A principi d'any inaugurava aquest bloc assimilant l'inici de l'any a una muntanya per pujar, que quan ets dalt, pots veure moltes d'altres muntanyes i cims per fer.
Doncs amb el camí que han recorregut les dones cap a la igualtat podríem dir el mateix.
Des que el 8 de març de 1908 van morir les 129 treballadores d'una fàbrica de Nova York, des que el 1931 s'aconseguí el dret al sufragi per a les dones a Espanya, fins avui hem fet molts cims, hem pujat moltes muntanyes, fins al punt que a hores d'ara ja existeixen més d'una dona presidenta de grans països, centenars de diputades, senadores, ministres, regidores.... però quants cims queden encara per assolir per arribar a la igualtat plena?
Fins aleshores podem arribar a dir que la democràcia no serà plena, ja que la societat és el 50% femenina i el 50% masculina, i en canvi encara no està representada amb aquestes proporcions en tots els àmbits. Massa rols estereotipats a la societat, massa tòpics al món laboral, sous encara diferenciats i inferiors als dels homes, massa poca feina compartida a l'entorn familiar, massa feina encara per fer al tercer món...
Quants cims encara ens queden per fer! El gran valor és que les dones són corredores de fons... i no es cansen mai de pujar muntanyes per arribar a assolir tots els cims...
Veure el Manifest del 8 de març.
1 comentari:
Tu sabes lo mucho que me gusta Azaña:
Lo que importa es tener razón, y después de tener razón , importa casi tanto saber defenderla: porque sería triste cosa que, teniendo razón pareciese como si la hubiésemos perdido a fuerza de palabras locas y de hechos reprobables. Es seguro que, a la larga, la verdad y la justicia se abren paso.
Un besote.
Publica un comentari a l'entrada