Tot preparant la intervenció vaig ensopegar amb un document del Col·legi d’Economistes de Catalunya que ja l’any 2004 feia una sèrie de consideracions arrel de les deslocalitzacions. De fet van fer una nota d’opinió.
En primer terme, voldria reproduir una de les declaracions de principis del PSC:
"El PSC és un partit socialdemòcrata, que té entre un dels seus principis l’emprenedoria com a impuls de la iniciativa personal, la llibertat d’empresa i la innovació en el marc d’una economia de mercat socialment responsable que faci del treball un dret i una oportunitat per a l’emancipació de les persones".
A partir d'aquí, algunes consideracions sobre el fenomen de les deslocalitzacions:
- Fa temps que a Catalunya el fenomen de la deslocalització és un fet: durant anys hem vist caure sectors industrials productius com el tèxtil, la línia blanca d’electrodomèstics, la metal·lúrgia, etc.
- Durant molts anys la política industrial a Catalunya, no va ser gens preventiva. Les multinacionals van venir a Catalunya pels costos baixos i per les subvencions a la implantació (ara aquestes se’n van, com se n’aniran les que ara s’implanten als països de l’Est o al Marroc, quan els estàndards de benestar hi arribin (drets laborals, mediambientals, etc.).
- Hem de tenir present que abans del nou govern tripartit que comença a governar l’any 2004, la política industrial es basava principalment en aquella que no existeix, o bé existeix de forma discrecional, amb un repartiment sense concurrència competitiva d’ajuts (per exemple un import de 8 milions €, que permetia ajudar a construir naus, encara que no tinguessin un projecte industrial al darrere -em refereixo a ACC Cervera que a hores d’ara ja ha tancat).
- Les deslocalitzacions eren beneïdes i de vegades gestionades per gabinets propers al govern.
- Es mantenien amb càrrec a l’erari públic empreses en pèrdues (MITASA, Puigneró).
- Es concedien préstecs o s’avalaven empreses i projectes insolvents mitjançant la Comissió Assessora Reconversió Industrial de Catalunya (CARIC), primer, i una incorrecta utilització de l’ICF, després. El nivell de fallides va comportar, en els primes anys del tripartit, haver de proveir 50 milions d’euros.
- Es va viure la privatització dels centres de serveis a les empreses, construïts amb fons públics (IDIADA, LGAIN).
A partir del 2004, la política del govern va variar cap a una política industrial basada en:
- L’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana que cerca caminar cap un nou model productiu de béns i serveis basat en la incorporació de coneixement en lloc de baix valor (entès el basat en salaris baixos i condicions precàries).
- Ajudar amb transparència i concurrència pública a les empreses que modernitzen els seus productes o els seus processos: increment d’ajuts a la Innovació per valor de 70 milions de €, disseny i posta en marxa de la xarxa de centres tecnològics que donaven suport als sectors, exigir una actitud responsable en els processos de reordenació empresarial (per primera vegada s’exigeixen plans socials en els ERO).
- Fomentar el diàleg i la negociació per aconseguir la flexibilitat que necessiten les empreses.
- Fomentar la internacionalització de les empreses
Dit això, i atenent-me al títol de la taula rodona, em referiré a la meva visió sobre les polítiques pal·liatives i/o preventives:
Polítiques pal·liatives
Un cop una multinacional ha decidit deixar una localització, l’excusa que pot trobar pot ser qualsevol. Però el fenomen es produeix principalment per la manca de competitivitat entesa en els termes de baix cost salarial que comentava, així com, si aquesta es va implantar amb ajuts públics, ja n’ha fet l’amortizació, per tant, ja no n’obté benefici.
Quins elements poden retenir una empresa? Doncs si aquesta ho ha decidit, pocs n’hi ha, a no ser que aquesta tingui entre els seus principis la Responsabilitat Social o la implicació amb un determinat territori.
Dins les pol. pal·liatives hi ha els plans socials i els processos de recol·locació. El governs poden intentar mediar, o desenvolupar tots aquells elements que puguin fer-la més competitiva fora dels salaris:
- Recerca i desenvolupament de nous productes i serveis
- Entorn facilitador (mobilitat i connectivitat)
- Capital humà ben format
Ara bé, si ha pres la decisió, poca cosa més que acompanyar els treballadors en el procés i ser molt exigents en la presentació de plans socials i acompliment d’aquests, és a dir, garantir els drets laborals i l’acompliment estricte de la normativa laboral. No ens enganyem dient que si hi invertim, l'empresa continuarà (en tenim molts exemples del passat).
Una altra possibilitat és intentar trobar capital inversor que vulgui implicar-s’hi, i l’empresa vulgui atendre-ho. Ara bé, si és una multinacional, p.e. italiana, la venda d’una localització li pot significar competència, i difícilment voldrà vendre.
Polítiques preventives
Cal dir que les polítiques preventives són de llarg recorregut, no solucionen els problemes al moment, i més ara que es veuen accentuats amb la crisi econòmica mundial i difícilment poden canviar la decisió de la multinacional que ja ha fet la seva aposta estratègica.
La paraula clau és competitivitat: en mà d’obra qualificada, en infraestructures, en dispositius de recerca i innovació.
Apostar pel teixit productiu propi (en el seu moment es va deixar ensorrar i substituir per multinacionals que es van implantar amb ajuts). Per tant, la nostra política és fer créixer i reforçar el teixit pime i micropime més arrelat al territori, amb RSC. Apostant fortament per la formació, tant professional com universitària, orientades a l’empresa.
Invertir fort per canvi de model productiu tal com pretén l’Acord estratègic (recentment revisat) així com el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació.
Però sobretot, i el que és més important per aconseguir-ho: la concertació, la visió conjunta de país, de tots els seus agents i actors per aconseguir-ho.
1 comentari:
Hola Montserrat:
El PSC un partit que dóna suport als emprenedors.....això sóna a OPA al electorat de CIU.
Edmón.
Publica un comentari a l'entrada