8.000 milions per a obra pública als municipis

Balanç de dos anys de fets

Parlen del president de persona amb poques paraules, cert, però també i de vegades se'n fa molts jocs de paraules, de què és home de fets, i ho va demostrar amb el balanç dels dos anys de govern Enfortir Catalunya.

Només cal veure-ho aquí.

Inversió als municipis

Avui ens hem llevat amb una bona notícia que anunciava ahir el President Zapatero al Congrés: el Plan español para el estímulo de la economía y el empleo. Com deia Miquel Iceta "Un pla excepcional per una situació excepcional". Es tracta de l'aportació extraordinària de 8.000 milions d'euros per a un fons d'inversió pública en l'àmbit local per a obres d'execució immediata de competència local.

La notícia és molt benvinguda pel món local perquè dóna aire i aconsegueix tres objectius:

• Dóna sortida a moltes necessitats de projectes d'inversió dels municipis, que estaven apurats per la manca de possibilitats de les finances municipals.
• Dinamitza les empreses que podran tenir en poc temps possibilitats d'accedir a les adjudicacions dels municipis.
• Permetrà l'ocupació de moltes persones en atur.

Des d'aquí voldria felicitar a l'Alcalde de Sabadell i president de la Federació de Municipis de Catalunya Manuel Bustos per haver aconseguit aquesta fita, que per molts no soluciona els problemes de finançament municipal, però sí que significa un respir davant la situació de crisi actual que encara es pot accentuar fortament durant el 2009.

Sobre les jornades econòmiques a Sabadell

Dilluns dia 24 fèiem al Vapor Llonch la penúltima de les jornades econòmiques per analitzar la situació econòmica actuali plantejar les propostes de cada grup municipal. Per part del PSC em va correspondre a mi mateixa. Tot seguit la meva intervenció:

No entrarem ni a analitzar les causes, se n’ha parlat abastament al llarg de les jornades, i les conseqüències crec que es coneixen prou bé:

• Crisi financera>bombolla immobiliària>sector construcció
• Crisi de confiança>sector serveis>sector industrial

Això ha provocat i continua provocant, amb una mena d’efecte cadena: ERO, processos concursals, acomiadaments i atur. En un cercle viciós de baixada dràstica de l’activitat econòmica i atur que ens porta cap a la recessió.

Amb tot això, pateixen les persones, els nostres ciutadans. Aquesta és la nostra principal preocupació. Per això ens preocupa i ens ocupa que es facin totes les mesures i accions per minimitzar-ne l’impacte.

Sabem que l’Estat ha fet i planifica fer moltes coses adreçades a entitats financeres primer, empreses i ciutadans. I li demanem que les acceleri.

Sabem que la Generalitat també, a empreses, famílies i als aturats, i també li demanem que les acceleri.

A escala local, valorem que els diferents grups comparteixin amb nosaltres la preocupació per la situació i també les nostres propostes d’actuació, amb les quals hem pogut veure que coincideixen molts d'ells.

Les que el grup municipal socialista i el PSC ha demanat i demana al govern de la ciutat davant la conjuntura actual:

Que sigui motor d’inversió:

• tant per la inversió municipal amb tots els equipaments i infraestructures en curs i previstos.
• com pel desenvolupament del Pla d’infraestructures de Sabadell que la ciutat necessita i ha aprovat amb un gran consens (amb aquests 1.000 milions d’€ planificats i previstos) més els que facin falta per desenvolupar amb la previsió del pla.
• com pel Pla municipal d’habitatge, com a motor de dinamització dels sectors econòmics vinculats a la construcció.

Que faci una aposta decidida per a les polítiques socials (com ha fet en el Pressupost 2009):

• Reforçant els dispositius de serveis socials.
• Reforçant els dispositius del Vapor Llonch per atendre la creixent demanda de serveis de formació i ocupació per millorar l’ocupabilitat de les persones que es queden en atur.
• Que apliqui criteris d’austeritat, rigor i racionalització de la despesa (com ja està fent). Tot i que també demanem que no vagi massa enllà de manera que perjudiqui en excés els sectors d’activitat econòmica que treballen per a l’Ajuntament.
• Posi en marxa mesures per a l’estalvi energètic tant al propi ajuntament com per sensibilitzar i ajudar els ciutadans i empreses a reduir la factura (Oficina Municipal de l’energia)
• Que treballi amb insistència per a la millora del finançament municipal (el nostre Alcalde és a Madrid per treballar per aconseguir-la)
• Que l'Alcalde continuï liderant el Consorci per a l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental, tal com ha fet fins ara juntament amb Terrassa.
• Valorem molt positivament l’acord que el consell d’alcaldes del Vallès Occidental va aprovar .

Pel que fa a mesures estructurals, creiem clau que el govern municipal continuï fent tots els esforços que està fent en:

• El desenvolupament dels més de 850.000 m2 quadrats de sòl industrial i terciari, especialment a Sant Pau de Riu-sec
• Pla d’Innovació i Pacte per la Innovació per incidir i ajudar en el canvi de model productiu i la millora de la competitivitat.
• Centre d’empreses industrials a Can Roqueta
• Finalització de la I fase de la Fàbrica Molins
• El suport a la creació i la consolidació d’empreses
• Recerca finançament per a nous emprenedors
• L’accés a Microcrèdits
• Foment de l’esperit emprenedor

I sobretot, atendre la petició que els agents socials fan:

Davant la situació de crisi, anar i treballar junts per afrontar-la, amb responsabilitat màxima per part de tothom.

I aquí és on en els grups de l’oposició no veiem ni trobem aquesta unitat d’actuació, ni ganes de tenir visió conjunta, ni exercir responsabilitat, sinó el que veiem és aprofitament de la situació per a posicionaments partidistes i d’enfrontament, ridiculització i frivolització de l’acció del govern.

Per acabar demanem: confiança, i les tres i: il·lusió, innovació, imaginació. Davant la crisi, cal trobar les oportunitats i treballar amb esforç, constància, perseverança i enginy per sortir-ne més reforçats.

Bolonya

Què celebrem el 20-N?

Per a una governança financera global

Aquí l'enllaç a la resolució que vam aprovar al Consell Nacional del PSC de dissabte 15 de novembre.

1. Defensem que mai més els mercats financers prevalguin per sobre de l’economia real.
2. Lamentem que la supervisió financera no hagi sabut adaptar-se a la integració dels mercats en l’era de la globalització.
3. Celebrem que per, primera vegada, la dreta europea hagi reconegut públicament que ha après la lliçó, en termes de regulació dels mercats financers.
4. Recolzem les darreres propostes presentades pel Partit Socialista Europeu (PSE), coherents amb les posicions que sempre hem defensat els i les socialistes.
5. Defensem que la UE exerceixi un cert lideratge internacional, a la vegada que exigim que es reforci l’aplicació coherent i la convergència de la seva pròpia regulació i supervisió en els seus mercats.
6. Entenem, recolzem i ens solidaritzem amb les propostes que, de cara a la Cimera de Washington, ha realitzat el moviment sindical internacional per mitjà de la Confederació Sindical Internacional (CSI) i l’Agrupació Global Unions...
7. Desitgem que el disseny de la nova regulació del sistema financer mundial compti amb tots els nous actors del nostre temps...
8. Valorem com un pas d’extraordinària importància per a Espanya la seva participació en la Cimera per la reforma del sistema financer internacional...

Deslocalitzacions productives

En aquesta nota transcric els arguments de la intervenció que em vaig preparar per a la Jornada que USOC va organitzar dilluns dia 17 de novembre sobre les deslocalitzacions productives.

Tot preparant la intervenció vaig ensopegar amb un document del Col·legi d’Economistes de Catalunya que ja l’any 2004 feia una sèrie de consideracions arrel de les deslocalitzacions. De fet van fer una nota d’opinió.

En primer terme, voldria reproduir una de les declaracions de principis del PSC:

"El PSC és un partit socialdemòcrata, que té entre un dels seus principis l’emprenedoria com a impuls de la iniciativa personal, la llibertat d’empresa i la innovació en el marc d’una economia de mercat socialment responsable que faci del treball un dret i una oportunitat per a l’emancipació de les persones".

A partir d'aquí, algunes consideracions sobre el fenomen de les deslocalitzacions:

• Fa temps que a Catalunya el fenomen de la deslocalització és un fet: durant anys hem vist caure sectors industrials productius com el tèxtil, la línia blanca d’electrodomèstics, la metal·lúrgia, etc.
• Durant molts anys la política industrial a Catalunya, no va ser gens preventiva. Les multinacionals van venir a Catalunya pels costos baixos i per les subvencions a la implantació (ara aquestes se’n van, com se n’aniran les que ara s’implanten als països de l’Est o al Marroc, quan els estàndards de benestar hi arribin (drets laborals, mediambientals, etc.).
• Hem de tenir present que abans del nou govern tripartit que comença a governar l’any 2004, la política industrial es basava principalment en aquella que no existeix, o bé existeix de forma discrecional, amb un repartiment sense concurrència competitiva d’ajuts (per exemple un import de 8 milions €, que permetia ajudar a construir naus, encara que no tinguessin un projecte industrial al darrere -em refereixo a ACC Cervera que a hores d’ara ja ha tancat).
• Les deslocalitzacions eren beneïdes i de vegades gestionades per gabinets propers al govern.
• Es mantenien amb càrrec a l’erari públic empreses en pèrdues (MITASA, Puigneró).
• Es concedien préstecs o s’avalaven empreses i projectes insolvents mitjançant la Comissió Assessora Reconversió Industrial de Catalunya (CARIC), primer, i una incorrecta utilització de l’ICF, després. El nivell de fallides va comportar, en els primes anys del tripartit, haver de proveir 50 milions d’euros.
• Es va viure la privatització dels centres de serveis a les empreses, construïts amb fons públics (IDIADA, LGAIN).

A partir del 2004, la política del govern va variar cap a una política industrial basada en:

• L’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana que cerca caminar cap un nou model productiu de béns i serveis basat en la incorporació de coneixement en lloc de baix valor (entès el basat en salaris baixos i condicions precàries).
• Ajudar amb transparència i concurrència pública a les empreses que modernitzen els seus productes o els seus processos: increment d’ajuts a la Innovació per valor de 70 milions de €, disseny i posta en marxa de la xarxa de centres tecnològics que donaven suport als sectors, exigir una actitud responsable en els processos de reordenació empresarial (per primera vegada s’exigeixen plans socials en els ERO).
• Fomentar el diàleg i la negociació per aconseguir la flexibilitat que necessiten les empreses.
• Fomentar la internacionalització de les empreses

Dit això, i atenent-me al títol de la taula rodona, em referiré a la meva visió sobre les polítiques pal·liatives i/o preventives:

Polítiques pal·liatives

Un cop una multinacional ha decidit deixar una localització, l’excusa que pot trobar pot ser qualsevol. Però el fenomen es produeix principalment per la manca de competitivitat entesa en els termes de baix cost salarial que comentava, així com, si aquesta es va implantar amb ajuts públics, ja n’ha fet l’amortizació, per tant, ja no n’obté benefici.

Quins elements poden retenir una empresa? Doncs si aquesta ho ha decidit, pocs n’hi ha, a no ser que aquesta tingui entre els seus principis la Responsabilitat Social o la implicació amb un determinat territori.

Dins les pol. pal·liatives hi ha els plans socials i els processos de recol·locació. El governs poden intentar mediar, o desenvolupar tots aquells elements que puguin fer-la més competitiva fora dels salaris:

• Recerca i desenvolupament de nous productes i serveis
• Entorn facilitador (mobilitat i connectivitat)
• Capital humà ben format

Ara bé, si ha pres la decisió, poca cosa més que acompanyar els treballadors en el procés i ser molt exigents en la presentació de plans socials i acompliment d’aquests, és a dir, garantir els drets laborals i l’acompliment estricte de la normativa laboral. No ens enganyem dient que si hi invertim, l'empresa continuarà (en tenim molts exemples del passat).

Una altra possibilitat és intentar trobar capital inversor que vulgui implicar-s’hi, i l’empresa vulgui atendre-ho. Ara bé, si és una multinacional, p.e. italiana, la venda d’una localització li pot significar competència, i difícilment voldrà vendre.

Polítiques preventives

Cal dir que les polítiques preventives són de llarg recorregut, no solucionen els problemes al moment, i més ara que es veuen accentuats amb la crisi econòmica mundial i difícilment poden canviar la decisió de la multinacional que ja ha fet la seva aposta estratègica.

La paraula clau és competitivitat: en mà d’obra qualificada, en infraestructures, en dispositius de recerca i innovació.

Apostar pel teixit productiu propi (en el seu moment es va deixar ensorrar i substituir per multinacionals que es van implantar amb ajuts). Per tant, la nostra política és fer créixer i reforçar el teixit pime i micropime més arrelat al territori, amb RSC. Apostant fortament per la formació, tant professional com universitària, orientades a l’empresa.

Invertir fort per canvi de model productiu tal com pretén l’Acord estratègic (recentment revisat) així com el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació.

Però sobretot, i el que és més important per aconseguir-ho: la concertació, la visió conjunta de país, de tots els seus agents i actors per aconseguir-ho.

La trobada PSC i UDC

La llei d'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics

Dijous dia 13 la FMC organitzava la jornada sobre la Llei d'accés electrònic i quins reptes planteja a les administracions locals.

Quines són les preguntes-clau que es fan els Ajuntaments?

El 23 de juny de 2007 es va aprovar la llei 11/2007 d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics. Una llei básica que afecta totes les administracions i, tot i que requereix d’un desplegament reglamentari a escala autonòmica i municipal, marca una línia clara per al desplegament de l’administració electrònica a l’Estat i al nostre país.

Aquesta llei marca un abans i un després en la relació dels ajuntaments amb els ciutadans, ja que reconeix per primera vegada el dret dels ciutadans a relacionar-se electrònicament amb totes les administracions. Per tant, aquesta llei d’accés electrònic imposa unes noves obligacions a l’administració local quant a garantir aquest dret ciutadà preferentment a partir del 31 de desembre de 2009.

Els municipis catalans són molt conscients dels reptes a què s'enfronten de cara a adaptar-se a la nova Societat de la Informació i el Coneixement i en l’acció de govern tenen una llarga experiència en:

• les polítiques d’alfabetització digital per lluitar contra l'exclusió que prové de l’ús d’aquestes tecnologies,
• les polítiques d’impuls d’introducció de les TIC en les empreses i el teixit econòmic,
• les accions per a l’adopció de les TIC en els propis ajuntaments, tant de forma interna com incorporant-les en els serveis als ciutadans, principalment a través de les oficines d’atenció ciutadana i als webs.

Però ara aquests reptes tenen una estratègia nacional de desplegament i unes dates marcades en el calendari. El reconeixement del dret dels ciutadans per accedir als serveis públics marca un horitzó clar als ajuntaments. I una pressió en el temps i per tant en les organitzacions internes i en els pressupostos. Per això les qüestions clau dels ajuntaments quant a l'administració electrònica són:

La incorporació de les TIC a la gestió municipal i també a la relació amb els ciutadans fa ser més competitius els ajuntament, obliga a desplegar millor les polítiques a partir de les restriccions pressupostàries que suporten i en el context de crisi en què ens trobem.

L’ús d’Internet i els ordinadors s’ha estès entre tota la població, especialment a Catalunya i que avui en dia es impensable plantejar qualsevol línia de comunicació amb els ciutadans que no incorpori les tecnologies d’una o una altra manera.

Però ara hi haurà unes noves obligacions (per llei) en la línia del que ja s'està desplegant. Interessa fer-ho bé. Per això la FMC ha impulsat la realització d’aquesta jornada, amb l’ànim de divulgar la necessitat d’adaptació de les estratègies d’Internet a les noves lleis d’accés. Obtenint l'opinió dels qui estan involucrats en el desplegament actual de l’administració electrònica i posant sobre la taula les preguntes que genera l’adaptació de les entitats locals a aquestes noves lleis, a aquests nous drets electrònics.

Volem fer-ho bé, i una de les coses que estem aprenent d’aquesta nova Societat de la Informació, és que el valuós “coneixement” que tenim dins de les organitzacions es pot compartir entre els municipis generant així molt més coneixement i molt més valor per als ciutadans. Aquesta jornada pretenia posar una mica més de llenya en aquest foc del coneixement necessari per desplegar les polítiques d’administració electrònica.

Cimera del G-20

Qui desfarà l'embolic?

Sobre actituds

L'actitud de CiU davant la presentació dels pressupostos que va fer el conseller Castells al Parlament una vegada més és de restar en comptes de sumar. De posar en dubte, qüestionar i manipular barroerament abans d'analitzar i proposar.

I en aquests moments al país, el país que CiU tan vol abanderar, el que li fa falta és sumar esforços i responsabilitat més que autoflagelació, realisme, pragmatisme i confiança.

Amb aquesta actitud de catastrofisme i alarmisme exagerat, el que transmet CiU és pessimisme i això és el pitjor que pot fer davant la situació actual. Per tant, només se li pot demanar a CiU responsabilitat i rigor. A tots plegats ens cal treballar durament per sortir-nos-en, amb austeritat i esforç.

Perquè el govern amb la presentació dels pressupostos mostra clarament la voluntat de tirar endavant amb un alt esforç per fer allò que tan es reclama, mantenir els nivells d'inversió per dinamitzar l'economia, per fer de motor i ajudar a les empreses que continuïn tirant endavant, i ajudar els que surtin més perjudicats de la situació.

Ridiculitzant i menyspreant la tasca del govern no s'aconsegueix cap més objectiu que continuar desprestigiant la política, i en el fons, perjudicant el país, Catalunya, especialment en un moment tan delicat com l'actual.

Somriure

"Ningú no és tan pobre que no pugui regalar un somriure,
ni tan ric que no el necessiti"

Aquesta cita, que avui tot revisant l'agenda del mes de la meva filla per planificar les seves tasques prèvies als exàmens del trimestre, m'ha encantat trobar apuntada en el dia d'avui.

Voldria compartir-la per demanar somriures per enriquir el món que en aquests moments està en procés accelerat d'empobriment. Els nostres fills de ben segur que en tenen la clau, la meva avui m'ho ha demostrat. Perquè un somriure:

"No costa res, però dóna molt,
enriqueix als qui el reben, sense empobrir els qui el donen…
Ocorre en un obrir i tancar d'ulls, i el seu record dura de vegades per sempre…
Ningú és tan ric que pugui passar sense ell, i ningú tan pobre que no es pugui enriquir pels seus beneficis.

Crea la felicitat a casa, encoratja la bona voluntat en els negocis, i és la contrassenya dels amics.
És descans per als cansats, llum per als decebuts, un raig de sol per als tristos, i el millor antídot contra les preocupacions.
Però no pot ser comprat, perdut, deixat o robat…
perquè és una cosa que no beneficiï a ningú llevat que sigui brindat espontàniament i gratuïta.
Perquè ningú no necessita tant un somriure com aquell a qui no li queda res per donar"

Un programa per a l'ocupació al Vallès Occidental

Avui ha tingut lloc la comissió executiva del Consorci per a l'Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental al centre de serveis de Castellar del Vallès.

Un dels punts que hem aprovat té una important transcendència per donar resposta a l'actual escenari socioeconòmic de la comarca. Es tracta del pla d’execució per desenvolupar el Programa Integral de Polítiques Actives d’Ocupació 2008-2009.

Aquest programa integral planteja una inversió de 10,6 milions d’euros per desenvolupar-lo, per part de la Generalitat de Catalunya, el Fons Social Europeu, els 23 ajuntaments de la comarca, els agents socials i econòmics, la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal. El Pla ha estat treballat i elaborat amb la participació activa de totes les entitats consorciades implicades en l’activitat econòmica del territori.

Dades sobre la situació socioeconòmica de la comarca

A l'octubre de 2008, hi havia registrats al Vallès Occidental un total de 316.643 assalariats/des, 29.320 empreses i 64.669 autònoms. Això demostra que arran de la crisi econòmica, hi ha hagut un clar retrocés del nombre total d’assalariats i d’empreses, i un lleuger descens dels autònoms.

D’altra banda, els tres grans sectors econòmics de la comarca –la construcció, la indústria i els serveis- han perdut empreses, i només en el sector de l’agricultura i, en menor mesura, en el de serveis, s’incrementa el nombre d’assalariats.

Durant aquest període del 2008 s'han produït més expedients de regulació d’ocupació que al 2007, tot i que han comportat una menor pèrdua d’ocupació, i que el nivell de contractacions ha estat molt menor que en anteriors etapes.

Un aspecte que té molt en compte el Consorci per l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental és l’evolució de desocupats al territori i els col•lectius que en resulten més afectats.

Així doncs, el pla d’execució per al 2008-09 aprovat té en compte cinc línies d’actuació.

En primer lloc, pel que fa a la línia relativa a l’ocupació i qualitat de treball, es pretén la modernització dels serveis d’ocupació, alhora que donar respostes a les necessitats que generi la llei de Dependència, i impulsar noves fórmules de concertació social vinculades a la salut laboral, la conciliació de la vida laboral i personal, i la responsabilitat social.

En la línia de la formació, l’objectiu és treballar per tal de potenciar el reconeixement de la formació professional i adaptar-la als nous reptes del teixit productiu. També es volen millorar els processos de transició de l’escola al treball, evitant l’abandonament escolar.

Una altra de les línies de treball reflectides en el pla d’acció és la d’empresa. En aquest cas, es pretén fomentar l’apropament i la comunicació amb les Petites i Mitjanes Empreses (PIME), donar suport als emprenedors, així com als treballadors afectats per reestructuracions empresarials. També es volen portar a terme accions de formació a treballadors per aconseguir la seva estabilitat laboral.

D’altra banda, el document inclou també actuacions i propostes diverses encaminades a potenciar la igualtat d’oportunitats, per tal de propiciar l’accés i permanència al mercat de treball de les persones amb més dificultats, i la igualtat d’oportunitats a l’empresa.

Una cinquena línia, la de la transnacionalitat, té per objectiu l’assoliment de la transferència de coneixements i d’experiències, i la difusió de la tasca que està portant a terme el Consorci per l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental a escala estatal i europea.

Aquí parlem, de TVE1 Sant Cugat

Ahir em van convidar per primera vegada a aquest programa de TVE1 a Sant Cugat. El nom del programa és Aquí parlem i pretén divulgar la tasca parlamentària. Aquí teniu l'enllaç.

Tot l'equip del programa que condueix en Lluís Falgàs, així com l'equip d'informatius ens va acollir de forma molt càlida, tant a mi mateixa com a la diputada de CiU, Meritxell Borràs, que va fer de contrincant en el debat que vam mantenir sobre la política industrial.

Moltes gràcies a tots per la invitació i felicitats pel programa!

Un nou canal per als emprenedors

Ahir vaig poder assistir a la presentació del canal emprenedorstv.com, una iniciativa de Banesto i la Generalitat de Catalunya. Crec que és una bona expressió del que fa molta falta a l'actualitat, a banda de ser en format web 2.0. Us recomano que hi doneu un cop d'ull.

Per la castanyada

La llei de política industrial de Catalunya

Pot semblar que aquesta llei arriba en un moment molt oportú o inoportú, a algú li pot semblar que és poc ambiciosa, o que ho és massa, el Conseller ja n’ha exposat el context, en l’estratègia de la UE, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya... així com les finalitats i les característiques principals, els instruments... per tant no m’hi estendré, però sí que voldria fer èmfasi en el què per a nosaltres, el grup parlamentari socialistes-cpc, té importància perquè arriba en un moment clau, en què estem patint per la situació econòmica global, que òbviament també ens afecta com a país, en uns moments en què Europa i el món aborden la gran crisi de la globalització i els països han de decidir què volen ser quan siguin grans.

Justament quan Catalunya està en ple camí cap al canvi de model productiu, és a dir, s’estaven fent els deures.

Ja des del 2005 amb la signatura del primer Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. Uns deures que s’estan fent com a país, amb l’impuls del govern i dels agents socioeconòmics que li donen suport i s’hi han compromès, amb un exercici clar de responsabilitat per sobre de tot.

Un acord que abordava amb valentia mesures per a:

• L’impuls estratègic de la innovació


• La transferència tecnològica


• La recerca i la innovació


• El foment del creixement i el dimensionament del teixit empresarial català


• La política de clústers i la cooperació empresarial


• Les accions per a l’atracció d’inversions i la internacionalització, amb la consolidació de l’Agència Catalana d’Inversions, i amb ACC1Ó, com a instrument que aquesta llei que avui debatem consolida


• També per al foment de la internacionalització i el reforçament de la projecció exterior de Catalunya.

Tot això orientat a l’increment de la competitivitat de les empreses. Continuo:

• Les accions per al foment de l’emprenedoria a la societat catalana i augmentar la base d’empreses emprenedores d’alt creixement.
• Les mesures per a la simplificació administrativa per fer més fàcil la relació de les empreses amb l’administració
• El finançament de l’activitat econòmica amb capital risc i altres instruments de suport a l’emprenedoria i la innovació.
• L’atenció a les noves necessitats financeres de les empreses per al seu creixement a través de l’ICF.
• L’aposta per disposar d’una àmplia oferta de sòl i edificació industrial, logístic i de serveis, amb una gestió integral dels polígons industrials, etc, etc. etc.
• D’altres mesures sobre ocupació, formació professional, idiomes, tecnològica, la dotació d’infraestructures de tot tipus, de cohesió social, etc.

Per això, per a nosaltres, malgrat la conjuntura, és un bon moment per posar una nova peça a un puzle molt més gran i complet que estem muntant, com es va posar ahir una altra peça d’aquest puzle amb la signatura del PNRI, un pacte, que en paraules del president, fomenta el nou model productiu i n'és la palanca de canvi, perquè Catalunya vol ser i ha de ser un dels territoris pol d’atracció del talent i del coneixement del sud d’Europa.

Aquest puzle reforçat també amb la revisió i el nou impuls de l’Acord estratègic 2008-2011 renovat fa uns mesos (juny 2008) amb les seves mesures concretes, i el seu pressupost (+de 7.000 M€).

Per tant, crec que no es pot posar en dubte l’aposta clara del govern per l’impuls de les polítiques industrials que han de permetre potenciar la competitivitat dels diferents sectors industrials, l’augment de la confiança dels inversors (a través de l’ACI, instrument clarament orientat i reforçat en aquesta missió) i per treballar per mantenir l’ocupació industrial, de qualificat i d’alt valor afegit.

Valoracions

No barregin les pomes amb les cols, unes qüestions conjunturals amb una llei i unes accions que aborden qüestions estructurals, que demostren la voluntat explícita del govern per fer una política industrial clara, concreta, moderna, tal com correspon al segle XXI, això és el que planteja la llei. Una llei que:

• Pretén crear un marc òptim per a la creació d’empreses i perquè l’empresa innovi.
• Dóna resposta al teixit empresarial català i millora els mecanismes de suport que tenia fins ara.
• Crea l’Agència per a la innovació, la internacionalització i la promoció empresarial. ACC1O, fruit de la fusió entre Cidem i Copca. Així es dóna més dimensió al que ha de ser el principal instrument d’execució de la política industrial de Catalunya.
• Pretén recuperar la política industrial com a element bàsic de suport al teixit empresarial per a millorar la productivitat i la competitivitat de l’economia.

Deixim recordar-los la frase que en els moments que CiU governava va fer seva: “la millor política industrial és la que no existeix”

Aquí almenys tenim una proposta de llei, d’abans no n’hem trobat cap.

La Llei de Política Industrial vol oferir una resposta clara al teixit empresarial mitjançant la millora, tant dels mecanismes i instruments de planificació i suport, com de l’entorn i les condicions de competitivitat en les que les indústries catalanes i totes aquelles empreses que s’hi relacionen desenvolupen la seva activitat, en sintonia amb els objectius que segons la UE la política industrial dels estats membres ha de tenir, igualment se situa en la línia dels objectius marcats per l’Estratègia de Lisboa:

• la millora de la competitivitat a través de la innovació i la internacionalització del teixit industrial català,
• en un context de creixement sostenible, respecte al medi ambient,
  millora de l’ocupació i aprofundiment de la cohesió social.

Un element que considerem rellevant a la llei és la creació del Consell de política industrial, com a òrgan de participació i diàleg social, així com la participació en l’Observatori de prospectiva industrial i aportant un informe anual al Parlament amb els resultats assolits. (ple, comissió de polítiques sectorials, presidència i vicepresidència).

Conclusions

Modernitza la concepció de la indústria i es dota d’uns instruments adequats als temps actuals: la integració en un únic ens del copca-cidem per a una actuació més coordinada i eficient.

Que a més a més ha cercat la concertació i la participació dels agents socioeconòmics directament implicats en la política industrial, fet que per a nosaltres és important, perquè a més se n’han recollit gran part de les seves aportacions, i a més dóna fe una vegada més d’una nova manera de fer d’aquest govern des del 2005.

CIU sempre té a la mà l’excusa fàcil que tot és poc ambiciós... i quina política industrial tenia CIU quan governava? Quines ambicions va exercir?

Si més no de la política industrial de Ciu també en recordem, a banda de la frase que abans ja he esmentat, el no a les zones d’urgent reindustrialització, el desmantellament del sector tèxtil tradicional, la gairebé desaparició de la línia blanca a Catalunya (Corberó, Domar, Bru), la pèrdua de pistonada del sector metal·lúrgic de moltes comarques (UH a Sabadell, Metales i platería Ribera a BCN, i centenars d’empreses en aquesta àrea, el tancament de Samsung a Palau Solità, la crisi de Lear a Cervera, i en èpoques més remotes dels anys 80 més d’un 20% d’atur en algunes comarques i poblacions.

Per això el nostre grup votarà en contra de les esmenes a la totalitat al projecte de llei de política industrial.

Algunes dades

• Un de cada quatre euros que factura la indústria espanyola els genera a Catalunya.
• Catalunya significa un 25% del negoci industrial d’Espanya, el 33% de l’exportació i el 40% de les patents. El pes de Catalunya a l’Estat més determinant en l’àmbit de l’economia sòlida és el que es basa en la indústria.
• Som dels pocs territoris de l’OCDE que en els últims 15 anys hem guanyat llocs de treball a la indústria.
  
  
  

La borsa puja i baixa...