Crònica des de Washington Publicat en Novembre 15, 2008 per AUTORS | Editar Ja som a la Cimera. Comencem amb un bon sopar, perquè al capdavall és al voltant d’una taula que es poden formular les grans propostes i es pot arribar a acords globals. I en això hi ha unanimitat: el sopar és exquisit. Això pinta bé.
I comencem el dia amb sessió fotogràfica. Als arribats a darrera hora, se’ls permet sortir a la foto a la fila del darrere. Ni que sigui estirant el coll, Zapatero també hi sortirà: primer èxit de la jornada.
Però ara comença la feina dura de veritat. ¿Hem de parlar de refundar el capitalisme o simplement de corregir-ne les desviacions?. La discussió és de gran calat: al Bush no li fa cap gràcia passar a la història com el causant d’una crisi que va provocar la caiguda d’un sistema que sempre s’havia cregut com infalible; però als líders europeus els faria molta il·lusió passar a la història com els iniciadors d’una nova era. Dels detalls de les mesures a prendre ja en parlarem després, però primer ens hem de posar d’acord amb el nom de tot el procés; i per respecte a l’amfitrió, sembla adequat abaixar el to històric de la Cimera.
Ara sí, ara parlem dels temes de fons. Una prèvia, però: parlem de les reformes que calgui, però sempre sense tocar els pilars del lliure mercat, ni de la llibertat d’especular, ni dels privilegis dels qui al cap i a la fi són els qui creen riquesa. Faltaria més! Acord total sobre la qüestió: hi ha uns principis bàsics inqüestionables.
Aleshores per on ens hi posem? Un dinar de gala, aquesta vegada amb senyores, per refer forces i preparar l’apoteosi final de la Cimera. Un estómac agraït sempre és un estómac amb més capacitat de pensar, i de pensar bé, està clar.
Arriba el moment clau de la Cimera. Calen propostes clares i contundents per a fer front a la greu situació. El món té els ulls posats sobre Washington, i n’espera grans resultats. El món no en pot sortir defraudat. La proposta que hi ha sobre la taula té més d’un impulsor: pot haver-hi conflicte per la paternitat de la brillant proposta que segellarà una Cimera realment exitosa. S’acorda que allà, es donarà com a proposta col·legiada, i després als respectius països, a partir de demà, cadascú que l’expliqui com vulgui.
Un llibre d’or on estamparan la signatura els participants de la Cimera. Una de les darreres serà la de Zapatero; Espanya ja figura en el mapa de les potències mundials!
La proposta és clara, contundent, resolutiva, eficaç: s’acorda crear un Grup de treball per estudiar les mesures a prendre de cara a fer front a la crisi mundial i retornar la confiança als mercats. Genial.
Tornem satisfets d’una jornada intensa. No sé si pot afirmar-se que hem refundat el capitalisme, però sí que hem escrit una pàgina memorable per a la història.
3 comentaris:
¡Molt bo!
Hola Montserrat:
Ja veuràs que tanta expectativa i al final res.
Edmón.
Crònica des de Washington
Publicat en Novembre 15, 2008 per AUTORS | Editar
Ja som a la Cimera. Comencem amb un bon sopar, perquè al capdavall és al voltant d’una taula que es poden formular les grans propostes i es pot arribar a acords globals. I en això hi ha unanimitat: el sopar és exquisit. Això pinta bé.
I comencem el dia amb sessió fotogràfica. Als arribats a darrera hora, se’ls permet sortir a la foto a la fila del darrere. Ni que sigui estirant el coll, Zapatero també hi sortirà: primer èxit de la jornada.
Però ara comença la feina dura de veritat. ¿Hem de parlar de refundar el capitalisme o simplement de corregir-ne les desviacions?. La discussió és de gran calat: al Bush no li fa cap gràcia passar a la història com el causant d’una crisi que va provocar la caiguda d’un sistema que sempre s’havia cregut com infalible; però als líders europeus els faria molta il·lusió passar a la història com els iniciadors d’una nova era. Dels detalls de les mesures a prendre ja en parlarem després, però primer ens hem de posar d’acord amb el nom de tot el procés; i per respecte a l’amfitrió, sembla adequat abaixar el to històric de la Cimera.
Ara sí, ara parlem dels temes de fons. Una prèvia, però: parlem de les reformes que calgui, però sempre sense tocar els pilars del lliure mercat, ni de la llibertat d’especular, ni dels privilegis dels qui al cap i a la fi són els qui creen riquesa. Faltaria més! Acord total sobre la qüestió: hi ha uns principis bàsics inqüestionables.
Aleshores per on ens hi posem? Un dinar de gala, aquesta vegada amb senyores, per refer forces i preparar l’apoteosi final de la Cimera. Un estómac agraït sempre és un estómac amb més capacitat de pensar, i de pensar bé, està clar.
Arriba el moment clau de la Cimera. Calen propostes clares i contundents per a fer front a la greu situació. El món té els ulls posats sobre Washington, i n’espera grans resultats. El món no en pot sortir defraudat. La proposta que hi ha sobre la taula té més d’un impulsor: pot haver-hi conflicte per la paternitat de la brillant proposta que segellarà una Cimera realment exitosa. S’acorda que allà, es donarà com a proposta col·legiada, i després als respectius països, a partir de demà, cadascú que l’expliqui com vulgui.
Un llibre d’or on estamparan la signatura els participants de la Cimera. Una de les darreres serà la de Zapatero; Espanya ja figura en el mapa de les potències mundials!
La proposta és clara, contundent, resolutiva, eficaç: s’acorda crear un Grup de treball per estudiar les mesures a prendre de cara a fer front a la crisi mundial i retornar la confiança als mercats. Genial.
Tornem satisfets d’una jornada intensa. No sé si pot afirmar-se que hem refundat el capitalisme, però sí que hem escrit una pàgina memorable per a la història.
Publica un comentari a l'entrada