04 de febrer 2023
20 de juliol 2020
23 de desembre 2018
Parlem de vosaltres (pares)
Aquest Nadal, “…parlarem de vosaltres, però no pas amb pena, perquè sou un gest, un mot, un gust, una mirada que flueix sense dir-ho ni pensar-ho”, una mica de cada un de nosaltres…
Parlem de tu
Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties,
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostra
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te, a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.
Miquel Martí i Pol. Llibre d’absències
En homenatge als meus pares, Joan i Marta, que aquest 2018 ens han deixat i per Nadal tindrem el seu record molt present entre nosaltres.
06 de juliol 2016
Intervenció presentació del llibre Antonio González González
Bona tarda, i en primer lloc agrair a la presidenta de l’AV Anna López per haver-me convidat a participar i intervenir en aquest acte de presentació del llibre de l’Antonio Gonzàlez.
En primer terme un apunt biogràfic:
Nascut l'any 1933 al poble de Guadix, la Peza, a Granada, en una família camperola que va patir la repressió franquista. Repressió que va portar a la presó a 8 persones de la seva família entre els quals hi havia el seu propi pare.
L'any 1955 va venir a Catalunya a fer el servei militar, i un cop acabat, va decidir cercar feina per quedar-s’hi a viure.
Van ser uns anys durs en què costava molt trobar feina i on els salaris eren més baixos (12 ptes.) del que costava un pa de kilo (15 ptes), per tant, ja va començar a participar en les accions reivindicatives contràries a les constants pujades del cost de la vida.
La seva primera feina va consistir a extreure sorra del riu a Santa Perpètua.
En aquells temps va contactar amb el PSUC,partit que liderava en la clandestinitat, en l’intent de reconstruir allò que havia destruït la guerra.
L'any 1958 va marxar cap a Puigcerdà i treballà en una casa de pagès fins que va tenir el passaport per marxar a França, on va trobar feina primer en un magatzem i després a la construcció. És des de França des d'on s'accentua la seva lluita política.
Des del Partit Comunista té l’oportunitat d’anar a Cuba i fer un curs de marxisme a Perpinyà. Quan va tornar de Perpinyà, el partit li ofereix reorganitzar el PSUC a Sabadell i és on col·labora en la creació de cèl·lules a les empreses, a atendre el moviment obrer i la creació de comitès de barri tot introduint-se en el moviment veïnal a través de les associacions de veïns. Aquesta va ser la seva feina fins a la mort de Franco. Posteriorment va entrar a l'Ajuntament de Sabadell, al departament de brigades, on es va jubilar com a cap del Servei de Jardineria.
El seu compromís amb la ciutadania i el bé comú el va fer treballar com a president de l'Associació de veïns fins l'any 2009, i encara ara com a veí compromès contínua col·laborant en el seu barri de la Creu de Barberà.
Per tota aquesta llarga trajectòria de treball en defensa dels drets i les llibertats:
• El 7 febrer 2012 a l’Ajuntament en ple vam aprovar, a proposta del Districte 6è, la Medalla d'Honor de Sabadell al senyor ANTONIO GONZÁLEZ GONZÁLEZ, per la seva llarga trajectòria a favor del progrés social de la ciutat i per la seva tasca dins el moviment associatiu del barri de la Creu de Barberà.
• 16 de maig de 2012 a les 7 de la tarda al Teatre Principal en acte solemne li és concedida http://sabadell.cat/ca/?option=com_content&view=article&id=558&Itemid=968&search=medalles%20d
La meva relació amb l'Antonio comença el 1999. El vaig conèixer, alhora que coneixia els altres membres i presidents de les entitats del sud de Sabadell, alguns d’ells ja ens ha deixat, com el Rafael Chinchón…. de les Termes, el Molina dels avis de la Creu de Barberà, l’Ambrosio de Campoamor.
Amb la il·lusió i la ingenuïtat de qui comença -en aquell moment començava la meva trajectòria com a política i com a regidora- vaig veure en aquests homes (aleshores només eren homes, això avui ja ha canviat.. tenim dues presidentes i dos presidents 50% paritat al districte) la personificació de la lluita per aconseguir la llibertat i els drets que la gent de la meva generació ja hem viscut com a conquerits, tot i que a hores d’ara tornen a estar en risc…. amb la dictadura de la globalització, el sistema financer, els populismes i extremismes de dretes, etc.
Com deia, el vaig conèixer i vam conviure i parlar MOLT, vam compartir vivències, visions, però sobretot inquietuds i il·lusions per a la millora dels barris, en aquest cas, la Creu de Barberà, i de la ciutat.
Des de 1999 fins a 2013 vaig ser regidora del districte 6è de Sabadell (del sud). I ell com a president de l’AV des de 1999 sempre m’havia convidat a assistir i copresidir la taula l’assemblea de l'Associació de Veïns de la Creu de Barberà, perquè els veïns directament em poguessin interpel·lar i pogués donar les explicacions o escoltar les peticions de la gent del barri.
En aquell moment ja s’havia aconseguit l’Escola Bressol la Romànica (96-97), era el torn de lluitar pel Casal de Gent Gran del carrer Verge de la Paloma (2000 amb el Molina president llavors).
La plaça de Can Viloca, després el CAP Creu de Barberà i la remodelació de la plaça Castelao. El pàrquing de la Creu (ara una realitat que va costar molt que fos viable). Les places de la Creu de Barberà, de la Nova Creu, i un llarg etcètera d’avenços i millores pel barri.
El 2006 l’Antonio va liderar la plataforma per a la construcció de la Residència del Sud de Sabadell. Lluita que encara ara continua i que en part, hem pogut fer junts (cadascú des de la seva posició, és clar).
Sempre buscant i mobilitzant, convidant i convencent... amb un únic objectiu... aconseguir la millora de la vida col·lectiva de la gent, dels nostres conciutadans.
Així doncs puc dir amb convicció que l’Antonio és una persona amb fermes conviccions i valors: els de la revolució francesa: llibertat, igualtat, fraternitat.... per descomptat.
Però també:
• Perseverança
• Humilitat
• Austeritat
• Honestedat
• Respecte
• Determinació
• Treball i entrega
• Compromís i lleialtat
Avui que estem en un canvi de paradigma, com diu Zygmun Bauman, en una societat líquida, d’incertesa constant, un moment on estan morint moltes coses, però on també n’han de néixer moltes d’altres, de noves, que haurien de ser molt millors, aquests valors tenen més valor que mai (valgui la redundància).
Hi ha qui diu que en aquests temps el món està fent una “purga” i només hi sobreviuran aquelles persones que tinguin ben afermats els valors de l’adaptabilitat i l’esforç.
Per això no puc més que expressar la mevagratitud per allò que he pogut aprendre al seu costat, per la transmissió d’aquests valors imprescindibles avui, com també ho han fet elGinés Fernàndez, el Rafael Chinchón, l’Andrés Avellaneda, tots ells al districte 6è, però també tants d’altres a la resta de la ciutat.
Valors i aprenentatges que després he pogut aplicar a les meves responsabilitats públiques. Però també en allò més personal i professional.
Moltes gràcies Antonio, la nostra amistat continuarà essent ferma, així com el nostre compromís per a la promoció d’aquests valors tan rellevants avui per al futur de la nostra societat.
Sabadell, 6 de juliol de 2016
08 de març 2016
On són les dones?
“El dret fonamental de la igualtat de dones i homes constitueix un valor cabdal per a la democràcia i és una necessitat essencial en una societat democràtica moderna que vol eradicar el sistema patriarcal androcèntric i sexista. A fi que es compleixi plenament aquest dret, no només ha d'ésser reconegut legalment, sinó que, a més, s’ha d’exercir d'una manera efectiva implicant-hi tots els aspectes de la vida: polítics, econòmics, socials i culturals”.
I aquí rau el principal problema, avui, vuit mesos després de l’aprovació de la llei, hem de celebrar el 8 de març afirmant que no s’està exercint de manera efectiva implicant-hi tots els aspectes de la vida.
Centrant-nos en els polítics, el moviment es demostra caminant, i la igualtat es demostra exercint-la. La nostra sorpresa és que en les primeres passes del nou govern de la Generalitat de Catalunya, més enllà de nomenar una Vicepresidenta i situar l’Institut Català de les Dones a Presidència, no hi ha hagut més aposta política per la igualtat.
Ho vam veure en el primer gest, quan sonava la configuració del govern amb només tres dones. Finalment van ser 5 de 14 membres del govern (un 35%).
El següent pas va ser el nomenament dels 13 secretaris generals del govern, només una dona.
I el darrer pas, el pitjor, els principals nomenaments de l’estructura executiva de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals només homes.
Per què cap dona?
En ple segle XXI, en què les evidències sobre que la presència de dones directives a les institucions i empreses les fan més eficaces i rendibles, i hi ha una necessitat imperiosa -no només legal- d’avançar vers la igualtat, vers la paritat, no s’entén la manca de voluntat de garantir-la, ni tan sols de fomentar-la com diu la llei.
Amb aquests fets podem dir que arribem al 8 de març de 2016 veient com no existeix voluntat política d’avançar en l’aplicació de la LLEI 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes pel que fa als nomenaments directius de la Generalitat de Catalunya per tal d’acomplir el principi de presència equilibrada de dones i homes en tota l’escala directiva, ni el principi d’actuació 3.5 de la llei, ni el 5.3 l), ni l’article 18.2,), 25.1 c) i 25. 3, entre d’altres.
Així doncs, ens ve al cap una pregunta: a Catalunya no hi ha dones formades, qualificades i capacitades per exercir d’alts càrrecs del govern de la Generalitat de Catalunya o de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals? No n’hi ha en els partits que configuren el govern?
Ens agradaria saber la resposta, perquè com dèiem en una altra ocasió, Catalunya només pot ser un país avançat si posem el talent femení a primera línia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)