Aquesta jornada de lluita pels drets dels Treballadors fou establerta al congrés obrer socialista celebrat a París al 1889. Es decidí que, en homenatge als Màrtirs de Chicago l'1 de maig seria el dia de protesta i reclamacions obreres. En aquell moment, la gran reivindicació que s'establí fou la jornada de 8 hores. La vaga era l'instrument que es decidí d'emprar cada 1 de maig per forçar les patronals i els Estats liberals a acceptar la jornada de 8 hores.
Quant de camí s'ha recorregut des d'aleshores! Amb una taxa d'ocupació a Catalunya del 71,4%, per sobre de l'objectiu de l'agenda de Lisboa, i 7 punts per sobre de la zona euro. Una altíssima taxa d'ocupació femenina. Tot i així, l'atur, majoritàriament encara té cara de dona. Per això cal continuar treballant per combatre:
- la precarietat laboral de joves i dones
- la temporalitat
- les dificultats d'accés dels col·lectius més febles
- la discriminació salarial per raó de sexe
- les deficiències en la formació, etc.
- Un compromís amb el moviment sindical català en l’assoliment d’un mercat de treball de qualitat, saludable i que garanteixi la igualtat d’oportunitats per a tothom.
- Un compromís amb les polítiques econòmiques, industrials i d’ocupació que afavoreixin un entorn competitiu i de creixement, que fomentin la creació de llocs de treball de qualitat i sostenibles en el temps.
- Un compromís perquè les administracions governades pels socialistes siguin exigents a l’hora de garantir una ocupació estable i de qualitat.
- Un compromís per la igualtat.
- Un compromís en el desenvolupament de l’Estatut d’Autonomia, pel que fa als drets socials i laborals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada