On són les dones?

Avui 8 de març commemorem un any més el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Podem fer-ho des d’una perspectiva d’autocomplaença, la de les institucions, els partits, les empreses, etc., tot lloant com i quant hem avançat, tot posant en valor l’existència d’un nou marc legal, la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes, que comença el seu preàmbul així:

“El dret fonamental de la igualtat de dones i homes constitueix un valor cabdal per a la democràcia i és una necessitat essencial en una societat democràtica moderna que vol eradicar el sistema patriarcal androcèntric i sexista. A fi que es compleixi plenament aquest dret, no només ha d'ésser reconegut legalment, sinó que, a més, s’ha d’exercir d'una manera efectiva implicant-hi tots els aspectes de la vida: polítics, econòmics, socials i culturals”.

I aquí rau el principal problema, avui, vuit mesos després de l’aprovació de la llei, hem de celebrar el 8 de març afirmant que no s’està exercint de manera efectiva implicant-hi tots els aspectes de la vida.

Centrant-nos en els polítics, el moviment es demostra caminant, i la igualtat es demostra exercint-la. La nostra sorpresa és que en les primeres passes del nou govern de la Generalitat de Catalunya, més enllà de nomenar una Vicepresidenta i situar l’Institut Català de les Dones a Presidència, no hi ha hagut més aposta política per la igualtat.

Ho vam veure en el primer gest, quan sonava la configuració del govern amb només tres dones. Finalment van ser 5 de 14 membres del govern (un 35%).

El següent pas va ser el nomenament dels 13 secretaris generals del govern, només una dona.

I el darrer pas, el pitjor, els principals nomenaments de l’estructura executiva de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals només homes.

Per què cap dona?

En ple segle XXI, en què les evidències sobre que la presència de dones directives a les institucions i empreses les fan més eficaces i rendibles, i hi ha una necessitat imperiosa -no només legal- d’avançar vers la igualtat, vers la paritat, no s’entén la manca de voluntat de garantir-la, ni tan sols de fomentar-la com diu la llei.

Amb aquests fets podem dir que arribem al 8 de març de 2016 veient com no existeix voluntat política d’avançar en l’aplicació de la LLEI 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes pel que fa als nomenaments directius de la Generalitat de Catalunya per tal d’acomplir el principi de presència equilibrada de dones i homes en tota l’escala directiva, ni el principi d’actuació 3.5 de la llei, ni el 5.3 l), ni l’article 18.2,), 25.1 c) i 25. 3, entre d’altres.

Així doncs, ens ve al cap una pregunta: a Catalunya no hi ha dones formades, qualificades i capacitades per exercir d’alts càrrecs del govern de la Generalitat de Catalunya o de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals? No n’hi ha en els partits que configuren el govern?

Ens agradaria saber la resposta, perquè com dèiem en una altra ocasió, Catalunya només pot ser un país avançat si posem el talent femení a primera línia. 

Una nova llei d'igualtat de dones i homes a Catalunya, perquè deixi de ser un miratge

El dia 8 de juliol de 2015 restarà a l’agenda del Parlament de Catalunya com una fita històrica. Es va aprovar la primera llei catalana d'igualtat efectiva de dones i homes, vuit anys després de l’aprovació de la llei bàsica espanyola.

És una gran fita perquè s’ha aconseguit el màxim consens, i tots els grups parlamentaris han tingut la voluntat de tirar-la endavant deixant enrere les diferències i essent valents en alguns plantejaments.

A partir de la llei s'han d'aconseguir els canvis estructurals necessaris i trencar els estereotips perquè la dona tingui el paper rellevant al qual ha estat vetada històricament.

L’aplicació de la llei ha de comportar un benefici per a tothom, dones i homes, ja que ha de permetre construir noves pautes de relació, basades en el respecte i l’equitat, i també contribuir a millorar la societat i fer-la més democràtica, més justa i solidària.

Encara que avui puguem dir que s’ha avançat molt en igualtat, la realitat quotidiana ens diu que encara no és així, per exemple amb aquestes Cinc dades que mostren que la igualtat entre homes i dones és un miratge: elles han sortit a treballar, però ells no han entrat a casa; treballem més però també tenim menys diners i menys salut; encara ens marquen la vida els rols i estereotips de gènere; allò que compta té segell masculí; i la política encara és un territori poc amic de les dones.

Perquè, com diu l’Imma Moraleda, Catalunya només pot ser un país avançat si posem el talent femení a primera línia, i per poder acompanyar les dones en les seves trajectòries vitals hem de garantir els seus drets i oferir-los noves oportunitats.

Els socialistes fa molt de temps que acompanyem amb fets aquesta premissa des d’allà on governem.

Vam presentar 208 esmenes a la llei, de les que quals se n’han acceptat un 80%. Així doncs, amb l’aprovació de la llei hem assolit molts dels objectius que ens plantejàvem.

Un major compromís i obligacions de la Generalitat i els ens públics en matèria de contractació, ajuts, esports, coeducació, protecció de la salut, justícia i centres penitenciaris, urbanisme, medi ambient, mobilitat, dona i món rural. Compromís pressupostari per al desenvolupament de la llei. Representació paritària a tots els òrgans i nivells directius, amb transitorietat per assolir-la (més llarga de la que voldríem). Usos del temps, conciliació, corresponsabilització i permís patern. Plans d'igualtat amb racionalització d'horaris, flexibilitat i personalització. Tolerància zero amb la violència masclista i l'assetjament sexual. Garantia del dret al propi cos.


La reducció dels factors de discriminació i desigualtat, el combat dels discursos d'odi i estereotips que perviuen en l'àmbit laboral, professional, empresarial i social. Una especial atenció a les dones en risc d'exclusió, cultura, mitjans de comunicació i TIC (és de remarcar l'article 25 que afecta els mitjans de comunicació i les seves obligacions de paritat en els espais d'opinió i debat, on avui les dones no són presents). Nou article sobre tràfic, explotació sexual i prostitució i, finalment, tot un nou capítol sobre mesures per a garantir el compliment de la llei: defensa de la igualtat de dones i homes a través del Síndic de Greuges, sistema d’estadística i recerca per a assolir la igualtat efectiva de dones i homes, observatori de la igualtat de gènere i en especial, una secció sobre el règim sancionador.

Avui podem dir que tenim una bona llei, ara tenim l’obligació de fer que els governs l’apliquin amb diligència, els que tenim avui, o els que vindran després del 27 de setembre. I fer-ne la difusió i la pedagogia oportunes perquè la igualtat efectiva sigui ja una realitat, sense excuses ni dilacions. I quan se’ns avaluï des de les Nacions Unides, puguem aprovar amb la màxima nota possible.

Montserrat Capdevila Tatché
Diputada del Grup Parlamentari Socialista, 
ponent de la Llei d’igualtat efectiva de dones i homes

Transcripció del debat final d'aprovació de la llei

Enllaç al vídeo de la intervenció

Adhereix-te a la Xarxa de dones amb Montilla

Per continuar avançant amb fets per la igualtat, adhereix-te a la:

Compromís envers la lluita contra la violència de gènere

Aquest dissabte vaig participar en una jornada organitzada per l'Associació Llatina de Sabadell amb motiu del dia mundial contra la violència de gènere que se celebra el dia 25 de novembre de cada any, és a dir demà. En la meva intervenció vaig aprofitar per llegir la declaració de compromís que totes les institucions i administracions catalanes:

"MANIFEST 25 DE NOVEMBRE 2009

Avui, dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, les institucions públiques de Catalunya, el Govern de la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments, volem expressar el nostre condol per la mort de:

Maria del Mar, Meryem, Weiyu, Natasa, Maria Teresa, Nadia, Maria Robiria, Hilda, Josefa i Reyes,

víctimes de la violència masclista a Catalunya aquest any 2009, femicidis que, any rere any, ens mostren la terrible dimensió d’aquest problema. Segons declaracions de les Nacions Unides, actualment podem afirmar que la violència contra les dones i llurs fills i filles s’ha convertit en una de les més clares manifestacions de vulneració dels drets humans referents a la integritat física i moral, la dignitat, la salut i la seguretat de les dones. Destrossa vides, fractura famílies i comunitats i és un impediment per al ple desenvolupament econòmic, polític, social i cultural dels pobles i ciutats del món.

A Catalunya, la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, que constitueix un gran pas en l’abordatge d’aquesta problemàtica, va ser aprovada per unanimitat pel Parlament ara fa més d’un any. En aquests moments, el Govern de la Generalitat, amb la col·laboració dels ens locals i supramunicipals, està realitzant el desplegament reglamentari que ha de permetre la seva total implantació a tots els territoris del nostre país.

Aquest marc legal aposta per posar les dones en el centre de les polítiques públiques, per tal que aquestes siguin subjectes de drets i no només objectes de protecció. Alhora, reconeix el caràcter estructural de la violència masclista, és a dir, parteix de la premissa que es tracta d’ una problemàtica arrelada a les nostres societats i lligada amb les formes de ser, de sentir-se i de relacionar-se de dones i homes. Aquest reconeixement comporta, entre altres coses, actuar més enllà de la violència que té lloc en la parella i la família. Així, la violència en l’àmbit laboral i en l’àmbit sociocomunitari, com són les agressions sexuals, les mutilacions genitals femenines, els matrimonis forçosos, o el tràfic i explotació sexual de dones i nenes, entre d’altres, són també objecte d’atenció per part de les institucions catalanes, les quals estem esmerçant tots els esforços i recursos al nostre abast per tal de fer-hi front.

Però, l’èxit de totes les mesures que s’estan tirant endavant també exigeix el compromís i la implicació de la societat civil, per tal d’avançar conjuntament i amb contundència en l’eradicació de la violència masclista. Aquesta voluntat ha d’impregnar tota la ciutadania i arrelar en la seva memòria col·lectiva, tot arraconant els nínxols culturals que impedeixen que les relacions entre els sexes estiguin basades en l’autonomia, el respecte i en la llibertat. I, en aquest sentit, les tasques de sensibilització per al canvi d’imaginaris culturals basats encara en estereotips sexistes, constitueix un camí imprescindible.

Les institucions públiques catalanes ens comprometem, en el marc simbòlic d’aquesta diada, a seguir treballant per un país on l’eradicació de la violència masclista sigui, algun dia, una fita acomplida."

El dia de les dones

Transcric el manifest del 8 de març de 2008

AVANÇAR O RETROCEDIR

Commemorem un any més el 8 de març, el Dia Internacional de totes les dones. Un dia ple de reivindicacions, d'esperances, i sobretot de futur. Sempre és un dia important, però enguany significa encara més perquè hem de prendre la decisió, les dones i els homes del nostre país, d´avançar pel camí que el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero va començar fa ara 4 anys, o retrocedir. Sí, perquè l´alternativa és retrocedir, ni tan sols estancar-nos. Aquesta legislatura els drets de les dones han avançat com mai. Avui comptem amb una llei integral contra la violència de gènere que ens permet disposar de més instruments i de més recursos contra la xacra intolerable del masclisme criminal. I comptem amb una llei per a la igualtat efectiva entre dones i homes, que significa el reconeixement dels dret de les dones a compartir en equilibri amb els homes, totes i cadascuna de les facetes de la vida social, política i familiar. Hem obert els camins cap a la igualtat efectiva, però ara cal transitar-los, i hem de fer-ho entre totes i tots, conscients de què estem exercint drets de ciutadania. Drets reconeguts que cal fer efectius.Tot i que encara s´exerceixen constants discriminacions i abusos, des del PSC seguirem treballant perquè les dones puguin viure la seva maternitat plenament, amb la garantia de protecció dels poders públics, i perquè puguin iniciar qualsevol carrera professional, emprendre qualsevol projecte personal, sabent que hi haurà menys obstacles, que els sostres de cristall ja no són irrompibles.Avui podem albirar amb confiança el futur que està per venir. Aquest és el nostre desig per al present 8 de març i per aconseguir-ho hem de sumar les nostres forces, les nostres veus. Junts podrem consolidar aquests drets i obrir nous camins que, encara que difícils, faran que la nostra societat sigui exemplar en el respecte als valors constitucionals i en l´aprofundiment de la democràcia. El Partit Popular, aspirant a governar-nos a totes i a tots, va recórrer la Llei d´Igualtat davant del Tribunal Constitucional. Després de l´aval de constitucionalitat a la llei, el PP ha dit que acata però no comparteix la sentència que confirma la representació equilibrada entre homes i dones. Aquesta és l´alternativa, la pura i simple marxa enrere en drets i llibertats, el fre a qualsevol besllum de progrés. Ens queda un bon tram en el recorregut cap a la igualtat efectiva: eradicar la violència de gènere, igualtat efectiva a la feina, ingressos dignes per a les dones grans, assumir i compartir les tasques de cura de les persones dependents entre tots i totes. Hem de continuar desenvolupant amb força les lleis aprovades i impulsar polítiques públiques que accelerin aquest procés. Les dones ho necessitem, la societat ho necessita, les dones no podem anar enrera, no volem anar enrera.Volem un Govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero, ja que ens permet mirar el futur amb optimisme i il·lusió perquè ha convertit els drets de les dones en un compromís, en prioritat i en exigència clau vers la ciutadania. Secretaria de Polítiques de les Dones del PSC

Les deu mesures per a la igualtat

Aquí teniu un enllaç amb les 10 propostes més significatives del programa del PSC per a la igualtat.

Les dones ens hi juguem molt en aquestes eleccions i no ens podem permetre el pas enrere que significaria en l’avenç dels nostres drets un altre govern conservador.

Les dones, corredores de fons?

A principi d'any inaugurava aquest bloc assimilant l'inici de l'any a una muntanya per pujar, que quan ets dalt, pots veure moltes d'altres muntanyes i cims per fer.

Doncs amb el camí que han recorregut les dones cap a la igualtat podríem dir el mateix.

Des que el 8 de març de 1908 van morir les 129 treballadores d'una fàbrica de Nova York, des que el 1931 s'aconseguí el dret al sufragi per a les dones a Espanya, fins avui hem fet molts cims, hem pujat moltes muntanyes, fins al punt que a hores d'ara ja existeixen més d'una dona presidenta de grans països, centenars de diputades, senadores, ministres, regidores.... però quants cims queden encara per assolir per arribar a la igualtat plena?

Fins aleshores podem arribar a dir que la democràcia no serà plena, ja que la societat és el 50% femenina i el 50% masculina, i en canvi encara no està representada amb aquestes proporcions en tots els àmbits. Massa rols estereotipats a la societat, massa tòpics al món laboral, sous encara diferenciats i inferiors als dels homes, massa poca feina compartida a l'entorn familiar, massa feina encara per fer al tercer món...

Quants cims encara ens queden per fer! El gran valor és que les dones són corredores de fons... i no es cansen mai de pujar muntanyes per arribar a assolir tots els cims...

Veure el Manifest del 8 de març.