per la que de ben segur fareu!"

Visió estratègica pel clúster tèxtil a Sabadell

L’Ajuntament de Sabadell, a través del Vapor Llonch impulsarà diferents accions per millorar la competitivitat del sector tèxtil de la ciutat. Aquestes accions concretes s’han començat a definir arran dels resultats de la segona fase del projecte Visió Estratègica pel cluster tèxtil de Sabadell i Terrassa.

Des de Sabadell, amb la col·laboració d’entitats com el Gremi de Fabricants, conjuntament amb l’Ajuntament de Terrassa i amb el suport del CIDEM, organisme del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya, vam impulsar a finals del 2005 la primera fase del projecte. Durant el 2007 s’ha dut a terme la segona part on les empreses que s’adreçaven al mercat del vestir han estat les protagonistes.

Els principals resultats d’aquesta segona etapa s’han donat a conèixer en un acte celebrat al Gremi de Fabricants.

De les conclusions de l’estudi se’n deriven com a principals reptes estratègics millorar la col·laboració entre l’empresa i els dissenyadors per millorar la part del procés productiu relacionada amb el disseny. D’altra banda, s’insteix en la necessitat de la difusió d’un marca associada als conceptes d’innovació i qualitat.

A través d’aquest projecte s’intenta també que empreses i institucions puguin participar en iniciatives de col·laboració en projectes conjunts de recerca o comercialització. A través de l’estudi es recomanen programes de formació adaptats a les necessitats concretes de grups d’empreses, així com l’actualització dels centres de servei i infrastructures especialitzades o el desenvolupament d’accions orientades a elevar el nivell de management i d’intel·ligència competitiva de les empreses.

La ciutat té per endavant una gran oportunitat per atreure encara més empreses i alhora fer un salt qualitatiu i quantitatiu en l’àmbit industrial. Cal insistir i treballar per mantenir el perfil de la ciutat.

Oktoberfest de Munich i l'Eurodeco

Espectacular la moguda amb motiu de l'Octoberfest a Munich. Tot i que a mi no m'agrada, no vaig tenir més remei que tastar-la, donat que no hi havia cap altra opció per beure. Ara bé, fou espectacular veure l'arrelament de la identitat que tenen els bavaresos i com la manifesten en aquesta celebració. Això sí que és ser Europeu, socialment avançats, oberts a Europa i al món, però amb un arrelament de les tradicions que fan enveja. Tots a la una, tot i la diversitat de procedència.

El motiu del viatge: assistir a les conferències de tancament de l'Equal Eurodeco i la signatura de l'acord de cooperació transnacional per l'ocupació.

Contra la sinistralitat laboral

Cal treballar ferm contra la sinistralitat. Avui, la Mesa de Salut Laboral del Consorci per a l'Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental ha presentat l'informe sobre la sinistralitat laboral del 2006 a la comarca.

Les dades no són alentadores. El 2006 a tot Catalunya no ha estat un bon any pel que fa a la sinistralitat. Per a la comarca del Vallès Occidental tampoc, donat que ha augmentat en un 8,9%. I ha incrementat especialment en aquells col·lectius més febles (dones i immigrants) i en els sectors tradicionalment de més risc (indústria i construcció). Segurament l'increment de l'activitat econòmica, l'increment de l'ocupació, la incorporació de nouvinguts als llocs de treball han hi han contribuït. Tot i així no ens podem adormir.

Cal insistir i continuar treballant des de tots els àmbits per combatre-la. Justament quan sembla que tenim més recursos i sensibilització que mai, es produeix un increment. Tot i que des del meu punt de vista, més enllà de lleis i de recursos econònics, formatius, inspeccions, etc... el que cal és l'assumpció per part de tothom, des del primer directiu al darrer treballador, i des del primer treballador al darrer directiu, des de dins l'empresa i des de fora, immergir-se en la cultura de la prevenció, "portar-la posada en tot moment i a tot arreu per part de tothom". Només així, amb la consciència i el compromís de tothom, es podran evitar accidents i morts....

Al Vallès Occidental de tota manera tenim molt millors condicions, perquè estem treballant plegats tant els representants dels empresaris, dels treballadors i l'administració, fet que pot semblar que no té importància, però que la té tota... Només posant-nos d'acord en com combatre-la serem capaços de fer-ho: no s'hi val a posar-nos les culpes els uns als altres, cal el compromís mutu i compartit de resoldre-ho.

Un pressupost amb molt pes social

Avui he presentat la proposta de pressupost 2007 de la Generalitat com a diputada del Vallès Occidental. És el pressupost que el Conseller Castells va fer arribar al Parlament de Catalunya divendres dia 30 de març. De fet, seran els primers pressupostos que viuré des del Parlament.

Amb el pressupost podem veure com ja ben aviat seran realitat molts projectes que estan en curs i que són els que Catalunya i la nostra comarca necessiten.

Per començar, de forma global veiem com s’inverteixen 630 euros per habitant (al 2003 van ser 360), i també podem veure que les cinc línies d’actuació amb un creixement més destacat són:

• Polítiques d’habitatge (+ 56,5 per cent)
• Recerca, Desenvolupament i Innovació (+ 43,7 per cent).
• Cicle de l’aigua (+ 33,3 per cent).
• Seguretat (+ 19,7 per cent).
• Transferències als ens locals (+ 19,1 per cent).

Així veiem com ja va fent-se realitat la política de fets, més enllà dels discursos.
S’arriba a la xifra de 32.218,6 milions d’euros, que representen un increment del 8,5 per cent respecte a l’any passat.

Pel que fa a la inversió a la comarca del Vallès Occidental; la inversió prevista total és de 192.637.539,39 €, dels quals, 36,8 M€ es faran a Sabadell. Els eixos principals de la inversió al Vallès estan en sintonia amb el pressupost general: infrastructures, habitatge, educació, salut, benestar i serveis a les persones, seguretat, etc.

Vegeu la notícia a Ràdio Sabadell, SabadellPress

Quart Cinturó o autovia orbital, tant se val...

Des de l’any que jo vaig néixer que ja es parla del Quart Cinturó. En aquells moment del franquisme planificat com un eix de comunicació entre els territoris de la segona corona metropolitana per atendre la mobilitat generada pel creixement industrial de l’arc metropolità.
Van continuar passant els anys, van venir els governs democràtics, l’estatal, l’autonòmic, els municipals.... I se’n va anar parlant, debatent, discrepant... però mai, mai, no sabem si per desinterès, per manca de voluntat política, o per què, no es va abordar ni agafar el “bou per les banyes”.

Pel camí, es va anar fent un debat sord entre les plataformes en contra, organitzacions d’empresaris a favor, institucions, grups polítics i altres ciutadans patidors del dia a dia dels col·lapses i els embussos.

Des del Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi només li volem demanar a CiU que intenti sumar-se al consens, i que amb el govern i la resta d’agents i forces polítiques, vulgui agafar el “bou per les banyes” i no tibar cap a una altra banda només amb l’ànim de fer-ne una eina electoralista, de cercar la manera de trencar la cohesió del govern i no de solucionar d’arrel els problemes reals i de fons amb propostes constructives i conciliadores que permetin donar sortida als greus problemes de mobilitat del país.

Vegeu l'article

N'han parlat Manel Nadal, Roberto Labandera