31 de maig 2007

Els mitjans i els mossos

Aquests dies sembla que hi ha qui vol convertir en protagonistes mediàtics els Mossos d'esquadra i justament no per tractar-los com a herois, sinó per, no sé si de forma deliberada o no, deslegitimar-los. Segurament hi ha moltes lectures possibles. El que sí que hi ha és un corrent d'opinió que sembla que vulgui posar en entredit la seva professionalitat i la seva autoritat. I això és el pitjor que com a societat ens pot passar.

El que sí sé és que tot el que ha passat no hauria d'haver passat. En tots els contextos passen coses. La perfecció i la professionalitat al 100% no existeix en cap col·lectiu. Per tant, si algú vol posar en entredit algú o algun col·lectiu només ha de fer que traslladar-ho als mitjans de comunicació i el debat estarà servit (siguin metges, professors, polítics, o pel que sembla, ara toca la Policia).

Aquesta és una manera intolerable d'abordar els problemes siguin com a col·lectiu, siguin com a societat. El que és intolerable és que sigui per motius partidistes (sigui des de l’oposició: els que volen fer-ho per demostrar una mala gestió del govern, com des del mateix govern, d’un partit que es vol proper als col·lectius antisistema i vol rentar-se la responsabilitat d’actuació).

I això no pot ser de cap manera. El respecte i la consideració cap a la professionalitat del col·lectiu han d’estar per davant de tot. Si hi ha hagut actuacions incorrectes de forma aïllada, cal actuar amb sigil i professionalitat, amb transparència interna, si cal, però no de forma que es deslegitimi i es posi en qüestió l'actuació i l’autoritat del col·lectiu.

Segurament estem en un moment en què la societat prima massa (i dic la societat en general) els interessos particulars per sobre dels col·lectius. I així no anem ni anirem bé.

1 comentari:

Anònim ha dit...

No dudo que la mayoría de la Policia sea profesional, pero voy a hablar desde mi experiencia personal. Por el hecho de ser hombre no atendieron a una llamada realizada para denunciar un hecho de violencia doméstica; por que si, es cierto, aunque no sea lo habitual también existimos hombres maltratados. La violencia de género no es sólo en un sentido, aunque queramos cerrar los ojos a esa realidad. Desde mi experiencia particular a la policia autonómica le faltó profesionalidad.
¿Es que los hombres no tenemos los mismos derechos que las mujeres?¿Por qué nuestra presunción de inocencia no existe cuando la llamada de socorro la hace una mujer? ¿Por qué todos los hombres hemos de ser unos maltratadores en potencia? ¿Por qué no empezamos a ver que numerosas denuncias de violencia son falsas y que sólo pretenden conseguir una ventaja en un proceso de divorcio? ¿Igualdad o....?