On són les dones?

Avui 8 de març commemorem un any més el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Podem fer-ho des d’una perspectiva d’autocomplaença, la de les institucions, els partits, les empreses, etc., tot lloant com i quant hem avançat, tot posant en valor l’existència d’un nou marc legal, la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes, que comença el seu preàmbul així:

“El dret fonamental de la igualtat de dones i homes constitueix un valor cabdal per a la democràcia i és una necessitat essencial en una societat democràtica moderna que vol eradicar el sistema patriarcal androcèntric i sexista. A fi que es compleixi plenament aquest dret, no només ha d'ésser reconegut legalment, sinó que, a més, s’ha d’exercir d'una manera efectiva implicant-hi tots els aspectes de la vida: polítics, econòmics, socials i culturals”.

I aquí rau el principal problema, avui, vuit mesos després de l’aprovació de la llei, hem de celebrar el 8 de març afirmant que no s’està exercint de manera efectiva implicant-hi tots els aspectes de la vida.

Centrant-nos en els polítics, el moviment es demostra caminant, i la igualtat es demostra exercint-la. La nostra sorpresa és que en les primeres passes del nou govern de la Generalitat de Catalunya, més enllà de nomenar una Vicepresidenta i situar l’Institut Català de les Dones a Presidència, no hi ha hagut més aposta política per la igualtat.

Ho vam veure en el primer gest, quan sonava la configuració del govern amb només tres dones. Finalment van ser 5 de 14 membres del govern (un 35%).

El següent pas va ser el nomenament dels 13 secretaris generals del govern, només una dona.

I el darrer pas, el pitjor, els principals nomenaments de l’estructura executiva de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals només homes.

Per què cap dona?

En ple segle XXI, en què les evidències sobre que la presència de dones directives a les institucions i empreses les fan més eficaces i rendibles, i hi ha una necessitat imperiosa -no només legal- d’avançar vers la igualtat, vers la paritat, no s’entén la manca de voluntat de garantir-la, ni tan sols de fomentar-la com diu la llei.

Amb aquests fets podem dir que arribem al 8 de març de 2016 veient com no existeix voluntat política d’avançar en l’aplicació de la LLEI 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes pel que fa als nomenaments directius de la Generalitat de Catalunya per tal d’acomplir el principi de presència equilibrada de dones i homes en tota l’escala directiva, ni el principi d’actuació 3.5 de la llei, ni el 5.3 l), ni l’article 18.2,), 25.1 c) i 25. 3, entre d’altres.

Així doncs, ens ve al cap una pregunta: a Catalunya no hi ha dones formades, qualificades i capacitades per exercir d’alts càrrecs del govern de la Generalitat de Catalunya o de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals? No n’hi ha en els partits que configuren el govern?

Ens agradaria saber la resposta, perquè com dèiem en una altra ocasió, Catalunya només pot ser un país avançat si posem el talent femení a primera línia. 

Sobre la Llei d'ordenació del Sistema d'Ocupació i de la Llei d'Ocupació de Catalunya

Debat a la totalitat del Projecte de Llei al Parlament de Catalunya

A Catalunya i a Espanya estem vivint greus moments pel que fa a l’ocupació des de fa dècades i a les possibilitats dels ciutadans d’exercir el dret que els atorga l’article 40 de la Constitució, i l'article 25 de l’Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Per una banda, i després del segon any d’aplicació de la Reforma Laboral no ha suposat canvis significatius en la temporalitat de la contractació, tot i el canvi de tendència, que el darrer any repunta molt lleugerament, però amb alta precarietat.

Per l’altra, la manca d’una política econòmica a Catalunya i a Espanya per a un canvi de model productiu, per una ocupació sòlida i de qualitat, així com la inexistència de mesures per a la reactivació econòmica -reflectida en els pressupostos públics de 2013 i 2014- a Catalunya i a Espanya-, albiren un llarg període fins que no es produeixi creació efectiva d’oportunitats laborals per a les 726.100 persones aturades (EPA 3T 14) que hi ha Catalunya.

Veiem com:

·       Disminueix la població resident a Catalunya

·       Disminueix la població activa a Catalunya

·       Augmenta la població ocupada

·       Disminueix la població desocupada

Símptomes contradictoris que reflecteixen, en principi, un important desequilibri laboral.

·       Els països que perden població indiquen que la confiança de la seva població en el seu futur ha disminuït.

·       Les sortides dels joves són un mal indicador ja que marxen a buscar noves oportunitats que no existeixen aquí.

·       Les persones amb nivells educatius bàsics representen el 55,5% del total de les persones aturades.

·       A més. l’atur creix entre les persones amb nivells educatius bàsics i mitjans i tendeix a reduir-se entre les persones amb nivell universitari.

Els socialistes creiem que per contribuir a la sortida de la dramàtica situació de milers de catalans i catalanes, avui més que mai calen solucions d’emergència.

La proposta d’una nova llei d’Ocupació arriba paradoxalment quan els recursos destinats a Polítiques Actives del Mercat de Treball (PAMT) tenen una de les dotacions més baixes de la història. Quan el promig de despesa a la UE, la dels seus estats, a polítiques actives del mercat de treball, se situen en un 0,50% del PIB.

Ens trobem molt més lluny de països com Dinamarca, que té una despesa de l’1,55% del PIB.

S’han perdut recursos degut a polítiques conservadores; les retallades estatals del govern del PP a Catalunya han estat aproximadament d’un 51%. Però prèviament, el govern de Catalunya d’ençà l’arribada de CIU a la Generalitat ha retallat el 100% l’aportació de recursos propis.   

Per què doncs una nova  llei en el moment de menys recursos?

Algú fa cases noves en plena crisi o només les reforma si és imprescindible?

El moment d’emergència nacional en termes d’ocupació ens demana no encallar-nos en el debat, de vegades massa retòric, de les eines i de com han de ser.

Lluitar contra l’atur és la prioritat de la ciutadania (continua essent el primer problema dels catalans i catalanes segons l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió) i ens demana una  acció eficaç i eficient de tots els actors ocupacionals per aconseguir més i millor ocupació, perquè és i hauria de ser la primera responsabilitat pública.

Per això els socialistes proposem fer l’acció política en tres línies complementàries i no excloents entre elles:

Primera. Un pla d’emergència per actuar contra la desocupació, per afavorir la plena ocupació (hem presentat reiterades mocions i resolucions al Parlament).

Segona. Una reforma de la Llei d’Ocupació que l’adapti al moment actual sobre tres premisses:

o   El reforç del servei públic d’ocupació i la seva dimensió terriorial-local,

o   El reforç dels actors del sistema d’ocupació i de la seva capacitat de concertació,

o   i  finalment el reforç de las bases d’un sistema modern, que són els mecanismes de cooperació entre institucions i de la col·laboració entre l’àmbit públic i el privat.

Tercera. Una reforma de la Ley de Empleo de España que en consolidi el procés de descentralització que va anar  avançant fins l’any 2011, encara que el voldríem amb una major  i millor ordenació. Procés històric que trenqui l’actual recentralització del Gobierno de España del PP que està desdibuixant o liquidant, segons és miri, el sistema ocupacional espanyol. Procés que proposem iniciar al Parlament de Catalunya cercant un ampli consens. 

Què ens permet la nova llei?

· Crea més ocupació? 

NO. Tot i que seria possible des de polítiques de promoció de l’activitat econòmica segons article 152 de l'Estatut, però caldria dotar adequadament el pressupost (els pressupostos 2013 i 2014 no ho feien).

· Preveu més recursos per garantir més qualitat en els serveis públics per equiparar-nos amb els estàndards de la UE? 

NO. La llei proposa un nou dret subjectiu, però la memòria econòmica no incorpora cap indici que ho garanteixi. L’expedient parla del pressupost del SOC de l'any 2014 i diu “en cap cas ha de suposar un increment en les disponibilitats pressupostàries....”

Què volem des del PSC?

· Que es pugui garantir el dret subjectiu dels ciutadans i ciutadanes dels serveis i programes d’informació, orientació i acompanyament a les persones aturades.

· Ser més eficients amb els recursos que vénen de l’Estat

· Equiparar-nos a Europa en qualitat i oferta de serveis mínims d’ocupació (0,5% PIB)

Tot això, la llei NO ho garanteix.

A més a més:

· La Generalitat ha vist reduït el marge competencial degut a la recentralització de l’Administració General de l’Estat en la seva actuació per a l’execució de les polítiques actives d’ocupació, donat que la darrera regulació del RDL 8/2014 de 4 de juliol, de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l’eficiència, confirmada sense cap modificació en aquest àmbit després de la seva tramitació parlamentària per la Llei 18/2014 de 15 d’octubre, el restringeix i en condiciona fins a l’últim detall l’execució de programes i serveis. 

Així mateix, la Generalitat ha vist reduïts els recursos en més d’un 50% destinats a aquest conjunt de programes i serveis en els Pressupostos Generals de l’Estat"i l’ordre del passat dia 10/11 ho expressa perfectament

Orden ESS/2097/2014, de 29 de octubre, por la que se distribuyen  territorialmente para el ejercicio económico de 2014 (publicada 10/10/2014)  http://www.boe.es/boe/dias/2014/11/10/pdfs/BOE-A-2014-11630.pdf

“La clave del cambio al nuevo modelo de políticas activas de empleo está en la modificación del modelo de financiación y gestión, articulado en torno a instrumentos jurídicos pensados para programas establecidos centralizadamente para establecer un nuevo marco de financiación, ejecución, control y evaluación orientado hacia la consecución de determinados objetivos, siguiendo directrices y ejes prioritarios de actuación.”

En els principis de l’acord amb CiU per acceptar a tràmit la llei i la recerca del màxim acord durant la tramitació de l’articulat proposem:

A) Presentar conjuntament per traslladar al Congrés dels diputats:

1.Una proposició de llei de modificació de la Llei de Empleo, orgànica 56/2003 de 16 de desembre, en clau federal per recuperar l’ampli marc de competències executives en matèria d’ocupació que han estat abastament  reduïdes en el darrer RDL 8/2014, de 4 de juliol i ratificades Llei 18/2014 de 15 d’octubre.

2.  Proposar l’increment del 51% dels PGE2105 destinat a les Comunitats Autònomes per a Polítiques Actives.

B) Donat que la llei estableix uns drets subjectius als ciutadans que s’han de traduir en uns serveis bàsics que tota persona aturada tindrà dret a rebre, cal dotar el SOC de recursos propis mínims per fer-ho possible, de manera que complementin o ampliïn si és el cas  els que l’Estat transfereix a la Generalitat de Catalunya a partir de la Conferència Sectorial d’Ocupació i Afers Laborals (que vénen condicionats pel RDL 8/2014 de 4 de juliol i pel PAPE anual).

En el text articulat del Projecte de llei d’ordenació del Sistema d’Ocupació i del Servei d’Ocupació de Catalunya caldrà afegir-ho.

Amb això volem establir els serveis bàsics d’orientació i formació:

• per a l’acreditació de 150.000 persones cada any
• per incrementar la ràtio d’un orientador per a cada 300 persones aturades (Actualment el servei es cobreix amb un orientadorzz per cada 3.000 persones aturades. A Dinamarca un orientador cada 140 persones desocupades)

Tot tendint a assolir el promig de despesa dels estats de la UE per a polítiques actives del mercat de treball (que és del 0,5% del PIB, i els més avançats de l’1,5% del PIB).

Sinó, el debat de la llei serà estèril, sense recursos ni marge d’actuació per a polítiques d'ocupació, provocat per les polítiques neoliberals del PP, 

CiU fa ara un gir més social, en aquest camí els acompanyarem.

Perquè volem millorar la dotació de les polítiques d'ocupació, la nostra referència continua essent com a mínim el pressupost propi dedicat al Servei d'Ocupació de Catalunya l’any 2010.

Les volem organitzar millor, conjuntament amb els sindicats, les patronals i els ajuntaments. En aquesta direcció coincidim, i amb diàleg de ben segur arribarem a més acords.

El pa nostre és el patiment de cada dia de la gent que pot i vol viure dignament mitjançant el seu treball. És el nostre signe d'identitat.

Si la llei serveix per assolir aquest objectiu, ens hi trobaran.

Sinó, NO.

Sobre la petició d'imputació

He exercit l’activitat política des de l’any 1999 amb esforç, convicció i honestedat.

Un noble enteniment de l’activitat política passa per entendre la dialèctica i l’enfrontament de posicions com a la millor fórmula per al millor servei públic. Mai al servei de la destrucció i el desprestigi.

Un ús torçat dels instruments jurídics de l’estat de dret ha buscat desestabilitzar-me personalment i políticament.

Aquests mètodes em produeixen la màxima repugnància i fàstic.

Mai no he comès un acte il·lícit en l’àmbit de les meves responsabilitats.

En la mateixa situació que jo s’hi troben el conjunt de diputats i diputades del Parlament de Catalunya.

Amb l’excusa d’investigar l’ús que jo hagi pogut fer de la targeta de Renfe, - sobre la qual no hi ha establerta cap mecanisme arbitrat de justificació de la despesa - no han dubtat a fer una intolerable invasió en la meva vida personal, en un quasi indissimulat propòsit de buscar el descrèdit i fins i tot la destrucció política i personal.

Malgrat el buit normatiu en la regulació de l’ús de la targeta de Renfe i des del convenciment de no haver-ne fet cap ús il·lícit, el 8 de novembre de 2013 vaig reintegrar l’import íntegre de l’ús de la targeta des que el Parlament me la va lliurar.

L’ofensiva que s’ha desplegat en contra meva resulta intolerable en termes de dignitat, per la qual cosa seria raonable que es fes una fiscalització universal, en la mateixa manera que jo he patit, i en darrer terme una precisa regulació de l’ús de la targeta.

Com que no és cap fet il·lícit, i això ho sap tothom, només hi veig intenció de desacreditar-me personalment i políticament.

Confio en la justícia i en què tot s'aclareixi ben aviat.

_________________________

Amb data d'avui 26 de març de 2014, per primera vegada he rebut notificació del TSJC sobre resolució en què es declara competent per instruir, incoar, nomenar instructor i comunicar les actuacions sobre el cas referit a la meva persona.

Reitero el dit el dia 30/1/2014 Confio en la justícia i en què tot s'aclareixi ben aviat.

Una decisió personal i meditada

En els moments que estem vivint avui, els socialistes tenim la necessitat, més que mai, de contribuir a què el PSC al Parlament pugui refermar i ampliar la confiança dels ciutadans i les ciutadanes en les seves propostes. L’inici del nou curs polític és un bon moment per a la reflexió, per prendre decisions madurades en el descans de l’agost, més enllà de les tensions del dia a dia, i en la recerca d’una perspectiva més àmplia.

La meva visió de la situació política local, on creia que podia fer millor la meva aportació, m’ha portat a prendre la decisió personal de renunciar com a regidora de l’Ajuntament de Sabadell.

Aquests anys a l’Ajuntament m’han aportat una experiència molt enriquidora i m’han fet créixer en la comprensió política i com a persona. Ho agraeixo profundament a totes les persones de Sabadell, i especialment als companys que han cregut en mi i m’han ajudat a interactuar per l’interès general amb la ciutadania i la ciutat.

Aquest bagatge de ben segur em servirà per continuar podent aportar el màxim de mi mateixa per la ciutat i per Catalunya, en definitiva, per a la seva gent.

La decisió es deu a diverses circumstàncies. A més d’un component de dedicació personal que ha estat en detriment de la vida familiar, per una banda, hi ha influït l’actitud dels grups de l’oposició a Sabadell. Al meu entendre han anat traslladant a la vida política local una tensió extrema derivada d’estar més centrada en l’atac personal que en el legítim enfrontament partidista en propostes i en el seguiment crític de l’acció de Govern.

També la situació d’inestabilitat que ha originat la injustícia que s’ha comès contra els companys amb els quals vaig començar a caminar en política a la meva ciutat.
Sabadell ha de sortir d’aquesta situació tòxica que ha provocat un model d’oposició d’alguns que, crec, supera els límits ètics i genera un ambient polític irrespirable poc propici per aconseguir sumar esforços per satisfer les demandes d’una ciutadania molt atrapada per una injusta i cruel crisi.

A tots els polítics i polítiques ens ha de moure la nostra vocació de servei a la ciutadania. Desitjo que la meva aportació serveixi perquè d’altres reflexionin i entenguin que cal fer el millor per aconseguir que Sabadell pugui sortir de la crisi.
Estic convençuda que des del Parlament de Catalunya en aquest moment puc contribuir millor a la vocació que sempre m’ha guiat de servei públic per Sabadell i per Catalunya.

En conseqüència, he pres la decisió de presentar la meva renúncia com a regidora de l’Ajuntament una vegada he comprovat que hem aconseguit l’estabilitat del govern municipal i una situació política més tranquil·la, tal com es va comprovar al darrer ple.

Aquesta renúncia no és un adéu. Ben al contrari, és un compromís a continuar defensant els interessos de la meva ciutat i la seva gent com a diputada. Continuaré en la vida política a Sabadell, amb la mateixa il·lusió, dedicació i empenta que sempre m’han guiat.

Sobre el nou finançament per a Catalunya

Ahir al Diari @el_pais vam poder llegir la notícia sobre un nou finançament que planteja Rajoy per frenar el sobiranisme a Catalunya:

Preguntada l'opinió del PSC sobre aquesta qüestió per al Telenotícies vespre, com a portaveu adjunta del grup parlamentari vaig dir el següent:

 

"S'han perdut sis mesos, per tant cal que els governs s'espavilin per negociar aquest nou sistema de finançament. Rectificar és de savis, per tant, benvinguts al diàleg que sempre hem defensat des del PSC. Tot el que sabem és a través del que hem pogut llegir a la premsa. Per tant, no sabem què s'està plantejant exactament, però esperem que sigui un nou sistema que corregeixi el sistema fiscal en la línia d'obtenir una major autonomia financera per a Catalunya basada en el principi d'ordinalitat que nosaltres ja vam plantejar en el seu moment. Esperem que les ànsies independentistes no bloquegin la necessitat imprescindible d'aquest nou sistema de finançament que correspon al 2013 i que la societat catalana tant necessita en aquests moments per mantenir l'Estat del Benestar."

Aquí, al minut 3.31'  del TN Vespre del 31/3/2013 trobareu el tall que en van treure.

Finalment, al web http://www.socialistes.cat/noticia/el-pacte-fiscal-federal trobareu la proposta del PSC.

 

Moció sobre ocupació. Ple 28/2/2013

(Posició del PSC en la moció presentada pel PP sobre Ocupació. El PSC hi va fer esmenes que van ser acceptades)

Per als socialistes el centre del debat polític a Catalunya i a Espanya és i ha de ser l'atur:

•  Estem parlant de gairebé 900.000 persones (en concret 885.100) que pateixen, elles i les seves famílies, la manca de feina. No en va és la principal preocupació de la ciutadania segons diuen totes les enquestes.
• Catalunya ha perdut 195.400 ocupacions el 2012, un 6,50% de les ocupacions d’un any abans. Ritme de destrucció d'ocupació superior als dels anys 2011, 2010, 2008 i només inferior al pitjor moment de l’inici de la crisi l’any 2008.

El pitjor d'aquesta dada és que ens indica un creixement en el ritme de destrucció de l'ocupació l’any 2012.

Sr Puig on veu els "brots verd ocupacionals"? miri l’EPA en els seus resultats catalans, no hi són, i no dissimuli ni amagui amb dades, miri les del registre de la Seguretat Social que veurem si es consoliden en un nou trimestre de l'EPA.

L’emergència de la situació laboral catalana és fàcil de veure en una dada: Catalunya des de 1976 ha generat fins el darrer trimestre de 2012 un total 667.400 ocupacions.

Necessitem crear, per donar ocupació efectiva als nostres aturats, 900.00 llocs de treball, 200.000 més del que hem estat capaços de fer en 36 anys.

No m'oblido que en el II trimestre de l'any 2008 vàrem tenir un creixement respecte de l'any 1976 d’1.426.000, dels que ja en portem destruïts 738.300 en quatre anys. La bombolla de la construcció i la mala gestió dels fluxos laborals van propiciar la bombolla laboral que l'acompanya, per tant no és el model de creixement en el que podem pensar a retornar.

Miri, el traumatisme laboral de l'ajust econòmic era dur, però l'han acompanyat reformes laborals, algunes de moderades del meu partit, però sobretot les més radicals de l’austeritat fiscal amb la reestructuració salvatge del sector públic i d’altres com la darrera reforma laboral del 2012 facilitant els acomiadaments i l'acceleració en la destrucció d'ocupació que han aconseguit fer repuntar a l'alça la destrucció d'ocupació i aprofundir en el decreixement econòmic en el curt termini.

L’estabilitat financera que ens havien promès com a sortida miracle sembla entrar, malauradament, en una nova turbulència i de Berlin i de la Unió no sembla que ho encaixin en una correcció vers el creixement i una sortida social de la crisi. Ans el contrari, ens parlen d’immobilisme, si més de el mateix: austeritat i després creixement, més crisi més austeritat, un cercle viciós i letal per a les esperances i demandes de més ocupació.

No votarem el primer punt de la proposta del PP perquè la “Estrategia Española de Emprendimiento Joven”, s'ha fet sense les CCAA, hi parlaran després un cop aprovada per implementar-la. Mal model, cal parlar i consensuar mesures prèviament – contrasta amb el que en aquesta moció ens proposa senyor Luna, aquí els proposen dileg si a més el practiqués en el Gobierno de España seria un bon exemple.

La resta de punts els votarem a favor perquè cerquen el diàleg i l’entesa entre tots el grups de la cambra.

Els grups de la majoria de Govern CIU i ERC no sabem què diuen. Si hi voten en contra és per què no els interessa el debat parlamentari en aquest tema, que és el central en les preocupacions de la ciutadania?

O potser diran que la culpa la té Madrid, així tot ho tapa. La manta és més petita i ens en deixen menys tros als catalans i ens salva de fer-hi res?

Perdonin però en aquesta moció hi ha propostes de treball parlamentari conjunt per avançar en la lluita contra l'atur i vostès no hi poden ser absents. És cert que la Reforma Laboral que va pactar CIU amb el PP ens ha malmès l’ocupació en mesures laborals, però poden rectificar fent aquí el que el PP no fa allà: dialogar.

En definitiva, en la recerca de centralitat en el principal problema que tenim els catalans i les catalanes comptin amb nosaltres, en els maquillatges de maldestres polítiques socials i laborals a Catalunya i a Espanya no hi comptin.

Un diàleg Català per més i millor ocupació a Catalunya per acabar amb la xacra de l'atur, ens trobaran oberts al debat i en la disponibilitat del nostre més seriós compromís.

També ens trobaran en la denúncia quan tapin amb la senyera no fer res i tancar-se al diàleg per trobar mesures per combatre l’atur i generar ocupació.

Aquest és el vídeo de la intervenció:

Pregunta sobre les darreres xifres d'atur

Pregunta completa feta avui a la sessió de control al Parlament no resposta pel Conseller Puig.

Honorable Conseller

Com bé sabeu, l’atur és avui el principal problema dels catalans i de les catalanes. Al gener de 2013 s’ha arribat a la xifra de 661.817 persones registrades a les Oficines de Treball de la Generalitat de Catalunya, i segons l’Enquesta de Població Activa del darrer trimestre 2012 hi ha a Catalunya 895.100 persones aturades, és a dir, arribem gairebé al 24% d’atur. D’aquests, 149.600 són joves d’entre 16 i 24 anys, és a dir, 52,14%. I 213.000 no cobren cap prestació.

Així constatem que després d’un any (ahir s’acomplia) de la reforma laboral aprovada pel PP i CiU, els resultats són nefastos.

Avui tenim a Catalunya:

• Més atur
• Més destrucció d’ocupació (195.000 llocs de treball el darrer any)
• Més acomiadaments, amb un increment d’ERO d’un 66,6% i els treballadors afectats un 43,9% respecte l’any anterior
• Més precarietat laboral - El 81,1% dels ERO presentats de gener a novembre de 2012 van ser per l’aplicació de mesures econòmiques (la Reforma ha abaratit el cost de l’acomiadament)
• Salaris més baixos (reducció aprox. 5,4%)
• Persones i famílies sense cap ingrés

Fins al punt que l’estudi que presentava dilluns el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya ens deia que el 13,7% dels treballadors i treballadores estan en risc de pobresa, i passen a ser el 30,3% de les persones aturades.

Però no només això, sinó que en un any s’han destruït 195.400 llocs de treball, la destrucció d’ocupació més forta des del 4t trimestre del 2009, el moment de més impacte de la crisi. I 125.216 afiliats menys a la Seguretat Social.

Davant d’aquestes preocupants dades, constatem la paràlisi del govern, que no té ni ha tingut cap resposta per solucionar-ho. Només està entretingut en el debat sobiranista i en la confrontació, per tapar la crua realitat del país.

La situació a Catalunya és d’emergència laboral: quines mesures pensa prendre el seu govern per fer front a aquesta situació d’emergència? per aturar el procés accelerat de destrucció d’ocupació, de precarietat laboral i de generació de pobresa?

L’EPA del 4t trimestre de 2012 posa en vermell totes les alarmes possibles:

• Perdem població de 16 o més anys en els darrers dos anys, és a dir - 71.200 persones i les oportunitats de creació de riquesa que representen per a Catalunya.
• Perdem població activa en els darrers dos anys, -158.200 persones ja no són activess al mercat de treball, i d’aquestes, més del 50% són inactius, com a part del desànim laboral.
• Perdem de forma acumulada, en gairebé 5 anys, població ocupada (unes 738.300 persones) una brutal pèrdua d’aportació a la producció nacional de riquesa. No hi precedents de tal pèrdua des de 1976 (que es quan es comencen a tenir dades estadístiques fiables).
• Finalment la població en atur arriba a les 895.100, xifra escandalosament alta, que si no s’haguessin desactivat per migració o per desànim avui serien més de un milió de persones. Tampoc l’atur havia arribat mai a aquesta dimensió humana i social tan explosiva.

El col•lapse laboral s’ha produït pel fracàs de l’economia especulativa i neoliberal, els seus postulats, del quals vostès en van ser els principals pregoners, ens han dut fins aquí.

Avui amb els vells paràmetres ja no hi ha sortida, ja es veu amb les retallades o amb la reforma laboral, que la seva política és equivalent a (– treball - dèficit fiscal) = (-ingressos fiscals) (- salaris) (-despesa social). Aquesta és l’equació en la que avui vivim, de la qual no en sortim ni en sortirem si no invertim els signes per poder sobreviure dignament.

Mentrestant també heu reduït el suport a la recerca de feina dels desocupats i pràcticament us heu carregat el Servei d’Ocupació de Catalunya.

Vostès estan (estem) molt contents amb la notícia de Nissan (nosaltres la celebrem, i felicitem els treballadors per l'esforç fet per a l'acord amb l'empresa), però vostè creu que és suficient?

A més, caldrà fer-ne el seguiment pel que pugui significar de precarització laboral.

Volen convertir-nos per la força en un país de mà d’obra “low cost”... El talent marxa i es queden els treballadors no qualificats per als quals vostès no estan fent cap política activa d’ocupació ni d’acompanyament perquè puguin trobar feina.

Què ha fet el govern i que farà per canviar la tendència i els seus efectes socials? el creixement de la destrucció de llocs de treball i l'augment de la desocupació a més de la continuïtat en un molt alt nivell d'atur, de mol difícil aguantar en la seva ja molt llarga durada per a moltes persones?

El pitjor és que encara no sabem què pensen fer. Només hem pogut constatar que en els darrers mesos s’ha anat desmantellant el Servei d’Ocupació de Catalunya, amb la gradual reducció de la plantilla que no podrà fer gairebé cap acció d’orientació i suport a la recerca de feina de les persones aturades.

Catalunya necessita un pla de xoc amb el més ampli consens del Parlament, que passi per davant de qualsevol altra prioritat.

Nosaltres proposem:

Una acció de xoc al mercat de treball, d’acord amb els agents social, per generar ocupació, consolidar l’existent i prendre mesures de protecció i polítiques actives per als col•lectius especialment desfavorits: joves i majors de 55 anys.

Cal col•locar la formació i capacitació de les persones en el centre de l’acció laboral, posar en valor els recursos humans i el potencial de competitivitat de l’economia.

Ens podem emmirallar en les propostes d’Obama, o les recents mesures proposades a Andalusia, exemples en els quals veiem que sí que és possible.

____________

A banda de no contestar, no sabem veure el decreixement de la caiguda de l'ocupació que ha dit el Conseller Puig.

 

 

Entrevista sobre el dret a decidir

El debat sobiranista

Aquí parlem - Els pros i contres de la declaració sobiranista - 26/01/2013

• Aquí parlem - Els pros i contres de la declaració sobiranista - 26/01/2013

A l'oposició de Sabadell sobre el cas Mercuri

Davant de l'actitud dels grups de l'oposició municipal de Sabadell i la condemna que fan de l'Alcalde Manuel Bustos i dels regidors i càrrecs de l'Ajuntament imputats en el cas Mercuri voldria dir-los el següent:

No som nosaltres qui ha de dir-los què han de fer, ara bé, volem demanar a CiU, el grup que té més nombre de regidors (5) després del PSC (13), que donada la seva responsabilitat al país -exercida en nombrosos ajuntaments, diputacions i al govern de la Generalitat- escolti i faci cas de les paraules de l'Honorable President de la Generalitat de Catalunya i President de CDC, en les seves declaracions del dia 22 de gener de 2013 a 8TV:

Entrevista de Josep Cuní, al president de la Generalitat el 22 de gener del 2013 (enllaç de l'entrevista, comença al minut 1h 1m i 37s i acaba a 1h 4m i 31s).

http://www.8tv.cat/8aldia/videos/artur-mas-aquest-dimecres-a-8-al-dia/

"Doncs miri, això es resol primer posant-t’hi, encara que sigui només una mica de serenitat i d’objectivitat. De serenitat i d’objectivitat, perquè de tot això que vostè diu hi ha coses que estan provades, hi ha coses que no estan provades i que ja es veurà que passa, i hi ha coses que estan inventades. Després, la imputació, què vol dir? Per què, aquí, permeti-m’ho que li digui, vostès comunicativament la imputació la consideren sempre la culpabilitat. I la imputació no és la culpabilitat, la imputació és uns indicis, que poden ser ferms o no, que es poden fer sobre una persona o sobre una organització i el que li donen a aquesta persona o aquesta organització és la possibilitat de defensar-se en un procés judicial que és el fonament de l’estat de dret. Quantes vegades han vist vostès persones imputades que després del procés judicial ha acabat amb una exculpació total? Exculpació judicial però no social. Perquè la condemna social ja hi ha sigut abans. Per tant, un pèl de serenitat, un pèl d’objectivitat i molta fermesa quan es tracti de casos que estan provats. Aquí sí que no hi ha d’haver indulgència, aquí hi ha d’haver tota la càrrega de les decisions, de les dimissions, dels processos judicials que han de ser més ràpids del que són perquè fixi’s que ara estan sortint sentències de casos que van començar fa 10 anys enrere i això es fa insuportable per part de la població i però també per part d’aquelles persones que estan posades en aquests processos judicials, que tens la sensació de què et passaràs mitja vida allà i moltes vegades indefens. Per tant, quan hi hagi casos provats: aquí s’ha d’actuar amb tota contundència, i amb totes les conseqüències, però a partir d’aquí mirem cada un d’aquests casos, fins a quin punt doncs tenen base, o no tenen tanta base etc., etc. I fora molt bo que alguns que després s’abraonen sobre casos doncs d’aquests, quan els hi passa després a ells aleshores diuen que ells no tenen res a veure. Això ho hem vist en aquestes darreres setmanes. I moltes històries, moltes calúmnies i moltes falsificacions ..."

Els demanem que li facin cas, no els demanem res més.

Ara bé, no sabem per què els grups municipals de l'oposició tenen tanta pressa a fer dimitir l'Alcalde, no són ells qui l'han de condemnar, sinó que és el jutge qui ha de jutjar. No és raonable que el condemnin quan no toca.

La nostra pressa és que la justícia sigui ràpida i aclareixi al més aviat possible els fets, i que pagui amb el pes de la llei qui sigui culpable. Nosaltres tenim la consciència ben tranquil·la.

Ara continuarem treballant intensament per defensar i acreditar l'honorabilitat dels acusats de l'Ajuntament. També volem agrair de nou a totes les persones que durant aquestes setmanes, en molts d'actes d'entitats, pel carrer o en les nostres activitats ens han manifestat el seu calorós suport i confiança en l'Alcalde, els regidors i tots nosaltres. Això és mostra de la maduresa democràtica de la ciutat de Sabadell. No els fallarem.

No podem acceptar de cap de les maneres el que pretenen els grups municipals de l'oposició: que l'Alcalde i els regidors imputats callin i no puguin parlar. Això no ho podem permetre, sobretot perquè ho fan per defensar la seva honorabilitat, i ho han de fer amb els mateixos mitjans amb els que se'ls culpabilitza i condemna.

I nosaltres tampoc no callarem, perquè estem convençuts que són innocents.

Montserrat Capdevila Tatché